Indus: diferència entre les revisions

{{IndretInfotaula indret|zoom =3}}

Naix al [[Tibet]], a una altura de 5.500  metres sobre el nivell del mar, continua cap al nord-oest per les valls de l'[[Himàlaia]], travessa el [[Caixmir]] i tomba cap al sud passant per tot el Pakistan. Després de passar per la ciutat de [[Hyderabad (Pakistan)|Hyderabad]], desemboca a un delta al sud-est de [[Karachi]], que va ser la primera capital del Pakistan.

És el riu més llarg del Pakistan i el vint-i-unè riu més gran del món en termes de flux anual. És sovint considerat la línia de vida del Pakistan per la gent d'aquell país. Els europeus utilitzaven el nom "Índia" per al subcontinent indi sencer basat en ''Indos'', el nom grec d'aquest riu. La llargada total és de 3.180  quilòmetres. Té una àrea de drenatge total de més d'1.165.000 km². El flux anual aproximat és del voltant de 207 km³. Comença a les parts més altes del món amb glaceres i alimenta l'ecosistema de boscos temperats, planes i camp àrid. Al costat dels rius [[Chenab]], [[Ravi]], [[Sutlej]], [[Riu Jhelum |Jhelum]], [[Beas]] i l'extingit [[Sarasvati]], l'Indus forma part del ''[[Sapta Sindhu]]'' (set rius), delta a la província [[Sind]] del Pakistan.

L'Indus proporciona l'aigua clau per a l'economia del Pakistan, especialment a les províncies de [[Panjab (Pakistan) |Punjab]], i [[Sind]]. La paraula ''Punjab'' és una combinació de les paraules perses Panj (پنج) que significa cinc, i āb (آب) que significa aigua, donant el significat literal de la Terra dels cinc rius. Aquests cinc rius són el Jhelum, Chenab, Ravi, Beas i el Sutlej. El riu també dónadona suport a moltes indústries pesants i proporciona el subministrament principal d'aigua potable al Pakistan.

La darrera font de l'Indus és al [[Tibet]]; comença al conflent dels rius de [[Sengge]] i [[Gar]] que drenen el [[Nganglong Kangri]] i les serralades [[Gangdise Shan]]. L'Indus llavors transcorre cap al nord-oest a través de [[Ladakh]] i [[Baltistan]] a [[Gilgit]], just cap al sud de la serralada [[Karakoram]]. El riu [[Shyok]], [[Shigar]] i Gilgit transmeten aigües glacials al riu principal. Gradualment gira al sud, sortint dels turons entre [[Peshawar]] i [[Rāwalpindi]]. L'Indus passa per gorges gegantins de 4.500-5.200  metres prop del massís [[Nanga Parbat]]. Flueix ràpidament a través d'[[Hazarajat]] fins a la presa de [[Tarbela]]. El [[riu Kabul]] s'hi uneix a prop d'[[Attock]]. La resta de la seva ruta al mar és en planes del [[Panjab (Pakistan) |Punjab]] i el [[Sind]] on flueix lentament. S'uneix al riu [[Panjnad]] a [[Mithankot]]. Més enllà d'aquesta confluència, el riu, antigament, era anomenat ''Satnad'' (Sat = set, nadi = rius), ja que el riu portava des d'aquest punt les aigües del riu de Kabul, el riu Indus i els cinc rius de Punjab. Passant per [[Jamshoro]], acaba en un [[Delta de l'Indus|gran delta]] a l'est de [[Thatta]].

A la vall d'aquest riu es va desenvolupar entre [[2300  aC|2300]] i [[1750  aC]] la [[cultura de la vall de l'Indus]], una cultura que aparentment no va conèixer la cultura dels aris, i de la qual s'han descobert les ruïnes de dues ciutats: [[Mohenjo-Daro]] i [[Harappa]].

{{citaCita| When Alexander arrived at the river Indus, he found the bridge fully perfected by Hephaestion, and two large vessels, built with thirty oars, besides many more small ones. He also received the presents of Taxiles, the Indian, being two hundred talents of silver, three thousand oxen, above ten thousand sheep, and thirty elephants ; seven hundred Indian horse were sent to his assistance by that prince, who also made him a surrender of his capital, the largest and most populous of all the cities between the rivers Indus and Hydaspes.

