(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Platihelmints: diferència entre les revisions - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Platihelmints: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
reorganitzo intro
m Bot estandarditza crida a plantilla per facilitar-ne el manteniment.
 
(40 revisions intermèdies per 8 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula ésser viu
{{Infotaula ésser viu
| periode = {{fossilrange|270|0|ref=<ref name=Dentzien-Dias2013 />}}
| periode = {{fossilrange|270|0|ref=<ref name=Dentzien-Dias2013 />}}
| imatge = Pserudobiceros gloriosus (flatworm) on Polycarpa aurata (Seasquirt).jpg
| imatge = Callioplana marginata.JPG
| peu = ''[[Callioplana marginata]]''
| peu = Un [[policlàdide]] (''[[Pseudobiceros gloriosus]]'') sobre un [[tunicat]] (''[[Polycarpa aurata]]'')
| categoria_subdivisio = [[Clade]]s
| categoria_subdivisio = [[Clade]]s
| subdivisio = * [[Catenulida]]
| subdivisio = * [[Catenulida]]
* [[Rhabditophora]]
* [[Rhabditophora]]
}}
}}
[[Fitxer:Haeckel Platodes.jpg|miniatura|Diverses espècies de platihelmints de ''[[Kunstformen der Natur]] (1904), làmina 75'']]
[[Fitxer:Haeckel Platodes.jpg|miniatura|Diverses espècies de platihelmints de ''[[Kunstformen der Natur]] (1904), làmina 75'']]
Els '''platihelmints''' (Platyhelminthes, del [[Grec modern|grec]] πλατύ, ''plat'', que significa "pla" i ἕλμινς (arrel: ἑλμινθ-), ''helmint'', que significa "cuc")<ref name="Ehlers1995">Ehlers, Ulrich i Beate Sopott-Ehlers. “Plathelminthes or Platyhelminthes?” Hydrobiologia 305.1-3 (1995) : 1-2.</ref> constitueixen un fílum d'[[animals]] invertebrats [[bilateri]]s, no segmentats{{sfn|Brunie|2000|p=10}}, i [[protòstoms]] de cos tou i relativament simples. A diferència d'altres bilateris, no tenen [[celoma|cavitat corporal]], ni [[Òrgan (anatomia)|òrgans]] [[sistema circulatori|circulatoris]] ni [[sistema respiratori|respiratoris]] especialitzats, fet que els limita a formes aplanades que permeten el pas d'[[oxigen]] i [[nutrient]]s a través dels seus cossos per [[difusió]].
Els '''platihelmints''' (Platyhelminthes, [[Grec modern|gr.]] πλατύϛ (''platys)'', "pla", "ample" i ἑλμινθϛ (''helminthos)'', "cuc intestinal")<ref>{{Ref-web|títol=Diccionario etimológico castellano en línea - Platelminto|url=http://etimologias.dechile.net/?platelminto|consulta=2021-01-17|llengua=es}}</ref><ref name="Ehlers1995">Ehlers, Ulrich i Beate Sopott-Ehlers. “Plathelminthes or Platyhelminthes?” Hydrobiologia 305.1-3 (1995) : 1-2.</ref> constitueixen un [[embrancament]] d'[[animals]] [[invertebrats]] [[bilaterals]], no segmentats{{sfn|Brunie|2000|p=10}}, [[protòstoms]], de cos tou i relativament simple. A diferència d'altres bilaterals, no tenen [[celoma|cavitat corporal]], ni [[Òrgan (anatomia)|òrgans]] [[sistema circulatori|circulatoris]] ni [[sistema respiratori|respiratoris]] especialitzats, fet que els limita a formes aplanades que permeten el pas d'[[oxigen]] i [[nutrient]]s a través dels seus cossos per [[difusió]].


⚫
Es coneixen 29.285 espècies.<ref>{{Ref-publicació|article=Animal biodiversity: An introduction to higher-level classification and taxonomic richness|url=http://dx.doi.org/10.11646/zootaxa.3148.1.3|publicació=Zootaxa|data=2011-12-23|issn=1175-5334|pàgines=7|volum=3148|exemplar=1|doi=10.11646/zootaxa.3148.1.3|nom=Zhi-Qiang|cognom=Zhang}}</ref> La majoria dels cucs plans són [[hermafrodites]] que habiten ambients marins, fluvials i terrestres humits; moltes de les [[espècies]] més difoses són [[paràsits]] que necessiten diversos [[hoste (biologia)|hoste]]s, uns per a l'estat [[larvari]] i altres per a l'estat adult.
⚫
En els textos tradicionals de zoologia els platihelmints es divideixen en [[turbel·lari]]s, que en la seva majoria no són [[paràsits]] com els [[triclàdides]], i tres grups únicament paràsits: [[cestodes]], [[trematodes]] i [[monogenis]].


⚫
En els textos tradicionals de zoologia els platihelmints es divideixen en [[turbel·lari]]s,<ref>{{Ref-web|títol=Turbellaria - Taxonomy|url=http://turbellaria.umaine.edu/|consulta=2021-01-17}}</ref> que en la seva majoria no són [[paràsits]] i tres grups únicament paràsits, els [[cestodes]], els [[trematodes]] i els [[monogenis]].
⚫
Com que no tenen cavitats corporals internes, durant més d'un segle, els platihelmints es van considerar com a un estadi primitiu en l'[[evolució]] dels bilaterals (animals que tenen simetria bilateral i per tant amb terminacions frontals i posteriors distintives). Tanmateix, les anàlisis des de la meitat de la dècada de 1980 han separat un subgrup, els [[acelomorf]]s, com a bilateral [[Basal (filogènia)|basal]], en altres paraules més proper als bilateris originals que a cap altre grup modern. Els altres platihelmints formen un grup [[monofiletisme|monofilètic]], en altres paraules un que conté tots i només els descendents d'un ancestre comú que ell mateix és membre d'aquest grup. Els platihelmints redefinits formen part dels [[lofotrocozou]]s, un dels tres grups principals dels bilateris més complexos. Aquestes anàlisis també han conclòs que els platihelmints redefinits, excloent els acelomorfs, consisteixen en dos subgrups monofilètics, els [[catenúlid]]s i els [[rabditòfor]]s, i que els cestodes, trematodes i monogenis formen un subgrup monofilètic dins una branca dels [[rabditòfors]]. Per tant, el subgrup de platihelmints tradicional "Turbellaria" es considera [[parafilètic]] en tant que exclou tots els grups paràsits encara que aquests siguin descendents d'un grup de "turbel·laris".


Els platihelmints es consideren actualment com a membres del clade [[lofotrocozou]]s, un dels tres grups principals dels bilaterals. Els platihelmints redefinits, excloent els [[acelomorfs]], consisteixen en dos subgrups [[monofilètics]], els [[catenúlid]]s i els [[rabditòfor]]s, i els cestodes, trematodes i monogenis formen un subgrup monofilètic dins una branca dels [[rabditòfors]]. Per tant, el subgrup de platihelmints tradicional "[[Turbel·laris|Turbellaria]]" es considera [[parafilètic]] i està en desús.
⚫
Dues espècies de [[triclàdide|planàries]] s'han utilitzat amb èxit a les Filipines, Indonèsia, Hawaii, Nova Guinea i Guam per a controlar les poblacions introduïdes del cargol gegant africà ''[[Achatina fulica]]'', que ha desplaçat als cargols autòctons. Tanmateix, ara hi ha la preocupació que aquestes planàries esdevinguin elles mateixes un perill pels cargols natius. Al nord-oest d'Europa hi ha preocupació sobre la propagació de la planària de Nova Zelanda ''[[Arthurdendyus triangulatus]]'', que depreda [[cuc de terra|cucs de terra]].


