Xavier Regàs i Castells
Xavier Regàs i Castells (Barcelona, 26 d'agost de 1905[1] - 15 de febrer de 1980[2]) va ser un autor, traductor i adaptador dramàtic, director i productor.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 26 agost 1905 Barcelona |
Mort | 15 febrer 1980 (74 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | escriptor |
Família | |
Fills | Xavier Regàs i Pagès, Georgina Regàs i Pagès, Rosa Regàs i Pagès, Oriol Regàs i Pagès |
Fill de Miquel Regàs i Ardèvol (Barcelona, 8 d'abril de 1880-26 de març de 1965) i de Maria Castells i Solé natural de Cubells. Va néixer al carrer de Quintana, 5, on el seu pare regentava el Restaurant Can Culleretes que havia inaugurat l'avi Tito Regàs i Tenas (Barcelona, 29 de maig de 1853-26 de març de 1920) casat amb Rosa Ardèvol i Alguer, natural de Porrera.
Va organitzar durant uns quants anys el Cicle de Teatre Llatí. A la dècada dels 80 del segle passat, s'organitzava el Memorial Xavier Regàs de teatre.
L'any 1930 es casà amb Mariona Pagès i Elias amb qui tingué 4 fills,[3] Xavier, decorador, Georgina, cuinera i escriptora, Rosa, escriptora, i Oriol, promotor cultural i fundador de la discoteca Bocaccio.
Obra
modifica- 1935. Cèlia, la noia del carrer Aribau.
- 1938, juliol. La Patètica, sainet barcelonès en 3 actes. Estrena al Teatre Poliorama de Barcelona.
- 1947, 13 de maig. Tieta de X. Regàs. Estrenada al Teatre Romea.
- 1948, abril. Sota la llàntia del Born, original de X. Regàs i Celestí Martí Farreras.
- 1949, 15 de setembre. Tobruck de X. Regàs. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
- 1949, 28 de novembre. Ha guanyat el Barça de Valentí Castanys, X. Regàs i Celestí Martí Farreras. Estrenada al teatre Romea.
- 1951, 7 de novembre. El marit ve de visita. Comèdia en 3 actes. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona, per la Companyia Titular Catalana.
- 1953, 4 de desembre. El capità Mascarella. Comèdia en 3 actes, dividits en quatre actes. Estrenada al Teatre Victòria (Barcelona).
- 1955, 7 de desembre. Camarada Cupido, original de Xavier Regàs a partir d'un conte de Katàiev. Farsa satírica en 3 actes. Estrenada al teatre Alexis i amb direcció de Joan Cumellas
- 1957. Bolero, original de Michel Durand, amb traducció de Xavier Regàs.
- 1957. Vuelve pequeña Sheba, original de William Inge. Versió castellana de Xavier Regàs.
- 1958. Pobre Gabriel. Estrenada al teatre Guimerà de Barcelona.
- 1958. Idilio en "au petit bonheur", original de Marc-Gilbert Sauvajon.
- 1959, 15 de juliol. Un pobre diable, original de X. Regàs. Estrenada al Teatre Romea.
- 1959, 4 de novembre. Tres angelets a la cuina d'Albert Husson, traducció de X. Regàs. Estrenada al teatre Romea.
- 1960, juny. Smith de Somerset Maugham, adaptació castellana de X. Regàs. Teatre Guimerà de Barcelona.
- 1960, 18 de novembre. Va per tu la camèlia, original de Georges Feydeau, traducció de X. Regàs. Estrenada al Teatre Romea.
- 1960. La torre i el galliner, original de Vittorio Calvino, amb traducció de Ramir Bascompte i Xavier Regàs.
- 1962. Suicidio a plazo fijo, original de Marc-Gilbert Sauvajon. Versió de X. Regàs. Representada a Panam's de Barcelona.
- 1962, 28 de setembre. El condemnat de Picwicktown d'André-Paul Antoine, versió de X. Regàs. Estrenada al Teatre Romea.
- 1962, 28 de novembre. L'àngel de la guarda o jo no m'equivoco mai de Frederic Soler, refundició de Josep Maria Poblet i X. Regàs. Estrenada al Teatre Romea.
- 1966. El elefante blanco.
- 1966, 10 d'abril. Un malalt imaginari de John G. Weiger, adaptació de X. Regàs i Joan Capri. Estrenada al Teatre Romea.
- 1974. La dida o qui mana a Can Ribot de Frederic Soler, adaptació de X. Regàs. Companyia de Maria Matilde Almendros. Representada al Teatre Romea.
Memòries
- 1973. Aquel tiempo perdido, amb pròleg de Sempronio.
Fons
modificaEl seu fons [4] es conserva al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques i consta d'originals de les seves obres, tant de traduccions com de producció pròpia, a banda de documents personals i administratius. A més a més també hi trobarem llibres dedicats.[5]
Referències
modifica- ↑ «Naixements.1905.Registre núm.8546.Jutjat "Lonja".». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (Digitalitzat per FamilySearch), 26-08-1905. [Consulta: 11 novembre 2019].
- ↑ «Necrológica». La Vanguardia (Hemeroteca", 17-02-1980, pàg. 26.
- ↑ El País, 26/09/1999, Los Regàs .JOAN DE SAGARRA
- ↑ «Fons Xavier Regàs - Museu de les Arts Escèniques». [Consulta: 9 octubre 2018].
- ↑ Inventari del Fons PDF