Futbol Club Barcelona
 |
Aquest article tracta sobre el club poliesportiu, és a dir, Futbol Club Barcelona (Q3091261). L'article té seccions sobre les diverses parts del club, incloent altres esports que no siguin el futbol. FC Barcelona (Q7156) tracta sobre l'equip masculí de futbol d'aquell club. Aquest equip no té un article propi a la Viquipèdia en català, però està cobert com a part del club mare, per això tant l'Infotaula de l'equip de futbol com del club s'inclouen en l'article. |
.jpg)
.svg){kind=small}
Equip futbol club multi-esport
(ca) Futbol Club Barcelona  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Epònim | Barcelona | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Nom curt | FCB | ||||
| Sobrenom | Barça, Blaugrana, Barcelona, Catalans, Orgull de Catalunya (club) Culers, Blaugranes, Barcelonistes (afició) | ||||
| Tipus | equip esportiu professional equip masculí de futbol | ||||
| Indústria | altres organitzacions de membres de voluntaris | ||||
| Camp de treball | futbol | ||||
| Forma jurídica | associació | ||||
| Creació | 29 novembre 1899, Barcelona | ||||
| Fundador | Joan Gamper | ||||
Esdeveniment significatiu | |||||
| Barça Studios | |||||
| 29 novembre 1899 | data d'establiment | ||||
| 8 desembre 1899 | primer partit (Barcelona) Equip:FC Barcelona, Equip de la colònia anglesa | ||||
| 24 setembre 1957 | inauguració del Camp Nou | ||||
| 1974 | Cant del Barça | ||||
| 28 abril 1988 | Motí de l'Hespèria | ||||
| 2011- | Cas Neymar, per FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu i Floreta, Sandro Rosell i Feliu | ||||
| 2017-2020 | Cas I3 Ventures (Barcelona), per Josep Maria Bartomeu i Floreta, FC Barcelona, Price Waterhouse Coopers | ||||
| 15 març 2023- | Cas Negreira
| ||||
| Activitat | |||||
| Esport | futbol | ||||
| Lliga | Primera divisió espanyola de futbol (1929–) | ||||
| Instal·lació esportiva | Estadi Olímpic Lluís Companys: Montjuïc (Barcelonès) (2023–). 60.000  | ||||
| Àmbit | Espanya | ||||
| Membre de | FIFA UEFA | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Joan Laporta i Estruch (2021–) | ||||
| Executiu en cap | Ferran Reverter (2021–) | ||||
| Gerent/director | Anderson Luis de Souza (2023–) | ||||
| Mànager general | Josep Segura Rius (2017–2019) | ||||
| Entrenador principal | Hans-Dieter Flick (2024–) | ||||
| Capità | Marc-André ter Stegen (2024–) | ||||
| Entitat matriu | Futbol Club Barcelona | ||||
| Propietari de | Barça Studios la Masia Barça TV+ Barça Camp Nou FCBotiga Museu del FC Barcelona Ciutat Esportiva Joan Gamper Camp Nou camp del carrer Indústria (1909–1922) Camp de les Corts (1922–1966) Barça Media (1996–2023) | ||||
| Format per | |||||
| Part de | Futbol Club Barcelona | ||||
| Denominació anterior | Foot-ball Club Barcelona (1899–1941) Club de Fútbol Barcelona (1941–1973) Futbol Club Barcelona (1973–) | ||||
| Altres | |||||
Premis
| |||||
| Equipament esportiu | |||||
| |||||
| Equipament | Nike | ||||
| Patrocinador | Spotify (2022–) Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (2022–) | ||||
| Lloc web | https://www.fcbarcelona.cat/ca/futbol/primer-equip | ||||
              | |||||
Localització geogràfica  | |||||
.jpg) Hansi Flick, l'actual entrenador del primer equip masculí |
| Temporades |
|---|
|
|
| Aquest article forma part del tema del |
| Futbol Club Barcelona |
|---|
_(cropped).jpg) |
|
Instal·lacions |
|
Persones |
| Part d'una sèrie sobre |
| Cultura de Catalunya |
|---|
 |
| Mitologia |
| Festivals |
| Religió |
|
Música and arts escèniques |
El Futbol Club Barcelona[a] (català oriental: [fubˈbɔɫ ˈkɫup
bərsəˈɫonə] (
escolteu-ho)), abreujat FC Barcelona,[3] simplement Barcelona als que no siguin els Països Catalans, popularment conegut com a Barça[b][1] (català oriental: [ˈbar.sə]), o amb l'acrònim FCB,[c][4] també sobrenomenat Blaugrana (català oriental: [bɫawˈɣɾa.nə]) pels seus colors blau i grana,[2] és una entitat esportiva professional barcelonina,[3] la més important de Catalunya[d][5] i dels Països Catalans[6] i un dels més populars del món pel que fa a projecció i massa social.[7] És més conegut pel seu equip de futbol professional masculí homònim, que actualment juga a la primera divisió, la màxima categoria del Lliga espanyola, i té l'estadi més gran d'Europa, el Camp Nou, on caben 99.354 persones.[8] El club sempre ha estat associat amb el catalanisme, per això el lema "Més que un club".
Va ser fundat el 29 de novembre de 1899 com a club de futbol amb el nom de Foot-ball Club Barcelona[9] per un grup de joves futbolistes suïssos, catalans i britànics encapçalats pel ciutadà suís Joan Gamper, es va registrar oficialment el 5 de gener de 1903.[10] És el club de futbol més antic de Barcelona,[e][11] el segon de Catalunya,[f] i el quart club de futbol professional actiu més antic de l'estat espanyol.[g]
A diferència de la majoria dels clubs esportius professionals a tot el món, el FC Barcelona no és una societat anònima esportiva,[12] és a dir, que la propietat del club recau en els seus 150.317 socis el 31 de maig de 2023,[h][13] essent el vuitè club de futbol amb més socis del món, després del Schalke 04 i seguit pel Sporting, i també l'onzè club esportiu, després del Melbourne Cricket Club i seguit pel Sporting. Els seus seguidors són coneguts com a culers, i tenen 1.264 penyes repartides per tot el món el 2022.
Segons les estadístiques que realitza l'IFFHS, el FC Barcelona va ser el millor equip de futbol masculí europeu i mundial de la primera i segona dècada del segle xxi,[i][14] i lidera el rànquing global del segle amb 5427 punts amb una diferència de 388 punts sobre el segon classificat (Reial Madrid).[15] És a més l'equip de futbol els jugadors del qual més vegades han figurat als podis del FIFA World Player (19) i de la Pilota d'Or (34).[j]
Va ser uns dels fundadors de la Lliga espanyola de futbol el 1928 i l'Associació Europea de Clubs[k] i és un dels tres clubs que sempre ha jugat a la Primera Divisió juntament amb el Reial Madrid i l'Athletic Club.[16] Ha estat el primer campió històric de la competició, és el seu segon club amb més títols, i té el rècord de la màxima puntuació en una sola edició.[l] L'equip masculí de futbol és un dels equips amb més trofeus del món, dels quals destaquen amb dades de 2023, 27 títols de primera divisió, 31 títols de Copa del Rei de futbol, 14 Supercopes d'Espanya,[17] 5 Copes d'Europa, 5 Supercopes d'Europa, 4 Recopes d'Europa, 3 Copes de Fires i 3 Mundials de Clubs.[18] És el tercer club amb més títols internacionals (20), per darrere del Reial Madrid, amb 31; i l'Al-Ahly, amb 26.[19] És, per tant, l'equip espanyol amb més títols estatals i un dels clubs més prestigiosos d'Europa i del món. A 2024, el primer equip masculí de futbol ha guanyat 94 títols oficials, cosa que el converteix en el primer equip amb més títols dels Països Catalans i el segon de l'estat espanyol.[20] El Barça és l'únic equip d'Europa que ha disputat sempre, des del 1955, alguna de les quatre competicions europees; l'únic club de la lliga espanyola que ha aconseguit guanyar les tres competicions més importants el mateix any (la Copa, la Lliga i la Lliga de Campions) la temporada 2008-09 i 2014-15; junt amb el FC Bayern de Múnic, l'únic europeu d'aconseguir-ho més d'una temporada, i l'únic equip que ha assolit en un mateix any (2009) els 6 títols més importants (tres d'internacionals i tres d'estatals).[21] Com a club poliesportiu és el segon club europeu amb més Copes d'Europa (48), després del CSKA Moscou.[22][m] La temporada 2010-11 va ser la més reeixida globalment del club, amb 14 títols: 3 de l'equip de futbol masculí, bàsquet i futbol sala, 2 d'handbol i hoquei patins i 1 de futbol femení.[23]
El club té un segon equip masculí professional, el Futbol Club Barcelona B, i un de femení professional, el Futbol Club Barcelona (femení), i alhora té dos equips juvenils, així com equips de formació en totes les categories i en la majoria de les especialitats esportives, els quals permeten de nodrir els primers equips amb el nombre més gran possible de jugadors del planter.
El club disposa de seccions professionals masculina i femenina de futbol, i masculines de bàsquet, handbol, hoquei patins i futbol sala, totes en l'elit de les competicions esportives europees de clubs,[n] i 9 seccions no professionals d'hoquei herba, atletisme, patinatge artístic, hoquei gel, voleibol masculí i femení, rugbi, FC Barcelona-Institut Guttmann de bàsquet amb cadira de rodes i bàsquet femení. És el primer club europeu a ser campió continental a la branca masculina i femenina, i el primer a assolir un triplet amb totes dues.[24] Així mateix, els medallistes olímpics que han representat l'entitat blaugrana han conquerit dotze ors, vint-i-vuit plates i trenta-dos bronzes a les diferents disciplines esportives.[25]
Nou exintegrants del club van ser inclosos en el Saló de la Fama del Futbol Internacional, un projecte dedicat a preservar la memòria de rellevants personatges de la història del futbol.[26] Entre ells hi ha Johan Cruyff, Diego Maradona, Ricard Zamora, Luís Figo, Ronaldo Nazário, Hristo Stoítxkov, Pep Guardiola i Ronaldinho de Assis, als quals s'uneix Ladislau Kubala com a «degà», o d'especial transcendència.[27]
El seu màxim rival és el Reial Madrid Club de Futbol en rivalitat amb transcendència mundial als partits coneguts com el clàssic,[28] tot i que també manté una gran rivalitat amb el Reial Club Deportiu Espanyol en els partits coneguts com a derbi barceloní.
Etimologia
El Futbol Club Barcelona és el nom tant de la secció principal del club, el futbol, com de la institució. L'equip de futbol de la qual pren el nom el club, adoptà el nom de la ciutat de Barcelona.[29]
Símbols
Indumentària
S'han exposat diverses teories contra el disseny blau i grana de la samarreta del Barcelona. La percepció habitual és que els colors van ser escollits per Joan Gamper i són els del seu equip de casa, l'FC Basel.[30]
Escut
L'equip jugava en els seus orígens amb l'escut de Barcelona, caironat amb quatre quarters, amb una ratapinyada damunt un corona, i era envoltat per dues branques, una de llorer i una altra de palmera.[31] L'escut propi de l'entitat neix del concurs públic que instituí l'entitat el 1910, que va guanyar el disseny de Santiago Femenia.[32] El suggeriment de Femenia es va convertir en l'escut que llueix avui el club, amb algunes petits variacions. L'escut consta de la Creu de Sant Jordi a la part superior esquerra amb la bandera catalana al costat, i els colors de l'equip a la part inferior.
Himne
Al llarg de la seva història, el club ha tingut diverses himnes oficials. L'actual himne oficial, també anomenat Cant del Barça, va ser creat i estrenat l'any 1974, amb motiu dels actes del 75è aniversari del club. La lletra fou escrita per Jaume Picas i Josep Maria Espinàs, i la música és de Manuel Valls Gorina.[33] La versió oficial és interpretada per la Coral Sant Jordi.
Amb motiu dels actes del centenari del club, el cantautor Joan Manuel Serrat el va interpretar en directe, sobre la gespa del Camp Nou.
Mascota
Des del 29 d'octubre de 1924 el Barça té una mascota oficial, dissenyada per la Valentí Castanys: Avi del Barça, amb samarretes del Barça de la dècada del 1960 i la dècada del 1970, pantalons també antics, tradicional barretina i una bandera del Barça.
Influència en altres clubs
El club ha influït en altres entitats esportives, com el naixement del Barcelona SC d'Ecuador,[34] el canvi de colors de la samarreta del Crystal Palace Football Club el 1974,[35] el canvi de de disseny de l'escut del Forest Green Rovers (2009-2011),[36] i el naixement i nom del FC Barsa Sumy.[37]
Història
- Categoria principal: Història del Futbol Club Barcelona
Evolució de nom
- Foot-ball Club Barcelona (1899-1941)
- Club de Fútbol Barcelona (1941-1973)
- Futbol Club Barcelona (1973-present)[38]
1899-1920: Els primers anys
El 29 de novembre de 1899, Hans Gamper, juntament amb un grup d'esportistes, funden el FC Barcelona al Gimnàs Solé. Entre els dotze fundadors del club hi havia sis catalans, tres suïssos, dos anglesos i un alemany. El nom original escollit fou Foot-ball Club Barcelona, en anglès, i es va designar al suís Walter Wild com a primer president del club.
A finals de la seva primera dècada va aconseguir els seus primers títols, una Copa d'Espanya i una Copa dels Pirineus.