<br /> Quan Alexandre arribà al riu Indus, va trobar el pont completament acabat per HephaestionHefestió i dos vaixells grans, de trenta rems. A més de molts vaixells més petits. Rebé els presents de Taxiles, l'indi, dos-cents talents de plata, tres mil bous, més de deu mil ovelles i trenta elefants. Set-cents genets a cavall indis es posaren al servei d'Alexandre, per ordre del seu príncep, que també li va oferir la seva capital rendida, la ciutat més gran i més poblada entre els rius Indus i Hydaspes.| Anàbasi d’Alexandred'Alexandre. [[Flavi Arrià|Arrià de Nicomèdia]].}}

La longitud total de riu oscil·la entre els 2.900 i els 3.180  quilòmetres. El cabal mitjà és de 6.700 m³/s i l'àrea total ocupada per la seua conca és d'1.081.700 km². A la seua desembocadura a la [[mar d'Oman]], l'Indus forma un extens i fèrtil [[delta de riu|delta]], amb una superfície de 7.770 km² que s'estén a través de 200 km de costa.

|align="center" colspan=8 style="background: #003399; color:#FFFFFF"| '''Principals afluents de l'Indus'''

|align="right"|-

|align="center"|

|align="center"| prop de [[Nimmu]] a [[Ladakh]]

|align="center"|

|align="center"|

|align="center"|

|align="center"|

|align="right"|[[Riu Shyok|Shyok]]

|align="center"|

|align="center"| A l'est de la ciutat de [[Skardu]]<ref>{{ref-web|url = http://wikimapia.org/3720519/Keris|títol=Vista aèria de la confluència dels rius|llengua = anglès}}</ref><ref name="BennettJones">{{ref-llibre|títol= Pakistan and the Karakoram Highway |col·lecció= Lonely Planet Regional Guides |cognom=Bennett-Jones |nom= Owen |coautors=Brown, Lindsay; Mock, John |data= 1 setembre 2004|editorial= Lonely Planet Publications|isbn= 978-0864427090|edició=6a ed. edició| pàgines=306 |url= http://books.google.fi/books?id=Bu4yHImhtIYC&pg=PA306 |consulta=2009-08-26}}</ref>

|align="center"|

|align="center"| 550

|align="center"|

|align="center"|

|align="right"|[[Riu Gilgit|Gilgit]], amb els seus afluents, el [[Riu Ghizar|Ghizar]] i el [[Riu Hunza|Hunza]]

|align="center"|

|align="center"|

|align="center"|

|align="center"| 450

|align="center"|

|align="center"|

|align="right"|[[Riu Kabul|Kabul]], amb els seus afluents, el [[Riu Kunar|Kunar]] i el [[Riu Swat|Swat]];

|align="center"|

|align="center"| prop d'[[Attock]]

|align="center"|

|align="center"| 700

|align="center"|

|align="center"|

|align="right"|-

|align="center"|

|align="center"|

|align="center"|

|align="center"|

|align="center"|

|align="center"|

|align="right"|[[Riu Tochi|Tochi]]

|align="center"|

|align="center"|

|align="center"|

|align="center"|

|align="center"|

|align="right"|[[Riu Gumal|Gumal]], amb els seus afluents, el [[Riu Kundar|Kundar]] i el [[Riu Zhob|Zhob]];

|align="center"|

|align="center"| Al sud de [[Dera Ismail Khan]]

|align="center"|

|align="center"| 400

|align="center"|

|align="center"|

|align="right"|-

|align="center"|

|align="center"| A [[Mithankot]]

|align="center"|

|align="center"| 71

|align="center"|

|align="center"|

[[Fitxer:IndusZanskar.jpg|miniatura|Confluència del riu Indus i el [[riu Zanskar]]. L'Indus és el riu més baix de la fotografia.]]

El riu Indus alimenta els corrents submarins de l'Índic, que és segon corrent de sediments més important de la Terra amb al voltant de 5  milions de quilòmetres cúbics de material erosionat de les muntanyes. Els estudis dels sediments en els riu moderns indiquen que les muntanyes del [[Karakoram]] al nord del Pakistan són les principals contribuïdores quant a la quantitat més important de material, amb l'Himàlaia com a segona aportació més important darrere el Karakoram, sobretot a través dels grans rius del Punjab (és a dir, el [[riu Jhelum|Jhelum]], [[riu Ravi|Ravi]], el [[riu Chenab|Chenab]], el [[riu Beas|Beas]] i el [[riu Sutlej|Sutlej]]). L'anàlisi dels sediments del mar d'Aràbia ha demostrat que, fa uns cinc milions d'anys l'Indus no estava vinculat amb aquesta regió dels rius del [[Panjab]] que fluïen cap a l'est direcció al [[Ganges]] on acabaven.<ref>{{ref-publicació

