La nova Assemblea Nacional francesa va elegir ahir la mateixa presidenta que tenia abans de les eleccions anticipades convocades per Emmanuel Macron. Yaël Braun-Pivet va obtenir 220 vots, davant els 207 del candidat del Nou Front Popular ( NFP), la coalició d’esquerres, el comunista André Chassaigne, i els 141 del candidat de l’extrema dreta, Sébastien Chenu.
El procés de votacions va durar gairebé sis hores. Braun-Pivet va poder conservar el càrrec, per un marge estret, gràcies al suport dels 46 diputats del grup Dreta Republicana, probablement a canvi de posicions importants a la Cambra, uns càrrecs que es decidiran els pròxims dies.
El pacte a la Cambra seria insuficient per a un govern estable, perquè es necessita un consens més ampli
És difícil anticipar si el desenllaç de la pugna a l’ Assemblea Nacional prefigura una aliança amb vista a la formació del pròxim govern, que s’albira molt complicada. L’acord entre l’anomenat “bloc central”, els macronistes, i la dreta tradicional, ha servit per obtenir una majoria relativa suficient, tot i que molt justa, per presidir la Cambra, però seria sens dubte insuficient per governar, aprovar els pressupostos i decidir lleis importants. Cal un consens més ampli que encara no s’entreveu.
En les seves primeres paraules després de la reelecció, Braun-Pivet va demanar cooperació, malgrat la profunda fractura política. “Ens hem d’entendre”, va dir. “Les nostres decisions i les nostres accions poden canviar la vida dels francesos;
és això el que ens han dit”,
va subratllar. La diputada de
La França Insubmisa ( LFI,
esquerra radical) Mathilde
Panot es va mostrar indignada. “El vot dels francesos ha estat robat per una aliança contra
natura”, va denunciar Panot.
El diputat de més edat, José González, del Reagrupament Nacional ( RN, extrema dreta) havia obert la sessió. González, de 81 anys, que representa el departament de les Boques del Roine (Marsella), va insistir molt que la vida parlamentària sigui respectuosa, malgrat la fragmentació que hi ha i l’absència, ara per ara, d’una majoria. El diputat més gran va irritar més d’un l’afirmant que l’actual Cambra és el fruit d’“aliances barroques” en què ha prevalgut “més la lògica del rebuig que no pas la lògica del projecte”, en al·lusió a l’entesa entre l’esquerra i els macronistes per barrar el pas a l’extrema dreta.
Les dues primeres votacions exigien majoria absoluta. No es va aconseguir en el primer escrutini i tampoc en el segon. En la tercera votació ja només es requeria la majoria relativa.
Els resultats dels comicis legislatius anticipats, convocats pel president Emmanuel Macron per sorpresa, han suposat un panorama molt difícil per a la governabilitat, amb l’agreujant que, segons la Constitució, no es pot tornar a les urnes fins a d’aquí un any.
Aquesta situació política tan complexa, probablement la més delicada des de la fundació de la V República, el 1958, té lloc quan falten només vuit dies per a l’ arrencada dels Jocs Olímpics de París. Tot indica, llevat d’una gran sorpresa, que no es podrà pactar un nou govern fins després de l’esdeveniment esportiu, o potser fins a la tornada de les vacances, al setembre. L’absència d’un poder polític estable és un risc afegit en un país el desequilibri del qual en les finances públiques és motiu de preocupació a Brussel·les i als mercats. França és un país sota vigilància. El president del Tribunal de Comptes i exministre d’ Economia, Pierre Moscovici, ha alertat del perill i ha recordat que és imperatiu per al futur govern, sigui del color que sigui, prendre mesures dràstiques per contenir la despesa i reduir el dèficit i el deute.