Durant els anys 1910 el club va fer un gran salt, tant esportiu com social: va guanyar dues Copes d'Espanya i tres Copes dels Pirineus, i va arribar als 3000 associats, convertint-se ja en una de les societats més populars de Catalunya. L'equip jugava els seus partits en un camp situat al carrer Indústria de Barcelona. La imatge dels aficionats blaugrana asseguts d'esquena sobre la tanca del camp és l'origen de la denominació de culers amb què són coneguts popularment els aficionats blaugranes. També el 1915, el club va crear la seva primera secció poliesportiva, la d'atletisme.
1920-1930: Primera època daurada
Els anys vint representen el Barça de l'edat d'or. Es va passar de 3.000 a 11.000 socis[39] i, el 1922, es va estrenar el primer gran estadi del club, el Camp de les Corts, amb capacitat per a 20.000 espectadors.[40] Van ser anys en què el club va guanyar quatre Copes d'Espanya i, el 1929, la primera Lliga espanyola de la història. Durant aquesta dècada el Barça va crear les seves seccions de bàsquet, rugbi i hoquei herba.
El 14 de juny de 1925, el públic barcelonista al Camp de les Corts xiula l'himne espanyol. El dictador espanyol Primo de Rivera tanca l'estadi i el president Gamper ha de dimitir.[41]
Aquest període acaba amb el suïcidi de Gamper el 30 de juliol del 1930, a causa de la depressió provocada per problemes personals i econòmics.
1931-1939: Davallada, II República i Guerra Civil: el president Suñol afusellat
Posteriorment, coincidint amb l'adveniment de la Segona República, es va produir un descens del nombre de socis que es va agreujar amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola el 1936. Aquell any, a més, el president del club Josep Sunyol, era assassinat per les tropes franquistes.[42] El club va acabar la dècada amb només 2.500 socis.
1940-1950: La difícil postguerra
Durant els anys 40, el club va anar superant a poc a poc la seva crisi social i esportiva. El president Enrique Piñeyro, designat el 1940, i proper del poder franquista, hispanitza el nom del club, Club de Fútbol Barcelona, i modifica l'escut, on els quatre pals vermells de la bandera de Catalunya són reduïts a dos pals, en un intent d'imitar la bandera espanyola. A poc a poc l'equip es va refent, conquerint tres lligues espanyoles, una Copa d'Espanya, dues Copes Eva Duarte de Perón i una Copa Llatina. El cinquantè aniversari és celebrat amb alegria, amb un escut sobre el qual la bandera catalana és finalment restablerta.
1951-1958: Cinc copes, Kubala i l'afer Di Stefano
El fitxatge de Ladislau Kubala el 1950 fou la pedra angular sobre la qual es va construir un equip que,[43] en aquesta dècada, van aconseguir tres Lligues espanyoles, cinc Copes d'Espanya, dues Copes Eva Duarte de Perón, tres Copes Duward, dues Copes Llatina, dues Copes Martini Rossi, una Copa de Fires i una Petita Copa del Món. L'any següent del fitxatge de Kubala, l'equip aconseguí cinc trofeus en una mateixa temporada. Aquest equip és conegut com el "Barça de les cinc copes".[44]
Un altre fet destacat d'aquesta dècada va ser la celebració el 1953 de les primeres eleccions semidemocràtiques (hi van votar només els socis masculins) a la presidència del club. Aquell mateix any hi va haver un conflicte amb el Reial Madrid pel fitxatge d'Alfredo Di Stéfano.
El Barça, "més que un club"
Malgrat les adversitats, la massa social va créixer fins als 38.000 socis, que van deixar petit el Camp de les Corts, de manera que es va construir un nou estadi, el Camp Nou, inaugurat el 1957.[43]
L'estadi del FC Barcelona restà com un dels pocs escenaris públics on els afeccionats s'expressaven amb una certa llibertat i el club esdevingué el millor ambaixador de Catalunya a l'exterior. Va ser en aquells anys quan es deia que, pel seu simbolisme, Barcelona era "més que un club", a partir del discurs de presa de possessió del càrrec de president de Narcís de Carreras, el 1968.[45]
1958-1960: El Barça d'Helenio Herrera
Amb Helenio Herrera com el entrenador, Luis Suárez (guanyar la Pilota d'Or el 1960), Sándor Kocsis i Zoltán Czibor, l'equip va guanyar 2 Campionats de Lliga espanyola, 1 Copa del Rei i 2 Copes de Fires. Aquests títols, no obstant, no van aconseguir compensar la derrota a la final de la Copa d'Europa del 1961 ni la crisi social generada per les marxes el tècnic argentí i Luis Suárez a l'Inter de Milà, amb el qual el conjunt italià guanyaria dues Copes d'Europa.[46]
1961-1972: Llarga crisi dels seixanta
La dècada de 1960 va tenir menys èxit per al club, amb el Reial Madrid monopolitzant la Lliga i del delicat estat de l'economia del club derivat de la construcció del Camp Nou. L'únic motiu de joia per als blaugrana va ser la final de Copa del 1968, en la qual el Barça s'imposà per 0-1 al Reial Madrid en l'Estadi Santiago Bernabéu. Malgrat els escassos èxits esportius, el nombre de socis augmentarà de 39.000 fins a 55.000. En l'àmbit internacional, el Barça s'ha de conformar amb una Copa de Fires guanyada l'any 1966 davant el Reial Saragossa.
1973-1978: Arribada de Johan Cruyff
Durant els anys 70 va continuar l'imparable augment de socis del club: es va passar dels 55.000 als 80.000. Van ser els anys en els quals el futbol espanyol va obrir les portes als estrangers i el club va fitxar alguns dels millors jugadors del món com ara Johan Cruyff, Johan Neeskens, Hugo Sotil, Hansi Krankl o Allan Simonsen. L'equip de futbol va conquistar durant aquesta dècada una Lliga espanyola, dues Copes del Rei, una Finalíssima de la Copa de Fires, i una Recopa d'Europa. Cap el final de la dictadura, el club va anar assumint de nou els símbols de la catalanitat del Barça.
1978-1988: Recopa de Basilea i Núñez
L'any 1978 va arribar a la presidència del club Josep Lluís Núñez, que dirigiria el club durant les dues dècades següents.
Durant els anys 1980 es van fer grans inversions en fitxatges de grans estrelles, com ara Maradona, Schuster o Gary Lineker, però l'equip de futbol només va poder guanyar a Espanya una lliga, tres Copes del Rei, una Supercopa i dues Copes de la Lliga. En l'àmbit europeu, es van guanyar dues Recopes d'Europa, però va tornar a caure en una final de la Copa d'Europa, la disputada a Sevilla el 1986 davant de l'Steaua de Bucarest.
_(Barcelona)_-_1.jpg)
El més positiu de la dècada de 1980 va ser l'ampliació del Camp Nou,[43] l'increment de socis, que va superar la xifra dels 100.000, la revitalització econòmica del club i els èxits de les seccions de bàsquet, handbol i hoquei sobre patins, que van conquistar importants títols espanyols i europeus.
1988-1996: Johan Cruyff entrenador i el Dream Team
L'equip de futbol, entrenat per Johan Cruyff[48] amb figures com Koeman, Guardiola, Stoítxkov, Romário, Laudrup, Zubizarreta o Bakero, va guanyar quatre Lligues consecutives entre el 1991 i el 1994, i el 20 de maig de 1992 va conquerir el seu títol més preat: la Copa d'Europa, a l'estadi de Wembley i davant la UC Sampdoria.[49] Durant aquests anys, l'equip va fer un gran joc i va ser conegut popularment com el Dream Team.
L'equip es va dissoldre l'any 1994, després de la derrota a la final de la Copa d'Europa per 4-0 a Atenes davant l'AC Milan.[50]
Els diversos enfrontaments entre Cruyff i la directiva esclaten el 18 de maig del 1996.[51] El president Josep Lluís Núñez anuncia la fulminant destitució del tècnic a manca de dues jornades per al final de la Lliga.
1995-2000: Final de Núñez i Centenari
El traumàtic comiat de Johan Cruyff va crear una gran crisi social en el club, que no va desaparèixer malgrat els títols aconseguits per Bobby Robson i Louis van Gaal, i va acabar desembocant en la dimissió de Núñez l'any 2000. També l'any 1999, el club va celebrar el seu Centenari.
La dècada dels 90 a suposar també una gran dècada per a les seccions més importants. L'equip de bàsquet a més dels èxits nacionals, va arribar a la final de la Copa d'Europa fins a quatre ocasions. L'equip d'handbol va esdevenir el millor equip d'handbol del món: va guanyar tots els títols, entre els quals destaquen sis Copes d'Europa. L'equip d'hoquei sobre patins va assolir entre altres títols, dues Copes d'Europa i quatre OK Lligues.
2001-2003: Transició presidencial sense títols
La curta era Gaspart s'inicia, a més a més, amb l'inesperat fitxatge pel Reial Madrid del davanter portuguès Luis Figo.[o] Gaspart, apressat pel cas Figo, malbarata els diners percebuts per la clàusula de rescissió del portuguès amb fitxatges que no ofereixen el rendiment esperat. Els tres anys de Gaspart com a president es van saldar sense títols futbolístics, i amb una freqüent rotació d'entrenadors. La secció de bàsquet, això sí, assolí grans èxits (entre ells l'Eurolliga 2002-2003).[52]
2003-2012: "Laporta president", Josep Guardiola i el millor Barça de la història
2003-2010: Presidència de Joan Laporta: dues Lligues de Campions i quatre Lligues
Després de la dimissió de Gaspart va arribar a la presidència Joan Laporta,[53] que va afrontar una profunda renovació esportiva, econòmica i social.
2003-2006: Rijkaard, Ronaldinho i la segona Champions
Amb Frank Rijkaard d'entrenador i un equip de figures encapçalades pel Ronaldinho, l'equip va aconseguir el campionat de Lliga 2004-05, ia més, va aconseguir guanyar dues Lligues espanyoles consecutives en repetir èxit el 2006, i la segona Lliga de Campions, i la massa social del club va superar per primera vegada a la història la xifra dels 140.000 socis.
2006-2008: Crisi esportiva i institucional
Aquesta etapa va acabar al final de la temporada 2007-08, després de dos anys sense títols i enmig d'una greu crisi institucional i esportiva, amb la destitució del llavors entrenador Frank Rijkaard (30 de juny del 2008) i la presentació d'una moció de censura contra Joan Laporta i la seva Junta Directiva (9 de maig de 2008).
2008-2012: L'era Guardiola
Amb l'arribada de Pep Guardiola a al comandament de l'equip, el Barcelona amb conquistant la Lliga, la Copa i la Lliga de Campions[p], va aconseguir el triplet per primer vegeda a estat espanyol i el cinquè equip d'Europa en fer-ho.[54]
El Barça en derrotar de l'Athletic Club a la Supercopa d'Espanya de 2009 i derrotar l'FC Xakhtar Donetsk a la Supercopa d'Europa de 2009[55] i conquesta Campionat del Món de Clubs, es va convertir en el primer equip de la història del futbol a guanyar sis copes.[56] El Barcelona va aconseguir el maig del 2010 la seva segona Lliga consecutiva, amb un total de 99 punts, xifra que cap altre club havia arribat abans.[57]
La temporada 2010-11 el FC Barcelona guanya la Supercopa d'Espanya, la Lliga i la quarta Lliga de Campions.
Després de la consecució de la Supercopa d'Espanya, Supercopa d'Europa,[58] Mundial de Clubs[59] i Copa del Rei a la temporada 2011-12, es tancava l'era Guardiola amb catorze títols guanyats de divuit possibles.
Presidència de Sandro Rosell
El 13 de juny de 2010 Sandro Rosell va guanyar les 12es eleccions a la presidència del club.[60]
El 10 de desembre de 2010 la junta directiva va fer públic un acord a partir del qual Qatar Foundation posaria publicitat a la samarreta de l'equip de futbol durant cinc anys a canvi del pagament de 170 milions d'euros.[61]
El 23 de gener del 2014, Rosell renuncia al seu càrrec de president a causa de la querella per presumpta apropiació indeguda arran del traspàs de Neymar. El substitueix Josep Maria Bartomeu i Floreta fins a acabar el mandat, el 2016.[62]
2012-2013: Etapa tràgica de Tito Vilanova
La temporada 2012-13 comença amb canvi a la banqueta, la de Josep Guardiola per Tito Vilanova.[63] Malgrat que va perdre la Supercopa d'Espanya davant del Reial Madrid per la regla dels gols en camp contrari, l'equip aconsegueix la millor primera volta de la història de la Lliga (18 victòries i un empat). Finalment, l'equip es proclama campió l'11 de maig de 2013. Caigué a la Copa del Rei derrotat pel Reial Madrid CF i a les semifinals de la Champions League pel FC Bayern de Múnic.
El dia 19 de juliol del 2013, el president Sandro Rosell anuncia que Tito Vilanova no seguirà al capdavant de l'equip per la recaiguda de la malaltia.[64] El dia 23 de juliol del 2013, la junta directiva fa oficial amb un comunicat el fixatge de l'entrenador argentí Gerardo Martino.[65] Vilanova acabarà morint per les complicacions de la malaltia que patia el 25 d'abril del 2014 a Barcelona.[66]
2013-2020: Inestabilitat institucional i presidència de Bartomeu
El 'Tata' Martino
La temporada 2013-14 va començar amb la 'Tata' Martino com a tècnic i el debut del fitxatge estrella de la temporada; Neymar.[67] A la Supercopa d'Espanya es proclamen campions gràcies a la regla del gol de visitant, després d'empatar en els dos partits amb l'Atlètic de Madrid.