⚫
Dues espècies de [[triclàdide|planàries]] s'han utilitzat amb èxit a les [[Filipines]], [[Indonèsia]], [[Hawaii]], [[Nova Guinea]] i [[Guam]] per a controlar les poblacions introduïdes del cargol gegant africà ''[[Achatina fulica]]'', que ha desplaçat als cargols autòctons. Tanmateix, ara hi ha la preocupació que aquestes planàries esdevinguin elles mateixes un perill pels cargols natius. Al nord-oest d'Europa hi ha preocupació sobre la propagació de la planària de Nova Zelanda ''[[Arthurdendyus triangulatus]]'', que depreda [[cuc de terra|cucs de terra]].
⚫
Es coneixen unes 25.000 espècies. La majoria són [[hermafrodites]] que habiten ambients marins, fluvials i terrestres humits; moltes de les [[espècies]] més difoses són [[paràsits]] que necessiten diversos [[hoste (biologia)|hoste]]s, uns per a l'estat [[larvari]] i altres per a l'estat adult.


== Morfologia ==
== Morfologia ==
[[Fitxer:Taenia saginata adult 5260 lores.jpg|miniatura|''[[Taenia saginata]]''.]]
Els platihelmints són animals bilateris, en altres paraules els seus costats dret i esquerra són imatges especulars una de l'altra; això també implica que tenen superfícies superior i inferior, i un cap i cua diferenciats. Com els altres bilateris tenen tres capes cel·lulars,<ref name="WalkerAnderson2001PlatyhelminthesInAnderson">{{ref-llibre

⚫
Els platihelmints són els animals [[bilaterals]] més simples i probablement els més primitius. Estan aplanats dorso-ventralment, com una cinta, i els seus cossos són tous i sense segmentar. Tenen [[Simetria planar|simetria bilateral]], és a dir, el costat dret i l'esquerre de l'animal són imatge especular l'un de l'altre; això també implica que tenen superfícies superior i inferior, i un cap i cua diferenciats. Els [[turbel·laris]], com les [[planària|planàries]], presenten [[cefalització]] amb ganglis concentrats en un [[cervell]] en l'extrem anterior del cos; els grups paràsits han perdut el cap.<ref name="Rhode2001PlatyhelminthesInEncLifeSci">Klaus Rohde (2001). "Platyhelminthes (flat worms)". Encyclopaedia of Life Sciences. doi:10.1038/npg.els.0001585. {{ISBN|0470016175}}</ref>

Com els altres bilaterals són [[Triblástics|triblàstics]], és a dir, tenen tres [[Capa germinativa|fulls embrionaris]] ([[ectoderma]], [[mesoderma]] i [[Endoderma|endonderma]]),<ref name="WalkerAnderson2001PlatyhelminthesInAnderson">{{ref-llibre
| autor=Walker, J.C., and Anderson, D.T. | any=2001 | capítol=The Platyhelminthes | pàgines=58–80
| autor=Walker, J.C., and Anderson, D.T. | any=2001 | capítol=The Platyhelminthes | pàgines=58–80
| editor=Anderson, D.T., | títol=Invertebrate Zoology | editorial=Oxford University Press
| editor=Anderson, D.T., | títol=Invertebrate Zoology | editorial=Oxford University Press
| isbn=0195513681
| isbn=0195513681
}}</ref> mentre els [[cnidari]]s i [[ctenòfor]]s, de simetria radial, només tenen dues capes cel·lulars.<ref name="Hinde2001CnidariaAndCtenophoraInAnderson">{{ref-llibre
}}</ref> mentre els [[cnidari]]s i [[ctenòfors]], de [[simetria radial]], només en tenen dues (ectoderma i endoderma).<ref name="Hinde2001CnidariaAndCtenophoraInAnderson">{{ref-llibre
| autor=Hinde, R.T. | any=2001 | capítol=The Cnidaria and Ctenophora | pàgines=28–57
| autor=Hinde, R.T. | any=2001 | capítol=The Cnidaria and Ctenophora | pàgines=28–57
| editor=Anderson, D.T., | títol=Invertebrate Zoology | editorial=Oxford University Press
| editor=Anderson, D.T., | títol=Invertebrate Zoology | editorial=Oxford University Press
| isbn=0195513681
| isbn=0195513681
⚫
}}</ref> Però a diferència de la majoria de triblàstics, no tenen [[cavitat general]] i l'estructura del cos és de tipus massís ([[acelomat]]), és a dir, que l'espai entre l'[[ectoderma]] i l'[[endoderma]] és ple d'un [[Teixit (biologia)|teixit]] [[mesoderma|mesodèrmic]] denominat [[mesènquima]] en el qual estan incrustats els [[Òrgan (anatomia)|òrgans]] interns.
⚫
}}</ref> Deixant de banda això, els platihelmints es "defineixen més pel que no tenen que per cap seguit d'especialitzacions particulars."<ref name="Barnes1998DiversityOfLifePlatyhelminthes">{{ref-llibre

⚫
| títol=The Diversity of Living Organisms | autor=Barnes, R.S.K. | editorial=Blackwell Publishing | any=1998 | isbn=0632049170 | pàgines=194–195
⚫
El [[tub digestiu]] no té anus, actuant com a cavitat gastrovascular; pot presentar nombroses ramificacions, en especial en les espècies de mida més gran (fins a 60 cm en algunes planàries terrestres). Moltes formes paràsites no tenen aparell digestiu, però sí ventoses i ganxos de fixació. Tampoc no tenen [[aparell circulatori]] ni [[aparell respiratori|respiratori]]; l'[[oxigen]] que necessiten per al seu [[metabolisme]] es difon a través dels prims [[tegument]]s de l'animal.

⚫
Tampoc no tenen apèndixs locomotors; es desplacen mitjançant les vibracions del seu [[epiteli]] [[cili]]at. Tenen un senzill [[sistema nerviós]] bilateral que recorre el cos. Un [[sistema excretor]] rudimentari està constituït pels [[protonefridi]]s, que comencen cecs en el mesènquima.


