Barba (anatomia animal): diferència entre les revisions
m Gestió de l'entitat nbsp |
|||
(25 revisions intermèdies per 7 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Rooster_portrait2.jpg| |
[[Fitxer:Rooster_portrait2.jpg|miniatura|Les barbes del [[gall]] pengen del coll]] |
||
Una |
Una '''barba''' és una [[carúncula]] carnosa que penja de diverses parts del cap o del coll en diversos grups d'aus i mamífers. Una '''carúncula''' es defineix com "una petita excrescència, carnosa que és una part normal de l'anatomia d'un animal". Dins d'aquesta definició, les carúncules en aus inclouen les barbes, la [[papada (anatomia animal)|papada]], les [[braçolada|braçolades]] i lòbuls de les orelles. Les barbes són generalment estructures aparellades, però poden esdevenir com una estructura única quan se la coneix de vegades com una papada. Les barbetes són amb freqüència els òrgans de [[dimorfisme sexual]]. En algunes aus, les carúncules són teixit erèctil i poden o no tenir una coberta de plomes.<ref>''Els Ocells d'Amèrica''</ref><ref>Richard Bowdler Sharpe. 1888.</ref> |
||
Les barbetes són sovint una característica [[Morfologia (biologia)|morfològica]] sorprenent d'animals que |
Les barbetes són sovint una característica [[Morfologia (biologia)|morfològica]] sorprenent d'animals que l'inclouen en el seu nom comú. Per exemple, el casuari del sud i del nord se'l coneix com el casuari-doble de barbes i barbes sola, respectivament, i hi ha una raça de porc domèstic coneguda com el [[Red Wattle|Red wattle]]. |
||
== Ocells == |
== Ocells == |
||
=== Funció === |
=== Funció === |
||
En ocells, les barbes sovint són un guarniment per festejar les |
En ocells, les barbes sovint són un guarniment per festejar les [[Selecció sexual|potencials parelles]]. Les grans barbes estan correlacionades amb alts nivells de testosterona, una bona nutrició i la capacitat d'evadir els depredadors, que al seu torn indica un company amb possibilitats d'èxit. També s'ha proposat que els òrgans ornamentals com ara les barbes estan associats amb [[Gen|gens]] que codifiquen per a la resistència a malalties.<ref>[[doi:10.1007/s10709-010-9440-5|És gran wattles va relacionar a genotips de MHC particular en el faisà mascle?]]</ref> |
||
=== Exemples === |
=== Exemples === |
||
Els |
Els [[Ocell|ocells]] que tenen barbes són: |
||
* Del coll o gola |
* Del coll o gola |
||
** Els ocells de la família dels [[casuàrid|casuàrids]]: el casuari |
** Els ocells de la família dels [[casuàrid|casuàrids]]: el casuari [[Casuari unicarunculat|del nord]], [[Casuari|del sud]], i [[Casuari de Bennett|nan]] |
||
** [[Gal·liforme|Gal·liformes]] (per exemple, [[Gall dindi salvatge|galls dindis salvatges]], [[Gall|pollastres]])<ref>[http://www.globaltwitcher.com/artspec_information.asp?thingid=2199 N. Stromberg 2008]</ref> |
** [[Gal·liforme|Gal·liformes]] (per exemple, [[Gall dindi salvatge|galls dindis salvatges]], [[Gall|pollastres]])<ref>[http://www.globaltwitcher.com/artspec_information.asp?thingid=2199 N. Stromberg 2008]</ref> |
||
** Alguns [[Voltor|voltors]] |
** Alguns [[Voltor|voltors]] |
||
** Algun lapwings |
** Algun lapwings |
||
** L'[[estornell carunculat]] |
** L'[[estornell carunculat]] mascle |
||
** Algunes [[Anthochaera|aus aquàtiques]] [[Llista d'ocells d'Austràlia|australianes]] (Anthochaera ''spp''.<ref>John Blanc. 1790.</ref> |
** Algunes [[Anthochaera|aus aquàtiques]] [[Llista d'ocells d'Austràlia|australianes]] (Anthochaera ''spp''.)<ref>John Blanc. 1790.</ref> |
||
** Les [[Cal·leid|aus aquàtiques neozelandeses]] (Callaeidae), les quals inclouen el [[Callaeas|kokako]], [[tieke |
** Les [[Cal·leid|aus aquàtiques neozelandeses]] (''Callaeidae''), les quals inclouen el [[Callaeas|kokako]], el [[Philesturnus carunculatus|tieke]], i la [[Heteralocha acutirostris|huia]] |
||
** La |
** La [[grua carunculada]] (''Bugeranus carunculatus'') |
||
* A sota o al voltant dels ulls |
* A sota o al voltant dels ulls |
||
** El [[ |
** El [[platistèirid]] africà |
||
** El [[ |
** El [[jacana sud-americà]] (''Jacana jacana'') |
||
** |
** La [[fredeluga senegalesa]] (''Vanellus senegallus'') |
||
** Molts [[ |
** Molts [[faisà|faisans]] mascles |
||
** El |
** El [[tirà d'ulleres]] |
||
== Mamífers == |
== Mamífers == |
||
Els |
Els [[Mamífer|mamífers]] que tenen barbes són: |
||
* Moltes [[Cabra|cabres]] domèstiques, tenen |
