Josep Moix i Regàs
Josep Moix i Regàs (Sabadell, 28 d'octubre de 1898 - Praga, 3 de setembre de 1973)[1] fou un teixidor i polític comunista català, secretari general del Partit Socialista Unificat de Catalunya (1949-1965), alcalde de Sabadell (1936-1938), director general de Treball i ministre de Treball al govern espanyol.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 octubre 1898 Sabadell (Vallès Occidental) |
| Mort | 3 setembre 1973 (74 anys) Praga (Txèquia) |
 Ministre de Treball d'Espanya | |
| 16 agost 1938 – 31 març 1939 ← Jaume Aiguader i Miró | |
 Batlle de Sabadell | |
| 17 octubre 1936 – 26 agost 1938 ← Joan Miralles i Orrit – Manuel Farràs i Baró → | |
| Dades personals | |
| Residència | Sabadell |
| Nacionalitat |  |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, teixidor |
| Partit | Partit Socialista Unificat de Catalunya |
| Membre de | |
Biografia
modificaMoix era teixidor d'ofici i fou dirigent del Sindicat de la Indústria Tèxtil de Sabadell dins la Confederació Nacional del Treball (CNT).[1] El 1926 hagué de marxar a l'Argentina, per la persecució de la dictadura de Miguel Primo de Rivera. El 1929 tornà a Sabadell i es va fer càrrec de la secretaria de la Federació Local de Sabadell.
En el Congrés de la CNT del juny del 1931, celebrat a Madrid, s'alineà amb la posició trentista, oposada a la tendència anarquista sostinguda per la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Així el maig del 1932, la Federació Local de Sindicats (FLS) de Sabadell deixà de pagar la seva contribució a la direcció confederal, per la qual cosa el setembre del mateix any, Moix va ser expulsat de la CNT igual que tota la FLS.[2] El maig del 1933 participà en la constitució dels anomenats Sindicats d'Oposició (dissidents de les tesis de la FAI), però també xocà contra les idees anarcosindicalistes d'aquests i va acabar abraçant el marxisme i afiliant-se a la Unió Socialista de Catalunya (USC).[3] Va participar activament en els fets del sis d'octubre de 1934, i s'hagué d'exiliar de nou. En tornar ja s'havia arrenglerat totalment amb el socialisme, s'afilià a la Unió General de Treballadors (UGT) i al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
Dins la tasca sindical aconseguí que moltes agrupacions locals s'incorporessin a la UGT, de forma que durant la guerra, el sindicat socialista va experimentar el seu major creixement a la regió barcelonina. Fou president del Comitè Local Antifeixista de Sabadell, càrrec des del qual accedí a l'alcaldia del 1936 al 1938. Fou també director general de Treball al Principat i l'abril del 1938 fou nomenat ministre de Treball al govern espanyol dirigit per Juan Negrín. El febrer del 1939, acabada la guerra civil espanyola, marxà a Alacant i d'ací a França i, en arribar el torn d'aquesta, passà a Mèxic. Després de la Segona Guerra Mundial tornà a França, i el 1949 substituí Joan Comorera com a secretari general del PSUC. El 1953 les autoritats franceses l'expulsaren en mig d'una campanya anticomunista. Llavors s'instal·là a Praga. El 1956 deixà la secretaria a Gregori López Raimundo per ocupar la presidència del partit, càrrec que va ocupar fins a la seva mort.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Nomenclàtor. «Avinguda de l'Alcalde Moix». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 14 maig 2016].
- ↑ «José Moix Regás» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 3 setembre 2020].
- ↑ Castells, Andreu; Peig. Editorial Riutort. Informe de l'Oposició (IV). Del Terror a la Segona República 1918-1936, 1980, p. 21.15. ISBN 8485164032.
Enllaços externs
modifica- Tret de marxists.org (amb llicència GFDL).
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Joan Miralles i Orrit |
Alcalde de Sabadell 17 d'octubre de 1936 - 26 d'agost de 1938 |
Succeït per: Manuel Farràs i Baró |
| Precedit per: Mariano Ruiz-Funes García |
Ministre de Treball 1938 - 1939 1939 - 1945 |
Succeït per: Raimundo Fernández Cuesta (franquisme) |
| Precedit per: Joan Comorera |
Secretaris Generals del PSUC 1949-1965 |
Succeït per: Gregori López Raimundo |