(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Barba (anatomia animal): diferència entre les revisions - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Barba (anatomia animal): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Gestió de l'entitat nbsp
 
(25 revisions intermèdies per 7 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Rooster_portrait2.jpg|dreta|thumb|270x270px|Les barbes del [[gall]] pengen del coll]]
[[Fitxer:Rooster_portrait2.jpg|miniatura|Les barbes del [[gall]] pengen del coll]]


Una '''barba''' és una [[carúncula]] carnosa que penja de diverses parts del cap o del coll en diversos grups d'aus i mamífers. Una '''carúncula''' es defineix com "una petita excrescència, carnosa que és una part normal de l'anatomia d'un animal".Dins d'aquesta definició, les carúncules en aus inclouen les barbes, la papada, les braçolades i lòbuls de les orelles. Les barbes són generalment estructures aparellades, però poden esdevenir com una estructura única quan se la coneix de vegades com una papada. Les barbetes són amb freqüència els òrgans de [[dimorfisme sexual]]. En algunes aus, les carúncules són teixit erèctil i poden o no tenir una coberta de plomes.<ref>''Els Ocells d'Amèrica''</ref><ref>Richard Bowdler Sharpe. 1888.</ref>
Una '''barba''' és una [[carúncula]] carnosa que penja de diverses parts del cap o del coll en diversos grups d'aus i mamífers. Una '''carúncula''' es defineix com "una petita excrescència, carnosa que és una part normal de l'anatomia d'un animal". Dins d'aquesta definició, les carúncules en aus inclouen les barbes, la [[papada (anatomia animal)|papada]], les [[braçolada|braçolades]] i lòbuls de les orelles. Les barbes són generalment estructures aparellades, però poden esdevenir com una estructura única quan se la coneix de vegades com una papada. Les barbetes són amb freqüència els òrgans de [[dimorfisme sexual]]. En algunes aus, les carúncules són teixit erèctil i poden o no tenir una coberta de plomes.<ref>''Els Ocells d'Amèrica''</ref><ref>Richard Bowdler Sharpe. 1888.</ref>


Les barbetes són sovint una característica [[Morfologia (biologia)|morfològica]] sorprenent d'animals que compta en el seu nom comú. Per exemple, el casuari del sud i del nord se'l coneix com el casuari-doble de barbes i barbes sola, respectivament, i hi ha una raça de porc domèstic coneguda com el [[porc barbut vermell|barbut vermell]].
Les barbetes són sovint una característica [[Morfologia (biologia)|morfològica]] sorprenent d'animals que l'inclouen en el seu nom comú. Per exemple, el casuari del sud i del nord se'l coneix com el casuari-doble de barbes i barbes sola, respectivament, i hi ha una raça de porc domèstic coneguda com el [[Red Wattle|Red wattle]].


== Ocells ==
== Ocells ==

=== Funció ===
=== Funció ===
En ocells, les barbes sovint són un guarniment per festejar les [[Selecció sexual|potencials parelles]]. Les grans barbes estan correlacionats amb alts nivells de testosterona, una bona nutrició i la capacitat d'evadir els depredadors, que al seu torn indica un company amb possibilitats d'èxit. També s'ha proposat que els òrgans ornamentals com ara les barbes estan associats amb [[Gen|gens]] que codifiquen per a la resistència a malalties.<ref>[[doi:10.1007/s10709-010-9440-5|És gran wattles va relacionar a genotips de MHC particular en el faisà mascle?]]</ref>
En ocells, les barbes sovint són un guarniment per festejar les [[Selecció sexual|potencials parelles]]. Les grans barbes estan correlacionades amb alts nivells de testosterona, una bona nutrició i la capacitat d'evadir els depredadors, que al seu torn indica un company amb possibilitats d'èxit. També s'ha proposat que els òrgans ornamentals com ara les barbes estan associats amb&nbsp;[[Gen|gens]] que codifiquen per a la resistència a malalties.<ref>[[doi:10.1007/s10709-010-9440-5|És gran wattles va relacionar a genotips de MHC particular en el faisà mascle?]]</ref>


