(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Fiorenzo Magni - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Viquipèdia

Fiorenzo Magni

ciclista italià

Fiorenzo Magni (Vaiano, Toscana, 7 de desembre de 1920 - 19 d'octubre de 2012[1]) va ser un dels ciclistes italians més cèlebres dels anys 1940 i 1950, el "tercer home" del ciclisme italià, rival de Fausto Coppi i Gino Bartali. Fou anomenat el lleó de Flandes per les tres victòries consecutives al Tour de Flandes.

Plantilla:Infotaula personaFiorenzo Magni

(2007) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 desembre 1920 Modifica el valor a Wikidata
Vaiano (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 octubre 2012 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Monza (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaneurisma intracranial Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementeri urbà de Monza Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaItàlia Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de competició Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipGrans Voltes Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Competició
1941-1943 Bianchi
1947-1947 Viscontea (cycling team)
1948-1950 Wilier Triestina (cycling team)
1951-1953 Ganna (cycling team)
1954-1956 Nivea–Fuchs
Participà en
19541954 Challenge Desgrange-Colombo (en) Tradueix (7è)
19511951 Challenge Desgrange-Colombo (en) Tradueix (3r)
19501950 Challenge Desgrange-Colombo (en) Tradueix (2n)
19491949 Challenge Desgrange-Colombo (en) Tradueix (3r)
19481948 Challenge Desgrange-Colombo (en) Tradueix (4t)
Tour de França Modifica el valor a Wikidata
Premis
Find a Grave: 99225989 Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Ciclisme
Campionat del Món
Argent Varese 1951 ruta
Fiorenzo Magni al 1936
Fiorenzo Magni al 1939

Biografia

modifica

De petit va haver d'interrompre els estudis per ajudar la família en la petita empresa familiar de transport. Feia els encàrrecs en bicicleta i així és com s'apassiona pel ciclisme. El 1936 debuta en la categoria aspirants al club de l'Associazione Ciclistica Pratese, i l'any següent passa a la categoria superior.

Aficionat

modifica

Malgrat les dificultats provocades per la mort del seu pare el 1937 no abandona el ciclisme i el 1938 passa a la categoria amateur sota els colors de l'equip A.C. Montecatini Terme. El 1939 és seleccionat pels Campionats del Món sobre carretera aficionats, als quals no podrà participar per culpa de la Segona Guerra Mundial. En aquesta categoria va guanyar nombroses carreres, entre elles la Volta a la Província de Milà, el 1940.

Professional

modifica

El 1940 es converteix en professional, però la Segona Guerra Mundial atura la progressió. Els bons resultats obtinguts el 1947 fan que sigui seleccionat pel Campionat del Món de ciclisme de Reims on acaba 4t.

El 1948 es dedica a les clàssiques del nord, guanyant en experiència. Així mateix, s'emporta el Giro d'Itàlia en la seva segona participació. Fou una victòria no exempta de polèmica, ja que tot i haver rebut una sanció de 120 segons, aquesta és considerada massa lleugera per la resta de rivals.

Aquesta victòria marca el començament d'un període d'èxits: les seves característiques d'excel·lent rodador i escalador, dotat d'una gran tenacitat, li permeten redreçar situacions aparentment desesperades. Gràcies a elles, s'emporta tres edicions del Tour de Flandes consecutives i dues edicions més del Giro d'Itàlia.

El 1951 està a punt de guanyar el Campionat del Món de ciclisme, però acaba segon, per darrere Ferdi Kübler.

Entre els seus nombrosos èxits trobem tres Giro del Piemont, tres Trofeus Baracchi i tres Campionats d'Itàlia sobre carretera.

Amb 35 anys aconsegueix guanyar el seu darrer Giro d'Itàlia, rècord vigent de ciclista amb més edat en guanyar aquesta cursa.

Dirigent i seleccionador nacional

modifica

En retirar-se com a ciclista va convertir-se en dirigent esportiu. Va ser seleccionador nacional, president de l'Associació dels Corredors i finalment president de la Lliga Professional.

El 2004 va obtenir el Collare d'Oro al merito sportivo (mèrit esportiu) de les mans del President de la República Carlo Azeglio Ciampi.

Palmarès

modifica

Resultats al Giro d'Itàlia

modifica
  • 1947. 9è de la classificació general
  • 1948.   1r de la classificació general i vencedor d'una etapa
  • 1950. 6è de la classificació general i vencedor d'una etapa
  • 1951.   1r de la classificació general
  • 1952. 2n de la classificació general
  • 1953. 9è de la classificació general i vencedor de 3 etapes
  • 1954. 6è de la classificació general
  • 1955.   1r de la classificació general i vencedor d'una etapa

Resultats al Tour de França

modifica
  • 1949. 6è de la classificació general i vencedor d'una etapa. Porta el mallot groc durant 6 etapes
  • 1950. Abandona (12a etapa). Vencedor d'una etapa. Porta el mallot groc durant 1 etapa
  • 1951. 7è de la classificació general i vencedor d'una etapa
  • 1952. 6è de la classificació general i vencedor de 2 etapes. Porta el mallot groc durant 2 etapes
  • 1953. 15è de la classificació general i vencedor de 2 etapes

Resultats a la Volta a Espanya

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ Fallece Magni, gloria del ciclismo italiano, Marca, 19 d'octubre de 2012

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fiorenzo Magni
  • Palmarès de Fiorenzo Magni (francès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fiorenzo_Magni&oldid=34203584»