Hug de Llupià i Bages
Hug de Llupià i Bages (Rosselló, ? - ?, 1427), fou bisbe de Tortosa i de València, i escriptor català en llengua llatina. Pertanyia a una família noble rossellonesa i era germà de Ramon de Llupià. Exercí gran influència i tingué una presència gairebé constant prop del rei des del començament del regnat.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIV  Província del Rosselló (França) |
| Mort | 1427 València |
| Bisbe de València | |
| 28 novembre 1397 – 1427 ← Jaume de Prades i de Foix – Calixt III → Diòcesi: bisbat de València | |
| Bisbe de Tortosa | |
| 26 març 1379 – 28 novembre 1397 ← Jaume de Prades i de Foix – Francesc Climent Sapera → Diòcesi: bisbat de Tortosa | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic, bisbe catòlic |
| Consagració | Climent VII d'Avinyó |
Biografia
modificaEra fill de Pere de Llupià, senyor de Bages i del castell de Monistrol del Rosselló i germà de Ramon de Llupià-Bages.[1]
Fou nomenat bisbe de Tortosa l'any 1379, seu que ocupà fins al 1397, quan fou traslladat a la seu de València pel papa Benedicte XIII.[2] El 1388 establí a la seva diòcesi la festa de la Immaculada Concepció i promulgà diverses constitucions sinodals els anys 1390, 1393 i 1397. El 15 d'abril de 1388 va celebrar un sínode, on es va establir constitució De honestate vestium clericorum,[2] Al morir Joan I formà part de l'ambaixada que es traslladà a Sicília per visitar Martí l'Humà i demanar-li el seu retorn al Principat de Catalunya. El papa Benet XIII, a petició del rei, el transferí a la seu de València, d'on fou bisbe del 1398 al 1427, any de la seva mort. El 1408 assistí al concili de Perpinyà i, al retornar a València, fou rebut triomfalment. En canvi, no va participar en el Concili de Constança. Celebrà sínode l'any 1422 i promulgà vuit constitucions, relatives a celebració de la missa i cerimònies. Està enterrat a la capella major de la catedral de València. Francesc Eiximenis li dedicà el Pastorale.,[3] que és un llibre escrit en llatí que tracta de consells per a preveres i bisbes, seguint el clàssic Pastorale de Sant Gregori el Gran.
Obres
modifica- Constitucions litúrgiques i sinodals (llatí)
- Liber Instrumentorum (llatí)
| Precedit per: Jaume de Prades i de Foix |
Bisbe de València 1398-1427 |
Succeït per: Alfons de Borja |
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Maria Teresa Ferrer i Mallol. El consell reial durant el regnat de Martí l'Humà Institució Milà i Fontanals. CSIC i Institut d'Estudis Catalans
- ↑ 2,0 2,1 O'Callaghan i Forcadell, Ramon. Episcopológio de la Santa Iglesia de Tortosa (en castellà). Tortosa: Imprenta Católica de G. Llasat, 1896, p. 128.
- ↑ Mariàngela Vilallonga. La literatura llatina a Catalunya al segle xv. Repertori bio-bibliogràfic
Bibliografia
modifica- Mariàngela Vilallonga. La literatura llatina a Catalunya al segle xv. Repertori bio-bibliogràfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
- Fèlix Torres Amat. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.
- Ramon O'Callaghan i Forcadell. Episcopológio de la Santa Iglesia de Tortosa. Tortosa: Imprenta Católica de G. Llasat, 1896. 279 p.
- Miravall, Ramon. Episcopologi Dertosense: introducció a la història de la societat i de l'Església de Tortosa. Tortosa: UNED Tortosa, 2016 (Cadup Estudios). ISBN 97884938420.