Vall d'Aussau
La vall d'Aussau (en occità Vath d'Aussau i en francés Vallée d'Ossau) és una vall del cantó nord dels Pirineus, que forma part del Bearn, i administrativament, del departament francés dels Pirineus Atlàntics i de la regió d'Aquitània.
| ||||
| Tipus | vall  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Pirineus Atlàntics (França) i Bearn (França) | |||
| ||||
| Banyat per | Gave d'Aussau | |||
| Serralada | Pirineus | |||
| Limita amb | Coll del Portalet | |||
Geografia
modificaLa vall d'Aussau és una de les tres grans valls de la muntanya del Bearn, conjuntament amb la d'Aspa i la de Varetons. És una vall de tipus glaciar i s'estén, de sud a nord, des del Coll del Portalet, fronterer amb l'Aragó, fins a la població de Revenac, a quinze quilòmetres de Pau. El curs d'aigua que marca la vall s'anomena Gave d'Aussau, branca matriu de la Gave d'Auloron. Aquest riu s'inicia a sota el pic de Migdia d'Aussau (en occità Meideia d'Aussau i en francés Midi d'Ossau) a 2.884 metres d'altitud, que és el punt culminant de la contrada.
Toponímia
modificaEl topònim Aussau apareix en el nom del poble Oscidates i Osquidates Montani i Campestres.[1] Després es testifica en les formes Valis Ursaliensis (1127,[2] reforma del Bearn[3]), Orsalenses i Orsal (respectivament 1154[2] i 1170,[2] títols de Barcelona),[4] Arcidiagonat d'Ossau (1249,[2] notarials d'Auloron)[5] i Ursi-Saltus (1270,[2] títols d'Aussau).[6]
El seu nom gascó és Vath d'Aussau. Els noms medievals valis ursaliensis o Orsal suggereixen que la regió pren el nom de l'os (llatí ursus + sufix adjectival -al / -au).[7] Més probablement, el topònim Aussau deriva de l'acrònim urs, que es pot trobar a Orsa (afluent de la Garona) o Ossa (afluent de la Gave de Pau).[8][9]
Referències
modifica- ↑ Plini el Vell, Història natural, Llibrere IV.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Raymond, Paul. Dictionnaire topographique Béarn, Pays basque (en francès). Louis Rabier, 2015. ISBN 978-2366740196.
- ↑ Reforma del Bearn, Arxius departamentals dels Pirineus Atlàntics, col. «manuscrits del segle XVI al segle XVIII».
- ↑ Títols publicats a l'apartat de proves de l'Histoire de Béarn de Pierre de Marca.
- ↑ Notarials d'Auloron - Arxius departamentals dels Pirineus Atlàntics.
- ↑ Títols de la Vall d'Aussau - Arxius departamentals dels Pirineus Atlàntics.
- ↑ Astor, 2002, p. 557.
- ↑ Grosclaude, 1991, p. 380.
- ↑ Fénié, Bénédicte; Fénié, Jean-Jacques. Dictionnaire des pays et provinces de France (en francès). Sud-Ouest, 2000. ISBN 2-87901-367-4.
Bibliografia
modifica- Astor, Jacques. Dictionnaire des noms de famille et des noms de lieux du midi de la France (en francès). Millau: Éditions du Beffroi, 2002. ISBN 2-908123-59-2.
- Grosclaude, Miquèu. Dictionnaire toponymique des communes du Béarn (en francès). Pau: Escòla Gaston Febus, 1991. ISBN 9782350680057.