Treballs anteriors van mostrar que la sorra i el [[llot]] de l'oest del Tibet arribava al mar d'Aràbia fa 45  milions d'anys enrere, el que implica l'existència d'un antic riu Indus en aquell moment.<ref>{{ref-publicació

Els [[Platanista gangetica|dofins cecs]] del riu Indus és una sub-espècie de dofins que únicament es troba en aquest riu indi, que anteriorment també es podia trobar en els altres rius tributaris del riu Indus.<ref name="KlinowskaResources1991">{{ref-llibre|autor1=Margaret Klinowska|autor2=International Union for Conservation of Nature and Natural Resources|títol=Dolphins, Porpoises and Whales of the World: The IUCN Red Data Book|url=https://books.google.cat/books?id=QynOriR1MxEC&pg=PA35|any=1991|editorial=IUCN|isbn=978-2-88032-936-5|pàgines=35–}}</ref> Els peixos ''palla'', (''[[Hilsa]]''), és altra espècie que es pot trobar al riu, i que és considerat com una delícia per les persones que viuen al llarg del riu.<ref>[http://www.ijcrar.com/4-6-2016/Utpal%20Bhaumik.pdf Stock Profile of Hilsa Shad Population in Bay of Bengal Region- A Review. Utpal Bhaumik]</ref><ref name="Hornell2015">{{ref-llibre|autor=James Hornell|títol=Fishing in Many Waters|url=https://books.google.cat/books?id=GRZEBgAAQBAJ&pg=PA108|data= 12 febrer 2015|editorial=[[Cambridge University Press]]|isbn=978-1-107-47543-4|pàgines=108–}}</ref> La població de peixos que habiten el riu és moderadament alta, amb [[Sukkur]], [[Thatta]] i [[Kotri]] com els principals centres de pesca - tots en el curs inferior de Sindh. Però els diversos embassaments així com una irrigació intensiva han fet de la [[piscicultura]] una activitat econòmica important. Situat al sud-est de Karachi, el gran delta ha estat reconegut pels conservacionistes com una de les regions mundials més importants a nivell ecològic. Aquí el riu es converteix en pantans i rierols, i es troba amb el mar en els nivells superficials. Aquí els peixos marins s'hi troben en abundància, incloent-hi [[Bràmid|bràmids]] i [[Dendrobranquiat|gambes]].

L'Indus és la font d'aigua principal de les regions del Punjab i les planes de Sindh -que constitueix la columna vertebral de l'agricultura i la producció d'aliments al Pakistan. El riu és especialment crític, ja que la pluja és escassa a la part baixa de la vall de l'Indus. Els canals de reg van ser construïts per primera vegada pels pobles de les civilitzacions de la vall de l'Indus, i més tard pels enginyers de l'[[Imperi Kushan]] i l'[[Imperi mogol]]. La irrigació moderna va ser introduïda per la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]] (en anglès, la ''British East India Company'') el 1850 - la construcció de canals moderns acompanyats amb per una restauració dels vells canals. Els britànics van supervisar la construcció d'una de les xarxes de reg més complexes del món. La [[presa Guddu]] té 1.350  metres de llarg - regant [[Sukkur]], [[Jacobabad]], [[Larkana]] i [[districte de Kalat|Kalat]]. La [[presa de Sukkur]] serveix a més de 20.000  quilòmetres quadrats (5.000.000 hectàrees).

L'Autoritat per Desenvolupament de l'Aigua i l'Energia del Pakistan va emprendre la construcció del canal d'enllaç de Chashma-Jhelum - que uneix les aigües dels rius Indus i el Jhelum - ampliant els subministraments d'aigua a les regions de [[Bahawalpur]] i [[Multen]]. Pakistan va construir la presa Tarbela prop de [[Rāwalpindi]] - de 2.743  metres de llarg i 143  metres d'alt, amb uns 80  quilòmetres de dipòsit de llarg. la [[presa de Kotri]] prop de [[Hyderabad (Pakistan)|Hyderabad]] té 915  metres de llarg i ofereix subministraments addicionals a Karachi. La [[presa de Taunsa]] prop de [[Dera Ghazi Khan]] produeix 100.000 quilowatts d'electricitat. L'àmplia vinculació dels afluents amb l'Indus ha ajudat a difondre els recursos d'aigua a la vall del [[Peshawar]], al [[Khyber Pakhtunkhwa]]. Els projectes de reg i preses constitueixen la base per a la producció a gran escala del Pakistan en cultius com el [[cotó]], la [[canya de sucre]] i [[blat]]. Les preses també generen electricitat per a la indústria pesant i els centres urbans.