El gener de 2014, Sandro Rosell dimiteix com a president del club a causa d'evasió fiscal en el traspàs de Neymar. Prenent el càrrec el seu vicepresident primer Josep Maria Bartomeu.[62] El club també es va enfrontar a un altre repte, després que la FIFA acusa al Barça de realitzar infraccions en la inscripció de jugadors menors de 18 anys, se'ls impedeix fitxar jugadors per dos cicles (fins a juny de 2015).[68] Després d'això el club recorre la sanció sent aquesta ajornada.
Van quedar eliminats en Lliga de Campions per l'Atlètic de Madrid amb un total de 2 a 1 en quarts de final.[69]
El 16 d'abril, van perdre la final de Copa del Rei davant el Reial Madrid amb un resultat de 2 a 1 a Mestalla.[70] Van quedar en segon lloc després d'empatar davant el mateix equip en l'última jornada al Camp Nou, fet que va fer que Martino anunciés la seva dimissió.[71][72]
L'era Luis Enrique
Es dona inici a la temporada 2014-15 amb la presentació de Luis Enrique com a nou entrenador del primer equip. El 17 de maig l'equip es proclama campió de Lliga.[73] A la setmana següent, guanya la Copa.[74] El Barça va acabar la temporada proclamant-se campió de la Lliga de Campions per cinquena ocasió a la seva història,[75] i convertint-se així en l'únic equip que aconsegueix dos triplets.
La temporada 2015-16 va començar amb la conquesta la Supercopa d'Europa[76][77] i Mundial de Clubs[78] i va finalitzar amb el títol de Lliga[79] i la Copa, aconseguint el seu setè doblet nacional.[80]
La temporada 2016-17 va ser l'última de Luis Enrique a la banqueta blaugrana causa de la seva renúncia producte del degast que implica el treball, segons el mateix entrenador.[81] Guanya la Supercopa d'Espanya a l'Sevilla FC per un global de 5-0.[82][83] El 8 de març de 2017, Barcelona protagonitza la remuntada més gran de la història de la Lliga de Campions derrotant per 6-1 al Paris Saint-Germain FC (marcador global 6-5), tot i perdre l'anada a França per un marcador de 4-0.[84] Va repetir títol de Copa.[85]
L'era Valverde i Quique Setién
El 29 de maig de 2017, l'ex jugador Ernesto Valverde és nomenat successor de Luis Enrique[86][87] signant un contracte de dos anys amb opció per a un any més.[88] El Barça guanya la Lliga[89] i Copa[90] la temporada 2017-18.[91] El Barça estableix un nou rècord de partits sense perdre (43) a la història de la Lliga.[92] Pitjor sort pateix a la Lliga de Campions amb una inesperada derrota amb l'AS Roma.[91]
La temporada 2018-19 comença amb l'obtenció de la Supercopa d'Espanya 2018 en què va ser la primera final disputada fora del territori espanyol. Amb aquest títol, Messi es va convertir en el jugador més premiat de la competició amb vuit títols, i del club amb trenta-tres, superant Iniesta. Repeteix títol de Lliga,[93] però perd la final de Copa davant al València CF i queda eliminat de la Lliga de Campions pel Liverpool FC.
El 13 de gener de 2020, Quique Setién va substituir Ernesto Valverde, després de la derrota davant de l'Atlètic de Madrid a la Supercopa d'Espanya,[95] però després de ser eliminat als quarts de final de la Lliga de Campions per 2-8 contra l'FC Bayern de Múnic, va ser destituït.[96] Seria substituït dos dies després per Ronald Koeman.[97]
El creixent descontentament dels aficionats per l'empitjorament de les finances i el declivi en el terreny de joc les temporades anteriors va portar Josep Maria Bartomeu a anunciar la seva dimissió com a president el 27 d'octubre del 2020 per evitar enfrontar-se a una moció de censura.[98]
2021-present: Segona etapa de Joan Laporta i era post Messi
El 7 de març del 2021, Joan Laporta va ser elegit president del Barcelona amb el 54,28% dels vots.[99] El Barcelona va guanyar la seva 31a Copa del Rei, el seu únic trofeu sota la direcció de Koeman, després de derrotar a l'Athletic Club per 4-0 a la final.[100]
Temporada 2021-22
El 5 d'agost del 2021, malgrat que el Barcelona i Lionel Messi havien arribat a un acord i de la clara intenció de les dues parts per signar un nou contracte, l'acord no es va poder produir a causa dels obstacles financers i estructurals que plantejava la normativa de la lliga espanyola.[101] El 10 d'agost es va anunciar que Messi havia fitxat pel París Saint-Germain de la Ligue 1 francesa com a agent lliure, posant fi a la seva etapa de 21 anys amb el Barcelona.[102] Els mals resultats a la Lliga i a la Lliga de Campions van portar a la destitució de Ronald Koeman el 28 d'octubre, sent substituït per Xavi Hernández,[103] que no va poder revertir el rendiment a la Lliga de Campions i l'equip va haver de competir a l'Europa League per primera vegada des de la temporada 2003-04, quedant posteriorment eliminat a quarts de final.[104] El primer equip de futbol no va aconseguir cap títol.[105]
Temporada 2022-23
L'1 de juliol de 2022, l'estadi va passar a anomenar-se oficialment "Spotify Camp Nou". Va ser la primera vegada a la història del club que es va arribar a un acord amb un soci que adquireix els drets de denominació de l'estadi.[106] El 15 de febrer de 2023 es va fer públic el Cas Negreira o Barçagate per la possible corrupció esportiva involucrant José María Enríquez Negreira, exàrbitre de futbol espanyol que fou vicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres entre el 1994 i el 2018, que hauria rebut 7,3 milions d'euros del FC Barcelona mentre estava en compliment de les seves funcions al CTA, i en no poder comprovar que els diners es van fer servir per influir en les actuacions dels col·legiats, s'estudia en un possible delicte de blanqueig de capitals.[107] En aquesta temporada, totes les seccions professionals de l'entitat (futbol, futbol femení, bàsquet, handbol, futbol sala i hoquei patins) van aconseguir el títol de lliga.[108]
Temporada 2023-24
A causa de les obres del Spotify Camp Nou, l'equip va començar a jugar a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Durant el mercat de fitxatges de l'estiu 2023, el club va fitxar İlkay Gündoğan, João Cancelo, João Félix, Iñigo Martínez i Oriol Romeu. Durant la temporada 2023-2024, el Barça jugarà a l'Estadi Lluís Companys. L'equip tornarà al Camp Nou el novembre de 2024 amb unes 60.000 localitats disponibles, aproximadament, tot i que les obres de l'estadi no acabaran fins a l'any 2026.
Trajectòria de futbol
- Categoria principal: Temporades del FC Barcelona
- CM (Copa Macaya), CB (Copa Barcelona), CC (Campionat de Catalunya), FAC (Campionat de l'Associació de Clubs), LM (Lliga Mediterrània), LC (Lliga Catalana)
.png){kind=small}
.svg){kind=small}
Campionat del Món de Clubs, 
Champions League, 
Supercopa d'Europa, 
Recopa d'Europa, 
Copa de Fires, 
Petita Copa del Món, 
Lliga espanyola, 
Copa del Rei, 
Supercopa d'Espanya, 
Copa de la Lliga, 
Copa Catalunya / Supercopa de Catalunya
Palmarès
Entre tots els equips professionals, en 2024 sumaven 48 Copes d'Europa, entre les 22 d'hoquei patins, 12 d'handbol, 5 de futbol masculí, 3 de futbol femení, 2 de bàsquet i 4 de futbol sala.[109][110] La temporada 2010-11 va ser la més reeixida globalment del club, amb 14 títols: 3 de l'equip de futbol masculí, bàsquet i futbol sala, 2 d'handbol i hoquei patins i 1 de futbol femení.[23]
Futbol
Tornejos estatals
- Lliga espanyola: 27
- 1928-1929, 1944-1945, 1947-1948, 1948-1949, 1951-1952, 1952-1953, 1958-1959, 1959-1960, 1973-1974, 1984-1985, 1990-1991, 1991-92, 1992-1993, 1993-1994, 1997-1998, 1998-1999, 2004-2005, 2005-2006, 2008-2009, 2009-2010, 2010-2011, 2012-2013, 2014-2015, 2015-2016, 2017-2018, 2018-2019, 2022-2023
- Copa espanyola: 31
- 1910 (FEF), 1912, 1913 (UECF), 1920, 1922, 1925, 1926, 1928, 1941-42, 1950-51, 1951-52, 1952-53, 1956-57, 1958-59, 1962-63, 1967-68, 1970-71, 1977-78, 1980-81, 1982-83, 1987-88, 1989-90, 1996-97, 1997-98, 2008-09, 2011-12, 2014-15, 2015-16, 2016-17, 2017-18, 2020-21
Tornejos internacionals
Tornejos juvenils
Tornejos estatals
- 1951, 1959, 1974, 1975, 1976, 1977, 1980, 1986, 1987, 1989, 1994, 1996, 2000, 2002, 2005, 2006, 2011
- Lliga Nacionala: 8
- 1977-78, 1978-79, 1979-80, 1980-81, 1981-82, 1982-83, 1984-85, 1985-86
- Divisió d´Honor: 15
- 1999/00, 2004/05, 2005/06, 2008/09, 2009/10, 2010-11, 2012/13, 2013/14, 2016/17, 2017/18, 2019/20, 2020/21, 2021/22, 2022/23
- Lliga d'Honor sub-19: 1
- 1993-94
- 2004-05, 2008-09, 2010-11, 2021-22
Tornejos internacionals
Blue Stars/Copa Juvenil de la FIFA: 3
- 1993, 1994, 1995
Tornejos estatals
Lliga espanyola: 20
.svg){kind=small}
- 1958/59, 1980/81, 1982/83, 1986/87, 1987/88, 1988/89, 1989/90, 1994/95, 1995/96, 1996/97, 1998/99, 2000/01, 2002/03, 2003/04, 2008/09, 2010/11, 2011/12, 2013/14, 2020/21, 2021/22
Copa del Rei: 27
- 1943, 1945, 1946, 1947, 1949, 1950, 1959, 1978, 1979, 1980, 1981, 1982, 1983, 1987, 1988, 1991, 1994, 2001, 2003, 2007, 2010, 2011, 2013, 2018, 2019, 2021, 2022
Tornejos internacionals
Eurolliga: 2
.svg){kind=small}
Copa Korać: 2
- 1986-87, 1998-99
- 1984-85, 1985-86
Supercopa d'Europa: 1
- 1986
- 1985
Tornejos estatals
- Lliga ASOBAL: 31
- 1968-69, 1972-73, 1979-80, 1981-82, 1985-86, 1987-88, 1988-89, 1989-90, 1990-91, 1991-92, 1995-96, 1996-97, 1997-98, 1998-99, 1999-00, 2002-03, 2005-06, 2010-11, 2011-12, 2012-13, 2013-14, 2014-15, 2015-16, 2016-17, 2017-18, 2018-19, 2019-20, 2020-21, 2021-22, 2022-23, 2023-24
- Copa del Rei: 28
- 1969, 1972, 1973, 1983, 1984, 1985, 1988, 1990, 1993, 1994, 1997, 1998, 2000, 2004, 2007, 2009, 2010, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021, 2022, 2023, 2024
- Copa ASOBAL: 18
- 1994-95, 1995-96, 1999-00, 2000-01, 2001-02, 2009-10, 2011-12, 2012-13, 2013-14, 2014-15, 2015-16, 2016-17, 2017-18, 2018-19, 2019-20, 2020-21, 2021-22, 2022-23
- 2022, 2023
- Supercopa: 24
- 1986, 1988, 1989, 1990, 1991, 1993, 1996, 1997, 1999, 2000, :2003, 2006, 2008, 2009, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021
- 1944-45, 1945-46, 1946-47, 1948-49, :1950-51, 1956-57
Tornejos internacionals
- 1990-91, 1995-96, 1996-97, 1997-98, 1998-99, 1999-00, 2004-05, 2010-11, 2014-15, 2020-21, 2021-22, 2023-24
- Copa EHF: 1
- 2002-03
- 1983-84, 1984-85, 1985-86, 1993-94, 1994-95
- 1996, 1998, 1999, 2003, 2004
- 2013, 2014, 2017, 2018, 2019
Tornejos estatals
Lliga espanyola: 33
- 1973/74, 1976/77, 1977/78, 1978/79, 1979/80, 1980/81, 1981/82, 1983/84, 1984/85, 1995/96, 1997/98, 1998/99, 1999/00, 2000/01, 2001/02, 2002/03, 2003/04, 2004/05, 2005/06, 2006/07, 2007/08, 2008/09, 2009/10, 2011/12, 2013/14, 2014/15, 2015/16, 2016/17, 2017/18, 2018/19, 2019/20, 2020/21, 2022/23
- Copa espanyola: 26
- 1953, 1958, 1963, 1972, 1975, 1978, 1979, 1981, 1985, 1986, 1987, 1994, 2000, 2002, 2003, 2005, 2007, 2011, 2012, 2016, 2017, 2018, 2019, 2022, 2023, 2024
- 2004/05, 2005/06, 2007/08, 2008/09, 2011/12, 2012/13, 2013/14, 2014/15, 2015/16, 2017/18, 2020/21, 2022/23, 2023/24
