Geest

El geest és una formació geològica típica de Dinamarca i del nord d'Alemanya i dels Països Baixos. És un paisatge de crestes de sorra d'una altitud entre 10 i 40 metres sedimentada durant l'època glacial. El nom prové de l'adjectiu baix alemany gest que significa sec, infèrtil. En certs topònims es diu també gast o geist.^[1]

Els geests es fan de morrenes frontals o laterals, de nivell superior a les zones humides, maresmes o aiguamolls, als quals a l'interglacial els vents van depositar la sorra. Per erosió van crear-se zones més planes i seques, amb un terra poc fèrtil on creixen boscs de pinòpsids o pel cultiu de patates. Sovint, la pastura intensa per ovelles va empobrint el terra i creant un paisatge de landa. La morrena de fons i frontal és més fèrtil, i allà poden créixer fagedes i boscs d'altres arbres caducifolis, com als pujolars de Slesvig-Holstein, Hamburg i Mecklemburg-Pomerània Occidental. A la costa o a les ribes dretes de l'Elba van crear-se penya-segats sorrosos. A l'Elba aquest penya segat es diu geesthang.

Per a la seva posició superior, protegides de les aigües altes, les geests van poblar-se abans el maresme inundable fins a la construcció dels dics. Al continent i a les illes van trobar-se túmuls de l'edat de pedra. A l'alta edat mitjana quan la zona va repoblar-se, els frisis van preferir el maresme i els saxons el geest per a assentar-s'hi. La frontera entra el geest i el maresme cada vegada més polderitzat també va crear una demarcació dialectal^[2] i sociològica. Fins al segle passat, dins les famílies tradicionals, la gent del geest no solia pas casar-se amb la gent del maresme i vice versa.

La landa de la Lüneburger Heide és un paisatge de geest típic
Un altre paisatge típic: una fageda i el Wedeler Au al peu del geest a Rissen (Hamburg)

Paisatges de geest a Alemanya

el Burgdorf-Peiner Geest
el Cloppenburger Geest prop de Cloppenburg
el Friesische Wehde
el geesthang entre Wedel, Altona i Hamburg-Neustadt
el geesthang entre Sankt Georg, Bergedorf, Geesthacht i Lauenburg d'Elba
el nucli de geest de les illes d'Amrum, Föhr i Sylt
el geest dels aiguamolls d'Hanover
la landa i el geest d'Itzehoe
Hümmling a Emsland
el geest de Kirchlinteln
la landa del Lüneburger Heide
der Münsterländer Kiessandzug
el geest d'Osterholz, Bremen-Vegesack i Bremerhaven
l'aiguamoll Rehdener Geestmoor
el geest de Slesvig
el geest de Stade
el bosc de Steyerberger
la landa de Verdener
el geest de Wildeshaus
la cresta de Wingst
la landa Wurster Heide entre Bremerhaven i Cuxhaven

Referències

↑ Trier, Jost. «Geest». A: Hans Schwarz (redacció). Wege der Etymologie (en alemany). tom 101. Berlín: E. Schmidt, 1981, p. 27 (Philologische Studien und Quellen).
↑ Sieberkrob, Matthias. Die Hamburger Mundart (en alemany). Múnic: Grin, 2009, p. 4. ISBN 9783640299201l. (traducció del títol: El dialecte hamburguès)

[1] Trier, Jost. «Geest». A: Hans Schwarz (redacció). Wege der Etymologie (en alemany). tom 101. Berlín: E. Schmidt, 1981, p. 27 (Philologische Studien und Quellen).

[2] Sieberkrob, Matthias. Die Hamburger Mundart (en alemany). Múnic: Grin, 2009, p. 4. ISBN 9783640299201l. (traducció del títol: El dialecte hamburguès)

[1]

[2]