Electorat
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
L'electorat està format pels electors que poden participar en una elecció (local, nacional, professional, etc.) i que, per tant, tenen dret a votar per a aquestes eleccions. Segons els països, aquests votants s'inscriuen a les llistes d'electors, ja sigui per acció voluntària, o automàticament si compleixen els criteris de sufragi. En alguns països, el carnet d'elector s'obté en el moment de la inscripció al cens electoral. Els electors són les persones o ciutadans d'un estat que elegeixen representants per representar-los en una democràcia. També se'ls coneix com a votants.
En política, l'electorat és el grup d'individus (o col·lectius) amb dret a vot en una elecció.[1] El terme pot referir-se a:
- la totalitat de votants o l'electors
- els partidaris d'un grup, partit polític o individu en particular
- els electors d'una àrea geogràfica o Circumscripció electoral determinada
El vot
modificaLa democràcia, que reconeix el cos electoral en la seva màxima expressió, és la forma d'estat a través de la qual el poble expressa el seu vot.
El vot és un mètode pel qual un grup de persones expressa un judici. Quan els membres del grup s'expressen com a individus, parlem de vot personal : és un dels principis fonamentals de les democràcies representatives modernes.[2]
El grup de persones cridades a votar pot ser més o menys nombrós i, segons els casos, pot variar i incloure els participants d'una reunió així com els membres d'una circumscripció electoral i, per tant, d'una elecció .
Normalment la votació és una eina destinada a prendre una decisió després d'una discussió o debat, però -quan es tracta de l'òrgan electoral- és l'acte final d'una campanya electoral i consisteix en una votació de la qual se segueix la proclamació dels elegits en representació.
El poble
modificaEl poble és l'element personal de l'Estat, i troba la seva sobirania en l'ordenament jurídic en la respectiva Constitució.
El cos electoral es presenta com la part activa del poble, és a dir, el conjunt de ciutadans que gaudeixen de l'electorat actiu, entès com el dret a constituir, mitjançant el vot, les circumscripcions políticament representatives del sistema.
Referències
modifica- ↑ Burdeau, Georges. Manuel de droit constitutionnel et institutions politiques. 20e éd. París: Librairie générale de droit et de jurisprudence, 1984. ISBN 978-2-275-00971-1.
- ↑ Nel ricorso Arxivat 2020-09-29 a Wayback Machine. contro la legge elettorale italiana del 2015, l'avvocato Besostri ha declinato tale principio citando "una puntuale sentenza del Tribunale Costituzionale Federale tedesco (Bundesverfassungsgericht) sui cosiddetti mandati aggiuntivi “Überhangmandate”(Decisione del Secondo Senato del 3 luglio 2008, BVerfGE 121,266, cause 2BvC 1/07, 2BvC 7/07) per la quale nessun candidato può essere danneggiato o favorito dal comportamento elettorale di elettori di altre circoscrizioni".
Enllaços externs
modifica- Analfabetisme econòmic, per John Stossel, sobre El mite del votant racional de Bryan Caplan
- La democràcia dels ases, per Gorka Echevarría, sobre El mite del votant racional de Bryan Caplan