Joan Amades i Gelats
etnòleg i folklorista català
Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol de 1890 — Barcelona, 17 de gener de 1959) fou un etnòleg i folklorista català, de formació autodidàctica.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
el Raval (Barcelonès), 23 de juliol de 1890 |
| Mort |
Barcelona, 17 de gener de 1959 (68 anys) |
| Ocupació | Esperantista, escriptor i etnòleg |
 | |
Citacions
modifica- Cap altra figura novel·lesca, no ha arribat ni remotament a la popularitat universal amb la intensitat de don Quixot de la Mancha.[1]
- El folklore es troba en tot lloc, sobretot en la gent més humil i amb menys cultura. Acompanya el poble des que neix fins que es mor.[2]
- El refrany ve a ésser un llibre de saviesa obert a tothom, que abraça, gairebé, tots els temes de la vida diària, que condensa idees, sentiments, consells i normes de capteniment i que ofereixen les més variades opcions a qui vulgui extreure'n experiències i ensenyament.[3]
- Folklore és tot allò que constitueix la tradició popular.[2]
- Jo no aniré a cap míting però els meus llibres són el testimoni del meu compromís.[4]
- La meva política és la meva ploma.[4]
Folklore de Catalunya (1950-1969)
modificaRecull de frases de l'obra Folklore de Catalunya publicada en tres volums entre 1950 i 1969:[5]
- Cal fer un arreplega el més gran possible de materials que permetin la construcció de l'edifici immens de la nostra tradició.[4]
- Els documents de cultura tradicional estaven amenaçats del greu risc de desaparèixer i calia ésser amatent a aplegar-ne el màxim i com més aviat millor.[4]
- Les produccions populars tenen un segell propi, inconfusible i molt difícil de definir, els replecs de l'ànima humana són immensament múltiples i diversos, com ho són també els replecs de l'ànima col·lectiva, o sia del poble[6]
- Si no ens sentim prou preparats o prou capacitats pes destriar i ordernar els materials recollits, acumulem-los i que els trobin reunits els qui ens vinguin darrera més competents i ensenyats que nosaltres.[4]
Referències
modifica- ↑ «El Quixot dels ignorants». Associació Cultural Joan Amades. Arxivat de l'original el 1490273015. [Consulta: 17 abril 2012].
- ↑ 2,0 2,1 Grau Alcoverro, Josep; Serena Barrubés, Pura «Joan Amades» (
PDF). Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, Num. 2, (1983), pàg. 7-8 [Consulta: 17 abril 2012].
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 11.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Joan Amades : la memòria del poble» ( PDF). Associació Cultural Joan Amades. Arxivat de l'original el 1248979089. [Consulta: 17 abril 2012].
- ↑ Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Barcelona: Selecta, 1950-1969 (Biblioteca perenne ; 13, 15, 24).
- ↑ «Associació Cultural Joan Amades». Associació Cultural Joan Amades. Arxivat de l'original el 1334476709. [Consulta: 17 abril 2012].
Bibliografia
modifica- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.