Blagòevgrad

Blagòevgrad
Tipus	seu d'un oblast, capital municipal i ciutat de Bulgària
Epònim	Dimítar Blagòiev
Localització
	42° 00′ 43″ N, 23° 05′ 23″ E / 42.0119°N,23.0897°E
País	Bulgària
Província	Província de Blagoevgrad
Municipi	Municipi de Blagòevgrad
Capital de	Municipi de Blagòevgrad ; Província de Blagoevgrad
Població humana
Població	72.764 (2024) (2.516,91 hab./km²)
Geografia
Superfície	28,91 km²
Banyat per	Estrimó i Bistritsa (en)
Altitud	360 m
Identificador descriptiu
Codi postal	2700
Fus horari	UTC+02:00, hora estàndard; UTC+03:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	073
Altres
Agermanament amb	Delčevo (en) ; Lecce ; Žilina ; Serres ; Székesfehérvár (1978–)
Lloc web	blagoevgrad.bg

Blagòevgrad (búlgar: Благоевград, antigament: Gorna Djumaia búlgar: Горна Джумая) és una ciutat del sud-oest de Bulgària, capital de la Província de Blagòevgrad.

La ciutat està situada a la vall del riu Estrímon, als peus de les muntanyes de Rila i de Pirin, a prop de la frontera amb Grècia, Macedònia del Nord i Sèrbia.

Història

Els orígens de la ciutat es remunten a l'Edat antiga, l'emplaçament de Blagòevgrad fou on els tracis hi erigiren Skaptopara. Segons els historiadors, aquest nom significa "alt mercat". Durant l'ocupació de l'Imperi Otomà, la vila pren el nom de Gorna Djumaia búlgar: Горна Джумая. Finalment el 1950 la ciutat fou rebatejada amb el nom de Blagòevgrad, en honor del fundador del partit socialdemòcrata búlgar Dimítar Blagòev.

Retornant a l'època dels tracis, escolliren aquest lloc pel seu valor estratègic, entre la Mar Egea i el Danubi, a la conca fèrtil de l'Estrímon. A més, també s'hi troben aigües termals.

Els romans en preneren el control cap al segle i aC. De fet, la primera prova d'existència de la vila es tracta d'una estela trobada el 1868, on es veuen els locals es queixen del pas de l'emperador romà Gordià III per la ciutat

El pas de nombroses tribus bàrbares i l'arribada dels eslaus, al segle v, porta al declivi de la regió. No es disposa pas d'informació sobre la zona durant l'edat mitjana.

El 1900, segons Vassil Kantxov la població de la vila era de 6.400 habitants, dels quals 1.250 eren búlgars, 4.500 turcs, 250 vlacs, 200 gitanos, 180 jueus i 60 grecs.^[1]