(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Lluerna rossa - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Viquipèdia

Lluerna rossa

espècie de peix
(S'ha redirigit des de: Garneu)

La lluerna rossa (Chelidonichthys lucerna) és una espècie de peix pertanyent a la família dels tríglids.[2]

Infotaula d'ésser viuLluerna rossa
Chelidonichthys lucerna Modifica el valor a Wikidata

Exemplar fotografiat a l'Observatori Oceanològic de Banyuls de la Marenda (Rosselló, Catalunya Nord). Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN198752 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScorpaeniformes
FamíliaTriglidae
GènereChelidonichthys
EspècieChelidonichthys lucerna Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims
ProtònimTrigla lucerna Modifica el valor a Wikidata
Lluerna rossa a l'Aquarium Cinéaqua
Exemplar capturat a Turquia.
Vista lateral
Lluerna rossa en un aquàrium
Dibuix de finals del segle xviii, a Illustrations d'Ichtyologie ou histoire naturelle générale et particulière des Poissons
Parella de lluernes rosses a l'aquàrium Nausicaä
Lluerna rossa a Océanopolis, a Brest
Segell mostrant una lluerna rossa.
Exemplar capturat a Marsella.
Lluernes rosses al mercat de la Haia

Altres noms

modifica

També s'anomena, el biret, el garneu, el garranyeu, la juliola, la juliola de cria, la juriola, la juriola de cria, la lluerna, la lluerna rosa, la lluerna vera, l'oriol, l'oriola, el rafec, el rafet, el rafet de verga negra o el viret[3]

Descripció

modifica
  • Pot arribar a assolir els 75 cm de llargària màxima (normalment, en fa 30) i els 6 kg de pes.
  • Cap voluminós, triangular i cuirassat de plaques òssies (amb crestes i espines) i amb el perfil més agut que la lluerna garneua (Trigla lyra).
  • Musell poc escotat, amb els dos lòbuls frontals menuts, poc marcats i finament dentats
  • Ulls en posició elevada i més petits que la lluerna garneua.
  • Extrem posterior del cos més prim.
  • Primera aleta dorsal triangular, a la base de la qual hi ha 15 escudets punxents amb l'espina dirigida cap endarrere.
  • Cap i meitat superior dels flancs de color vermell marronós. Dors de color rosat o vermellós amb taques grogues verdoses. Laterals més clars, ataronjats o blancs. La resta del cos, incloent-hi el ventre, és blanquinosa..
  • Aletes pectorals llargues, amb els tres radis inferiors lliure i mòbils (els quals els serveixen per a desplaçar-se caminant pel fons) i amb la cara externa de color violaci, amb taques vermelloses i amb radis blancs. Cara interna de la pectoral blavosa, amb una taca negra o blava fosca i amb petites taques blanques. Les vores anterior i posterior d'aquesta aleta són vermelles, mentre que l'extrem és blau més clar.
  • L'aleta caudal és vermella amb la posterior blanca.
  • Escates petites.
  • Nombre de vèrtebres: 33-34.[4][5][6][7][8][9][10]

Reproducció

modifica

Té lloc del maig al juliol. Els joves troben refugi a les badies poc fondes, les desembocadures dels rius i, fins i tot, els estuaris a finals de l'estiu.[5][11][12][13][10]

Alimentació

modifica

Menja crustacis i mol·luscs,[5][14] tot i que els individus més grans, que sempre es troben a més fondària, inclouen també petits peixos en llur dieta.[10]

Depredadors

modifica

És depredada per la círvia (Seriola dumerili).[15][16]

Hàbitat

modifica

És un peix marí, bentònic i de clima subtropical (8 °C-24 °C, 66°N-9°N, 18°W-42°E), el qual viu a fons sorrencs, de grapissar o fangosos a 20-318 m de fondària.[5][17][18][10]

Distribució geogràfica

modifica

Es troba a l'Atlàntic oriental (des de Noruega fins a Cap Blanc -Mauritània-, tot i que és absent de Madeira i de les illes Açores),[19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45] la mar Mediterrània i la mar Negra.[46][47][48][49][50][51][52][53][54][55][56][57][58][59][60][61][62][63][64][65][66][67][68][69][70][71][72][73][74][75]

Longevitat

modifica

La seua esperança de vida és de 15 anys.[76]

Costums

modifica

Sovint se'l pot veure planar a prop del fons de les platges amb les grans aletes pectorals ben obertes, com si fossin ales.[10]

Pesca i ús comercial

modifica

És capturada amb tresmalls, palangres de fons i bous d'arrossegament.[10] És molt comuna als mercats (fresca o congelada) car té una carn blanca que és molt apreciada per fregir-la, rostir-la o cuinar-la al forn o al microones.[77][78][79]