⚫
Els platihelmints es defineixen més pel que no tenen que per compartir especialitzacions particulars.<ref name="Barnes1998DiversityOfLifePlatyhelminthes">{{ref-llibre
⚫
| títol=The Diversity of Living Organisms | autor=Barnes, R.S.K. | editorial=Blackwell Publishing | any=1998 | isbn=0632049170 | pàgines=194-195
| url=http://books.google.cat/?id=Xvk-yrjXH70C&pg=PA194&dq=Platyhelminthes | consulta=2008-12-21
| url=http://books.google.cat/?id=Xvk-yrjXH70C&pg=PA194&dq=Platyhelminthes | consulta=2008-12-21
}}</ref> A diferència d'altres bilateris, els platihelmints no tenen cavitat corporal interna i per tant es descriuen com a acelomats. Tampoc tenen òrgans circulatoris o digestius especialitzats.<ref name="WalkerAnderson2001PlatyhelminthesInAnderson" /><ref name="RuppertBarnes2004Platyhelminthes">{{ref-llibre
}}</ref> Tampoc tenen aparell circulatori ni digestiu especialitzat:<ref name="WalkerAnderson2001PlatyhelminthesInAnderson"/><ref name="RuppertBarnes2004Platyhelminthes">{{ref-llibre
| autor=Ruppert, E.E., Fox, R.S., and Barnes, R.D. | títol=Invertebrate Zoology
| autor=Ruppert, E.E., Fox, R.S., and Barnes, R.D. | títol=Invertebrate Zoology
| editorial=Brooks / Cole | edició=7a ed.| isbn=0030259827 | any=2004 | pàgines=226–269
| editorial=Brooks / Cole | edició=7a ed.| isbn=0030259827 | any=2004 | pàgines=226–269
}}</ref>
}}</ref> Els seus cossos són tous i sense segmentar.<ref name="Rhode2001PlatyhelminthesInEncLifeSci">Klaus Rohde (2001). "Platyhelminthes (flat worms)". Encyclopaedia of Life Sciences. doi:10.1038/npg.els.0001585. {{ISBN|0470016175}}</ref>
{| class="wikitable" style="margin-left:4px"
{| class=wikitable style="margin-left:4px"
! &nbsp; !! [[Cnidari]]s i [[Ctenòfor]]s<ref name="Hinde2001CnidariaAndCtenophoraInAnderson" /> !! '''Platihelmints'''<ref name="WalkerAnderson2001PlatyhelminthesInAnderson" /><ref name="RuppertBarnes2004Platyhelminthes"/> || [[Bilateri]]s més "avançats"<ref name="RuppertBarnes2004Bilateria">{{ref-llibre
! &nbsp; !! [[Cnidari]]s i [[Ctenòfors]]<ref name="Hinde2001CnidariaAndCtenophoraInAnderson"/> !! '''Platihelmints'''<ref name="WalkerAnderson2001PlatyhelminthesInAnderson"/><ref name="RuppertBarnes2004Platyhelminthes"/> || [[Bilaterals]] superiors<ref name="RuppertBarnes2004Bilateria">{{ref-llibre
| autor=Ruppert, E.E., Fox, R.S., and Barnes, R.D. | títol=Invertebrate Zoology
| autor=Ruppert, E.E., Fox, R.S., and Barnes, R.D. | títol=Invertebrate Zoology
| editorial=Brooks / Cole | edició=7a ed.| isbn=0030259827 | any=2004 | pàgines=196–224
| editorial=Brooks / Cole | edició=7a ed.| isbn=0030259827 | any=2004 | pàgines=196–224
}}</ref>
}}</ref>
|- align="center"
|- align=center
! Simetria bilateral
! Simetria bilateral
| No || colspan="2" | Sí
| No || colspan=2 | Sí
|- align="center"
|- align=center
! Nombre de capes cel·lulars principals
! Nombre de capes cel·lulars principals
|Dues, amb una capa gelatinosa entre elles || colspan="2" | Tres
|Dues, amb una capa gelatinosa entre elles || colspan=2 | Tres
|- align="center"
|- align=center
! [[Cervell]] diferenciat
! [[Cervell]] diferenciat
| No || colspan="2" | Sí
| No || colspan=2 | Sí
|- align="center"
|- align=center
! [[Sistema digestiu]] especialitzat
! [[Sistema digestiu]] especialitzat
| No || colspan="2" | Sí
| No || colspan=2 | Sí
|- align="center"
|- align=center
! [[Sistema excretor]] especialitzat
! [[Sistema excretor]] especialitzat
| No || colspan="2" | Sí
| No || colspan=2 | Sí
|- align="center"
|- align=center
! Cavitat corporal amb òrgans interns
! Cavitat corporal amb òrgans interns
| colspan="2" | No || Sí
| colspan=2 | No || Sí
|- align="center"
|- align=center
! Òrgans del [[sistema circulatori]] i [[Sistema respiratori|respiratori]] especialitzats
! Òrgans del [[sistema circulatori]] i [[Sistema respiratori|respiratori]] especialitzats
| colspan="2" | No || Sí
| colspan=2 | No || Sí
|}
|}
{{clear}}
{{clear}}

⚫
Els platihelmints són els animals [[triblàstic]]s més simples i probablement els més primitius. Estan aplanats dorso-ventralment com una cinta i presenten [[simetria bilateral]]. Els [[turbel·laris]], com les [[planària|planàries]], presenten [[cefalització]] amb ganglis concentrats en un [[cervell]] en un dels extrems del cos; els grups paràsits no tenen cap.

⚫
L'espai entre l'[[ectoderma]] i l'[[endoderma]] és ple d'un [[Teixit (biologia)|teixit]] [[mesoderma|mesodèrmic]] denominat [[mesènquima]] en el qual estan incrustats els [[Òrgan (anatomia)|òrgans]] interns. A diferència de la majoria de bilateris no tenen, doncs, [[cavitat general]] i l'estructura del cos és de tipus massís ([[acelomat]]).

⚫
El [[tub digestiu]] no té anus, actuant com a cavitat gastrovascular; pot presentar nombroses ramificacions, en especial en les espècies de major mida (fins a 60&nbsp;cm en algunes planàries terrestres). Moltes formes paràsites no tenen aparell digestiu. Tampoc no tenen [[aparell circulatori]] ni [[aparell respiratori|respiratori]]; l'[[oxigen]] que necessiten per al seu [[metabolisme]] es difon a través dels prims [[tegument]]s de l'animal.

⚫
Tampoc no tenen apèndixs locomotors; es desplacen mitjançant les vibracions del seu [[epiteli]] [[cili]]at. Tenen un senzill [[sistema nerviós]] bilateral que recorre el cos. Un [[sistema excretor]] rudimentari està constituït pels [[protonefridi]]s, que comencen cecs en el mesénquima.

Moltes espècies paràsites tenen ventoses i ganxos de fixació.


== Reproducció ==
== Reproducció ==
En contraposició amb aquesta organització simple, els òrgans reproductors són dels més complicats del regne animal. La majoria són [[hermafrodites]], presenten sempre fecundació interna i, per tant òrgans copuladors. En les femelles, els [[òvul]]s fan cap a l'[[ootip]], on nombroses glàndules aboquen el seu contingut; els [[vitelari|vitel·lari]]s també vessen les seves [[cèl·lules]] vitel·lines a l'ootip. Els òvuls són empaquetats junt amb nombroses cèl·lules vitel·lines, que arriben a l'[[úter]], on el [[penis]] del mascle ha introduït els [[espermatozoide]]s. En algunes espècies, el seu sistema muscular els permet partir-se en segments que escampen els ous que porta cada segment. Cada segment també pot tenir [[testicles]] i [[ovari]]s, a més de reproduir un animal complet a partir cada segment.
En contraposició amb aquesta organització simple, els òrgans reproductors són dels més complicats del regne animal. La majoria són [[hermafrodites]], presenten sempre fecundació interna i, per tant òrgans copuladors. En les femelles, els [[òvul]]s fan cap a l'[[ootip]], on nombroses glàndules aboquen el seu contingut; els [[vitelari|vitel·lari]]s també vessen les seves [[cèl·lules]] vitel·lines a l'ootip. Els òvuls són empaquetats junt amb nombroses cèl·lules vitel·lines, que arriben a l'[[úter]], on el [[penis]] del mascle ha introduït els [[espermatozoide]]s. En algunes espècies, el seu sistema muscular els permet partir-se en segments que escampen els ous que porta cada segment. Cada segment també pot tenir [[testicles]] i [[ovaris]], a més de reproduir un animal complet a partir cada segment.


