Xu-Sin
Xu-Sin o Šu-Sin va ser rei d'Ur del 2037 aC al 2028 aC (cronologia màxima) o 1972 aC al 1964 aC (mínima). Va ser el penúltim sobirà de la tercera dinastia d'Ur. Era fill o germà d'Amar-Sin, al qui va succeir. Quan era príncep hereu tenia el càrrec de governador militar d'Ur.
Biografia | |
---|---|
Naixement | valor desconegut |
Mort | valor desconegut |
Sepultura | Ur |
Rei Sumer, Accad | |
1972 aC – 1964 aC ← Amar-Sin – Ibbi-Sin → | |
Dades personals | |
Religió | Mitologia sumèria |
Activitat | |
Ocupació | sobirà |
Activitat | 1972 aC - 1964 aC |
Família | |
Fills | Ibbi-Sin |
Pare | Xulgi |
Germans | Ennirzianna Amar-Sin |
En el seu regnat es parla d'expedicions i de la confiscació de molt d'or que va ser portat a Nippur junt amb presoners estrangers deportats en massa que es van dedicar a les obres públiques de l'entorn d'aquesta ciutat. Avançat el seu regnat es va construir una gran muralla que tenia "vint-i-tres hores dobles" de longitud, anomenada muralla dels Martu, que devia tenir com a objectiu aturar les incursions dels martu (amorreus) i dels Tidnum (o Tidanum), una altra tribu semita nòmada.
El rei tenia un gran visir (sukkal-makh) anomenat Urdunanna (el seu pare i el seu avi ja havien ocupat aquest càrrec) que va tenir molts altres càrrecs al mateix temps: ensi de Lagaix, sacerdot del déu Enki d'Eridu, ensi de Sabum, ensi del país de Qutum (Guti), ensi d'Al-Shusin, ensi de Khamazi, ensi de Karakhar, shagin (governador militar) d'Usargashana, Bashimi, Dimat-Enlil, Urbilum, Ishar, País de Su, i País de Kardak, un cas excepcional que potser pot interpretar-se com una pèrdua de poder del rei, perquè Urdunanna posseïa terres (algunes no identificades) que anaven des d'Arbil fins al golf Pèrsic.
Referències
modifica- ↑ Cassin, Elena (et al.) (comp.). Los imperios del Antiguo Oriente: del paleolítico a la mitad del segundo milenio. Madrid: Siglo XXI, 1975, p. 109, 116, 120, 125,. ISBN 84-32301183.
Bibliografia
modifica- «Middle East & Africa to 1875». Sanderson Beck, 1998-2004. [Consulta: 19 novembre 2006].
- Stiebing Jr., William H. Ancient Near Eastern History and Culture. New York: Pearson Education, 2003. ISBN 032106674X.