Els habitants de les regions per on passa el riu Indus i constitueix una característica important dels recursos naturals i són diversos en l'origen ètnic, religiós, nacionals i lingüístics. Al llarg del curs nord del riu a la província de Jammu i Caixmir viuen la gent [[Budisme|budista]] de Ladakh, de valors [[Ètnia tibetana|tibetans]], i els [[Dards]] [[Indoari| indoaris]] o [[Ètnia Dàrdica|dàrics]] que practiquen el [[Budisme]] i l'[[Islamislam]]. Després es descendeix al Baltistan, al nord del Pakistan passant la principal ciutat de Balti, [[Skardu]]. A mesura que es continua a través del Pakistan, l''''Indus''' forma una frontera distintiva de l'etnicitat i les cultures - a la riba oest la població és en gran manera [[paixtus]], [[Ètnia Baloch|balochs]], i altres de valors [[irànics]], amb estrets llaços culturals, econòmics i ètnics de l'est de l'Afganistan i parts de l'Iran. Els bancs de l'est són en gran part poblats pels pobles de trets [[indoaris]], com els [[punjabis]] i els [[sindhis]]. Al Panjab septentrional i a la Pakhtunkhwa Khyber, tribus de l'ètnia paixtu viuen al costat de tribus dàrdiques als turons ([[Khowar]], [[Kalash]], [[Shina]], etc.), Burushos (a [[Hunza]]), i [[punjabis]] a la província de Sindh, els pobles de l'idioma sindhi que formen les poblacions locals. A la vora occidental del riu viuen els pobles [[baloch]] i paixtu del [[Balutxistan (regió) |Balutxistan]].

El cabal de l'Indus ha estat observat durant 34  anys (de 1937 a 1970 inclòs) a [[Sukkur]], port fluvial [[pakistanès]] situat a escassos 200  quilòmetres al sud-oest (més avall) de la confluència amb el [[Sutlej]], el seu últim afluent important. És a la regió de Sukkur que el cabal del riu és màxima; en efecte més avall, nombroses obres d'irrigació extrauran quantitats importants d'aigua del riu, fent així abaixar progressivament el seu cabal. A més a més, cap més afluent ni que sigui poc notable no contribuirà a alimentar-lo.

{{subratllat|'''Cabals mensuals mitjans de de l'Indus (en m³/segon) mesurats a l'estació hidrològica de Sukkur'''}}<br />{{subratllat|'''Dades calculades sobre 34  anys'''}}

{{Principalarticle principal|Inundacions al Pakistan de 2010}}

El juliol de 2010, com a conseqüència d'unes pluges [[Monsó|monsòniques]] anormalment elevades, el riu Indus va sortir del seu curs habitual i va començar a inundar gran part de les seves ribes. Les pluges van continuar durant els següents dos mesos, devastant grans àrees del Pakistan. Al Sindh, l'Indus es va desbordar prop de [[Sukkur]] el 8 d'agost, submergint el poble de Khan Jatoi Mor.<ref name="Bodeen">{{ref-notícia|cognom=Bodeen|nom=Christopher|títol=Asia flooding plunges millions into misery|url=http://www.google.comcat/hostednews/ap/article/ALeqM5jLQ5AssQ1MzPfWcFQRV8ZeJhjctQD9HFBA400|consulta= 8 agost 2010|agency=Associated Press|data= 8 agost 2010|urlarxiu=http://web.archive.org/web/20100904101109/http://www.google.comcat/hostednews/ap/article/ALeqM5jLQ5AssQ1MzPfWcFQRV8ZeJhjctQD9HFBA400|dataarxiu=4 setembre 2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100904101109/http://www.google.cat/hostednews/ap/article/ALeqM5jLQ5AssQ1MzPfWcFQRV8ZeJhjctQD9HFBA400|arxiudata=4 de setembre 2010}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2024 }}</ref> A principis d'Agost, les inundacions més greus es van traslladar cap al sud<ref name="Periodico1">{{ref-web|url = http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/20100904/pakistan-ordena-evacuar-mig-milio-persones-sud-del-pais-per-noves-inundacions/467338.shtml|títol=Pakistan ordena evacuar mig milió de persones al sud del país per noves inundacions|editor = El Periódico|dia = 4|mes = setembre |any = 2010|consulta = 21 desembre 2010}}</ref> al llarg del riu Indus, des de les regions greument afectades del nord cap al [[Panjab]], on almenys 570.000 hectàrees de terres de cultiu van ser anegades, i a la província meridional de Sindh.<ref name="BBC7">{{ref-notícia|cognom=Guerin|nom=Orla|títol=Pakistan issues flooding 'red alert' for Sindh province|url=http://www.bbc.co.uk/news/world-south-asia-10900947|consulta= 7 agost 2010|editorial=British Broadcasting Corporation|data= 7 agost 2010}}</ref>

