Proba-2
Proba 2 (projecte per autonomia a bord, en anglès acrònim de Project for Onboard Autonomy 2) és un satèl·lit artificial experimental de l'ESA llançat el 2 de novembre de 2009 a la 1:50 UTC des del cosmòdrom de Plessetsk mitjançant un coet Rókot (també escrit Rókot, Рокот en rus) juntament amb el satèl·lit SMOS. Proba 2 va ser alliberat de l'última etapa del coet tres hores després de la inserció en òrbita d'aquest i unes dues hores després de l'alliberament de SMOS.[1]
| Tipus de missió | nau espacial de demostració tecnològica i artificial satellite of the Earth (en)   | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Operador |  Agència Espacial Europea | ||||||||||||
| NSSDCA ID | 2009-059B | ||||||||||||
| Núm. SATCAT | 36037 | ||||||||||||
| Propietats de la nau | |||||||||||||
| Fabricant | Verhaert (en) | ||||||||||||
| Massa | 130 kg | ||||||||||||
| Inici de la missió | |||||||||||||
| |||||||||||||
| Vehicle de llançament | Rockot | ||||||||||||
Activitat orbital
| |||||||||||||
← PROBA
Proba-V → | |||||||||||||
Objectius
modificaLa missió Proba 2 és provar i validar una sèrie de noves tecnologies a ser usades per l'ESA en futurs satèl·lits així com realitzar observacions científiques amb dos experiments a bord: dos instruments belgues per fer estudis sobre física solar i dos instruments txecs per fer estudis sobre física de plasma.[1]
Característiques
modificaEl satèl·lit té una massa de 135 kg i forma aproximadament cúbica (0,6 x 0,6 x 0,8 m), sense comptar amb els seus dos panells solars desplegats, fets d'una estructura d'alumini amb plàstic reforçat amb fibra de carboni, que proporcionen una potència elèctrica de fins a 110 watt si alimenten una bateria d'ió de liti amb una capacitat de 16 Ah.[2]
L'estructura principal està formada per tres panells d'alumini conformats a manera de bresca i formant una H i en què van muntats gairebé tots els sistemes, amb un panell inferior que es va usar com a interfície amb el coet llançador. La part exterior dels panells està pintada en algunes parts de negre o blanc per funcionar com radiadors passius. Un dels costats de l'estructura porta cèl·lules solars, a part de les situades en els panells solars.[2]
El satèl·lit s'estabilitza en els tres eixos i l'actitud està controlada per quatre petits volants d'inèrcia el velocitat de gir pot variar per produir rotacions en els tres eixos del satèl·lit i podrien tenir un moment de fins a 30 mN-m. L'orientació es duu a terme tant mitjançant un seguidor d'estrelles amb una precisió de 5 segons d'arc per un període de 10 segons de seguiment com mitjançant un magnetòmetre de tres eixos. El satèl·lit també és capaç de navegar autònomament utilitzant GPS i té un motor iònic alimentat per xenó i amb una empenta de fins a 20 mN per realitzar ajustaments orbitals. El tanc de xenó és pressuritzat amb nitrogen que el satèl·lit genera a bord a partir d'una font en estat sòlid.[2][1]
Les cèl·lules solars són del tipus de triple unió d'Arsenur de gal·li, i van muntades tant en els dos panells solars com en un dels costats del cos principal del satèl·lit.[2]
Proba 2 pot comunicar-se mitjançant un enllaç a banda S amb el seu centre de control principal, situat a Redu (Bèlgica), a una velocitat de 64 kbps, i amb l'estació de Svalbard (Noruega) usada com a suport.[2]
El principal contractista per a la construcció i operació del satèl·lit és Verhaert Design & Development NV, una empresa subsidiària de QinetiQ.
Demostració tecnològica
modificaLa missió principal de Proba 2 és provar i validar noves tecnologies per al seu ús en futures missions i satèl·lits, que consisteixen en[3]
- Un nou tipus de bateria d'ió de liti desenvolupada per l'empresa francesa SAFT.
- Un sistema de control de dades i energia amb un nou processador, desenvolupat per l'empresa belga Verhaert Space.
