Homo

Per a «homo» amb el significat d'humà de sexe masculí vegeu Home. Per a «homo» amb el significat col·loquial d'homosexual vegeu Homosexualitat

Homo o humans és un gènere de primats d'origen probablement africà. Avui dia es considera que l'únic representant viu d'aquest tàxon és Homo sapiens. En el sentit més «tradicional», es caracteritza per ser bípede amb peus no prènsils i el dit primer alineat amb la resta. Presenten hipercefalització i una verticalització completa del crani, i també un gran desenvolupament cultural - incloent entre elles la fabricació d'eines i el domini del foc - que els ha permès adaptar-se a tots els ambients del planeta. Actualment se'l considera l'únic gènere de la subtribu Hominina.

Homo

Període
Pliocè - recent
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Primates
Família	Hominidae
Subfamília	Homininae
Gènere	Homo Linnaeus, 1758
Tipus taxonòmic	Homo sapiens
Nomenclatura
Sinònims	Pithecanthropus Protanthropus Sinanthropus Cyphanthropus Africanthropus Telanthropus Atlanthropus Tchadanthropus Kenyanthropus Anthropus Europanthropus Maueranthropus Nipponanthropus Notanthropus Praehomo Proanthropus Pseudhomo
Espècies
Homo antecessor † Homo cepranensis † Homo erectus † Homo ergaster † Homo floresiensis † Homo georgicus † Homo habilis † Homo heidelbergensis † Homo helmei † Homo luzonensis † ?Homo naledi † Homo neanderthalensis † Homo rhodesiensis † Homo rudolfensis † Homo sapiens ?Homo tsaichangensis †

Respecte als estudis genètics, amb la tecnologia actual, no es pot analitzar l'ADN en mostres d'ossos fòssils anteriors als 100.000 anys (Paabo i Wilson 1991), la qual cosa no permet fer un arbre filogenètic fidedigne en espècies d'Homo més antigues que els humans de Neandertal.

Una minoria de zoòlegs ha debatut que les dues espècie de ximpanzés (encabides en el gènere Pan) i potser els goril·les (en el gènere Gorilla) s'haurien d'incloure en el gènere Homo, basant-se en similituds genètiques, prenent el paper dels homininis o dels hominins. La majoria argumenten que els ximpanzés i els goril·les tenen massa diferències anatòmiques entre si i amb els humans per ser part del gènere Homo. El gènere Homo es troba, en data dels descobriments actuals, estretament emparentat amb Kenyanthropus platyops.

Tradicionalment, s'havia cregut que l'home de Neandertal era una espècie a part dels humans del gènere Homo que havia viscut fins temps més recents, però la trobada de l'home de Flores podria fer canviar aquest punt de vista.

Arbre genealògic d'acord a un estudi de 2019:

Hominini	Ximpanzé Sahelantrop Ardipitec Australopithecus anamensis Australopithecus afarensis Parantrop Paranthropus aethiopicus Paranthropus boisei Paranthropus robustus Australopithecus africanus Australopithecus garhi Home de Flores Australopithecus sediba Homo habilis Altres Homo

Taxonomia

Tot i que el recorregut per la variabilitat de les primeres formes d'Homo il·lustra bé la complexitat de fixar un origen de l'aspecte humà i dibuixar un arbre evolutiu, hi ha un gran buit al registre fòssil dins del període de 2-3 milions d'anys que trenca el plantejament lineal perquè les datacions indiquen camins evolutius molt diferents i, per tant, l'evolució de la morfologia humana és en mosaic. L'Homo és l'únic gènere supervivent de la separació amb el ximpanzés fa entre 3 i 5 milions d'anys. Es calcula que el gènere va aparèixer fa entre 1,5 i 2,5 milions d'anys.

En la nomenclatura més tradicional, aquestes espècies serien:

• Homo rudolfensis
• Homo habilis
• Homo erectus
• Homo ergaster
• Homo heidelbergensis: Homo sapiens «arcaic»
• Homo antecessor: possible sinònim d'Homo heidelbergensis
• Homo neanderthalensis: humà de Neandertal
• Homo rhodesiensis
• Homo sapiens
  • Homo sapiens idaltu
  • Homo sapiens sapiens: humà de Cro-Magnon, humà actual
  • ?Homo tsaichangensis

No totes aquestes espècies són reconegudes per tots els autors.

• H. rudolfensis és considerat com a variant d'habilis (temporal per a alguns, sexual per a d'altres, amb H. rudolfensis representant els mascles i H. habilis les femelles).
• H. erectus (sensu stricto) és una espècie de ple dret. Per a d'altres, H. ergaster és la subespècie de distribució africana de H. erectus (Homo erectus [sensu lato]).
• H. antecessor només té restes a l'estat espanyol (l'«home d'Atapuerca») i no és reconeguda per tots els autors, ja que les descripcions es basen en part en individus joves.
• H. neanderthalensis cada cop més es considera com a espècie i no com a subespècie, a causa del fet que les dades genètiques el distancien força de l'ésser humà modern i també arran de la troballa de H. sapiens idaltu, que el treu fora de la línia evolutiva de l'ésser humà modern.
• H. rhodesiensis és per a molts sinònim de H. heidelbergensis. Però, s'ha inclòs aquí a causa del fet que alguns autors prefereixen usar el terme H. heidelbergensis per a denominar els «preneandertals», restringits per tant a Europa i Orient Mitjà i usar H. rhodesiensis per als humans arcaics africans intermedis entre el H. ergaster i l'ésser humà modern arcaic africà (H. sapiens idaltu).

Dispersió del gènere

Segons Eudald Carbonell no està clar a quina espècie pertany la primera generació d'emigrants. Hi ha experts que diuen que són Homo erectus i d'altres que diuen que són grups d'Homo ergaster. Aquestes són dues espècies que s'assemblen molt, ja que, totes dues mesuren més d'un metre setanta d'alçada, tenen un cervell de quasi un litre i apareixen fa poc menys de dos milions d'anys. Més endavant els Homo erectus s'instal·len a l'Àsia i desapareixen fins fa 200.000 anys, mentre que Homo ergaster s'extingeixen fa més d'un milió d'anys. El més important és que fa prop d'un milió i mig d'anys ja hi havia una espècie humana que havia desenvolupat una tecnologia prou avançada per obligar els seus coetanis a emigrar més enllà de la península del Sinaí.

Aquest primer èxode no el van fer famílies aïllades o individus sols sinó que el van fer grups d'humans de no més de vint persones que no havien desenvolupat la tecnologia acheuliana i marxaven a l'Àsia. Els primers van marxar probablement fa un milió i mig d'anys, però el flux migratori devia durar centenars de milers d'anys.

Els que estaven a Atapuerca fa un milió d'anys no eren descendents dels primers que havien marxat mig milió d'anys abans, sinó que pertanyen a una espècie diferent, Homo antecessor, descendent directe d'Homo ergaster i avantpassat directe de H. sapiens. Es creu que Homo antecessor va aparèixer a l'Àfrica i va emigrar. El que passa és que tots els homínids que han aparegut a l'Àfrica després d'Homo ergaster han emigrat. I després d'emigrar, prosperen, perquè arriben a terres verges on no troben la competència que tenien a l'Àfrica, incloent-hi les migracions humanes prehistòriques.