@phdthesis{ddd.uab.cat:64769,
      author = {Almécija, Sergio and Moyà Solà, Salvador, dir.},
       title = {Evolution of the hand in Miocene apes : implications for the
               appearance of the human hand},
      school = {Universitat Autònoma de Barcelona},
        year = {2010},
     address = {Bellaterra},
        note = {Descripció del recurs: el 02 de novembre de 2010},
    abstract = {La família Hominidae està constituïda pels grans simis
               antropomorfs (ximpanzés, bonobos, goril·les i orangutans) i els
               humans. Els primers mostren unes mans molt llargues amb uns
               polzes relativament curts, degut a les pressions de selecció de
               la locomoció arbòria. En canvi, la mà dels humans és
               relativament curta, amb un polze poderós. Aquesta morfologia
               proporciona un complex repertori de moviments, capacitats de
               prensió i, molt especialment, una "pinça de precisió" que fa
               que la mà humana constitueixi una de les estructures més
               distintives dels humans. La lògica podria fer-nos pensar que les
               mans curtes dels humans varen derivar a partir de les mans
               allargades dels actuals grans simis. Ben al contrari, l'estudi
               dels homínids fòssils del Miocè de Catalunya, com
               Pierolapithecus i Hispanopithecus, juntament amb la d'altres
               tàxons fòssils d'arreu del món demostra que els primers
               homínds tenien mans relativament curtes amb polzes llargs que
               feien servir per agafar-se de manera segura a les branques dels
               arbres durant la progressió quadrúpeda i la grimpació
               vertical. Així doncs, les proporcions de la mà humana són
               relativament primitives i, de fet, són els grans antropomorfs
               actuals els que mostren unes mans molt evolucionades cap a un
               tipus de locomoció arbòria molt especialitzat, la suspensió.
               Així mateix, les restes fòssils de l'homínid bípede Orrorin
               tugenensis (de Kènia, amb uns 6 Ma) mostren que la capacitat de
               manipulació refinada va aparèixer molt aviat en l'evolució
               humana, en directa relació amb l'aparició del bipedisme
               terrestre habitual i la consegüent alliberació de les mans de
               les pressions de selecció locomotores.},
    abstract = {Extant great apes (chimpanzees, bonobos, gorillas and
               orangutans) together with humans constitute the family Hominidae.
               The former display long hands with short thumbs, due to arboreal
               locomotion selective pressures. Humans show instead relatively
               short hands with powerful thumbs that allow their hands to
               perform a wide spectrum of prehensile capabilities, especially
               the "precision grip" that constitutes one of the hallmarks of
               humankind. While it seems plausible to think that the short hands
               of humans evolved from the long hands of great apes, the study of
               the Miocene apes (e.g. Pierolapithecus and Hispanopithecus)
               demonstrate that a relatively short hand with long a thumb, used
               to assist a powerful grasping during arboreal palmigrady, is the
               primitive condition from which the elongated hands of extant apes
               and the somewhat shortened hands from humans evolved. By the way,
               the fossil remains of the bipedal hominid Orrorin tugenesis (from
               Kenya, ca. 6 Ma) show that refined manipulation appeared early in
               human evolution, together with habitual terrestrial bipedalism
               and the concomitant freeing of the hands from locomotor
               demands.},
         url = {https://ddd.uab.cat/record/64769},
}