Tornejos internacionals
.svg){kind=small}
- 1972/73, 1973/74, 1977/78, 1978/79, 1979/80, 1980/81, 1981/82, 1982/83, 1983/84, 1984/85, 1996/97, 1999/00, 2000/01, 2001/02, 2003/04, 2004/05, 2006/07, 2007/08, 2009/10, 2013/14, 2014/15, 2017/18
- 1986/87
- 2005/06
- 1979/80, 1980/81, 1981/82, 1982/83, 1983/84, 1984/85, 1996/97, 1999/00, 2000/01, 2001/02, 2003/04, 2004/05, 2005/06, 2006-07, 2007/08, 2009/10, 2014/15, 2018/19
Tornejos estatals
- 2010-11, 2011-12, 2012-13, 2018-19, 2020-21, 2021-22, 2022-23
- 2010-11, 2011-12, 2012-13, 2018-19, 2019-20, 2021-22, 2023-24
- Copa del Rei: 8
- 2010-11, 2011-12, 2012-13, 2013-14, 2017-18, 2018-19, 2020-21, 2022-23
- 2013, 2019, 2022, 2023
Tornejos internacionals
- 2011-12, 2013-14, 2019-20, 2021-22
Tornejos estatals
- 2011-12, 2012-13, 2013-14, 2014-15, 2019-20, 2020-21, 2021-22, 2022-23, 2023-24
- Copa de la Reina: 10
- 1993-94, 2010-11, 2012-13, 2013-14, 2016-17, 2017-18, 2019-20, 2020-21, 2021-22, 2023-24
- 2019-20, 2021-22, 2022-23, 2023-24
Tornejos internacionals
Futbol indoor veterans
Tornejos estatals
- 2009
Tornejos estatals
- Copa del Rei: 3
- 1941-42, 1943-44, 1946-47
Tornejos internacionals
- 1951
Tornejos estatals
- 1952-53, 1953-54
Copa del Rei: 16
.svg){kind=small}
- 1926, 1930, 1932, 1942, 1944, 1945, 1946, 1950, 1951, 1952, 1953, 1955, 1956, 1965, 1983, 1985
Tornejos internacionals
- 1967
Copa Ibèrica: 1
.svg){kind=small}
- 1970
Tornejos estatals
- 2008, 2020
- 2023
Tornejos estatals
- 1986-87, 1987-88, 1996-97, 2001-02, 2008-09, 2020-21, 2021-22
- Copa del Rei: 6
- 1976, 1977, 1982, 1997, 2015, 2019
Tornejos internacionals
- 2015
Tornejos estatals
- 1946, 1947, 1956, 2011
Tornejos internacionals
- 2007, 2008
Tornejos internacionals
- World Bowl: 1
- 1997
Bàsquet femení (UB Barça)
Tornejos estatals
- 2002-03, 2004-05
Medalles (Individuals masculines i femenines)
- Los Angeles 1984: José Manuel Abascal bronze als 1.500 metres llisos, Tòquio 2020: Yulimar Rojas or en triple salt
- Londres 2017: Yulimar Rojas or en triple salt, Doha 2019: Yulimar Rojas or en triple salt, Eugene 2022: Yulimar Rojas or en triple salt, Budapest 2023: Yulimar Rojas or en triple salt
- París 1985: Colomán Trabado or als 800 metres llisos, Javier Moracho plata en 60 60 metres tanques, Birmingham 2018: Yulimar Rojas or en triple salt, Belgrad 2022: Yulimar Rojas or en triple salt, Manuel Guijarro plata en 4 × 400 metres
- Cros de les Nacions (precedent del Campionat del Món de Camp a Través): 1
- Dublín 1964: Francisco Aritmendi or en camp a través
- Campionat del Món de Camp a Través: 1
- Liptovský Mikulás 2010: Ibrahim Azzouz plata a camp a través
- Campionat d'Europa de Camp a Través: 1
- Tilburg 2018: Artur Bossy Anguera or a camp a través relleu mixt
- Atenes 1982: Antonio Corgos plata en salt de llargada, José Manuel Abascal bronze als 1.500 metres llisos, Stuttgart 1986: Carlos Sala bronze a 110 metres tanques, Amsterdam 2016: Ilias Fifa or en 5.000 metres llisos, Munic 2022: Raquel González i Campos plata en marxa atlètica 35 km
- Grenoble 1981: Antonio Corgos plata en salt de llargada, Milà 1982: José Manuel Abascal plata als 1.500 metres llisos, Budapest 1983: José Manuel Abascal plata als 1.500 metres llisos, Madrid 1986: Javier Moracho or als 60 metres tanques, Birmingham 2007: Jackson Quiñónez bronze als 60 metres tanques., Glasgow 2019: Bernat Erta plata a 4 x 400 metres
- Copa d'Europa de marxa atlètica: Alytus 2019: 1
- Raquel González i Campos bronze el 20 quilòmetres marxa
- Copa d´Europa de 10.000 metres: Maribor 2004: 2
- Carles Castillejo plata a 10.000 metres llisos, arakaldo 2005: Carles Castillejo plata a 10.000 metres llisos
- Barcelona 1955: Luis García Serna plata a 10.000 metres llisos, Beirut 1959: Luis García Serna or en 5.000 metres llisos i bronze en 10.000 metres llisos, Manuel Alonso Alonso bronze en 3.000 metres amb obstacles, Nàpols 1963: Tomás Barris plata en 1.500 metres llisos, Iluminado Corcuera bronze en 10.000 metres llisos, Esmirna 1971: Jesús Bartolomé Carrascal bronze en triple salt, Alger 1975: Joan Lloveras Calvet bronze als 110 metres tanques, Javier Martínez Jiménez bronze als 4 x 100 metres, Casablanca 1983: Javier Moracho or als 110 metres tanques, Carlos Sala plata als 110 metres tanques, Antonio Corgos plata en salt de llargada, José Manuel Abascal bronze als 1.500 metres llisos, Atenes 1991: Lluís Turón Juvanteny plata a 4 x 100 metres, Narbona 1993: Lluís Turón Juvanteny bronze en 4 x 100 metres, Tunísia 2001: Ricard Fernández Carrión bronze en 5.000 metres llisos, Almeria 2005: Carles Castillejo plata en 10.000 metres llisos, María Vasco plata en marxa atlètica, Préssec 2009: Jackson Quiñonez or als 110 metres tanques, Marc Orozco Torres or als 4 x 400 metres, Mersin 2013: Raquel González Campos plata als 20 quilòmetres marxa, Tarragona 2018: Cristina Lara plata a 4 x 100 metres, Marta Galimany plata a la mitja marató, Carmen Sánchez Silva bronze a 4 x 400 metres, Orà 2022: Laura Redondo or en llançament de martell
- Campionat Iberoamericà: 10
- Barcelona 1983: Antonio Corgos plata en salt de llargada, L'Havana 1986: Carlos Sala or en 110 metres tanques i bronze en 4 x 100 metres, Alfonso Abellán or en marató, Gustavo Adolfo Becker plata en salt d'alçada, Javier García Chico plata en salt de perxa, Asunción Morte Ibáñez plata en salt d'alçada, Sevilla 1992: Yolanda Díaz González plata a 4 x 100 metres, Mar del Plata 1995: Inocencio López López bronze en 3.000 metres obstacles, Huelva 2004: Carles Castillejo plata en 3.000 metres llisos, Moisès Campeny Brugué plata en llançament de martell, Jacqueline Martín Álvarez plata en 3.000 metres llisos, Ponce 2006: Irache Quintanal plata en llançament de pes i plata en llançament de disc, Iquique 2008: Moisès Campeny Brugué bronze en llançament de martell, San Fernando 2010: Judit Pla Roig or en 5.000 metres llisos, Reyes Estévez plata en 3.000 metres llisos, Jackson Quiñónez bronze als 110 metres tanques, Agustín Félix Esbri plata en decatló, Trujillo 2018: Llorenç Sales Ferrer or en 1.500 metres llisos, Didac Sales Planes bronze en salt de perxa, La Nucia 2022: Laura Rodondo or en llançament de martell
- Lima 2019: Yulimar Rojas or en triple salt
- Universíades: 1
- Belgrad 2009: Cristina Bárcena Saludes bronze en Heptatló
Tornejos estatals (Col·lectives masculines)
- Campionat d'Espanya de clubs senior masculí (Aire lliure): 15
- 1958, 1963, 1964, 1965, 1970, 1973, 1974, 1975, 1978, 1981, 1982, 1983, 1984, 1985, 1986
- Copa d'Espanya de clubs senior masculí (Aire lliure): 2
- 2004, 2005
- Campionat d'Espanya de clubs senior masculí (Pista coberta): 20
- 1982, 1983, 1984, 1985, 1986, 1991, 1992, 2005, 2007, 2008, 2010, 2011, 2014, 2015, 2017, 2018, 2019, 2021, 2022, 2023
- Campionat d'Espanya de clubs junior masculí (Pista coberta): 1
- 2007
- Campionat d'Espanya de clubs senior masculí (Cros): 8
- 1966, 1981, 1982, 2007 curt, 2012 curt, 2014 curt, 2016 curt, 2018 curt
- Campionat d'Espanya de clubs sub-23 masculí (Cros): 3
- 1987, 1996, 2017
- Campionat d'Espanya de clubs sub-20 masculí (Cros): 3
- 1966, 1997, 2007
- Campionat d'Espanya de clubs sub-18 masculí (Cros): 1
- 2005
- Campionat d'Espanya de clubs sub-16 masculí (Cros): 1
- 2006
Tornejos estatals (Col·lectives femenines)
- Lliga Iberdrola femenina: 1
- 2021
- Campionat d'Espanya de clubs sub-20 femení (Aire lliure): 4
- 1984, 1986, 1991, 1992
- Campionat d'España de clubs senior femení (Pista coberta): 1
- 1992
- Campionat d'Espanya de clubs senior femení (Cros): 7
- 2005 Llarg, 2009 Llarg, 2010 Llarg, 2011 Llarg, 2016 Curt, 2017 Curt, 2019 Llarg
- Campionat d'Espanya de clubs sub-20 femení (Cros): 1
- 2013
- Campionat d'Espanya de clubs sub-18 femení (Cros): 2
- 2011, 2012
Ciclisme
Tornejos estatals
1r a la Classificació per equips de la Volta a Espanya de 1942
Equip (estatals)
- Campionat d'Espanya: 5
- 2011, 2012, 2016, 2017, 2018
Equip (internaciionals)
- Trofeu internacional de Niça: 3
- 2006, 2013, 2015
- Coupe international d'Asnières: 1
- 2012
Parelles
- Campionat d'Espanya: 1
- Dansa Junior (Èrika Riera i Raman Balanovich, 2021)
Individual
- Campionat d'Espanya: 5
- Novice advanced femení (Júlia Rodríguez, 2021), Debs (Maria Rodriguez F.C.B), Infantil (Irene Manau F.C.B), Infantil Masculí (Tomàs Llorenç F.C.B), Junior ISU (Aleix Gabara F.C.B)
Lluita grecoromana
- Campionat olímpic: 1
Presidents
- Categoria principal: Presidents del FC Barcelona
El Futbol Club Barcelona ha tingut 39 presidents i 4 comissions gestores al llarg de la seva història. El fundador del club, el suís Hans Gamper, no va ser, paradoxalment, el primer president: ho va ser l'anglès Walter Wild, ja que era la persona de major edat de les onze que van participar en l'assemblea fundacional del club. Joan Gamper, però, va ser posteriorment president en cinc etapes diferents del club. El president amb més anys de mandat de la història del club va ser Josep Lluís Núñez, que va ocupar el càrrec durant 22 anys, entre 1978 i 2000.
El president del Futbol Club Barcelona és, des de l'any 1978, un soci escollit per sufragi universal per dur la gestió del club.
L'actual president del club és Joan Laporta i Estruch.
Instal·lacions
- Categoria principal: Instal·lacions del Futbol Club Barcelona
Estadi
L'Estadi del FC Barcelona és el Spotify Camp Nou, propietat del mateix club. Inaugurat el 1957 al barri de les Corts de Barcelona, té una capacitat de 99.354 espectadors, tots asseguts.[8] És un dels estadis catalogats com a "Estadi Cinc Estrelles" per la UEFA, fet que l'habilita per acollir finals de la Lliga de Campions, Recopa i Copa de la UEFA, com ha passat en 15 ocasions.
Des d'agost de 2023, per una important remodelació de l'estadi, l'equip masculí de futbol juga a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, amb una capacitat màxima de 55.926 espectadors i modernitzat per a l'ocasió amb una inversió superior als set milions d'euros compartida entre club (60%) i Ajuntament (40%) destinats a la millora dels accessos i la mobilitat de l'entorn.[111]
La remodelació del Spotify Camp Nou, adjudicada per 900 milions d'euros a l'empresa turca Limak Construction s'estima que estarà acabada la temporada 2025-26.[112] Abans de poder disposar del Camp Nou, el FC Barcelona va tenir dos estadis més, els quals se li anaren fent petits a mesura que creixia la massa social de seguidors:
El 14 de març de 1909 es va inaugurar el Camp del carrer Indústria amb el partit Barça - Català (2-2), del Campionat de Catalunya. El primer gol el va marcar Romà Forns i el segon Charles Wallace. Va ser batejat popularment amb el nom de "L'Escopidora" per les seves reduïdes dimensions.
