171 aC
any
El 171 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Cras i Longí o també any 583 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «171 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 171 aC (clxxi aC) |
| Islàmic | 817 aH – 816 aH |
| Xinès | 2526 – 2527 |
| Hebreu | 3590 – 3591 |
| Calendaris hindús | -115 – -114 (Vikram Samvat) 2931 – 2932 (Kali Yuga) |
| Persa | 792 BP – 791 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 80 |
| Ab urbe condita | 583 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
| Dècades | |
| 200 aC 190 aC 180 aC - 170 aC - 160 aC 150 aC 140 aC | |
| Anys | |
| 174 aC 173 aC 172 aC - 171 aC - 170 aC 169 aC 168 aC | |
Esdeveniments
modificaAntiga Grècia
modifica- Inici de la Tercera Guerra Macedònica: El Regne de l'Epir s'uneix al Regne de Macedònia en la seva lluita contra la República Romana. Les lligues gregues es mantenen neutrals.[2]
- Quint Marci Filip, enviat com a ambaixador davant de Perseu de Macedònia, aconsegueix dissoldre definitivament la Lliga Beòcia.[3]
Antiga Roma
modifica- Aquest any són elegits cònsols Publi Licini Cras i Gai Cassi Longí.[4]
- Licini Cras dirigeix les forces contra el rei Perseu de Macedònia. Avança cap a l'Epir i Tessàlia, però és derrotat pel rei en un combat de cavalleria a la batalla de Cal·linic.[5]
- Cassi Longí obté com a províncies Itàlia i la Gàl·lia Cisalpina. Per obtenir glòria militar intenta anar a Macedònia, on havia començat la Tercera Guerra Macedònica, i passa per Il·líria, però el Senat l'obliga a renunciar, ja que no es podia començar una guerra sense ordres estrictes, i torna a Itàlia. A la tornada, saqueja sense pietat als escordiscs i altres pobles i fa milers d'esclaus.[6]
Hispània
modifica- La Hispània Citerior s'uneix a la província d'Hispània Ulterior durant la Primera Guerra Macedònica, però més endavant es tornen a separar (167 aC).[7]
- A la ciutat de Carteia, al sud d'Hispània i propera a Gibraltar, s'hi estableixen quatre mil persones descendents de soldats romans i dones del país i es converteix en la colònia Latina colonia Libertinorum. Està governada per quatorviri coloniae deducendae.[8]
Nord d'Àfrica
modifica- El cònsol Licini Cras envia a Luci Postumi Albí, Quint Terenci Cul·leó i Gai Aburi a demanar a Massinissa rei dels númides un contingent de cavalleria i elefants de guerra per lluitar contra Perseu de Macedònia.[9]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Matyszak, Philip. The Enemies of Rome From Hannibal to Attila the Hun (en anglès). Thames and Hudson, 2004, p. 53. ISBN 050025124X.
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XLII, 37
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XLII, 4
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XLII, 58-60
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XLII, 28-32
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIX, 29
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XLIII, 3
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XLII, 35