Jenin
Jenin (àrab: جنين, Jinīn o Janīn; hebreu: ג'נין) és una ciutat de Palestina, la tercera en importància de Cisjordània. És capital de la governació de Jenin i un centre agrícola destacat. La població el 2007 era de 39.004 habitants sense comptar els del camp de refugiats de Jenin que eren 10.371. El seu nom històric fou "Ein-Ganim" o "Tel Jenin"; el nom àrab deriva del nom antic hebreu. Una colònia jueva anomenada Ganim, establerta durant l'ocupació de Cisjordània, fou evacuada el 2005 conforme als acord de pau.
جنين (ar) | |||||
Tipus | ciutat | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Estat de Palestina | ||||
Territori ocupat | Cisjordània | ||||
Governacions | Governació de Jenin | ||||
Capital de | |||||
Població humana | |||||
Població | 49.908 (2017) (1.338,02 hab./km²) | ||||
Idioma oficial | àrab | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 37,3 km² | ||||
Banyat per | riu Jordà | ||||
Altitud | 161 m | ||||
Dades històriques | |||||
Esdeveniment clau
| |||||
Organització política | |||||
Òrgan executiu | Municipality of Jenin (en) | ||||
Òrgan legislatiu | Municipality of Jenin (en) , | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Història
modificaAl proper turó de Khirbet Belameh, identificat com l'antiga Ibleam, a 1 o 2 km al sud de Jenin, fou el primer lloc ocupat a l'edat del bronze i va romandre fins a l'edat mitjana. A la zona s'ha trobat terracota fenícia del segle viii.
Al segle xiii el sultà Qalàwun la va establir com a base militar dels mamelucs. Sota domini otomà fou part del sandjak de Ladjdjun format el 1559 amb capital a la ciutat de Ladjdjun i governat per la família beduïna dels Turabay. Al segle xviii la ciutat de Jenin fou designada capital en el lloc de Ladjdjun; el sanjak incloïa aleshores Ladjdjun, Adjlun i Djabal Nablús. Els otomans hi van tenir poca autoritat i dificultats per recaptar taxes. Al segle xix Adjlun en fou separat i el sandjak rebatejat amb el nom de Jenin. Al segle xix la família més notable de la ciutat eren els Djarrar; Tawfiq Djarrar va portar el títol de "el fill del gran" (salil al-akabir) a Haifa, en reconeixement de l'estatus de la família i els seus esforços empresarials a la ciutat de Haifa.
El 1936 fou centre de la revolta àrab palestina que va durar fins al 1939. Izz ad-Din al-Kassam va morir en un enfrontament amb la policia colonial a la propera localitat de Ya'bad. Jenin fou quarter general de Fawzi al-Qawuqji, cap de l'Exèrcit Àrab d'Alliberament. El 24 d'agost de 1938 el subcomissionat britànic del districte fou assassinat a Jenin i el dia 25 d'agost els britànics van entrar a la ciutat amb explosius i en van destruir una quarta part, deixant però sortir a la població.
El 1948 la ciutat fou defensada per l'exèrcit iraquià i capturada breument per les forces israelianes de la Brigada Carmeli durant la lluita de 10 dies que va seguir a la cancel·lació de l'alto el foc, però quan van arribar reforços els israelians es van retirar. Al cementiri de la ciutat hi ha una part dedicada als caiguts iraquians i palestins en defensa de Jenin. El 1953 es va fundar el camp de refugiats de Jenin amb la població expulsada dels seus pobles natius que havien passat a ser territori israelià.
La ciutat va estar sota control de Jordània del 1948 al 1967 quan fou ocupada pels israelians a la guerra dels Sis Dies. D'acord amb la pau d'Oslo de 1996 la ciutat fou entregada a l'Autoritat Nacional Palestina. Durant la segona Intifada els israelians van assaltar el camp de refugiats a la cerca de la infraestructura militar de la resistència (abril de 2002), i al cap de 18 dies es van retirar; el mateix va passar a cinc altres ciutats palestines al mateix temps; van morir a la lluita casa per casa, 53 palestins i 23 israelians; el nombre de baixes civils palestines fou elevat. El camp va quedar destruït. Durant els anys següents els habitants foren subjectes a restriccions, tocs de queda i altres limitacions, amb especial duresa, ja que molts dels suïcides que s'immolaven a Israel venien del camp o de la ciutat de Jenin.
Demografia
modificaAny | Població Jenin Regió |
---|---|
1596 | 7,000 |
1838 | 10,000-16,000 |
1882 | 15,000 |
1897 | 35,000 |
1906 | 44,000 |
1914 | 50,000 |
1922 | 77,426 |
1945 | 120,250 |
1982 | 190,272 |
1997 | 230,113 |
2007 | 256,619 |
Administració local
modificaLa municipalitat es va crear sota domini otomà el 1886 i les eleccions foren cada quatre anys fins al 1982; llavors els israelians van agafar el control de la municipalitat fins al 1995.
- Andulmajeed Mansour
- Abdulrahman Al-Haj Hassan
- Ragheb Al-Souki
- Al-Haj Hassan Fazaa'
- Tawfeek Mansour
- Bshara Atallah
- Hussein al-Abboushi
- Aref Abdulrahman
- Fahmi al-Abboushi
- Tahseen Abdulhadi
- Abdulraheem Jarrar
- Saleh Arif Azzouqa
- Hussni Al-Souki
- Ahmed Kamal Al-saa'di
- Ahmed Shawki Al-Mahmoud
- Shehab Al-Sanouri
- Abdullah Lahlouh
- Waleed Abu Mwais (designat)
Les darreres eleccions es van fer el 15 de desembre de 2005 i Hamas va obtenir sis escons, i la coalició de Fatah i el Front Popular per l'Alliberament de Palestina en va aconseguir altres sis. Hamas va augmentar considerablement els seus vots.
Notes
modifica- ↑ Llista d'alcaldes de Jenin Arxivat 2008-10-07 a Wayback Machine.