Diazometà
El Diazometà és un compost orgànic de fórmula CH₂N₂. Es presenta com un gas de color groc, tòxic, que bull a -23 °C. Les seves dissolucions concentrades són molt explosives, sobretot en presència d'impureses o si estan en contacte amb metalls alcalins; a baixa temperatura es descompon lentament.
Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 42,022 Da |
Estructura química | |
Fórmula química | CH₂N₂ |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Moment dipolar elèctric | 1,5 D |
Punt de fusió | −145 °C −145 °C |
Punt d'ebullició | −23 °C (a 760 Torr) −23 °C (a 101,325 kPa) |
Moment dipolar elèctric | 1,5 D |
Pressió de vapor | 1 atm (a 20 °C) |
Perill | |
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 0,4 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) |
IDLH | 3,44 mg/m³ |
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
Altres | |
gas inflamable |
El diazometà es prepara per tractament d'una N-metil-N-nitrosoamida amb una dissolució concentrada d'hidròxid de potassi (KOH). La preparació es fa en una barreja de dos fases que consta d'èter i KOH aquós. El diazometà es desfà en l'èter a mesura que es va formant.
És emprat com a agent metilant en composts de tipus àcid, com els àcids, els fenols o els enols; fortament irritant, produeix edema pulmonar i una hipersensibilitat que condueix a l'asma.
Se utilitza com dissolució etèria diluïda per poder remenar-lo de manera segura.
El diazometà reacciona amb àcids carboxílics per transformar-los en els seus respectius èsters metílics, reacció que es veu afavorida per la formació de N₂ gasós.[1]
Referències
modifica- ↑ Vollhardt, K. Peter. Química Orgànica. 3a edició. Any 2000. Omega. Madrid. p. 849. ISBN 84-282-1172-8.