A causa dels èxits i al creixent nombre de socis l'equip es va traslladar al Camp de Les Corts, inaugurat el 20 de maig de 1922 obra dels arquitectes Jaume Mestres i Josep Alemany, amb el partit Barça - Saint Mirren (2-1). El primer gol es marca Birrel en pròpia porta i el segon d'Alcàntara. Tenia una capacitat d'uns 30.000 espectadors, i que va arribar a tenir una capacitat màxima de 60.000 persones.
Camps anteriors
- Els primers amistosos es jugaren a l'antic Velòdrom de la Bonanova (Turó Park, Via Augusta). Primer partit jugat el 8 de desembre de 1899, un partit que acaba amb derrota per 0 a 1 contra el Team Anglès.
- Camp de l'Hotel Casanovas (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau), inaugurat el 18 de novembre de 1900 en un partit contra l'Hispània (0-0).
- Camp de la Carretera d'Horta (Carretera d'Horta, Ronda del Guinardó). Primer partit jugat el 23 de novembre de 1901, un partit que acaba amb victòria per 0 a 1 contra l'equip del vaixell Calliope.
- Camp del carrer Muntaner (Carrers París, Casanova, Londres, Muntaner) amb capacitat per a 8.000 espectadors. Primer partit jugat el 26 de febrer de 1905 amb derrota per 2 a 3 contra el Català FC.[113]
Centre d'entrenament
- La Ciutat Esportiva Joan Gamper, complex esportiu de l'entitat situat a Sant Joan Despí que acull els entrenaments del primer, segon equip i els equips inferiors del club.
- La Masia de Can Planes o la Masia, residència dels joves de les categories inferiors del club fins a l'any 2011.
Altres instal·lacions
- El Mini Estadi, on jugaven els equips de futbol de les categories inferiors del club. Tenia una aforament de 15.276 espectadors, tots asseguts.
- L'Estadi Johan Cruyff acull els partits de futbol com a local del Barcelona Atlètic, femení i Juvenil A.
- El Palau Blaugrana, que ha quedat obsolet i no compleix la reglamentació de l'Eurolliga de bàsquet,[114] és el pavelló esportiu de l'entitat, va ser inaugurat el 1971, amb una capacitat màxima de 7.585 espectadors, i que acull les seccions de bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala.
- El Nou Palau Blaugrana, pavelló esportiu reemplaça del Palau Blaugrana, amb una capacitat màxima de 15.000 espectadors, que acollirà les seccions de bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala el 2026.
- El projecte Espai Barça, que inclou una reforma completa del Camp Nou, un nou Palau Blaugrana, instal·lacions esportives i un auditori al barri de les Corts de Barcelona i l'Estadi Johan Cruyff a la Ciutat Esportiva Joan Gamper.
- El Palau de Gel és el pavelló esportiu de l'entitat que acull les seccions d'hoquei gel i patinatge artístic.
- El club disposa d'un Museu del FC Barcelona, el museu més visitat de Catalunya amb 1.540.000 visitants l'any 2012.[115]
- La botiga oficial FCBotiga inaugurada el 22 de desembre del 1998.
Organigrama esportiu
Plantilla actual del primer equip
- Categoria principal: Membres del cos tècnic de futbol del FC Barcelona
La relació de jugadors de la plantilla del Barça la temporada 2024-2025 és la següent:
| Jugadors | Cos tècnic | Esquema tàctic més utilitzat | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
Actualizat el 17 juliol 2024
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=small}
Els equips que disputen la lliga espanyola de futbol estan limitats a tenir en la plantilla un màxim de tres jugadors sense passaport de la Unió Europea. La llista inclou només la principal nacionalitat de cada jugador. Alguns jugadors no europeus tenen doble nacionalitat d'algun país de la UE:
Ronald Araújo té passaport espanyol.
Raphinha té passaport italià.
Organigrames
Darrera actualització: 13 juliol 2024 |
Darrera actualització: 13 juliol 2024
Darrera actualització: 13 juliol 2024
Darrera actualització: 13 juliol 2024
Darrera actualització: 13 juliol 2024 |
FC Barcelona - Organigrama General | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Esportistes
- Categoria principal: Esportistes del FC Barcelona
Esportistes destacats
Futbol
Més d'un miler de futbolistes han vestit la samarreta del primer equip del Futbol Club Barcelona al llarg dels seus 123 anys d'història. Els jugadors d'origen estranger (tot i que alguns, nacionalitzats espanyols) han tingut sempre un gran pes en la història del club,[120] i han marcat les èpoques més brillants del conjunt català.[120] Fundat per un grup d'estrangers establerts a Barcelona,[121] inicialment l'equip va estar format per jugadors d'origen majoritàriament anglès, suís i alemany.[121] La majoria d'historiadors consideren que l'hongarès Ladislau Kubala va ser, als anys 1950, la primera gran figura de talla internacional que va militar al conjunt barcelonista.[120] No obstant això va ser a partir dels anys 1970 quan el futbol espanyol va regularitzar la participació de jugadors estrangers, i per tant quan el club va començar a fitxar grans figures internacionals.[120] El FC Barcelona ha comptat des de llavors amb diversos jugadors que, militant al club blaugrana, han conquerit els més prestigiosos trofeus individuals del futbol mundial.[120]
Cinc jugadors del club van ser guardonats amb el premi de FIFA World Player que els acreditava com els millors futbolistes del món: Romário, Ronaldo, Rivaldo, Ronaldinho en dues ocasions consecutives, i Lionel Messi;[122] i sis van ser premiats amb la Pilota d'Or que els acreditava com els millors jugadors del futbol europeu: Luis Suárez, Johan Cruyff en tres ocasions, Hristo Stoítxkov, Rivaldo, Ronaldinho i Messi que va fer història al club en ser el primer del planter a aconseguir-ho.[123] Fins a vint ocasions, un jugador del club ha obtingut la Pilota d'Or, Plata o Bronze, a més de quatre ocasions més en què un jugador ha obtingut un d'aquests guardons havent disputat la primera part d'aquell any al club blaugrana; Ronaldo el 1997 i sent jugador de l'Inter de Milà, i Luís Figo el 2000 pertanyent al Reial Madrid.[123] A més, el club ha comptat amb jugadors posseïdors d'altres grans distincions internacionals com Andrés Iniesta, Xavi Hernández, Michael Laudrup, Samuel Eto'o, Allan Simonsen, Hansi Krankl, Diego Maradona, Gary Lineker o Zlatan Ibrahimović entre d'altres.[124]
Després de la fusió del FIFA World Player amb la Pilota d'Or es va crear la FIFA Pilota d'Or, on el club ha comptat amb nou nominacions (Neymar una vegada, Andrés Iniesta i Xavi Hernández dues vegades i Lionel Messi quatre vegades) i tres primers llocs (tots de Lionel Messi, qui suma un total de set, el jugador amb més guardons del premi).[125]
Els futbolistes que més partits oficials han disputat al FC Barcelona són: Lionel Messi, Xavi Hernandez, Sergio Busquets, Andrés Iniesta, Gerard Piqué i Carles Puyol. L'argentí Lionel Messi amb set-cents setanta-vuit és l'integrant barcelonista amb la quantitat més gran de partits disputats.[126]
Els jugadors que més gols han marcat en competicions oficials són: Lionel Messi, César Rodríguez, Luis Suárez, Ladislau Kubala, i Josep Samitier. Destaca l'argentí Lionel Messi com a màxim golejador històric amb sis-cents setanta-dos gols, i el futbolista que més títols ha aconseguit en la seva estada a l'entitat amb trenta-quatre.
El FC Barcelona ha estat històricament, juntament amb el Reial Madrid, un dels conjunts que més ha contribuït a nodrir la selecció d'España.[127][128] El jugador del club amb més partits internacionals amb la selecció espanyola va ser el centrecampista Xavi Hernández, que va disputar cent trenta-tres partits fins a ser superat per Sergio Busquets, i juntament amb Lionel Messi, Andrés Iniesta, Gerard Piqué i Carles Puyol pertanyen al selectiu de futbolistes barcelonistes del «FIFA Century Club» per haver disputat amb cent o més partits amb la seva selecció nacional absoluta.[129]
Des de la fundació al 1910
Arthur Witty- Stanley Harris
Udo Steinberg
Lluís d'Ossó- Romà Forns
- Carles Comamala
- Francesc Bru
- Josep Vidal
Josep Quirante- Bernat Lassaleta
Joan Gamper
Del 1910 al 1920
- Jack Greenwell
Paulí Alcàntara- Climent Gràcia
- Vicenç Martínez
- Ricard Zamora
- Ramon Torralba
- Francesc Vinyals
Félix Sesúmaga
Del 1920 al 1930
- Emil Walter
Emili Sagi-Barba- Josep Samitier
- Patrici Arnau
- Andreu Bosch i Girona
- Domènec Carulla
- Manuel Parera
- Vicenç Piera
- Josep Sastre
- Cristòfol Martí
Franz Platko- Agustí Sancho
Del 1930 al 1940
- Domènec Balmanya
- Josep Escolà
- Ramon Guzman
- Ramon Zabalo
- Martí Ventolrà
- Joan Ramon
- Esteve Pedrol
- Joan Josep Nogués
Del 1940 al 1950
- Josep Raich
- Manel Rosalén
- Josep Gonzalvo
- Marià Gonzalvo
- Francesc Calvet
- Marià Martín
- Velasco
- César Rodríguez
Del 1950 al 1960
- Evaristo de Macedo
- Gustau Biosca
- Estanislau Basora
- Andreu Bosch i Pujol
- Sígfrid Gràcia
- Antoni Ramallets
- Josep Seguer
- Joan Segarra
- Luis Suárez
Eulogio Martínez- Ladislau Kubala
- Zoltán Czibor
Del 1960 al 1970
- Enric Gensana
- Ferran Olivella
- Josep Maria Fusté
- Eladi Silvestre
- Martí Vergés
- Jesús María Pereda
- José Antonio Zaldúa
- Sándor Kocsis
Del 1970 al 1980
- Salvador Sadurní
- Carles Rexach
- Joaquim Rifé
- Antoni Torres Garcia
- Antoni Olmo
- Migueli
- Gallego
- Marcial Pina
Johan Cruyff- Johan Neeskens
- Juan Manuel Asensi
Hugo Sotil
Del 1980 al 1990
- Bernd Schuster
- Gary Lineker
- Maradona
Hans Krankl- Ramon Maria Calderé
Allan Simonsen
Steve Archibald- Marcos Alonso
- Víctor Muñoz
- Quini
- Julio Alberto Moreno
Mark Hughes- José Ramón Alexanko
- Javier Urruticoechea
- Francisco José Carrasco
Del 1990 al 2000
- Rivaldo
- Romário
- Ronaldo
Hristo Stoítxkov- Albert Ferrer
- Josep Guardiola
- Sergi Barjuan
- Michael Laudrup
- Abelardo Fernández
- Luis Enrique
Laurent Blanc
Miquel Àngel Nadal- Frank de Boer
- Phillip Cocu
- Patrick Kluivert
- Ronald Koeman
- José Mari Bakero
- Txiki Beguiristain
- Jon Andoni Goikoetxea
- Julio Salinas
- Andoni Zubizarreta
- Guillermo Amor
Luís Figo
Gheorghe Popescu
Del 2000 al 2010
- Juan Román Riquelme
- Javier Saviola
- Ronaldinho
Samuel Eto'o- Xavier Hernández
- Oleguer Presas
- Carles Puyol
- Víctor Valdés
Yaya Touré- Andrés Iniesta
- Eric Abidal
- Ludovic Giuly
- Thierry Henry
Seydou Keita
Rafael Márquez- Edgar Davids
- Marc Overmars
- Deco
Henrik Larsson- Zlatan Ibrahimović
Del 2010 al 2020
- Javier Mascherano
- Lionel Messi
- Neymar
- Dani Alves
- Jordi Alba
- Sergio Busquets
- Cesc Fàbregas
- Gerard Piqué
Ivan Rakitić- Pedro Rodriguez
- David Villa
- Luis Suárez
Del 2020 fins avui
Millors jugadors per número
El 8 d'abril de 2020, Marca va anunciar els millors jugadors de futbol per dorsal de la història del FC Barcelona amb dorsals de l'1 al 23.[130]
|
|
Futbol femení
Simona Vintilă, Maribel Domínguez, Marta Cubí, Noemí Rubio, Ani Escribano, Melisa Nicolau, Sonia Bermúdez, Miriam Diéguez, Elixabete Sarasola, Esther Sullastres Ayuso, Marta Corredera, Olga García, Vicky Losada, Jennifer Hermoso
Atletisme
Masculi: José Manuel Abascal, Javier García Chico, Antonio Corgos, Javier Moracho, Colomán Trabado, Gregorio Rojo
Femení: Yulimar Rojas
Bàsquet
Joan Ferrando, Joan 'Nelo' Carbonell, Miquel Carreras, Pere Carrera, Eduard Kucharski, Jordi Bonareu, Jordi Parra, Alfonso Martínez, Francesc Buscató, Jeff Ruland, Norman Carmichael, Manolo Flores, Juan Domingo De la Cruz, Joaquim Costa, Joan Creus, Pedro César Ansa, Juan Antonio San Epifanio, Nacho Solozábal, Chicho Sibilio, Audie Norris, Xavier Crespo, Manel Bosch, Andrés Jiménez, Arturas Karnisovas, Sasha Djorjevic, José Antonio Montero, Xavi Fernàndez, Roger Esteller, Roberto Dueñas, Pau Gasol, Marc Gasol, Juan Carlos Navarro, Rodrigo de la Fuente, Fran Vázquez, David Andersen, Pete Mickeal, Ante Tomic, Dejan Bodiroga, Sarunas Jasikevicius, Jaka Lakovic, Nikola Mirotić, Ricky Rubio, Erazem Lorbek
Ciclisme
Marià Cañardo, Juli Borràs, Joan Juan, Muç Miquel, Joan Mateu Ribé, Josep Campamà, Julián Berrendero, Federico Ezquerra, Antonio Andrés Sancho, Diego Cháfer, Manel Costa, Agustí Miró, Antonio Destrieux, Joan Gimeno, Manuel Izquierdo, Fermín Trueba Pérez, Fernando Murcia, Delio Rodríguez Barros
Gimnàstica
Handbol
Des de 1940: Joan Barbany, José Antonio Cabrera
Des de 1960: Juan Morera
Des de 1970: Valero Rivera, Fernando de Andrés, José Manuel Tauré, Josep Perramon, Francesc López-Balcells, Vicente Calabuig, José Luís Sagarribay
Des de 1980: Eugeni Serrano, Joan Sagalés, Òscar Grau, Erhard Wunderlich, Javier Cabanas, Petrit Fejzullahu, Papitu, Julián López, Veselin Vujović, Veselin Vukovic, Milan Kalina, Joan-Fèlix Martínez, Juan José Uria, Miguel Herrero
Des de 1990: David Barrufet, Iñaki Urdangarín, Enric Masip, Lorenzo Rico, Mateo Garralda, Thomas Svensson, Rafael Guijosa, Fernando Barbeito, Antonio Carlos Ortega, Bogdan Wenta, Andrí Xepkin, Alexandru Dedu , Xavier O'Callahan, Patrik Čavar
Des de 2000: Christian Schwarzer, Iker Romero, Laszlo Nagy, Dejan Perić, Jerome Fernández, Alberto Entrerríos, Juanín García, Dragan Skrbic, Rubén Garabaya, Demetrio Lozano, Víctor Tomás, Albert Rocas, Kasper Hvidt, Siarhei Rutenka
Hoquei patins
Josep Barguñó, Pere Gallén, Antoni Caicedo, Ramon Pons, Joan Brasal, Carles Folguera, Manel Chércoles, Jordi Villacorta, Sergi Centell, Joan Vila, Jordi Vila-Puig, Carles Trullols, Joaquim Paüls, Joan Torner, Josep Enric Torner, Gaby Cairo, Ramon Benito, José Luis Páez, David Páez, Alberto Borregán, Aitor Egurrola
Lluita grecoromana
Rugbi
Abans de 1960: Antoni Altisench, Francesc Sardà, Gregori Tarramera, Miquel Puigdevall, Lluís Cabot, Eduard Ruiz, Josep Ruiz, Miquel Ruiz, Miquel Blanquet, Martí Corominas, Jordi Juan, A. Gabriel Rocabert, Adrià Rodó, Ramon Rabassa, Fernando Anell, Joan Rovira, Esteve Blanch, Recared Garreta
Entre 1960 i 1975: Joan Recasens, Joan Blanch, Josep Blanch, Jordi Martínez Picornell
Entre 1975 i 1999: Armand Aixut, Enric Font, Manuel Moriche, Cardona, Adrià Rodó, Francesc Baiget, Enric Lobo, Sergi Longhney, Miguel Escoda
Des del 2000, Paco Peña, Camille Riu, Toni Lucas, Rafel Vela, Cristian Carci, Maxime Troquereau, Andrés Martinez Delgado, José Luís Nart, Gorka Etxeberria
Voleibol musculí
Voleibol femení
Nerea Sánchez, Lara Raspall
-
Joan Gamper, fundador i primera figura del club. -
![Lionel Messi, el futbolista més determinant de la història del club.[131]](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/50/Leo_Messi_2016.PNG/135px-Leo_Messi_2016.PNG)
Lionel Messi, el futbolista més determinant de la història del club.[131] -
Vicky Losada, futbolista (2019) -
La futbolista Melanie Serrano -
Yulimar Rojas, atleta veneçolana, el 2019 -
-
Juan Carlos Navarro, exjugador de bàsquet -
Julián Berrendero, ciclista en cursa -
-
David Barrufet, exjugador d'handbol -
Nikola Karabatić, un dels millors jugadors d'handbol de tots els temps -
![Aitor Egurrola, jugador d'hoquei patins amb més títols de l'entitat blaugrana amb 78.[132]](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/2012_2013_-_Aitor_Egurrola_-_Flickr_-_Castroquini-FCB.jpg/169px-2012_2013_-_Aitor_Egurrola_-_Flickr_-_Castroquini-FCB.jpg)
![Lionel Messi, el futbolista més determinant de la història del club.[131]](https://trans.hiragana.jp/ruby/https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Leo_Messi_2016.PNG)
.jpg)
.jpg)
_(cropped).jpg)
![Aitor Egurrola, jugador d'hoquei patins amb més títols de l'entitat blaugrana amb 78.[132]](https://trans.hiragana.jp/ruby/https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Fitxer:2012_2013_-_Aitor_Egurrola_-_Flickr_-_Castroquini-FCB.jpg)
Capitans
Futbol masculí
Excepte en algun cas, els integrants de la primera plantilla escullen els seus capitans. Es coneix la identitat de 50 dels primers capitans del Barça,[133] tots excepte els que ho van fer durant el període 1937-1939. El primer capità va ser Joan Gamper el 1899. El jugador que més temporades ha estat capitan és Carles Puyol (10 temporades) entre 2004 i 2014.
Capitans actuals d'altres seccions
- Futbol femení: Alèxia Putellas
- Bàsquet masculí: Álex Abrines
- Futbol sala: Sergio Lozano
- Handbol: Dika Mem
- Hoquei sobre gel: Oriol Rubio
- Hoquei sobre patins: Sergi Panadero
Guanyadors dels premis
Futbol
- Luis Suárez (1960)
- Johan Cruyff (1973 i 1974)
- Hristo Stoítxkov (1994)
- Rivaldo (1999)
- Ronaldinho (2005)
- Lionel Messi (2009, 2010, 2011, 2012, 2015 i 2019)
- Romário de Souza Faria 1994
- Ronaldo 1996
- Rivaldo 1999
- Ronaldinho 2004 i 2005
- Lionel Messi 2009
- 1 Premi The Best al millor jugador de la FIFA
- Lionel Messi 2019
- Ronaldo (1996-97)
- Messi (2009-10, 2011-12, 2012-13,[134] 2016-17, 2017-18[135] i 2018-19[136] i Luis Suárez (2015-16).
- 3 Premis FIFpro al millor jugador del món
- Ronaldinho (2005 i 2006)
- Lionel Messi (2009)
- 3 Premis FIFpro al millor jugador jove del món
- Lionel Messi (2006, 2007 i 2008).
- Samuel Eto'o 2004 i 2005.
- 4 Trofeu Bravo:
- Josep Guardiola 1992
- Ronaldo 1997
- Lionel Messi 2007
- Sergi Busquets 2009.
- 20 Pitxitxis
- Marià Martín 1942-43
- César Rodríguez 1948-49
- Cayetano Re 1964-65
- Carles Rexach 1970-71
- Hansi Krankl 1978-79
- Quini 1980-81 i 1981-82
- Romário 1993-94
- Ronaldo 1996-97
- Samuel Eto'o 2005-06
- Lionel Messi 2009-10, 2011-12, 2012-13, 2016-17, 2017-18, 2018-19, 2019-20 i 2020-21
- Luis Suárez 2015-16
Robert Lewandowski 2022-23.
- Juan Zambudio Velasco 1947-48
- Antoni Ramallets 1951-52, 1955-56, 1956-57, 1958-59 i 1959-60
- Pesudo 1965-66
- Salvador Sadurní 1968-69, 1973-74 i 1974-75
- Miguel Reina 1972-73, Pedro María Artola 1977-78
- Urruti 1983-84
- Andoni Zubizarreta 1986-87
- Víctor Valdés 2004-05, 2008-09, 2009-10, 2010-11 i 2011-12
Claudio Bravo 2014-15- Marc-André ter Stegen 2022-23
Futbol femení
- Alèxia Putellas (2021 i 2022)
- Aitana Bonmatí (2023)
- 3 Premi The Best a la Millor Jugadora de la FIFA
Bàsquet
- 2 Euroleague Final Four MVP
Dejan Bodiroga 2003- Juan Carlos Navarro 2010
- 1 MVP Euroleague
- Juan Carlos Navarro (2008-2009)
Handbol
- 2 Premi IFH al millor porter del món
- David Barrufet (2001 i 2002)
Números retirats
Per a l'equip de futbol, el 21 de Luis Enrique, MIG, 1996–2004 - Temporalment retirat[r]
Per a l'equip de bàsquet són el número 4 d'Andrés Jiménez, el 7 d'en Nacho Solozábal,[139] el 12 de Roberto Dueñas,[140] l'11 de Navarro i el 15 d'Epi.
Per a l'equip d'handbol, el número 2 d'Òscar Grau, el 4 de Xavier O'Callaghan, el 5 d'Enric Masip,[141] el 7 d'Iñaki Urdangarín, el 8 de Víctor Tomàs,[142] el 14 de Joan Sagalés i el 16 de David Barrufet.[143]
Per a l'equip d'hoquei sobre patins, l'1 d'Aitor Egurrola[144] i el 21 d'Alberto Borregán.[145]
Per a l'equip de futbol sala, el 28 de Francisco Sedano Antolín.[146]Entrenadors
- Categoria principal: Entrenadors del FC Barcelona
Entrenadors de futbol
El primer entrenador a temps complet fou Miles Barron, ja que anteriorment aquesta funció l'exercia el capità de l'equip.[147] Johan Cruyff va ser el tècnic amb més partits dirigits (602), també més temporades a la banqueta del primer equip (vuit anys consecutius, entre 1988 i 1996). Pep Guardiola que assolint el triplet (Copa del Rei, Lliga i Lliga de Campions), i posteriorment en el mateix any 2009 tres títols més que van ser la Supercopa d'Espanya de futbol, la Supercopa d'Europa de futbol, i el Campionat del Món de Clubs de futbol, és el entrenador més laureat amb 14 títols en el quatre temporades (de la 2008-09 a la 2011-12).
Entrenadors de futbol femení
- Categoria principal: Entrenadors del Futbol Club Barcelona (femení)
Natalia Astrain, Xavi Llorens, Fran Sánchez, Lluís Cortés, Jonatan Giráldez
Entrenadors destacats de bàsquet
Antoni Serra, Aíto García Reneses, Svetislav Pešić, Xavi Pascual
Entrenadors destacats de handbol
Entrenadors destacats de futbol sala
Entrenadors destacats de hoquei patins
Josep Lorente, Jordi Vila-Puig, Carlos Figueroa, Quim Paüls, Ferran Pujalte, Gaby Cairo
-
Josep Guardiola, amb 14 títols en 4 temporades, és l'entrenador més reeixit de la història del primer equip. -
Jonatan Giráldez, amb 10 títols en 4 temporades, és l'entrenador més reeixit de futbol femení, amb el percentatge més gran de victòries (92.81%). -
Xavi Pascual, entrenador de bàsquet. -
Valero Rivera, destacat entrenador de Dream Team de FCB handbol. -
Quim Paüls, entrenador de hoquei patins.
.jpg)
.jpg)
Categories inferiors
Equips filials
| Equips actius del Futbol Club Barcelona |
|---|
El Futbol Club Barcelona Atlètic fundada el 1970 és el club de futbol filial de FC Barcelona, juga a l'Estadi Johan Cruyff, situat a la Ciutat Esportiva Joan Gamper de Sant Joan Despí, amb una capacitat per a 6.000 espectadors. Actualment, juga a la Primera Federació.
Per les files del Barcelona Atlètic han passat grans jugadors que han arribat a jugar al primer equip com Pedraza, Carrasco, Calderé, Amor, Ferrer, Guardiola, Sergi, Xavi, Valdés, Iniesta, De la Peña, Puyol o Leo Messi.
Equip futbol segon filial, Futbol Club Barcelona C fundada el 1967, dissolt l'any 2007, jugava al Mini Estadi amb capacitat per a 15.276 espectadors.
La secció de futbol femení té un segon equip a la Segona Divisió. Tradicionalment s'ha situat esportivament a la categoria immediatament inferior a la del primer equip.
Futbol base
El futbol base del Futbol Club Barcelona és una part fonamental del club i per això compta amb una forta política d'inversió i d'esforç en joves jugadors per tal de perfilar-los i ensenyar-los l'estil del Barça a més de formar-los com a persones. Bona part d'aquest esforç econòmic i organitzatiu que fa el club es troba representat per les instal·lacions esportives de la Ciutat Esportiva Joan Gamper i la seva residència per a esportistes de la Masia, situades al municipi veí de Barcelona de Sant Joan Despí.
El treball amb el planter ha tingut sempre l'objectiu de nodrir al primer equip de jugadors joves amb talent suficient per competir al màxim nivell. Diversos d'aquests futbolistes procedents d'aquest planter han assolit un primer nivell mundial, com ara Marià Gonzalvo, Carles Rexach, Ferrer, Pep Guardiola, Puyol, Xavi, Andrés Iniesta o Leo Messi. Segons un estudi de la FIFA el 2007, el Barça era el tercer club en percentatge de jugadors del planter que van participar en el primer equip, només superat per l'Athletic Club i l'Nancy francès. Actualment és l'exemple més clar que demostra que es poden guanyar els títols més importants del planeta amb jugadors del planter.[148]
- Equips masculins (14 equips): Juvenil B, Cadet A, Cadet B, Infantil A, Infantil B, Aleví A, Aleví B, Aleví C, Aleví D, Benjamí A, Benjamí B, Benjamí C , Benjamí D i Pre-benjamí.
- Equips femenins (7 equips): Femení B, Femení C, Juvenil, Infantil C, Infantil D, Aleví E i Aleví F. Aquests quatre últims juguen en categories de futbol base mixtes.
Acadèmies
Barça Escola Barcelona
La Barça Escola Barcelona és una escola de futbol formatiu ubicada a Barcelona. El seu objectiu és dotar nens i nenes d'entre 6 i 12 anys dels conceptes bàsics del futbol per poder afrontar amb garanties d'èxit els reptes esportius que se'ls plantegin en el futur, també se'ls transmeten els valors que representa el Barça: humilitat, esforç, ambició, respecte i treball en equip. Tant els entrenaments com els partits es porten a terme a les instal·lacions de la Ciutat Esportiva Joan Gamper.
Barça Escola Bàsquet
La Barça Escola Bàsquet és l'escola oficial de bàsquet del FC Barcelona. El seu objectiu és dotar nens i nenes d'entre 4 i 12 anys dels conceptes bàsics del futbol per poder afrontar amb garanties d'èxit els reptes esportius que se'ls plantegin en el futur, també se'ls transmeten els valors que representa el Barça: humilitat, esforç, ambició, respecte i treball en equip. Els entrenaments es realitzen al Centre Esportiu Municipal Aristides Maillol Les Corts. Els partits es juguen a la Ciutat Esportiva Joan Gamper.
Barça Escola Futsal
La Barça Escola Futsal és l'escola oficial de futbol sala del FC Barcelona. El seu objectiu és dotar nens i nenes d'entre 6 i 12 anys dels conceptes bàsics del futbol per poder afrontar amb garanties d'èxit els reptes esportius que se'ls plantegin en el futur, també se'ls transmeten els valors que representa el Barça: humilitat, esforç, ambició, respecte i treball en equip. Els entrenaments es fan a la Pista interior de parquet de l'INEFC de Barcelona. Els partits es juguen a la Ciutat Esportiva Joan Gamper.
Cultura
Mitjans de comunicació
Mitjans propis
Barça TV
Barça TV fou un canal de televisió esportiu dedicat íntegrament a l'actualitat del club. Va fer la seva primera emissió el 27 de juliol de 1999 sota el nom de Canal Barça. Els eixos principals de la programació del canal eren la informació, entreteniment, partits en directe del primer equip de futbol, dels equips del planter en totes les categories, partits històrics del FC Barcelona i programes específics que observaven i mostraven la realitat del teixit social barcelonista. El canal es produïa i emetia íntegrament en català, tot i que a les plataformes de pagament es disposava de dues pistes d'àudio addicionals que tradueixen a l'anglès i al castellà la programació. Les instal·lacions de la televisió oficial del club estaven al mateix estadi del FC Barcelona, destacant els platós a la zona mixta —a l'àrea dels vestidors— i a la tribuna del Camp Nou.
El mes de febrer del 2004 Canal Barça va passar a denominar-se Barça TV, després que el club tornés a adquirir els drets d'exclusivitat, fins aleshores en mans de Telefónica Sports. Des del 2008, Barça TV emet en obert per TDT al Principat de Catalunya. Després de 24 anys d'emissió, el club va anunciar que el canal tancaria el 30 de juny del 2023.[149]
Barça One
Barça One és una plataforma de reproducció en continu amb contingut gratuït sobre el club en tres idiomes: català, anglès i castellà.[150] Es va presentar de forma oficial el 4 d'abril de 2024.[151]
R@dio Barça
Plana web
El club disposa d'una pàgina web, que és gestionat sota la supervisió de la direcció del club, s'ocupa de totes les notícies del club i dels resultats dels equips esportius del club, està en sis idiomes: català, anglès, castellà, xinès, japonès i francès.[152] Ampliada informativament amb plataformes a les xarxes socials com Facebook o Twitter.
Revistes i butlletins del FC Barcelona
Tot Barça
Revista de futbol que es publicà a Barcelona el 1979.[153] Estava escrita en castellà amb alguns articles en català. L'any 1979 desaparegué.
R.B. Revista Barcelonista. Barça
Fem Barça!
La Veu del Club
Revista Barça
- 3a etapa
Barça és una revista bimensual que des de 2002 tracta sobre tots els afers relacionats amb el Futbol Club Barcelona. S'hi poden trobar novetats, història, estudis o anàlisis tècniques, consells, entrevistes, reportatges, món social i institucional, trobades, iniciatives.[155] La revista la reben tots els socis i penyes del club a casa.
Barça Camp Nou
La publicació "Barça Camp Nou" és una publicació editada pel mateix club (mitjançant el seu departament de comunicació), que es reparteix gratuïtament coincidint amb els partits de Lliga i Copa del Rei que es juguen a "casa", al Camp Nou. La publicació es començà a editar a finals d'octubre del 2005 i la reben els aficionats del FC Barcelona que acudeixen a l'estadi.
La informació prèvia del partit, amb les últimes notícies relacionades i un ampli informe tècnic del rival, ocupa gran part del contingut habitual de "Barça Camp Nou" on també es poden consultar totes les estadístiques i classificacions. Les seccions del club també tenen cabuda en el diari del Barça, que en cada número dedica les dues pàgines centrals a una anàlisi en profunditat d'un tema monogràfic o a un pòster. Habitualment, el diari té 16 pàgines.Mitjans propers al club
A més dels diaris esportius actuals més coneguts com l'Sport, El Mundo Deportivo, El 9... destaquen algunes mitjans de comunicació rellevants com: Mundo Gráfico, Stadium, 4-2-4, Barcelona Deportiva, Barrabás, Dicen..., El Once, Futbolín, Hoja del Lunes, Lean, Olimpia, Vida Deportiva, R.B. Revista Barcelonista ... .
Cobertura mediàtica a Espanya
Televisió
Per a l'equip de futbol, LaLigaTV por M+,[s][156] DAZN LaLiga[t][156][157] i GOL PLAY[u][158] tenen els drets per retransmetre els partits de la Lliga. Els partits de la Copa del Rei són retransmesos per Movistar Plus+[v][159] i TVE.[w][160] Tanmateix, els partits de la Supercopa d'Espanya són retransmesos per Supercopa de España por M+ i Movistar Plus+.[x][159] A més Liga de Campeones por M+[v][161] retransmet els partits de la Lliga de Campions.
Per a l'equip de filial masculí, FEF TV i Esport3 té els drets per retransmetre els partits de la Primera Federació.
Per a l'equip de filial femení, Esport3 té els drets per retransmetre els partits de Primera Federació Femenina.
Per a l'equip de juvenil masculí, Movistar Liga de Campeones té els drets per retransmetre els partits de la Lliga Juvenil de la UEFA.
Per a l'equip de futbol femení, DAZN LaLiga[v] i GOL PLAY[y] tenen els drets per retransmetre els partits de Liga F. Els partits de la Lliga de Campions Femenina de la UEFA són retransmesos per DAZN.
Per a l'equip de bàsquet masculí, #Vamos por Movistar Plus+[z][162] i Deportes por Movistar Plus+[aa][162] tenen els drets per retransmetre els partits de la Lliga ACB de bàsquet. Els partits de la Copa del Rei[ab] i Supercopa espanyola són retransmesos per #Vamos por Movistar Plus+. Tanmateix, els partits de l'Eurolliga de bàsquet són retransmesos per Movistar Plus+.[163]
Per a l'equip de bàsquet femení, Teledeporte té els drets per retransmetre els partits de la Liga Femenina,[ac] Copa de la Reina[ab][162] i Copa de la Reina.[ad][162]
Per a l'equip d'hoquei herba masculí, Teledeporte té els drets per retransmetre els partits de la Divisió d'Honor masculina A. Els partits de la Copa del Rei són retransmesos per Eurosport.
Per a l'equip d'hoquei herba femení, Teledeporte té els drets per retransmetre els partits de la Lliga Ibedrola d'Hoquei. Els partits de la Copa de la Reina són retransmesos per Eurosport.
Per a l'equip de futbol sala, ATM Broadcast[v] i TVE[u] tenen els drets per retransmetre els partits de la Liga Nacional i Copa d'Espanya.[v] Els partits de la Copa del Rei i Supercopa d'Espanya són retransmesos per TVE. Tanmateix, els partits de la UEFA Futsal Champions League són retransmesos per GOL PLAY.[ae]
Per a l'equip d'handbol, GOL PLAY i LaLiga+ tenen els drets per retransmetre els partits de la Lliga ASOBAL. Els partits de la Lliga de Campions són retransmesos per DAZN[164] i Esport3.[af]
Per a l'equip de rugbi, Teledeporte té els drets per retransmetre els partits de la Divisió d'Honor i Copa del Rei.
Per a l'equip de voleibol masculí, Teledeporte té els drets per retransmetre els partits de la Superlliga Masculina. Els partits de la Lliga de Campions són retransmesos per Eurosport.
Per a l'equip de voleibol femení, Teledeporte té els drets per retransmetre els partits de la Superlliga Femenina. Els partits de la Lliga de Campions són retransmesos per Eurosport.
Ràdio
Des de l'any 2000, El Barça juga a RAC1 es centra en la transmissió dels partits del Futbol Club Barcelona narrada per Joan Maria Pou.
El Derbi es juga a RAC1, transmissió de tots els derbis barcelonins amb la narració de Joan Maria Pou.
Bàsquet a RAC1, transmissió dels partits d'Eurolliga, de Copa del Rei i els més importants de Lliga amb la narració de Dani Aguilà.
Futsal a RAC1, transmissió dels partits més importants de futbol sala en de la Copa de la UEFA, de Copa del Rei i en la Lliga. Normalment, amb la narració d'Albert Ferran.
Difusió en la cultura popular
 |
Aquest article (o secció) és manifestament incomplet. |
Des dels seus orígens, el Futbol Club Barcelona hagi tingut una estreta relació amb el món de la cultura, especialment, amb la cultura catalana.[165][166][167] Els estatuts del Club de 1932 ja deien que el Barça "és una associació de caràcter cultural i esportiu".[168] El Club i els seus jugadors han estat una font d'inspiració per a escriptors, músics, artistes plàstics, periodistes, dibuixants, gent del teatre i del cinema.[169][170]
En la literatura, alguns grans escriptors catalans es van inspirar en el club. El 1957, amb motiu de la inauguració del Camp Nou, Josep Maria de Sagarra dedicà un poema titulat Blau i grana.[171] El poeta Manuel Vázquez Montalbán escrivia regularment sobre la seva visió de l'equip. Van sorgir algunes expressions que van quallar a l'imaginari popular, com la d'identificar el Barça amb "l'exèrcit desarmat de Catalunya". També va deixar escrit que "el Barça és l'única institució legal que uneix l'home del carrer amb la Catalunya que podia haver estat i no va ser".[172][173]
Els grans aniversaris han estat ocasions propícies perquè el Club fes partícip de les seves activitats grans figures del món cultural. Noms com els de Josep Segrelles, Joan Miró i Antoni Tàpies han signat cartells commemoratius, de la mateixa manera que Jaume Picas i l'escriptor Josep Maria Espinàs, amb motiu del 75è aniversari del club, van fer la lletra del Cant del Barça, l'himne actual, amb música de Manuel Valls.[33]
El món blaugrana també ha estat font d'inspiració en les arts plàstiques, amb noms com Jordi Alumà, Josep Maria Subirachs, Antoni Tàpies o Josep Viladomat, que va fer l'escultura de l'Avi del Barça a la Masia. Salvador Dalí va retre homenatge al 75è aniversari del club amb un aiguafort.[174]
En les arts escèniques, la música també hi ha estat present, des del tango que Gardel va dedicar a Samitier a les cançons de Joan Manuel Serrat, La Trinca i molts altres. El teatre també ha estat una bona forma per expressar els sentiments dels seguidors blaugrana, des dels cuplets del Paral·lel d'abans de la Guerra Civil o sainets com El partit del diumenge, de Castanys, fins a textos més recents, com El culékulé, de Xavier Bosch.[175]
En moments de dificultat política o de manca de llibertats, el Barça ha estat refugi i mitjà d'expressió d'activitats culturals i artístiques. L'any 2013 el Club va posar en relleu el pla 'Barça Cultura', una iniciativa que impulsa l'àrea de relacions institucionals i protocol amb l'objectiu d'oferir el FC Barcelona com a plataforma per promoure la cultura a Catalunya.[176] El 2022, FC Barcelona i Òmnium signen un conveni per promoure la llengua catalana, la cultura i el país.[177]
Són molts els documentals i pel·lícules que s'han creat al llarg de la història per plasmar els èxits i el recorregut del club al llarg dels anys. L'any 1974 es va produir un documental en blanc i negre titulat Barça, 75 años de historia del Fútbol Club Barcelona produït Jordi Feliu, coincidint amb la celebració del setanta-cinquè aniversari de la fundació del club.La durada del film és d'una hora i 46 minuts.[178] Presenta la història del club des de la seva fundació, i la problemes polítics i socials als quals ha estat exposat el club.[179]
L'any 2004 es va produir un altre documental, titulat FC Barcelona Confidential, la pel·lícula tractava de l'arribada del president Joan Laporta a la presidència del club l'any 2003, i del canvi positiu que va viure el club a l'inici de la presidència de Laporta, econòmicament i pel que fa als resultats de l'equip després de quatre anys que l'equip va passar sense campionats abans que Laporta assumís la presidència del club,[180] L'última producció documental va ser la pel·lícula Barça Dreams produït Jordi Llompart el setembre del 2015, té una durada de dues hores, la pel·lícula va tocar el recorregut del club durant els seus 115 anys d'història i els jugadors més importants que van jugar al club, amb clips dels partits del club i diverses entrevistes amb alguns dels jugadors i entrenadors de l'equip, amb alts efectes visuals i tecnologia 3D.[181]
L'any 2012, el canal MBC, dins del programa de televisió Khawater presentat pel periodista saudita Ahmad Al Shugairi, va presentar un episodi de la vuitena temporada del programa titulat Un viatge al cor del FC Barcelona, l'episodi va incloure un reportatge sobre el club i la seva història, i l'Al-Shugairi va recórrer diverses instal·lacions del club, com el Camp Nou i el museu,[182] El setembre de 2016, diversos jugadors de l'equip, entre ells Neymar, Marc-André ter Stegen, Luis Suárez, Andrés Iniesta i Jordi Alba, van aparèixer en un anunci de Gillette, en donar a conèixer l'acord de col·laboració entre el club i l'empresa especialitzada en l'àmbit dels productes d'afaitar i de cura personal.[183]
Més recentment, el desembre de 2022, Amazon Prime Video va llançar una docuserie de cinc capítols anomenada FC Barcelona: A New Era.[184] Va documentar el club passant temps amb el cos tècnic i els jugadors entre bastidors tant dins com fora del camp al llarg de la seva temporada 2021-22. El setembre de 2023, Amazon Prime Video va llançar la segona temporada amb una docuserie de cinc capítols. Es centra en la seva temporada 2022-23 entre bastidors.[185]
S'han publicat desenes de llibres en diversos idiomes que recullen la història del club en els seus més petits detalls, el primer dels quals va ser el llibre Cincuenta años de Barcelona es va publicar l'any 1949, i un dels llibres més importants és El siglo del Barça 100 años en imágenes presentant en imatges la història del club al llarg de cent anys amb motiu del centenari de la fundació del club.
Filmografia
- Barça, 75 años de historia del Fútbol Club Barcelona. Jordi Feliu i Nicolau, 1974.
- Aquest any, cent!. Antoni Bassas i Onieva, 1998-1999.[186]
- Història del FC Barcelona. Santiago Gargallo, 2014.[187]
- Gamper, l'inventor del Barça. Jordi Ferrerons, 2018.[188]
- La Sagi, una pionera del Barça. Francesc Escribano i Royo i Josep Serra Mateu, 2019.[189]
Estil de joc
L'estil de joc del FC Barcelona està marcat per l'exigència dels seus socis de veure guanyar l'equip fent un joc atractiu.[190] L'afirmació d'aquesta exigència s'atribueix a l'època de Ladislau Kubala, que durant una dècada (1951-1961) va dirigir brillantment el joc blaugrana.[191] Helenio Herrera, que paradoxalment es va donar a conèixer als anys 60 adaptant el catenaccio, una tàctica basada en una defensa molt sòlida, va alinear un equip al Barça entre els anys 1958 i 1960, disposat en un 4-2-4 especialment centrat en l'atac i bonic. joc, encapçalat per jugadors ràpids i tècnics: Kubala, Sándor Kocsis i Luis Suárez,[192] el primer espanyol a guanyar la Pilota d'Or l'any 1960.
L'any 1971, després d'una dècada de fracàs, el president Agustí Montal Costa va incorporar l'entrenador dels Països Baixos Rinus Michels, que acabava de conduir l'Ajax Amsterdam a la victòria a la Copa de d'Europa. Aquest últim importa a Barcelona els seus principis de joc coneguts com el «futbol total», caracteritzat per alguns fonaments tècnics i tàctics: retenció de pilota, mobilitat i joc d'un sol toc.[193] Més una manera de jugar que una estratègia, el futbol total ve d'un requisit: que els jugadors ataquen i defensen. Michels demana als seus jugadors que ajustin les seves posicions i els seus recorreguts per aprofitar l'espai lliure que deixa l'equip contrari, gràcies a moviments reflexius, automatismes treballats i una excel·lent resistència. L'equip acostuma a jugar en una formació 4-3-3, amb tots els jugadors que han de poder moure's amunt i avall a voluntat. Els laterals, recolzats pels laterals atacants, animen els passadissos i han de poder explotar tota l'amplada del camp per crear buits en la defensa contraria.[194]
Amb el fitxatge del Pilota d'Or neerlandès Johan Cruyff l'any 1973, el Barça va trobar un jugador capaç d'aplicar aquests principis de joc a la perfecció i portar el seu equip a la conquesta del campionat. Tot i una trajectòria relativament limitada quan van marxar l'any 1978, l'equip de Michels i Cruyff és llegendari als ulls dels barcelonins perquè els havia retornat el seu orgull esportiu, paral·lelament al renaixement de la identitat catalana després de la caiguda del franquisme.[195]
Després dels encanteris poc convincents de Lucien Muller i Rife (que tanmateix van portar el club a la seva primera victòria de la Recopa d'Europa) i els decebedors retorns d'Herrera i Kubala la 1980-81, el president Núñez va incorporar l'alemany Udo Lattek, un dels entrenadors més gloriosos del moment. Tàctic reconegut que busca aprofitar al màxim els defectes del rival, imposa un joc directe i agressiu als barcelonins, als quals exigeix un treball atlètic exigent i una cultura de l'esforç,[196] que no agrada al líder blaugrana Maradona. Tot i guanyar tres copes, inclosa una Recopa d'Europa, en la seva primera temporada, Lattek va ser substituït abans de finalitzar la seva segona temporada per l'argentí César Luis Menotti, guanyador de la Copa del Món 1978. Aquest últim planteja un joc més construït i tècnic, amb l'objectiu de mantenir la pilota, però sempre basat en una important agressivitat per part dels seus jugadors. Aquesta agressivitat arribarà al màxim durant la lluita entre els barcelonins, Maradona al capdavant, i els jugadors de l'Athletic Club a la final de la Copa del Rei 1984.
El 1984, va ser el torn de l'anglès Terry Venables de provar sort. Munta un bloc compacte disposat en 4-4-2,[197] sòlid fins i tot aspre, però terriblement efectiu,[195] que permet al Barça guanyar el campionat per primera vegada des del 1974, per després arribar a la final de Copa d'Europa la temporada següent. Però la derrota del Barça als penals davant el Steaua de Bucarest, sense que el seu equip aconseguís marcar un cop (0-0, 0-2 de penals), després el seu fracàs davant el Reial Madrid a la lliga la temporada següent, malgrat les arribades de Lineker i Hughes, li valdrà la pena ser acomiadat el 1987.[195]
Uns mesos després, Johan Cruyff va tornar al club, aquesta vegada com a entrenador. Busca aplicar les mateixes receptes que el seu mentor Michels:[198] circulació ràpida de la pilota, moviment perpetu dels jugadors,[197] cobertura mútua i ús de les ales per a la màxima ocupació del camp.[195] Renova profundament la plantilla associant joves del centre de formació amb estrelles estrangeres amb talent, que s'adhereixen al sistema de joc proposat. Els jugadors es beneficien d'una gran llibertat, que han d'utilitzar per trobar les millors solucions col·lectives.[197] El 4-3-3 bàsic, proper al de Michels, es converteix en 3-4-3 quan el lliure Koeman puja per donar un cop de mà als seus migcampistes. Josep Guardiola és l'home bàsic del mig, capaç de repartir el joc entre els laterals Laudrup i Hristo Stoítxkov i el davanter Julio Salinas, que aviat serà substituït per Romário. Després de quatre temporades de domini, marcades per la primera victòria del club a la Copa d'Europa, l'equip va esclatar a la final de la Lliga de Campions 1993-94 contra l'AC Milan. Cruyff va ser finalment acomiadat dos anys més tard.[195]
Després d'un reeixit interludi de l'anglès Bobby Robson, el neerlandès Louis van Gaal, coronat amb la seva victòria a la Lliga de Campions el 1995 amb l'Ajax d'Amsterdam, va ser reclutat. Va establir el mateix sistema que va tenir tant d'èxit per a ell, un 3-4-3 força rígid practicant pressió alta i jugant per les bandes,[195] força proper en el seu disseny al Dream team de Cruyff. Portat pel talent ofensiu de Figo, Rivaldo i Luis Enrique, als quals aviat s'hi van unir Kluivert i molts altres jugadors holandesos, l'equip va guanyar brillantment el campionat el 1998 i el 1999, però va lluitar per concretar el seu domini a la Copa d'Europa, on la seva defensa és massa escassa. li costa eliminacions primerenques. Com que no s'ha adaptat a la vida catalana, van Gaal va ser finalment acomiadat l'any 2000.
El 2003, el nou president Laporta va contractar Frank Rijkaard. L'entrenador es basa molt en les lliçons de Cruyff, el seu antic entrenador a l'Ajax i assessor de Laporta, i les del seu exentrenador italià Arrigo Sacchi: pressió molt alta i línies més ajustades, per a la recuperació de la pilota més ràpida possible.[195] El joc del Barcelona també recorda el toque sud-americà, fet de passades curtes i ràpides.[195] Va optar per una composició 4-3-3 propera a la de Michels, amb com a pedra angular un migcamp amb tres jugadors tècnics, resistents i dotats d'una excel·lent visió de joc (Deco, Xavi, Edmílson, etc.) responsables de conjunt. el ritme del seu equip i obert sobre els laterals Messi i Ronaldinho, amb el suport de laterals, o el davanter Eto'o.[190] A causa del seu altíssim nivell individual, aquests dos últims queden deliberadament molt lliures en els seus moviments, essent la resta de l'equip l'encarregat de cobrir-los.[190] L'equip va obtenir excel·lents resultats del 2004 al 2006, any de la consagració europea, després es va ensorrar amb la baixada del nivell dels seus principals actors.
Rijkaard va ser substituït el 2008 per Josep Guardiola, que com a jugador va ser el cor del Dream Team de Cruyff abans d'acabar la seva carrera a Itàlia. Reprèn en gran manera els principis de joc del seu predecessor,[199] als quals afegeix una disciplina de ferro i uns estàndards elevats.[200] Iniesta i Busquets s'uneixen a Xavi pel mig, mentre que la marxa de Ronaldinho es compensa amb l'aparició dels joves Pedro i Bojan que porten el club a resultats excepcionals en la primera temporada.[201] Carlos Alberto Parreira, tècnic de la Selecció de futbol del Brasil guanyador del Mundial 1994, considera el desembre del 2010 que el FC Barcelona és el millor equip del món perquè s'ha inventat amb el temps una nova manera de concebre el futbol basant-se en sis aspectes essencials: el lideratge del capità Carles Puyol al terreny de joc, el lideratge de Pep Guardiola fora del terreny de joc, el talent de dos jugadors com Xavi i Iniesta, l'eficiència davant els gols de Messi i Villa, obra de Pedro Rodríguez i finalment imposar el seu joc. independentment de l'oponent.[202]
Sota la direcció de Luis Enrique, l'equip guarda els preceptes heretats del període Guardiola. A més, l'atac, format pel trio Messi, Neymar i Luis Suárez, esdevé la clau de l'equip en relació al mig del camp. El joc del Barça, més ràpid, té com a objectiu servir als atacants pel centre en un mínim de passades que els permetin utilitzar la seva habilitat per eliminar el rival en un contra un i la seva capacitat golejador.[203]
Celebracions i efemèrides
Copa Martini & Rossi
El Copa Martini & Rossi va ser un torneig amistós entre el FC Barcelona, organitzador i diversos clubs europeus de renomals durant els anys 40 i 50.
Torneig Joan Gamper
El Torneig Joan Gamper és un torneig amistós de futbol, organitzat anualment pel club des de 1966 al seu estadi.[204] El torneig es disputa normalment durant el mes d'agost i serveix de preparació de l'equip abans de començar la temporada. El seu nom es deu al fundador del club, Joan Gamper i la copa. El dominador de la competició és el FC Barcelona amb quaranta-cinc triomfs. L'agost 2021 es va començar, l'edició femenina del torneig, a l'estadi Johan Cruyff amb el nom de Torneig Joan Gamper femení. Resultat: Barcelna 6 - 0 Juventus.