També es [[reproducció asexual|reprodueixen asexualment]] i per regeneració.
També es [[reproducció asexual|reprodueixen asexualment]] i per regeneració.
Línia 80: Línia 81:
Els platihelmints paràsits tenen complexos cicles vitals, parasitant diversos hostes [[vertebrats]] i [[invertebrats]].
Els platihelmints paràsits tenen complexos cicles vitals, parasitant diversos hostes [[vertebrats]] i [[invertebrats]].


S'ha demostrat la persistència de la seua memòria apresa fins i tot en la part regenerada a partir de la part sense cap. Així, diversos experiments que feien aprendre als platihelmints quelcom, els tallaven separant el cap de la resta del cos i quan la part separada del cap es regenerava la sotmetien a una condició ambiental a la qual havien fet aprendre, es trobava que reaccionava segons com havia aprés.<ref>{{ref-publicació|cognom=Shomrat|nom=T.|títol=An automated training paradigm reveals long-term memory in planarians and its persistence through head regeneration|publicació=Journal of Experimental Biology|data=2 juliol 2013|pàgines=3799–3810|volum=216|exemplar=20|doi=10.1242/jeb.087809|coautors=Levin, M.}}</ref>
S'ha demostrat la persistència de la seua memòria apresa fins i tot en la part regenerada a partir de la part sense cap. Així, diversos experiments que feien aprendre als cucs plans quelcom, els tallaven separant el cap de la resta del cos i quan la part separada del cap es regenerava la sotmetien a una condició ambiental a la qual havien fet aprendre, es trobava que reaccionava segons com havia aprés.<ref>{{ref-publicació|cognom=Shomrat|nom=T.|títol=An automated training paradigm reveals long-term memory in planarians and its persistence through head regeneration|publicació=Journal of Experimental Biology|data=2 juliol 2013|pàgines=3799–3810|volum=216|exemplar=20|doi=10.1242/jeb.087809|coautors=Levin, M.}}</ref>


== Platihelmints paràsits ==
== Platihelmints paràsits ==
[[Fitxer:Schistosoma mansoni trematodes.jpg|miniatura|''[[Schistosoma mansoni]]''.]]
La majoria dels [[turbel·laris]] són depredadors, i viuen a l'aigua o a entorns ombrívols i humits com la [[fullaraca]]. Però la meitat de totes les espècies de platihelmints conegudes són [[paràsit]]es, i algunes perjudiquen greument els humans i bestiar. Els [[cestodes]] i [[trematodes]] tenen cicles vitals complexos, amb estadis madurs que viuen com a paràsits en l'aparell digestiu de [[peixos]] o [[vertebrats]] terrestres, i estadis intermedis que infecten hostes secundaris. Els ous dels trematodes són excretats pels hostes principals, mentre els cestodes adults generen enormes quantitats de [[Cestodes|proglòtides]], segments plens d'ous que es desenganxen quan maduren i s'expulsen amb els excrements. A diferència d'altres grups paràsits, els [[monogenis]] són paràsits externs que infecten animals aquàtics, i les seves larves fan la metamorfosi a la forma adulta després d'haver-se adherit a un hoste adequat.
La majoria dels [[turbel·laris]] són depredadors, i viuen a l'aigua o a entorns ombrívols i humits com la [[fullaraca]]. Però la meitat de totes les espècies de platihelmints conegudes són [[paràsit]]es, i algunes perjudiquen greument els humans i bestiar. Els [[cestodes]] i [[trematodes]] tenen cicles vitals complexos, amb estadis madurs que viuen com a paràsits en l'aparell digestiu de [[peixos]] o [[vertebrats]] terrestres, i estadis intermedis que infecten hostes secundaris. Els ous dels trematodes són excretats pels hostes principals, mentre els cestodes adults generen enormes quantitats de [[Cestodes|proglòtides]], segments plens d'ous que es desenganxen quan maduren i s'expulsen amb els excrements. A diferència d'altres grups paràsits, els [[monogenis]] són paràsits externs que infecten animals aquàtics, i les seves larves fan la metamorfosi a la forma adulta després d'haver-se adherit a un hoste adequat.


La [[esquistosomosi]], ocasionada pel trematode ''[[Schistosoma]]'', és la segona malaltia humana causada per paràsits més devastadora, només superada per la [[malària]]. La [[neurocisticercosi]], que sorgeix quan la larva de la tènia de l'home, ''[[Taenia solium]],'' penetra el [[sistema nerviós central]], és la causa principal d'[[epilèpsia]] adquirida del món. L'amenaça dels platihelmints paràsits pels humans en els països desenvolupats està augmentat per l'[[agricultura ecològica]], la popularitat del menjar cru o poc cuinat, i la importació de menjar de zones d'elevat risc. En països menys desenvolupats, la gent sovint no pot pagar el combustible necessari per a cuinar bé els aliments, i els sistemes d'abastament d'aigua i [[irrigació]] pobrament dissenyats incrementen la passibilitat de contamició fecal de les aigües.
La [[esquistosomosi]], ocasionada pel trematode ''[[Schistosoma]]'', és la segona malaltia humana causada per paràsits més devastadora, només superada per la [[malària]]. La [[neurocisticercosi]], que sorgeix quan la larva de la tènia de l'home, ''[[Taenia solium]],'' penetra el [[sistema nerviós central]], és la causa principal d'[[epilèpsia]] adquirida del món. L'amenaça dels platihelmints paràsits pels humans en els països desenvolupats està augmentat per l'[[agricultura ecològica]], la popularitat del menjar cru o poc cuinat, i la importació de menjar de zones d'elevat risc. En països menys desenvolupats, la gent sovint no pot pagar el combustible necessari per a cuinar bé els aliments, i els sistemes d'abastament d'aigua i [[irrigació]] pobrament dissenyats incrementen la passibilitat de contamició fecal de les aigües.


