tendir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/tənˈdi/
Occidental:	nord-occidental /tenˈdi/, valencià /tenˈdiɾ/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: tendí
• Etimologia: Del català antic tendre amb canvi de conjugació, provinent del llatí tendĕre.

Verb

tendir intr.

1. Mostrar propensió natural envers alguna cosa.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	tendir			haver tendit
gerundi	tendint			havent tendit
participi	tendit, tendida, tendits, tendides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	tendeixo	tendeixes	tendeix	tendim	tendiu	tendeixen
	tendesc						bal
	tendeixi						sept
	tendisc	tendixes	tendix			tendixen	occ
	tendixo						n-occ
imperfet	tendia	tendies	tendia	tendíem	tendíeu	tendien
passat simple	tendí	tendires	tendí	tendírem	tendíreu	tendiren
futur	tendiré	tendiràs	tendirà	tendirem	tendireu	tendiran
condicional	tendiria	tendiries	tendiria	tendiríem	tendiríeu	tendirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	tendeixi	tendeixis	tendeixi	tendim	tendiu	tendeixin
	tendisca	tendisques	tendisca			tendisquen	occ
	tendesqui	tendesquis	tendesqui	tendiguem	tendigueu	tendesquin	bal
imperfet	tendís	tendissis	tendís	tendíssim	tendíssiu	tendissin
		tendisses		tendíssem	tendísseu	tendissen
	tendira	tendires	tendira	tendírem	tendíreu	tendiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	tendeix	tendeixi	tendim	tendiu	tendeixin
	–		tendesqui	tendiguem		tendesquin	bal
	–	tendix	tendisca			tendisquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	tendeix						bal, alg
imperfet	tendiva	tendives	tendiva	tendívem	tendíveu	tendiven	n-occ, alg
	tendigueva	tendigueves	tendigueva	tendiguévem	tendiguéveu	tendigueven	n-occ
passat simple	tendigué	tendigueres	tendigué	tendiguérem	tendiguéreu	tendigueren	bal
condicional	tendiriva	tendirives	tendiriva	tendirívem	tendiríveu	tendiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	tendixa	tendixes	tendixa	tendisquem	tendisqueu	tendixen	n-occ
		tendixos	tendixo				n-occ
	tendesca	tendesques	tendesca			tendesquen	bal
imperfet	tendigués	tendiguesses	tendigués	tendiguéssem	tendiguésseu	tendiguessen
	tendissi		tendissi				sept, alg
	tendiguera	tendigueres	tendiguera	tendiguérem	tendiguéreu	tendigueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... tendit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... tendir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... tendit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... tendit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... tendit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... tendit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... tendir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... tendit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... tendit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... tendit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: tendeixo, tendeix, tendim

Traduccions

Traduccions

• Anglès: tend ^(en)
• Castellà: tender ^(es)
• Francès: tendre ^(fr)
• Italià: tendere ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ten·dir (2)
• Heterograma de 6 lletres (deinrt)
• Anagrames: dintre, indret, tindre, tindré

Vegeu també

• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot