Batiscaf Trieste

El Trieste va ser un batiscaf d'investigació oceanogràfica de disseny suís amb una tripulació de dos ocupants. El 1960 va assolir una profunditat d'immersió rècord de 10.911 m a la Fossa Challenger a la Fossa de les Mariannes, a prop de l'illa de Guam. És l'únic dispositiu tripulat que ha arribat fins allà.

Batiscaf Trieste

Trieste poc després de la seva compra per part de la U.S. Navy en 1958
Drassana	Cantieri Riuniti dell'Adriatico
Historial
Avarament	1r agost 1953
Operador/s    Marina de França (1953–1958)    US Navy (1958–1966)
1953 – 1958
Operador	Armada francesa
Destí	venda
1958 – 1966
Propietari	U.S. Navy
Servei	exploració submarina
Destí	Museu de la U.S. Navy
Característiques tècniques
Tipus	batiscaf submarí preserved watercraft (en)
Desplaçament	50 t
Eslora	18,14 m
Mànega	3,51 m
Calat	5,46 m
Capacitat	2

Disseny i construcció

El submarí va ser dissenyat per Auguste Piccard i el seu fill Jacques Piccard però la construcció va ser interrompuda per mor de la Segona Guerra Mundial. Així doncs, en reiniciar el seu treball al final del conflicte, el 1945 va aconseguir de fabricar una cabina en forma de bombolla, inicialment, per a un únic passatger. Millores posteriors van permetre fer encabir un segon passatger. I amb capacitat per mantenir una pressió normal en el seu interior, encara que la pressió exterior assolís la tremenda xifra de 46 megapascals, és a dir: 46 milions de pascals (Cal tenir en compte que la pressió atmosfèrica normal és de 101 kilopascals). Va ser varat per primera vegada l'agost de 1953 al Mediterrani, a prop de Nàpols, Itàlia. El consistori de la ciutat italiana de Trieste, en va finançar gran part de la construcció i així en va rebre el nom. Posteriorment va ser comprat per la marina dels Estats Units el 1958, per 250.000 dòlars per dedicar-lo a la recerca de les profunditats oceàniques.

Expedició a la Fossa de les Mariannes

No va ser fins al 23 de gener de 1960, que va descendir per primera i única vegada a la Fossa de les Mariannes. El Trieste va ser capitanejat per Jacques Piccard, fill d'Auguste (dissenyador del batiscaf) i amb l'ajuda del tinent de la Marina dels Estats Units, Don Walsh, que també va tripular el batiscaf. El lloc del descens va ser l'extrem sud-occidental de la fossa, a uns 338 km de l'illa Guam. Els sistemes del Trieste indicaven una profunditat d'11.521 m, que després van ser revisats i va resultar ser d'11.034 metres.

• 
  El batiscaf Trieste abans de la immersió el 23 de gener de 1960

Bibliografia

• Jacques Piccard i Robert S. Dietz. Seven Miles Down; The Story of the Bathyscaph Trieste. G.T. Putnam's Sons, 1961. 

• Scott, Vivian; Raquel Albas, Mireia Aranda, Gloria Zorrilla «La saga de los Piccard. Siempre más arriba siempre más abajo» (en (castellà), (català), (anglès)). Spanorama Alttitude. Select Publicaciones [Barcelona], núm. 177, 8-2011, p. 38, 39. ISSN: 1363-1996 [Consulta: 4 agost 2011].

Enllaços externs

• pàgina web de la història de l'US Navy - Trieste Arxivat 2010-03-17 a Wayback Machine. (anglès)