== Aprenentatge de conductes ==
== Aprenentatge de conductes ==
Uns experiments inicialment van fer creure que els platihelmints aprenen mitjançant condicionament clàssic,<ref>{{ref-llibre|cognom=Jacobson|nom=A.L.|títol=Chemistry of Learning|lloc=Boston|editorial=Springer|any=1967|isbn=978-1-4899-6565-3|doi=10.1007/978-1-4899-6565-3_13|editor=Corning W.C. i Ratner S.C.|capítol=Classical Conditioning and the Planarian}}</ref> però una recerca posterior, feta mitjançant [[Variable de control|grups de control]], determinà que la conducta ocorre per [[inhibició]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Levison|nom=Moshe J.|títol=Truly Random Control Group in Pavlovian Conditioning of Planaria|publicació=Psychological Reports|data=1979|pàgines=987–992|volum=45|exemplar=3|doi=10.2466/pr0.1979.45.3.987|coautors=Gavurin, Edward I.}}</ref> Una investigació del 2013 trobà que l'espècie ''[[Dugesia tigrina]]'' sí mostrava un aprenentatge mitjançant el mecanisme pavlovià simple.<ref>{{ref-publicació|cognom=Prados|nom=Jose|títol=Cue competition effects in the planarian|publicació=Animal Cognition|data=14 setembre 2012|pàgines=177–186|volum=16|exemplar=2|doi=10.1007/s10071-012-0561-3|coautors=Alvarez, Beatriz; Howarth, Joanna; Stewart, Katharine; Gibson, Claire L.; Hutchinson, Claire V.; Young, Andrew M. J.; Davidson, Colin}}</ref>
Uns experiments inicialment van fer creure que els platihelmints aprenen mitjançant condicionament clàssic,<ref>{{ref-llibre|cognom=Jacobson|nom=A.L.|títol=Chemistry of Learning|lloc=Boston|editorial=Springer|any=1967|isbn=978-1-4899-6565-3|doi=10.1007/978-1-4899-6565-3_13|editor=Corning W.C. i Ratner S.C.|capítol=Classical Conditioning and the Planarian}}</ref> però una recerca posterior, feta mitjançant [[Variable de control|grups de control]], determinà que la conducta ocorre per [[inhibició]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Levison|nom=Moshe J.|títol=Truly Random Control Group in Pavlovian Conditioning of Planaria|publicació=Psychological Reports|data=1979|pàgines=987–992|volum=45|exemplar=3|doi=10.2466/pr0.1979.45.3.987|coautors=Gavurin, Edward I.}}</ref> Una investigació del 2013 trobà que l'espècie ''[[Dugesia tigrina]]'' sí mostrava un aprenentatge mitjançant el mecanisme pavlovià simple.<ref>{{ref-publicació|cognom=Prados|nom=Jose|títol=Cue competition effects in the planarian|publicació=Animal Cognition|data=14 setembre 2012|pàgines=177-186|volum=16|exemplar=2|doi=10.1007/s10071-012-0561-3|coautors=Alvarez, Beatriz; Howarth, Joanna; Stewart, Katharine; Gibson, Claire L.; Hutchinson, Claire V.; Young, Andrew M. J.; Davidson, Colin}}</ref>


== Classificació i relacions evolutives ==
== Classificació ==
L'espècimen més antic conegut de platihelmint és un fòssil del període [[Eocè]] preservat en [[ambre bàltic]] i classificat en l'espècie monotípica ''[[Micropalaeosoma balticus]]'',<ref name="Poinar2003">{{ref-publicació|doi=10.1111/j.1744-7410.2003.tb00095.x |cognom1=Poinar |nom1=G. |any=2003 |títol=A Rhabdocoel Turbellarian (Platyhelminthes, Typhloplanoida) in Baltic Amber with a Review of Fossil and Sub-Fossil Platyhelminths |publicació= Invertebrate Biology |volum=122 |exemplar=4|pàgines=308–312 |jstor=3227067}}</ref> mentre els espècimens subfòssils més antics són ous d'[[Schistosoma|esquistosoma]] trobat a mòmies de l'antic Egipte.<ref name="Rhode2001PlatyhelminthesInEncLifeSci" /> Els platihelmints presenten molt poques [[Sinapomorfia|sinapomorfies]], característiques distintives que tots els platihelmints presenten i cap altre animal té. Això dificulta investigar tant les relacions internes dins el grup com les dels platihelmints respecte a la resta d'animals.<ref>{{ref-publicació|autor=Carranza, S., Baguñà, J., and Riutort, M. |títol=Are the Platyhelminthes a monophyletic primitive group?
L'espècimen més antic conegut de platihelmint és un fòssil del període [[Eocè]] preservat en [[ambre bàltic]] i classificat en l'espècie monotípica ''[[Micropalaeosoma balticus]]'',<ref name="Poinar2003">{{ref-publicació|doi=10.1111/j.1744-7410.2003.tb00095.x |cognom1=Poinar |nom1=G. |any=2003 |títol=A Rhabdocoel Turbellarian (Platyhelminthes, Typhloplanoida) in Baltic Amber with a Review of Fossil and Sub-Fossil Platyhelminths |publicació= Invertebrate Biology |volum=122 |exemplar=4|pàgines=308–312 |jstor=3227067}}</ref> mentre els espècimens subfòssils més antics són ous d'[[Schistosoma|esquistosoma]] trobat a [[Mòmia|mòmies]] de l'[[antic Egipte]].<ref name="Rhode2001PlatyhelminthesInEncLifeSci"/> Els platihelmints presenten molt poques [[Sinapomorfia|sinapomorfies]], característiques distintives que tots els platihelmints presenten i cap altre animal té. Això dificulta investigar tant les relacions internes dins el grup com les dels platihelmints respecte a la resta d'animals.<ref>{{ref-publicació|autor=Carranza, S., Baguñà, J., and Riutort, M. |títol=Are the Platyhelminthes a monophyletic primitive group?
|publicació=Molecular Biology and Evolution |volum=14|pàgines=485–497
|publicació=Molecular Biology and Evolution |volum=14|pàgines=485–497
| url=http://mbe.oxfordjournals.org/cgi/content/abstract/14/5/485 |consulta=23/12/2008
| url=http://mbe.oxfordjournals.org/cgi/content/abstract/14/5/485 |consulta=23/12/2008
Línia 98: Línia 100:
|data= 1 de maig, 1997
|data= 1 de maig, 1997
| doi=10.1093/oxfordjournals.molbev.a025785}}</ref>
| doi=10.1093/oxfordjournals.molbev.a025785}}</ref>
El fòssil més antic conegut de cestode s'ha datat en 270&nbsp;milions d'anys. Va ser trobat en [[copròlit]]s (defecacions fossilitzades) d'un [[elasmobranqui]].<ref name=Dentzien-Dias2013>{{ref-publicació|cognom1= Dentzien-Dias |nom1= PC |cognom2= Poinar |nom2= G Jr |cognom3= de Figueiredo |nom3= AE |cognom4= Pacheco |nom4= AC |cognom5= Horn |nom5= BL |cognom6= Schultz |nom6= CL |any= 2013 |títol= Tapeworm eggs in a 270 million-year-old shark coprolite |publicació= PLOS ONE |volum= 8 |exemplar= 1|pàgina= e55007 |doi = 10.1371/journal.pone.0055007}}</ref>
El fòssil més antic conegut de cestode s'ha datat en 270 milions d'anys. Va ser trobat en [[copròlit]]s (defecacions fossilitzades) d'un [[elasmobranqui]].<ref name=Dentzien-Dias2013>{{ref-publicació|cognom1= Dentzien-Dias |nom1= PC |cognom2= Poinar |nom2= G Jr |cognom3= de Figueiredo |nom3= AE |cognom4= Pacheco |nom4= AC |cognom5= Horn |nom5= BL |cognom6= Schultz |nom6= CL |any= 2013 |títol= Tapeworm eggs in a 270 million-year-old shark coprolite |publicació= PLOS ONE |volum= 8 |exemplar= 1|pàgina= e55007 |doi = 10.1371/journal.pone.0055007}}</ref>

