Weser
|
Per a altres significats, vegeu «Weser (desambiguació)». |
El Weser o en baix alemany Werser és un riu al nord-oest d'Alemanya. Neix a Hannoversch Münden per la confluència dels rius Fulda i Werra i té una longitud de 452 km. En afegir la longitud del Werra fa 744 km.[1] La seva conca cobreix llargues parts dels estats federals de Hessen, Rin del Nord-Westfàlia, Baixa Saxònia i Bremen i parts menors de Baviera, Turíngia i Saxònia-Anhalt.
(de) Weser  | |||||
| |||||
| Tipus | riu | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Entitat territorial administrativa | Baixa Saxònia (Alemanya) | ||||
| Localització | Fulda | ||||
| Final | |||||
| Localització | Mar del Nord | ||||
| |||||
| Afluents | 48
| ||||
| Conca hidrogràfica | conca del Weser | ||||
| Característiques | |||||
| Dimensió | 451 ( ) km | ||||
| Superfície de conca hidrogràfica | 47.960 km² | ||||
| Mesures | |||||
| Cabal | 327 m³/s | ||||
Del naixement a Hannoversch Münden cap al mar del nord és navegable. Bremen i Bremerhaven són dos ports marítims a la seva riba.[2] Etimològicament, Werra i Weser tenen una arrel comuna, que només al segle xvi es va separar en dos noms diferents.[3]
Les ciutats majors a la seva riba són Hannoversch Münden, Beverungen, Höxter, Holzminden, Bodenwerder, Hamelín, Hessisch-Oldendorf, Rinteln, Vlotho, Bad Oeynhausen, Porta Westfalica, Minden (Rin del Nord-Westfàlia), Petershagen, Nienburg, Achim, Bremen, Brake, Nordenham, Bremerhaven.
Principals afluents
modificaD'amunt a Hannoversch Münden cap avall a la desembocadura al mar a Bremerhaven.
| afluent esquerra |
afluent dreta |
Longitud [km] |
Conca [km²] |
Cabal [m³/s] |
desemboca nmm |
km al Weser |
Desemboca a |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Schede | 13,2 | 48,7 | 115 | 3 | avall de Gimte | ||
| Nieme | 16,7 | 40,4 | 108 | 18,4 | Bursfelde | ||
| Schwülme | 32 | 289,7 | 3,37 | 103 | 31,3 | Lippoldsberg | |
| Diemel | 110,5 | 1760 | 15,73 | 96 | 44,7 | Bad Karlshafen | |
| Bever | 18,2 | 76,8 | 93 | 52,4 | Beverungen | ||
| Nethe | 50,4 | 460,4 | 6,18 | 90 | 63,9 | davall de Fürstenberg | |
| Holzminde | 17,4 | 60,4 | 84 | 80,1 | Holzminden | ||
| Forstbach | 19,9 | 63,9 | 80 | 87,3 | damunt de Heinsen | ||
| Lenne | 23,7 | 124,7 | 1,45 | 72 | 111,9 | Kemnade | |
| Emmer | 61,7 | 535,1 | 7,16 | 65 | 128,1 | Emmern | |
| Hamel | 26,9 | 207,6 | 65 | 135,9 | Hamelín | ||
| Humme | 18,8 | 137,6 | 65 | 133,9 | Hamelín | ||
| Exter | 26,1 | 108,7 | 1,54 | 51 | 163,1 | Rinteln | |
| Kalle | 19,6 | 82,7 | 46 | 180,3 | damunt de Vlotho | ||
| Werre | 71,9 | 1485,4 | 19,8 | 42 | 190,1 | Rehme (Bad Oeynhausen) | |
| Bastau | 19,2 | 117,4 | 38 | 202,8 | Minden (Rin del Nord-Westfàlia) | ||
| Bückeburger Aue | 38,9 | 173 | 34 | 215,2 | Petershagen | ||
| Gehle | 26,9 | 163,5 | 1,47 | 31 | 228,6 | Ilvese | |
| Große Aue | 88 | 1522,4 | 10,19 | 22 | davall d'Estorf | ||
| Steinhuder Meerbach | 34,4 | 355,9 | 21 | Nienburg del Weser | |||
| Aller | 214,8 | 15721 | 121 | 10 | 326,4 | Verden-Eissel | |
| Eyter | 22,2 | 249,2 | 6 | davall d'Achim | |||
| Ochtum | 46,1 | 916,9 | 2 | 379,5 | davall de Bremen | ||
| Lesum | 131,2 | 2187,2 | 16,3 | 2 | 384,2 | Vegesack (Bremen) | |
| Hunte | 173,4 | 2635,3 | 17,4 | 2 | 398,8 | Elsfleth | |
| Lune | 41,4 | 383,4 | 417,5 | Büttel amunt de Bremerhaven | |||
| Geeste | 40,1 | 338,1 | 432,4 | Bremerhaven |
Referències
modifica- ↑ «Weser». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Chronik über den Rechtsstatus der Reichswasserstraßen/Binnenwasserstraßen des Bundes im Gebiet der Bundesrepublik Deutschland nach dem 3. Oktober 1990 (Crònica sobre l'estatut legal de les vies navegables de le república federal d'Alemanya després del 3 d'octubre del 1990)» (pdf) (en alemany). . Wasser- und Schifffahrtsverwaltung des Bundes [Bonn], 2013, p. 5. Arxivat de l'original el 2016-09-16 [Consulta: 21 març 2015]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-09-16. [Consulta: 21 març 2015].
- ↑ Below, 2011, p. 8, 91.
Bibliografia
modifica- Below, Manfred. Die Weser. Vom Thüringer Wald bis zur Nordsee (El Weser: del bosc de Turíngia cap al mar del nord) (en alemany). Bremen: Ed. Temmen, 2011 (2a edició), p. 396 pàgines. ISBN 978-3-86108-965-0.