* Moltes [[Cabra|cabres]] domèstiques, tenen una protuberància carnosa que penja a banda i banda del coll. |
||
* Alguns [[Sus|porcs]] domèstics, com ara el [[kunekune]], [[porc natiu lituà]] i el [[ |
* Alguns [[Sus|porcs]] domèstics, com ara el [[kunekune]], [[porc natiu lituà]] i el [[Red Wattle|Red wattle]], tenen una protuberància carnosa que penja a banda a banda del coll. |
||
== Galeria == |
== Galeria == |
||
<gallery heights=" |
<gallery heights="200" widths="250"> |
||
Fitxer:Male common pheasant.jpg|Un faisà comú (''Phasianus colchicus'') amb barbetes facials de color vermell brillant |
|||
Fitxer:Casuarius casuarius -upper body -captive-8a-2c.jpg|Un casuari meridional amb barbetes dobles que pengen del coll |
|||
Fitxer:Goat with unusual horns.jpg|Una cabra amb barbes a la base del coll |
|||
Fitxer:Red Wattle pig.jpg|Un porc Red wattle amb les barbes a la base del coll |
|||
</gallery> |
</gallery> |
||
== Vegeu també == |
|||
* Pentinar (anatomia) - el present d'estructura carnós atop els caps de molts [[Gal·liforme|Galliform]] espècie |
|||
* Escut frontal |
|||
* Doblatge (poultry) - wattle amputació |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{Referències}} |
{{Referències}} |
||
{{Viccionari-lateral|Barba}} |
|||
[[Categoria:Anatomia dels ocells]] |
[[Categoria:Anatomia dels ocells]] |
Revisió de 22:04, 26 des 2023
![](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/60/Rooster_portrait2.jpg/220px-Rooster_portrait2.jpg)
Una barba és una carúncula carnosa que penja de diverses parts del cap o del coll en diversos grups d'aus i mamífers. Una carúncula es defineix com "una petita excrescència, carnosa que és una part normal de l'anatomia d'un animal". Dins d'aquesta definició, les carúncules en aus inclouen les barbes, la papada, les braçolades i lòbuls de les orelles. Les barbes són generalment estructures aparellades, però poden esdevenir com una estructura única quan se la coneix de vegades com una papada. Les barbetes són amb freqüència els òrgans de dimorfisme sexual. En algunes aus, les carúncules són teixit erèctil i poden o no tenir una coberta de plomes.[1][2]
Les barbetes són sovint una característica morfològica sorprenent d'animals que l'inclouen en el seu nom comú. Per exemple, el casuari del sud i del nord se'l coneix com el casuari-doble de barbes i barbes sola, respectivament, i hi ha una raça de porc domèstic coneguda com el Red wattle.
Ocells
[modifica]Funció
[modifica]En ocells, les barbes sovint són un guarniment per festejar les potencials parelles. Les grans barbes estan correlacionades amb alts nivells de testosterona, una bona nutrició i la capacitat d'evadir els depredadors, que al seu torn indica un company amb possibilitats d'èxit. També s'ha proposat que els òrgans ornamentals com ara les barbes estan associats amb gens que codifiquen per a la resistència a malalties.[3]
Exemples
[modifica]Els ocells que tenen barbes són:
- Del coll o gola
- Els ocells de la família dels casuàrids: el casuari del nord, del sud, i nan
- Gal·liformes (per exemple, galls dindis salvatges, pollastres)[4]
- Alguns voltors
- Algun lapwings
- L'estornell carunculat mascle
- Algunes aus aquàtiques australianes (Anthochaera spp.)[5]
- Les aus aquàtiques neozelandeses (Callaeidae), les quals inclouen el kokako, el tieke, i la huia
- La grua carunculada (Bugeranus carunculatus)
- A sota o al voltant dels ulls
- El platistèirid africà
- El jacana sud-americà (Jacana jacana)
- La fredeluga senegalesa (Vanellus senegallus)
- Molts faisans mascles
- El tirà d'ulleres
Mamífers
[modifica]Els mamífers que tenen barbes són:
- Moltes cabres domèstiques, tenen una protuberància carnosa que penja a banda i banda del coll.
- Alguns porcs domèstics, com ara el kunekune, porc natiu lituà i el Red wattle, tenen una protuberància carnosa que penja a banda a banda del coll.
Galeria
[modifica]-
Un faisà comú (Phasianus colchicus) amb barbetes facials de color vermell brillant
-
Un casuari meridional amb barbetes dobles que pengen del coll
-
Una cabra amb barbes a la base del coll
-
Un porc Red wattle amb les barbes a la base del coll
Referències
[modifica]- ↑ Els Ocells d'Amèrica
- ↑ Richard Bowdler Sharpe. 1888.
- ↑ És gran wattles va relacionar a genotips de MHC particular en el faisà mascle?
- ↑ N. Stromberg 2008
- ↑ John Blanc. 1790.