⚫
== Filogènia ==
⚫
Com que no tenen cavitats corporals internes, durant més d'un segle, els platihelmints es van considerar com un estadi primitiu en l'[[evolució]] dels bilaterals (animals que tenen simetria bilateral i per tant amb terminacions frontals i posteriors distintives). Tanmateix, les anàlisis des de la meitat de la dècada de 1980 han separat un subgrup, els [[acelomorf]]s, com a bilateral [[Basal (filogènia)|basal]], en altres paraules més proper als bilaterals originals que a cap altre grup modern. Els altres platihelmints formen un grup [[monofilètic]], en altres paraules un que conté tots i només els descendents d'un ancestre comú que ell mateix és membre d'aquest grup. Els platihelmints redefinits formen part dels [[lofotrocozou]]s, un dels tres grups principals dels bilaterals més complexos. Aquestes anàlisis també han conclòs que els platihelmints redefinits, excloent els acelomorfs, consisteixen en dos subgrups monofilètics, els [[catenúlid]]s i els [[rabditòfor]]s, i que els cestodes, trematodes i monogenis formen un subgrup monofilètic dins una branca dels [[rabditòfors]]. Per tant, el subgrup de platihelmints tradicional "Turbellaria" es considera [[parafilètic]] en tant que exclou tots els grups paràsits encara que aquests siguin descendents d'un grup de "turbel·laris".


⚫
=== Filogènia ===
Relacions filogenètiques entre els diversos grups de platihelmints segons el treball de Laumer i col·laboradors publicat l'any 2015:<ref name="Laumer2015">Christopher E Laumer, Andreas Hejnol, Gonzalo Giribet, 2015. Nuclear genomic signals of the 'microturbellarian' roots of platyhelminth evolutionary innovation. eLife 2015;10.7554/eLife.05503.</ref>
Relacions filogenètiques entre els diversos grups de platihelmints segons el treball de Laumer i col·laboradors publicat l'any 2015:<ref name="Laumer2015">Christopher E Laumer, Andreas Hejnol, Gonzalo Giribet, 2015. Nuclear genomic signals of the 'microturbellarian' roots of platyhelminth evolutionary innovation. eLife 2015;10.7554/eLife.05503.</ref>
{{clade| style=font-size:85%;line-height:85%
{{clade| style=font-size:85%;line-height:85%
|label1='''Platyhelminthes'''
|label1='''Platyhelminthes'''
|1={{clade
|1={{clade
⚫
|1={{clade
|1=[[Catenulida]]
}}
⚫
|label2=[[Rhabditophora]]
⚫
|2={{clade
|1={{clade
|1={{clade
|1=[[Catenulida]]
|1=[[Macrostomorpha]]
}}
}}
|label2=[[Rhabditophora]]
|label2=[[Trepaxonemata]]
|2={{clade
|2={{clade
|1={{clade
|1={{clade
|1=[[Macrostomorpha]]
|1=[[Polycladida]]
|2=[[Prorhynchida]]
⚫
}}
}}
⚫
|label2=[[Trepaxonemata]]
⚫
|2={{clade
|1=[[Gnosonesimida]]
⚫
|label2=[[Euneoophora]]
|2={{clade
|2={{clade
|1=[[Rhabdocoela]]
⚫
|2={{clade
|1=[[Proseriata]]
⚫
|2={{clade
⚫
|label1=[[Adiaphanida]]
|1={{clade
|1={{clade
|1=[[Polycladida]]
|1={{clade
|2=[[Prorhynchida]]
|1=[[Fecampiida]]
}}
|2=[[Prolecithophora]]
⚫
}}
⚫
|2=[[Tricladida]]
⚫
}}
|2={{clade
|2={{clade
|1=[[Gnosonesimida]]
|1=[[Bothrioplanida]]
|label2=[[Euneoophora]]
|label2=[[Neodermata]]
|2={{clade
|2={{clade
|1=[[Rhabdocoela]]
|1={{clade
|2={{clade
|1=[[Cestoda]]
|1=[[Proseriata]]
|2=[[Monogenea]]
⚫
|2={{clade
⚫
|label1=[[Adiaphanida]]
⚫
|1={{clade
⚫
|1={{clade
|1=[[Fecampiida]]
|2=[[Prolecithophora]]
⚫
}}
⚫
|2=[[Tricladida]]
}}
⚫
|2={{clade
|1=[[Bothrioplanida]]
⚫
|label2=[[Neodermata]]
|2={{clade
⚫
|1={{clade
⚫
|1=[[Cestoda]]
|2=[[Monogenea]]
}}
|2=[[Digenea]]
}}
}}
}}
}}
⚫
}}
}}
}}
⚫
|2=[[Trematoda]]
⚫
}}
⚫
}}
}}
}}
}}
}}
}}
}}
}}
}}
}}
}}
}}
}}


Línia 158: Línia 162:
* [[Cuc paràsit]]
* [[Cuc paràsit]]
* [[Esgrima de penis]]
* [[Esgrima de penis]]
* [[Clonorchis sinensis]]


== Referències ==
== Referències ==

Revisió de 12:25, 13 juny 2023

Infotaula d'ésser viuPlatihelmints
Platyhelminthes Modifica el valor a Wikidata

Callioplana marginata
Període
270 Ma-0 Ma[1]
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumPlatyhelminthes Modifica el valor a Wikidata
Gegenbaur, 1859
Clades
Diverses espècies de platihelmints de Kunstformen der Natur (1904), làmina 75

Els platihelmints (Platyhelminthes, gr. πλατύϛ (platys), "pla", "ample" i ἑλμινθϛ (helminthos), "cuc intestinal")[2][3] constitueixen un embrancament d'animals invertebrats bilaterals, no segmentats[4], protòstoms, de cos tou i relativament simple. A diferència d'altres bilaterals, no tenen cavitat corporal, ni òrgans circulatoris ni respiratoris especialitzats, fet que els limita a formes aplanades que permeten el pas d'oxigen i nutrients a través dels seus cossos per difusió.

Es coneixen 29.285 espècies.[5] La majoria dels cucs plans són hermafrodites que habiten ambients marins, fluvials i terrestres humits; moltes de les espècies més difoses són paràsits que necessiten diversos hostes, uns per a l'estat larvari i altres per a l'estat adult.

En els textos tradicionals de zoologia els platihelmints es divideixen en turbel·laris,[6] que en la seva majoria no són paràsits i tres grups únicament paràsits, els cestodes, els trematodes i els monogenis.

Els platihelmints es consideren actualment com a membres del clade lofotrocozous, un dels tres grups principals dels bilaterals. Els platihelmints redefinits, excloent els acelomorfs, consisteixen en dos subgrups monofilètics, els catenúlids i els rabditòfors, i els cestodes, trematodes i monogenis formen un subgrup monofilètic dins una branca dels rabditòfors. Per tant, el subgrup de platihelmints tradicional "Turbellaria" es considera parafilètic i està en desús.

