Justí el Màrtir
Justí (grec antic: Ἰουστῖνος, llatí: Iustinus) (Flàvia Neàpolis, actual Nablus, c. 100 - Roma, c. 165), també anomenat Justí Màrtir i Justí el Filòsof, fou un dels primers apologistes cristians. Les seves obres són les apologies cristianes de mida mitjana més antigues que es conserven. És venerat com a sant a tota la cristiandat.
Icona oriental | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 100 (Gregorià) Nablus (Estat de Palestina) |
Mort | c. 165 (64/65 anys) Roma |
Causa de mort | decapitació |
Sepultura | San Giovanni Battista in Sacrofano (Sacrofano, Laci) |
Religió | Cristianisme |
Activitat | |
Camp de treball | Apologia cristiana, apologètica i Catholic apologetic (en) |
Ocupació | filòsof, teòleg, apologeta |
Període | Alt Imperi Romà |
màrtir | |
Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants, Església Anglicana |
Canonització | Antiga |
Festivitat | 1 de juny (14 d'abril a l'Església Catòlica abans de 1969) |
Iconografia | Llibre, palma o corona de martiri |
Biografia
modificaEra nadiu de Flàvia Neàpolis, a prop de Sequem. Va néixer probablement al tomb de l'any 100 i era fill de Prisc Baqui o de Prisc, fill de Baqui; fou criat com a pagà i va créixer a Samària. Va estudiar filosofia i es va dedicar al sistema dels estoics, però com que no va trobar la resposta que buscava i no confiava en el seu mestre, es va passar als peripatètics, que també va deixar per considerar-los avars; llavors va estudiar filosofia pitagòrica però també la va rebutjar, ja que no disposava de la preparació prèvia que li calia en música, geometria i astronomia; finalment va provar als platònics amb els quals es va sentir satisfet; un dia mentre meditava es va trobar a un vell que li va recomanar l'estudi dels profetes hebreus com els únics que revelaven la veritat. Després Justí es va convertir al cristianisme (vers 120 a 140).
Justí fou un propagador de la fe cristiana i va ensenyar filosofia i va aprofitar les classes per fer proselitisme. Va visitar dues vegades Roma i a la segona vegada fou capturat i portat davant un tribunal encapçalat per Rústic, el prefecte de la ciutat. Justí va refusar fer sacrificis als déus i fou sentenciat a ser decapitat, sentència que es va aplicar immediatament; altres persones van morir al mateix temps. La majoria de les fonts diuen que fou sota Marc Aureli vers el 165-168 i es considera responsable de la mort al filòsof cínic Crescens, enemic personal de Justí, però això sembla força improbable.
-
Judici de Justí, s. XV
-
Gravat del s. XVI
-
Sacrofano; el campanar és de l'església de San Giovanni Battista
Obres
modificaVa escriure:
- Ἀπολογία πρώτη ὑ
π ὲρ Χριστιανῶν π ρ ὸς Ἀντωνῖν ο ν τ ὸν Ε ὐσεβῆ. Apologia prima pro Christianis ad Antoninum Pium. Primera Apologia de Justí Màrtir. - Ἀπολογία δευτέρα ὑ
π ὲρ τ ῶν Χριστιανῶν π ρ ὸςτ ὴν ?ωμαίων σύγκλητον Apologia Secunda pro Christianis ad Senatum Romanum. Π ρ ὸςτ ρ υ φ ῶν α Ἰουδαῖο ν διάλογος Cum Tryphone Judaeo Dialogus[1]
Obres dubtoses que alguns li atribueixen:
- Λόγος
π ρ ὸς Ἕλληνας, Oratio ad Graecos. - Λόγος Παραινετικὸς
π ρ ὸς Ἕλληνας, Cohortatio ad Graecos. -
Π ε ρ ὶ μοναρχίας, De Monarchia. - Ἐπιστολὴ
π ρ ὸς Διόγνητον, Epistola ad Diognetum.
Obres espúries:
- Ἀνατροπὴ δογμάτων
τ ι ν ῶν Ἁριστοτελικῶν , Quorundam Aristotelis Dogmatum. Confutatio. - Ἔκθεσις
τ ῆς ὀρ θ ῆς ὁμολογίας, Expositio rectae Confessionis. - Ἀποκρίσεις
π ρ ὸςτ ο ὺς ὀρθοδόξουςπ ε ρ ὶτ ι ν ῶν ἀν α γ καίων Ζητημάτων Responsiones ad Orthodoxos de quibusdam Necessariis Quaestionibus. - Ἐρωτήσεις Χριστιανικαὶ
π ρ ὸςτ ο ὺς Ἕλληνας, Quaestiones Christianae ad Graecos, i Ἐρωτήσεις Ἑλληνικαὶπ ρ ὸςτ ο ὺς Χριστιανούς, Quaestiones Graecae ad Christianos.
Obres perdudes:
- Ζύνταγμα
κ α τ ὰ πασῶν τ ῶν γεγενημένωνα ἱρέσεων Liber contra omnes Haereses - Ζύγγραμμα
κ α τ ὰ Μαρκίωνος, oΠ ρ ὸς Μαρκίωνα Contra Marcionem - Ψάλτης, Psaltes
Π ε ρ ὶ ψυχῆς, De Anima- ?πομνήματα
ε ἰς Ἑξαήμερον, Commentarius in Hexaëmeron -
Π ρ ὸςΕ ὐφράσιον σοφιστὴν π ε ρ ὶ προνοίαςκ α ὶ πίστεως ad versus Euphrasium Sophistam, de Providentia et Fide
Veneració
modificaFou declarat sant per les esglésies de l'est i de l'oest; la primera celebra el seu dies natalis l'1 de juny i la segona, fins al 1969, el 14 d'abril. Se'n conserven relíquies a l'altar de l'església de San Joan Baptista de Sacrofano, prop de Roma.