(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Quechua de Yauyos - Wikipedia Saltar al conteníu

Quechua de Yauyos

De Wikipedia
Quechua
Faláu en  Perú
Rexón Provincies de Yauyos, Chincha y Castrovirreyna
Falantes ~6,5 mil
Familia Llingües quechues

   (dellos)

Estatus oficial
Oficial en Nengún país

(cooficial con español en  Perú)

Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 — (incluyíu en que)
ISO 639-3
Quechua de Yauyos y de Chincha, ente quechua huanca, quechua ayacuchano y idioma jaqaru

El quechua de Yauyos ye'l conxuntu de dialeutos de les llingües quechues falaes en delles islles llingüístiques na aguada occidental d'andar centrales ente les provincies peruanes de Yauyos (Lima), Chincha (Ica) y Castrovirreyna (Huancavelica). Estes árees correspuenden al norte y al sureste de la provincia de Yauyos, los distritos axacentes de Chavín y San Pedro de Huacarpana na provincia de Chincha, y los de Tantará y Chupamarca enla provincia de Castrovirreyna. Munches d'estes variedaes pertenecen a la caña Quechua I. Atopar en peligru d'estinción y son pocos los neños que les falen. Namái'l distritu de Viñac (Yauyos) tien entá una gran proporción de quechuahablantes activos. Según SIL International, tien un númberu de falantes de 6 mil 500.

Los lectos de Yauyos retuvieron en gran manera les antigües carauterístiques fonolóxiques del quechua, incluyíes l'africada retroflexa [ʈ͡ʂ]. No gramatical, xunen carauterístiques del Quechua I (Waywash) y el Quechua II (Wampuy). Les diferencies ente los dialeutos locales individuales son tan amplies que namái difícilmente se puede falar de variantes.

Alfredo Torero rexistra les siguientes variedaes: Huacarpana, Apurí, Madean-Viñac, Azángaro-Huangáscar-Chocos, Cacra-Hongos, Tana-Lincha, Tomás-Alis, Huancaya-Vitis and Laraos.

Dispersión xeográfica

[editar | editar la fonte]

Nel norte de Yauyos, atopamos variedaes de quechua nos distrios de Laraos, Alis, Tomes, Vitis y Huancaya. El quechua de Laraos ye consideráu un Quechua II, ente que los otros cuatro distritos enmarcar nel quechua I. Na descripción de Torero de 1983, conformaben una sola variedá "Alis y Vitis", ente qu'otra manera, Rodolfo Cerrón-Palomino alluga nel so Llingüística quechua a los dialeutos de Tomás-Alis y Huancaya-Vitis —al norte, atestando col huanca— son sumarizados dientro del sub-grupu Yaru.

Nesta zona al sur de Yauyos y les rexones colindantes de Chincha y Castrovirreyna, Torero (1983) numbera les siguientes cuatro variedaes variedaes dientro del so grupu "Huangáscar-Topará": "Cacras", "Aurahuá y Chupamarca" incluyendo probablemente San Pedro de Huacarpana, "Huangáscar, Chocos, Azángaro" cola probable inclusión de Chavín de Topará, y "Tantará". amás, noma les variedá Quechua II d'Acorada. Taylor (1987) ufierta un esquema similar: "Cacras y Hongos", "Huangáscar-Azángaro y Chavín de Topará", "Apurí, Chocos, Madeán y Viñac" y "Acorada".

Comparanza morfolóxica

[editar | editar la fonte]
Morfemes diferenciales nos lectos quechues de Yauyos
Morfema Vitis-Huancaya Alis-Tomes Laraos Cacra Hongos Lincha Apurí-Chocos-Madeán-Viñac Huangáscar-Azángaro Chavín de Topará
1 suxetu -: -: -ni -: -: -ni -ni -: -:
1 oxetu -maa -maa -wa -maa -maa -wa -wa -maa -maa-
Cisxerundivu -r -r -r -l -shpa -shpa -shpa -shpa -shpa
Progresivu -ykaa- -ykaa- -chka- -ya- -ya- -ya- -ya- -ya- -ya-
Ablativu -pita -pita -manta -paq -paq -paq -paq -paq -pa
Llocativu -ćhaw -ćhaw -ćhaw -ćhaw -pi -pi -pa -pa -man
Xenitivu -pa -pa -pi -pa -pa -pa -pa -pa -pa

Bibliografía

[editar | editar la fonte]
  • Denis Bertet (2013). Éléments de description du parler quechua d'Hongos (Yauyos, Lima, Pérou) : morphologie nominale et verbale [contién testos y un léxicu]. Tesis de maestría. París. (descargar pdf).
  • Aviva Shimelman (2017): A grammar of Yauyos Quechua. Studies in Diversity Linguistics 9, Language Science Press, Berlin (descargar pdf).
  • Gerald Taylor (1987). Atuq. Rellatos quechues de Laraos, Acorada, Huangáscar y Madeán, provincia de Yauyos. Allpanchis Phuturinqa, añu XIX, N° 29/30, páxs. 249-266.
  • Gerald Taylor (1984). Yauyos, un microcosmo dialeutal quechua. Revista Andina 3, páxs. 121–46.
  • Alfredo Torero (1983). La familia llingüística quechua. In: B. Pottier (Hrsg.): América Llatina nes sos llingües indíxenes, páxs. 61-92. Caracas: UNESCO/Monte Avila.

Diccionarios en llinia

[editar | editar la fonte]

Referencies

[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]