Dues espècies de planàries s'han utilitzat amb èxit a les Filipines, Indonèsia, Hawaii, Nova Guinea i Guam per a controlar les poblacions introduïdes del cargol gegant africà Achatina fulica, que ha desplaçat als cargols autòctons. Tanmateix, ara hi ha la preocupació que aquestes planàries esdevinguin elles mateixes un perill pels cargols natius. Al nord-oest d'Europa hi ha preocupació sobre la propagació de la planària de Nova Zelanda Arthurdendyus triangulatus, que depreda cucs de terra.

Morfologia[modifica]

Taenia saginata.

Els platihelmints són els animals bilaterals més simples i probablement els més primitius. Estan aplanats dorso-ventralment, com una cinta, i els seus cossos són tous i sense segmentar. Tenen simetria bilateral, és a dir, el costat dret i l'esquerre de l'animal són imatge especular l'un de l'altre; això també implica que tenen superfícies superior i inferior, i un cap i cua diferenciats. Els turbel·laris, com les planàries, presenten cefalització amb ganglis concentrats en un cervell en l'extrem anterior del cos; els grups paràsits han perdut el cap.[7]

Com els altres bilaterals són triblàstics, és a dir, tenen tres fulls embrionaris (ectoderma, mesoderma i endonderma),[8] mentre els cnidaris i ctenòfors, de simetria radial, només en tenen dues (ectoderma i endoderma).[9] Però a diferència de la majoria de triblàstics, no tenen cavitat general i l'estructura del cos és de tipus massís (acelomat), és a dir, que l'espai entre l'ectoderma i l'endoderma és ple d'un teixit mesodèrmic denominat mesènquima en el qual estan incrustats els òrgans interns.

El tub digestiu no té anus, actuant com a cavitat gastrovascular; pot presentar nombroses ramificacions, en especial en les espècies de mida més gran (fins a 60 cm en algunes planàries terrestres). Moltes formes paràsites no tenen aparell digestiu, però sí ventoses i ganxos de fixació. Tampoc no tenen aparell circulatori ni respiratori; l'oxigen que necessiten per al seu metabolisme es difon a través dels prims teguments de l'animal.

Tampoc no tenen apèndixs locomotors; es desplacen mitjançant les vibracions del seu epiteli ciliat. Tenen un senzill sistema nerviós bilateral que recorre el cos. Un sistema excretor rudimentari està constituït pels protonefridis, que comencen cecs en el mesènquima.


Els platihelmints es defineixen més pel que no tenen que per compartir especialitzacions particulars.[10] Tampoc tenen aparell circulatori ni digestiu especialitzat:[8][11]

  Cnidaris i Ctenòfors[9] Platihelmints[8][11] Bilaterals superiors[12]
Simetria bilateral No Sí
Nombre de capes cel·lulars principals Dues, amb una capa gelatinosa entre elles Tres
Cervell diferenciat No Sí
Sistema digestiu especialitzat No Sí
Sistema excretor especialitzat No Sí
Cavitat corporal amb òrgans interns No Sí
Òrgans del sistema circulatori i respiratori especialitzats No Sí

Reproducció[modifica]

En contraposició amb aquesta organització simple, els òrgans reproductors són dels més complicats del regne animal. La majoria són hermafrodites, presenten sempre fecundació interna i, per tant òrgans copuladors. En les femelles, els òvuls fan cap a l'ootip, on nombroses glàndules aboquen el seu contingut; els vitel·laris també vessen les seves cèl·lules vitel·lines a l'ootip. Els òvuls són empaquetats junt amb nombroses cèl·lules vitel·lines, que arriben a l'úter, on el penis del mascle ha introduït els espermatozoides. En algunes espècies, el seu sistema muscular els permet partir-se en segments que escampen els ous que porta cada segment. Cada segment també pot tenir testicles i ovaris, a més de reproduir un animal complet a partir cada segment.

També es reprodueixen asexualment i per regeneració.

Els platihelmints paràsits tenen complexos cicles vitals, parasitant diversos hostes vertebrats i invertebrats.

S'ha demostrat la persistència de la seua memòria apresa fins i tot en la part regenerada a partir de la part sense cap. Així, diversos experiments que feien aprendre als cucs plans quelcom, els tallaven separant el cap de la resta del cos i quan la part separada del cap es regenerava la sotmetien a una condició ambiental a la qual havien fet aprendre, es trobava que reaccionava segons com havia aprés.[13]

Platihelmints paràsits[modifica]

Schistosoma mansoni.

La majoria dels turbel·laris són depredadors, i viuen a l'aigua o a entorns ombrívols i humits com la fullaraca. Però la meitat de totes les espècies de platihelmints conegudes són paràsites, i algunes perjudiquen greument els humans i bestiar. Els cestodes i trematodes tenen cicles vitals complexos, amb estadis madurs que viuen com a paràsits en l'aparell digestiu de peixos o vertebrats terrestres, i estadis intermedis que infecten hostes secundaris. Els ous dels trematodes són excretats pels hostes principals, mentre els cestodes adults generen enormes quantitats de proglòtides, segments plens d'ous que es desenganxen quan maduren i s'expulsen amb els excrements. A diferència d'altres grups paràsits, els monogenis són paràsits externs que infecten animals aquàtics, i les seves larves fan la metamorfosi a la forma adulta després d'haver-se adherit a un hoste adequat.

La esquistosomosi, ocasionada pel trematode Schistosoma, és la segona malaltia humana causada per paràsits més devastadora, només superada per la malària. La neurocisticercosi, que sorgeix quan la larva de la tènia de l'home, Taenia solium, penetra el sistema nerviós central, és la causa principal d'epilèpsia adquirida del món. L'amenaça dels platihelmints paràsits pels humans en els països desenvolupats està augmentat per l'agricultura ecològica, la popularitat del menjar cru o poc cuinat, i la importació de menjar de zones d'elevat risc. En països menys desenvolupats, la gent sovint no pot pagar el combustible necessari per a cuinar bé els aliments, i els sistemes d'abastament d'aigua i irrigació pobrament dissenyats incrementen la passibilitat de contamició fecal de les aigües.