El setembre de 2010, prop de dues mil persones havien mort a causa de les inundacions<ref name="bbc.co.uk">{{ref-notícia|url=http://www.bbc.co.uk/news/world-south-asia-10994989 |títol=BBC News - Pakistan floods: World Bank to lend $900m for recovery |editorial=bbc.co.uk |data=2010-08-17 |consulta=2010-08-24}}</ref> i prop d'un milió de llars va ser destruïdes d'ençà que la inundació va començar<ref>{{ref-notícia|url=http://www.bbc.co.uk/news/world-south-asia-10984477 |títol=BBC News - Millions of Pakistan children at risk of flood diseases |editorial=bbc.co.uk |data=2010-08-16 |consulta=2010-08-24}}</ref> L'[[Organització de les Nacions Unides|ONU]] va intervenir a la zona per intentar pal·liar les greus conseqüències de les inundacions.<ref name="Periodico2">{{ref-web|url = http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/20100816/ban-ki-moon-implora-mes-rapidesa-favor-les-victimes-del-pakistan/437054.shtml|títol=Ban Ki-moon implora més rapidesa en favor de les víctimes del Pakistan|editor = El Periódico|dia = 16|mes = agost |any = 2010|consulta = 21 desembre 2010}}</ref>

El riu Indus experimenta un fenomen de flux i reflux, un mascaret provocat per la marea, documentat des de l'època d’Alexandred'Alexandre el Gran.<ref name="Chanson2012">{{ref-llibre|autor=Hubert Chanson|títol=Tidal Bores, Aegir, Eagre, Mascaret, Pororoca: Theory and Observations|url=https://books.google.cat/books?id=OQpqDQAAQBAJ&pg=PA37|any=2012|editorial=World Scientific|isbn=978-981-4335-41-6|pàgines=37–}}</ref>

{{cita| Au troisième jour, ils trouvèrent que l'eau de la mer commençait à se mêler à celle du fleuve; et comme ils descendaient avec un peu plus de peine, à cause que la marée remontait, ils abordèrent à une autre île assise au milieu de l'eau, et coururent aux provisions, ne se doutant point de ce qui leur devait arriver sur les trois heures : le flot revenant à son ordinaire, ne‘fit du commencement qn'arrêter le cours de la rivière; mais après il la poussa avec tant d’impétuositéd'impétuosité, qu'elle rebroussa plus vite que ne roule un torrent dans une vallée. Les soldats ne savaient ce que c'était que du flux et du reflux de l'Océan; si bien que le voyant enfler tout à coup et inonder les campagnes, ils croyaient que c'était un signe de l'ire des dieux, qui voulaient punir leur témérité.|

''El tercer dia vegeren que l'aigua de mar es començava a barrejar amb la del riu i, com que els costava d'anar riu avall per culpa de la marea, desembarcaren en una illa que era al mig del riu en cerca de provisions, sense sospitar el que havia de passar al cap de tres hores: en tornar cap al curs normal, el corrent del riu primer es va aturar, però després va tornar riu avall amb més empenta que una rierada per la llera d’unad'una riera. Els soldats no sabien que allò era el fenomen de flux i reflux de l'oceà, de manera que, en veure la crescuda del riu i els camps tots inundats, es pensaven que es tractava d’und'un senyal de la ira dels déus que els volien castigar per llur temeritat''.| Quintus Curtius Rufus. Història d’Alexandred'Alexandre el Gran.}}

* el pont de Dadu Moro

* el pont de Larkana Khairpur

* el pont de Thatta-Sujawal

* el pont de Jhirk-Mula Katiar