Claristori

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Claristori i trifori a una església gòtica

El claristori, en l'arquitectura, és el nivell més alt de la nau a una basílica romana o a una església romànica o gòtica. El seu nom és degut al fet que les seves obertures permeten il·luminar l'interior de l'edifici. Era ja utilitzat per l'arquitectura paleocristiana, a la que probablement va influir l'arquitectura hel·lenística, basíliques o palaus.[1]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.120. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 27 novembre 2014]. 

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claristori
  • G.Fatás y G.M. Borrás, Diccionario de Términos de Arte (1993) Madrid. Alianza Editorial ISBN 84-7838-388-3 (en castellà)