=== Exemples ===
=== Exemples ===
Els [[Ocell|ocells]] que tenen barbes són:
Els [[Ocell|ocells]] que tenen barbes són:
* Del coll o gola
* Del coll o gola
** Els ocells de la família dels [[casuàrid|casuàrids]]: el casuari [[Casuari unicarunculat|del nord]], [[Casuari|del sud]], i [[Casuari de Bennett|nan]]
** Els ocells de la família dels [[casuàrid|casuàrids]]: el casuari&nbsp;[[Casuari unicarunculat|del nord]], [[Casuari|del sud]], i [[Casuari de Bennett|nan]]
** [[Gal·liforme|Gal·liformes]] (per exemple, [[Gall dindi salvatge|galls dindis salvatges]], [[Gall|pollastres]])<ref>[http://www.globaltwitcher.com/artspec_information.asp?thingid=2199 N. Stromberg 2008]</ref>
** [[Gal·liforme|Gal·liformes]] (per exemple, [[Gall dindi salvatge|galls dindis salvatges]], [[Gall|pollastres]])<ref>[http://www.globaltwitcher.com/artspec_information.asp?thingid=2199 N. Stromberg 2008]</ref>
** Alguns [[Voltor|voltors]]
** Alguns [[Voltor|voltors]]
** Algun lapwings
** Algun lapwings
** L'[[estornell carunculat]] mascle
** L'[[estornell carunculat]]&nbsp;mascle
** Algunes [[Anthochaera|aus aquàtiques]] [[Llista d'ocells d'Austràlia|australianes]] (Anthochaera ''spp''.<ref>John Blanc. 1790.</ref>)
** Algunes [[Anthochaera|aus aquàtiques]] [[Llista d'ocells d'Austràlia|australianes]] (Anthochaera ''spp''.)<ref>John Blanc. 1790.</ref>
** Les [[Cal·leid|aus aquàtiques neozelandeses]] (Callaeidae), les quals inclouen el [[Callaeas|kokako]], [[tieke]] o [[saddleback]], i el [[huia]]
** Les [[Cal·leid|aus aquàtiques neozelandeses]] (''Callaeidae''), les quals inclouen el [[Callaeas|kokako]], el [[Philesturnus carunculatus|tieke]], i la [[Heteralocha acutirostris|huia]]
** La [[Grua carunculada]] (''Bugeranus carunculatus'')
** La [[grua carunculada]] (''Bugeranus carunculatus'')
* A sota o al voltant dels ulls
* A sota o al voltant dels ulls
** El [[platisteirid]] africà
** El [[platistèirid]] africà
** El [[Jacana sud-americà]] (''Jacana jacana'')
** El [[jacana sud-americà]] (''Jacana jacana'')
** L'africà wattled lapwing (''Vanellus senegallus'')
** La [[fredeluga senegalesa]] (''Vanellus senegallus'')
** Molts [[Faisà|faisans]] mascles
** Molts [[faisà|faisans]] mascles
** El [[Tirà d'ulleres]]
** El [[tirà d'ulleres]]


== Mamífers ==
== Mamífers ==
Els [[Mamífer|mamífers]] que tenen barbes són:
Els [[Mamífer|mamífers]] que tenen barbes són:
* Moltes [[Cabra|cabres]] domèstiques, tenen  una protuberància carnosa que penja a banda i banda del coll
* Moltes [[Cabra|cabres]] domèstiques, tenen una protuberància carnosa que penja a banda i banda del coll.
* Alguns [[Sus|porcs]] domèstics, com ara el [[kunekune]], [[porc natiu lituà]] i el [[porc barbós vermell]], tenen una protuberància carnosa que penja a banda a banda del coll
* Alguns [[Sus|porcs]] domèstics, com ara el [[kunekune]], [[porc natiu lituà]] i el [[Red Wattle|Red wattle]], tenen una protuberància carnosa que penja a banda a banda del coll.


