La manera que tenim de llegir les situacions o els esdeveniments, els principis, els reptes que ens marquem, les fites i els estereotips amb els quals ens sentim definits, de vegades ens aporten lectures disfuncionals que ens perjudiquen deixant-nos a les portes de camins sense sortida.

En teràpia treballem per permetre’ns ser com som, per permetre’ns descobrir la veritat, l’autenticitat de cada emoció mentre aprenem a conduir-la. Aprenem a adonar-nos que tot el que surt de mi és meu, em protegeix, te cura de mi, em permet sentir qui sóc, on estic, i que aquest “tot” es allò que sóc. A creure’m, a viure’m, a dirigir les meves emocions per complaure el meu plaer, per conduir les meves necessitats i així créixer. Aprenem a viure els conflictes tal i com s’esdevenen, tal i com es formen; a viure la seva resolució en el seu coneixement. Aprenem que jo sóc jo i tu ets tu. Podem estar junts sent jo com soc i tu sent com ets.

El camí de cadascú és singular i incomparable. Les alternatives sovint dispersen la nostra energia confosa entre el que som, el que esperem que els altres vegin de nosaltres, o qualsevol altre procés de racionalització.

Cada conducta que exercim ens protegeix i ens dona espai per ser, per fluir, i per viure la llibertat de tot el que som.