beneit

Potser volíeu: Beneit, beneït

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəˈnɛjt/
	balear /bəˈnəjt/, /bəˈnɛjt/
Occidental:	/beˈnejt/

• Rimes: -ɛjt
• Etimologia: De beneït per desplaçament de l’accent (compareu amb beina), del llatí *benedīctus, de benedĭctus amb canvi de timbre per analogia amb dīcere i que dóna el doblet Benet i l’antic benet. En sentit figurat per la creença que els poc intel·ligents eren beneïts per Déu.

Adjectiu

beneit m. ‎(femení beneita, plural masculí beneits, plural femení beneites)

1. (obsolet, religió) Que ha rebut la benedicció, que ha estat beneït.
2. Que té poca intel·ligència.

Derivats

• beneitejar, beneiter

Traduccions

Que ha rebut la benedicció

• Anglès: blessed ^(en)
• Castellà: bendito ^(es)
• Francès: bénit ^(fr)

Que té poca intel·ligència

• Anglès: simple ^(en), stupid ^(en)
• Castellà: bobo ^(es)
• Francès: nigaud ^(fr)

Nom

beneit m. ‎(plural beneits, femení beneita)

1. Persona de poca intel·ligència.

Sinònims

• babau, ximple

Traduccions

Persona de poca intel·ligència

• Anglès: fool ^(en), clot ^(en)
• Castellà: bendito ^(es) m., bobo ^(es) m.
• Francès: nigaud ^(fr)
• Italià: stolto ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: be·neit (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB