trabucaire

Català

Trabucaires disparant salves

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /tɾə.βべーたuˈkaj.ɾə/, occidental /tɾa.buˈkaj.ɾe/
• Rimes: -ajɾe
• Etimologia: De trabuc i el sufix -aire.

Nom

trabucaire m. ‎(plural trabucaires)

1. (històric) Bandoler o combatent armat de trabuc.
2. (folklore) Component d’un grup que dispara trabucades de salva en festes populars.

Traduccions

Combatent amb trabuc

• Castellà: trabucaire ^(es) m.
• Francès: trabucaire ^(fr) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: tra·bu·cai·re (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \tɾa.βべーたuˈkai.ɾe\

Americà: alt /t͡s(a).buˈkai.ɾe/, baix \tɾa.βべーたuˈkai.ɾe\

• Rimes: -aiɾe
• Etimologia: Del català trabucaire.

Adjectiu

trabucaire inv. ‎(plural trabucaires)

1. fanfarró, agosarat

Nom

trabucaire m. ‎(plural trabucaires)

1. trabucaire

Miscel·lània

• Síl·labes: tra·bu·cai·re (4)

Francès

• Etimologia: Del català trabucaire.

Nom

trabucaire m. ‎(plural trabucaires)

1. trabucaire