- Panells estructurals d'alumini combinat amb fibra de carboni, desenvolupats per l'empresa suïssa APCO Technologies.
- Nous volants d'inèrcia desenvolupats per l'empresa APCO Technologies, seguidors d'estrelles desenvolupats per l'empresa britànica DTU i receptors GPS construïts per l'alemany DLR.
- Un sistema de telecomunicacions millorat amb un descodificador desenvolupat en la seva major part com programari de l'empresa alemanya STT-SystemTechnik GmbH.
- Un sensor solar digital desenvolupat per l'holandesa TNO.
- Un receptor GPS de freqüència dual desenvolupat per la francesa Alcatel Espace.
- Un sistema de sensors per fibra per monitoratge de la temperatura i pressió de la nau desenvolupat per MPB Communications Inc
- Un sensor estel·lar desenvolupat per al seu ús en la missió BepiColombo a Mercuri, desenvolupat per l'empresa italiana Galileo avionica.
- Un magnetòmetre de flux de porta d'alta precisió desenvolupat per l'empresa danesa DTU i experiments per tecnologia de magnetòmetres dissenyats per l'empresa portuguesa Lusospace i l'alemanya ZARM Technik AG.
- Un panell solar experimental amb concentrador de flux solar desenvolupat per la belga CSL.
- Un sistema de propulsió iònic alimentat per xenó i un generador de gas nitrogen d'estat sòlid per pressuritzar el tanc de propelente desenvolupat per la britànica SSTL i l'holandesa Bradford.
- Una microcàmera d'exploració (anomenada X-CAM) desenvolupada per l'empresa suïssa Micro-càmeres & Space Exploration.
Ciència
modificaProba 2 du a bord quatre instrument científics:[4]
- SWAP ( Sun Watcher using APS Detectors and image processing, observació solar utilitzant detectors APS i processament d'imatge): es tracta d'un telescopi de tipus Ritchey-Chrétien per a l'ultraviolat extrem construït sobre la base de l'instrument EIT ( Extreme Ultraviolet Imaging Telescope) a bord del satèl·lit SOHO. El seu objectiu és fotografiar la corona solar, obtenint imatges a ritme d'una per minut amb gran resolució espacial.
- LYRA ( Lyman-alpha Radiometer, radiòmetre Lyman-alfa): és un radiòmetre per a quatre bandes ultraviolada, en concret
- 115-125 nm, centrada en la línia Lyman-alfa, a 121,6 nm.
- 200-220 nm, en el rang continu de Herzberg.
- 17-31 nm, que inclou la detecció d'alumini i Heli II.
- 1-20 nm, per al zirconi.
L'objectiu de l'instrument és realitzar observacions en aquests canals per fer estudis tant de física solar com d'aeronomia i meteorologia espacial. L'instrument ha estat desenvolupat pel Reial Observatori de Bèlgica.
- TPMU ( Thermal plasma measurement unit, unitat de mesura tèrmica de plasma): consisteix en un sensor juntament amb els seus preamplificadors i una unitat de processament per a l'estudi de la densitat, composició i temperatura d'ions i la temperatura d'electrons, així com per mesurar el potencial elèctric de l'estructura del satèl·lit.
- DSLP ( Dual segmented Langmuir probe, sonda Langmuir dual segmentada): és un instrument utilitzat per estudiar el fons de plasma magnetosféric i està basat en l'instrument ISL ( Instrument Sonde de Langmuir) de la missió Demeter del CNES. El seu objectiu és mesurar la densitat de plasma i la seva variació en el rang entre 100 i 5⋅10 ⁶ partícules/cm³; mesurar la temperatura d'electrons en el rang entre 500 i 3000 Kelvin; mesurar el potencial de la nau en el rang entre ± 5 volts.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 ESA. «Two new ESA satellites successfully lofted into orbit» (en anglés), 02-11-2009.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 ESA. «Proba-2: Spacecraft» (en anglès), 20-10-2009. [Consulta: 2 novembre].
- ↑ ESA. «Proba-2: technology demonstrations» (en anglès), 22-10-2009. [Consulta: 2 novembre].
- ↑ ESA. «Proba-2: science payloads» (en anglès), 20-10-2009. [Consulta: 2 novembre].
Enllaços externs
modifica