== Galeria ==
== Galeria ==
<gallery heights="200px" widths="250px">
<gallery heights="200" widths="250">
File:Male common pheasant.jpg|Un faisà comú (Phasianus colchicus) amb brillant vermell facial wattles
Fitxer:Male common pheasant.jpg|Un faisà comú (''Phasianus colchicus'') amb barbetes facials de color vermell brillant
File:Casuarius casuarius -upper body -captive-8a-2c.jpg|Un del sud cassowary amb doble wattles penjant de la gola
Fitxer:Casuarius casuarius -upper body -captive-8a-2c.jpg|Un casuari meridional amb barbetes dobles que pengen del coll
File:Goat with unusual horns.jpg|Una cabra amb wattles a la base de la gola
Fitxer:Goat with unusual horns.jpg|Una cabra amb barbes a la base del coll
File:Red Wattle pig.jpg|Vermell wattle porc amb wattles a la base de la gola
Fitxer:Red Wattle pig.jpg|Un porc Red wattle amb les barbes a la base del coll
</gallery>
</gallery>

== Vegeu també ==
* Pentinar (anatomia) - el present d'estructura carnós atop els caps de molts [[Gal·liforme|Galliform]] espècie
* Escut frontal
* Doblatge (poultry) - wattle amputació


== Referències ==
== Referències ==
{{Referències}}
{{Referències}}
{{Viccionari-lateral|Barba}}



[[Categoria:Anatomia dels ocells]]
[[Categoria:Anatomia dels ocells]]

Revisió de 22:04, 26 des 2023

Les barbes del gall pengen del coll

Una barba és una carúncula carnosa que penja de diverses parts del cap o del coll en diversos grups d'aus i mamífers. Una carúncula es defineix com "una petita excrescència, carnosa que és una part normal de l'anatomia d'un animal". Dins d'aquesta definició, les carúncules en aus inclouen les barbes, la papada, les braçolades i lòbuls de les orelles. Les barbes són generalment estructures aparellades, però poden esdevenir com una estructura única quan se la coneix de vegades com una papada. Les barbetes són amb freqüència els òrgans de dimorfisme sexual. En algunes aus, les carúncules són teixit erèctil i poden o no tenir una coberta de plomes.[1][2]

Les barbetes són sovint una característica morfològica sorprenent d'animals que l'inclouen en el seu nom comú. Per exemple, el casuari del sud i del nord se'l coneix com el casuari-doble de barbes i barbes sola, respectivament, i hi ha una raça de porc domèstic coneguda com el Red wattle.

Ocells

[modifica]

Funció

[modifica]

En ocells, les barbes sovint són un guarniment per festejar les potencials parelles. Les grans barbes estan correlacionades amb alts nivells de testosterona, una bona nutrició i la capacitat d'evadir els depredadors, que al seu torn indica un company amb possibilitats d'èxit. També s'ha proposat que els òrgans ornamentals com ara les barbes estan associats amb gens que codifiquen per a la resistència a malalties.[3]

Exemples

[modifica]

Els ocells que tenen barbes són:

Mamífers

[modifica]

Els mamífers que tenen barbes són:

  • Moltes cabres domèstiques, tenen una protuberància carnosa que penja a banda i banda del coll.
  • Alguns porcs domèstics, com ara el kunekune, porc natiu lituà i el Red wattle, tenen una protuberància carnosa que penja a banda a banda del coll.

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Els Ocells d'Amèrica
  2. Richard Bowdler Sharpe. 1888.
  3. És gran wattles va relacionar a genotips de MHC particular en el faisà mascle?
  4. N. Stromberg 2008
  5. John Blanc. 1790.