Aprenentatge de conductes[modifica]

Uns experiments inicialment van fer creure que els platihelmints aprenen mitjançant condicionament clàssic,[14] però una recerca posterior, feta mitjançant grups de control, determinà que la conducta ocorre per inhibició.[15] Una investigació del 2013 trobà que l'espècie Dugesia tigrina sí mostrava un aprenentatge mitjançant el mecanisme pavlovià simple.[16]

Classificació[modifica]

L'espècimen més antic conegut de platihelmint és un fòssil del període Eocè preservat en ambre bàltic i classificat en l'espècie monotípica Micropalaeosoma balticus,[17] mentre els espècimens subfòssils més antics són ous d'esquistosoma trobat a mòmies de l'antic Egipte.[7] Els platihelmints presenten molt poques sinapomorfies, característiques distintives que tots els platihelmints presenten i cap altre animal té. Això dificulta investigar tant les relacions internes dins el grup com les dels platihelmints respecte a la resta d'animals.[18] El fòssil més antic conegut de cestode s'ha datat en 270 milions d'anys. Va ser trobat en copròlits (defecacions fossilitzades) d'un elasmobranqui.[1]

Filogènia[modifica]

Com que no tenen cavitats corporals internes, durant més d'un segle, els platihelmints es van considerar com un estadi primitiu en l'evolució dels bilaterals (animals que tenen simetria bilateral i per tant amb terminacions frontals i posteriors distintives). Tanmateix, les anàlisis des de la meitat de la dècada de 1980 han separat un subgrup, els acelomorfs, com a bilateral basal, en altres paraules més proper als bilaterals originals que a cap altre grup modern. Els altres platihelmints formen un grup monofilètic, en altres paraules un que conté tots i només els descendents d'un ancestre comú que ell mateix és membre d'aquest grup. Els platihelmints redefinits formen part dels lofotrocozous, un dels tres grups principals dels bilaterals més complexos. Aquestes anàlisis també han conclòs que els platihelmints redefinits, excloent els acelomorfs, consisteixen en dos subgrups monofilètics, els catenúlids i els rabditòfors, i que els cestodes, trematodes i monogenis formen un subgrup monofilètic dins una branca dels rabditòfors. Per tant, el subgrup de platihelmints tradicional "Turbellaria" es considera parafilètic en tant que exclou tots els grups paràsits encara que aquests siguin descendents d'un grup de "turbel·laris".

Relacions filogenètiques entre els diversos grups de platihelmints segons el treball de Laumer i col·laboradors publicat l'any 2015:[19]

Platyhelminthes


Catenulida



Rhabditophora


Macrostomorpha



Trepaxonemata


Polycladida



Prorhynchida





Gnosonesimida


Euneoophora

Rhabdocoela




Proseriata



Adiaphanida


Fecampiida



Prolecithophora




Tricladida





Bothrioplanida


Neodermata


Cestoda



Monogenea




Trematoda











Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Dentzien-Dias, PC; Poinar, G Jr; de Figueiredo, AE; Pacheco, AC; Horn, BL; Schultz, CL «Tapeworm eggs in a 270 million-year-old shark coprolite». PLOS ONE, 8, 1, 2013, pàg. e55007. DOI: 10.1371/journal.pone.0055007.
  2. ↑ «Diccionario etimológico castellano en línea - Platelminto» (en castellà). [Consulta: 17 gener 2021].
  3. ↑ Ehlers, Ulrich i Beate Sopott-Ehlers. “Plathelminthes or Platyhelminthes?” Hydrobiologia 305.1-3 (1995) : 1-2.
  4. ↑ Brunie, 2000, p. 10.
  5. ↑ Zhang, Zhi-Qiang «Animal biodiversity: An introduction to higher-level classification and taxonomic richness». Zootaxa, 3148, 1, 23-12-2011, pàg. 7. DOI: 10.11646/zootaxa.3148.1.3. ISSN: 1175-5334.
  6. ↑ «Turbellaria - Taxonomy». [Consulta: 17 gener 2021].
  7. ↑ 7,0 7,1 Klaus Rohde (2001). "Platyhelminthes (flat worms)". Encyclopaedia of Life Sciences. doi:10.1038/npg.els.0001585. ISBN 0470016175
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Walker, J.C., and Anderson, D.T.. «The Platyhelminthes». A: Anderson, D.T.,. Invertebrate Zoology. Oxford University Press, 2001, p. 58–80. ISBN 0195513681. 
  9. ↑ 9,0 9,1 Hinde, R.T.. «The Cnidaria and Ctenophora». A: Anderson, D.T.,. Invertebrate Zoology. Oxford University Press, 2001, p. 28–57. ISBN 0195513681. 
  10. ↑ Barnes, R.S.K.. The Diversity of Living Organisms. Blackwell Publishing, 1998, p. 194-195. ISBN 0632049170 [Consulta: 21 desembre 2008]. 
  11. ↑ 11,0 11,1 Ruppert, E.E., Fox, R.S., and Barnes, R.D.. Invertebrate Zoology. 7a ed.. Brooks / Cole, 2004, p. 226–269. ISBN 0030259827. 
  12. ↑ Ruppert, E.E., Fox, R.S., and Barnes, R.D.. Invertebrate Zoology. 7a ed.. Brooks / Cole, 2004, p. 196–224. ISBN 0030259827. 
  13. ↑ Shomrat, T.; Levin, M. «An automated training paradigm reveals long-term memory in planarians and its persistence through head regeneration». Journal of Experimental Biology, 216, 20, 02-07-2013, pàg. 3799–3810. DOI: 10.1242/jeb.087809.
  14. ↑ Jacobson, A.L.. «Classical Conditioning and the Planarian». A: Corning W.C. i Ratner S.C.. Chemistry of Learning. Boston: Springer, 1967. DOI 10.1007/978-1-4899-6565-3_13. ISBN 978-1-4899-6565-3. 
  15. ↑ Levison, Moshe J.; Gavurin, Edward I. «Truly Random Control Group in Pavlovian Conditioning of Planaria». Psychological Reports, 45, 3, 1979, pàg. 987–992. DOI: 10.2466/pr0.1979.45.3.987.
  16. ↑ Prados, Jose; Alvarez, Beatriz; Howarth, Joanna; Stewart, Katharine; Gibson, Claire L.; Hutchinson, Claire V.; Young, Andrew M. J.; Davidson, Colin «Cue competition effects in the planarian». Animal Cognition, 16, 2, 14-09-2012, pàg. 177-186. DOI: 10.1007/s10071-012-0561-3.
  17. ↑ Poinar, G. «A Rhabdocoel Turbellarian (Platyhelminthes, Typhloplanoida) in Baltic Amber with a Review of Fossil and Sub-Fossil Platyhelminths». Invertebrate Biology, 122, 4, 2003, pàg. 308–312. DOI: 10.1111/j.1744-7410.2003.tb00095.x. JSTOR: 3227067.
  18. ↑ Carranza, S., Baguñà, J., and Riutort, M. «Are the Platyhelminthes a monophyletic primitive group?». Molecular Biology and Evolution, 14, 5, 01-05-1997, pàg. 485–497. DOI: 10.1093/oxfordjournals.molbev.a025785. PMID: 9159926 [Consulta: 23 desembre 2008].
  19. ↑ Christopher E Laumer, Andreas Hejnol, Gonzalo Giribet, 2015. Nuclear genomic signals of the 'microturbellarian' roots of platyhelminth evolutionary innovation. eLife 2015;10.7554/eLife.05503.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Platihelmints
  • Altaba, C. R. i cols., 1991. Invertebrats no artròpodes. Història Natural dels Països Catalans, 8. Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona, 598 pp. ISBN 84-7739-177-7
  • Hickman, C. P., Ober, W. C. & Garrison, C. W., 2006. Principios integralos de zoología, 13a edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XVIII+1022 pp. ISBN 84-481-4528-3
  • Burnie, David. Enciclopedia ilustrada del reino animal. Madrid: Susaeta, 2000. ISBN 84-305-9931-2. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Platihelmints&oldid=31841693»