Observacions

modifica

És inofensiva per als humans.[18]

Referències

modifica
  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ «TERMCAT». Arxivat de l'original el 2010-09-18. [Consulta: 23 setembre 2010].
  4. ↑ Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 122.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Marine Species Identification Portal (anglès)
  6. ↑ Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.). Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma.
  7. ↑ Baron, J., 1985. Les triglides (Téléostéens, Scorpaeniformes) de la baie de Douarnenez. II. La reproduccion de: Eutrigla gurnardus, Trigla lucerna, Trigloporus lastoviza et Aspitrigla cuculus. Cybium 9:255-281.
  8. ↑ Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  9. ↑ AsturNatura (castellà)
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. ISBN 9788498090505. Pàgs. 70-71.
  11. ↑ Baron, J., 1985. Les triglides (Téléostéens, Scorpaeniformes) de la baie de Douarnenez. II.
  12. ↑ Marinaro, J.Y., 1971. Contribution à l'étude des oeufs et larves pélagiques de poissons Méditerranéens. V. Oeufs pélagiques de la Baie d'Alger. Bull. Inst. Océanogr. 3(1):1-118.
  13. ↑ Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres. 524 p.
  14. ↑ Froglia, C., 1976. Osservazioni sull' alimentazione dei giovani di Trigla lucerna della classe di età a nel Medio Adriatico (Pisces, Triglidae). Arch. Oceanogr. Limnol. 18 (suppl. 3), 365-373.
  15. ↑ Andaloro, F. i C. Pipitone, 1997. Food and feeding habits of the amberjack, Seriola dumerili in the Central Mediterranean Sea during the spawning season. Cah. Biol. Mar. 38: 91-96.
  16. ↑ FishBase (anglès)
  17. ↑ Mytilineou, C., C.-Y. Politou, C. Papaconstantinou, S. Kavadas, G. D'Onghia i L. Sion, 2005. Deep-water fish fauna in the Eastern Ionian Sea. Belg. J. Zool., 135(2): 229-233.
  18. ↑ 18,0 18,1 FishBase (anglès)
  19. ↑ Richards, W. J., 1968. Eastern Atlantic Triglidae (Pisces, Scorpaeniformes). Atlantide Rep., (10): pp. 77-114, fig. 13, pl. 1.
  20. ↑ Albuquerque, R. M., 1954-1956. Peixes de Portugal e ilhas adjacentes. Chavas para a sua determinação. Port. Acta biol., ser. B, 5: xvi+1167 pp., 445 fig.
  21. ↑ Dollfus, R. Ph., 1955. Première contribution à l'établissement d'un fichier ichthyologique du Maroc atlantique de Tanger à l'embouchure de l'Oued Dra. Trav. Inst. scient. chérif., Zool, (6): 227 pp., 1 map.
  22. ↑ Fowler, H. W., 1936. The Marine Fishes of West Africa, based on the collection of the American Museum Congo Expedition 1909-1915. Bull. am. Mus. nat. Hist., 70 (1), Jan. 21, 1936: pp. vii+1-606, fig. 1-275; (2), Nov. 18, 1936: pp. 607-1493, fig. 276-567.
  23. ↑ Jenkins, J. T., 1925. The fishes of the British Isles both fresh water and salt. Londres: vii + 376 p., 143 pl.
  24. ↑ Le Danois, Ed., 1913. Contribution à l'étude systématique et biologique des poissons de la Manche Occidentale. Annls Inst. océanogr., Monaco, 5 (5): pp. 1-124, 319 fig.
  25. ↑ Möbius, K.; Heincke, F., 1883. Die Fische der Ostsee in Bericht der Comission zur wissenschaftlichen Untersuchung der Deutschen Meere in Kiel. Berlín:1-206, fig., 1 map.
  26. ↑ Redeke, H. C., 1941. Fauna van Nederland. X. Pisces (Cyclostomi-Euichthyes). Leiden: 1-331, 117 fig.
  27. ↑ Wheeler, A., 1969. The Fishes of the British Isles and North-West Europe. Macmillan, Londres, Melbourne i Toronto: pp. i-xvii+1-163, 5+177 fig., 392 fig. (princ. sp.), 92 n. num. fig., 16 pl., maps.
  28. ↑ Booth, A.J., 1997. On the life history of the lesser gurnard (Scorpaeniformes: Triglidae) inhabiting the Agulhas Bank, South Africa. J. Fish Biol. 51:1155-1173.
  29. ↑ Borges, T.C., S. Olim i K. Erzini, 2003. Weight-length relationship for fish species discarded in commercial fisheries of the Algarve (southern Portugal). J. Appl. Ichthyol. 19(6):394-396.
  30. ↑ Coull, K.A., A.S. Jermyn, A.W. Newton, G.I. Henderson i W.B. Hall, 1989. Length/weight relationships for 88 species of fish encountered in the North Atlantic. Scottish Fish. Res. Rep. (43):80 p.
  31. ↑ Dolgov, A.V., 2000. New data on composition and distribution of the Barents Sea ichthyofauna. ICES CM2000/Mini:12, 12p.
  32. ↑ Dorel, D., 1986. Poissons de l'Atlantique nord-est relations taille-poids. Institut Francais de Recherche pour l'Exploitation de la Mer. Nantes, França. 165 p.
  33. ↑ Maigret, J. i B. Ly, 1986. Les poissons de mer de Mauritanie. Science Nat., Compiègne. 213 p.
  34. ↑ Mendes, B., P. Fonseca i A. Campos, 2004. Weight-length relationships for 46 fish species of the Portuguese west coast. J. Appl. Ichthyol. 20:355-361.
  35. ↑ Muus, B.J. i P. Dahlström, 1974. Collins guide to the sea fishes of Britain and North-Western Europe. Collins, Londres. 244 p.
  36. ↑ Nijssen, H. i S.J. de Groot, 1974. Catalogue of fish species of the Netherlands. Beaufortia 21(285):173-207.
  37. ↑ Ofori-adu, D.W., 1988 List of fishes, shellfishes and other marine food resources in the Ghanaian coastal waters. Mar. Fish. Res. Tech. Pap. Núm. 1. 43 p.
  38. ↑ Richards, W.J. i V.P. Saksena, 1990. Triglidae. p. 680-684. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  39. ↑ Rogers, S.I. i R.S. Millner, 1996. Factors affecting the annual abundance and regional distribution of English inshore demersal fish populations: 1973 to 1995. ICES J. Mar. Sci. 53:1094-1112.
  40. ↑ Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea. Prepared and published with the support of the FAO Regional Office for Africa. FAO, Roma. 268 p.
  41. ↑ Sánchez, F., F. de la Gándara i R. Gancedo, 1995. Atlas de los peces demersales de Galicia y el Cantábrico. Otoño 1991-1993. Publicaciones Especiales, Instituto Español de Oceanografía, Madrid (20). 100 p.
  42. ↑ Thiel, R., H. Cabral i M.J. Costa, 2003. Composition, temporal changes and ecological guild classification of the ichthyofaunas of large European estuaries - a comparison between the Tagus (Portugal) and the Elbe (Germany). J. Appl. Ichthyol. 19(5):330-342.
  43. ↑ Went, A.E.J., 1957. List of Irish fishes. Department of Lands, Fisheries Division, Dublín. 31 p.
  44. ↑ Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  45. ↑ Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.
  46. ↑ Abdallah, M., 2002. Length-weight relationship of fishes caught by trawl off Alexandria, Egypt. Naga ICLARM Q. 25(1):19-20.
  47. ↑ Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  48. ↑ Ben-Tuvia, A., 1953. Mediterranean fishes of Israel. Bull. Sea Fish. Res. Stn. Israel (8): 1-40 pp., 20 fig.
  49. ↑ Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
  50. ↑ Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  51. ↑ Bini, G., 1965. Catalogue des noms de poissons, mollusques et crustacés d'importance commerciale en Méditerranée. Vito Bianco (FAO), Roma, xv+407 pp., 587 fig.
  52. ↑ Mouneimne, N., 1971. Les Triglidae de la mer Catalane. Distribution, croissance et reproduction. I. Trigla lyra, Aspitrigla cuculus, Aspitrigla lucerna. Thèse Faculté Sciences Paris (ronéoté): 151 pp., 43 fig.
  53. ↑ Ninni, A. P., 1912. Catalogo dei Pesci del mare Adriatico, Venècia: vii+271 p.
  54. ↑ Roule, L., 1908. Notes ichthyologiques. Les Triglidés de la Méditerranée. Archs Zool. exp. gén., (4) 9, Notes et revues, (2): xvii-xxiv.
  55. ↑ Campillo, A., 1992. Les pêcheries françaises de Méditeranée: synthèse des connaissances. Institut Francais de Recherche pour l'Exploitation de la Mer, França. 206 p.
  56. ↑ Colloca, F., G.D. Ardizzone i M.F. Gravina, 1994. Trophic ecology of gurnards (Pisces: Triglidae) in the Central Mediterranean Sea. Mar. Life 4, 45-57.
  57. ↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  58. ↑ Demestre, M., P. Sánchez i P. Abelló, 2000. Demersal fish assemblages and habitat characteristics on the continental shelf and upper slope of the north-western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 80(6):981-988.
  59. ↑ Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  60. ↑ Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  61. ↑ Lanfranco, G.G, 1993. The fish around Malta. Progress Press Co., Ltd., Malta.
  62. ↑ Morte, M.S., M.J. Redon i A. Sanz-Brau, 1997. Trophic relationships between two gurnards Trigla lucerna and Aspitrigla obscura from the western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 77:527-537.
  63. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  64. ↑ Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.
  65. ↑ Stergiou, K.I., E.D. Christou, D. Georgopoulous, A. Zenetos i C. Souvermezoglou, 1997. The Hellenic seas: physics, chemistry, biology and fisheries. p. 415-538. A: A.D. Ansell, R.N. Gibson i M. Barnes (eds.). Oceanography and marine biology: an annual review. UCL Press.
  66. ↑ Tortonese, E., 1970. Fauna d'Italia. Vol. XI. Osteichthyes, part 2. Ediz. Calderini, Bologna:1-636.
  67. ↑ Tsimenides, N., A. Machias i A. Kallianiotis, 1992. Distribution patterns of triglids (Pisces: Triglidae) on the Cretan shelf (Greece), and their interspecific associations. Fish. Res. 15:83-103.
  68. ↑ Buen, F. de, 1919. Las costas sur de España y su fauna ictiológica marina. Boln Pescas, Madrid, 4: 249-320.
  69. ↑ Buen, F. de, 1935. Fauna ictiológica. Catálogo de los peces ibéricos: de la planicie continental, aguas dulces, pelagicos y de los abismos próximos. Primera parte. Notas Resúm. Inst. esp. Oceanogr., ser. II, (88): pp. 1-89, pl. I-XX (fig. 1-40). Secunda parte. Ibid., ser. II, (89): pp. 91-149, pl. XXILIII (fig. 40-115).
  70. ↑ Collignon, J., 1968. Les Trigles des eaux marocaines; 1re note: Généralités. Trigla hirundo. Bull. Inst. Pêch. marit. Maroc, (16): 3-33, 22 fig.
  71. ↑ Blanc, M. i J.-C. Hureau, 1979. Triglidae. p. 586-590. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM I). UNESCO, París. Vol. 1.
  72. ↑ Collignon, J., 1968. Les trigles des eaux marocaines 1ère note: Généralités - Trigla hirundo. Bull. Inst. Pêches Marit. Casablanca (16):3-34.
  73. ↑ Hureau, J.-C., 1986. Triglidae. p. 1230-1238. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3.
  74. ↑ Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  75. ↑ Salekhova, L.P., N.S. Kostenko, T.A. Bogachick i O.N. Minibaeva, 1988. Composition of ichthyofauna in the region of the Karadag State Reserve (Black Sea). J. Ichthyol. 28(2):16-23.
  76. ↑ Flower, M.S.S., 1925. Contributions to our knowledge of the duration of life in vertebrate animals - I. Fishes. Proc. of the Zool. Soc. of London 1925(1): 247-267.
  77. ↑ Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Pàg. 122.
  78. ↑ Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p.
  79. ↑ FAO (anglès)

Bibliografia

modifica
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966. 
  • Day, F., 1879. On the identity of Trigla poeciloptera and Trigla hirundo. Proc. zool. Soc. Lond.: pp. 179-181.
  • Duncker, G.; Ladiges, W., 1960. Die Fische der Nordmark. Abh. naturw. Ver., Hamburg, N.F., 3, suppl.: pp. 1-432, 145 fig., 1 map.
  • Gibbons, S., 1999. Collect fish on stamps. Stanley Gibbons Ltd., Londres i Ringwood. 418 p.
  • Gordo, L.S. i H.N. Cabral, 2001. The fish assemblage structure of a hydrologically altered coastal lagoon: the Obidos lagoon (Portugal). Hydrobiologia 459:125-133.
  • Moreira, F., C.A. Assis, P.R. Almeida, J.L. Costa i M.J. Costa, 1992. Trophic relationships in the community of the Upper Tagus Estuary (Portugal: a preliminary approach. Estuar. Coast. Shelf-Sci. 34:617-623.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Pauly, D., 1978. A preliminary compilation of fish length growth parameters. Ber. Inst. Meereskd. Christian-Albrechts-Univ. Kiel (55):1-200.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Vitturi, R., 1988. Karyotype analysis and evidence for Robertsonian fusion in Trigla lucerna L. and Helicolenus dactylopterus (Delar.) (Pisces, Scorpaeniformes). Biol. Zbl. 107(5):553-558.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

modifica
En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
 
Viquiespècies
 Viquiespècies  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lluerna_rossa&oldid=33481188»