Barba (anatomia animal): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió de 22:04, 26 des 2023

Una barba és una carúncula carnosa que penja de diverses parts del cap o del coll en diversos grups d'aus i mamífers. Una carúncula es defineix com "una petita excrescència, carnosa que és una part normal de l'anatomia d'un animal". Dins d'aquesta definició, les carúncules en aus inclouen les barbes, la papada, les braçolades i lòbuls de les orelles. Les barbes són generalment estructures aparellades, però poden esdevenir com una estructura única quan se la coneix de vegades com una papada. Les barbetes són amb freqüència els òrgans de dimorfisme sexual. En algunes aus, les carúncules són teixit erèctil i poden o no tenir una coberta de plomes.^[1]^[2]

Les barbetes són sovint una característica morfològica sorprenent d'animals que l'inclouen en el seu nom comú. Per exemple, el casuari del sud i del nord se'l coneix com el casuari-doble de barbes i barbes sola, respectivament, i hi ha una raça de porc domèstic coneguda com el Red wattle.

Ocells

Funció

En ocells, les barbes sovint són un guarniment per festejar les potencials parelles. Les grans barbes estan correlacionades amb alts nivells de testosterona, una bona nutrició i la capacitat d'evadir els depredadors, que al seu torn indica un company amb possibilitats d'èxit. També s'ha proposat que els òrgans ornamentals com ara les barbes estan associats amb gens que codifiquen per a la resistència a malalties.^[3]

Exemples

Els ocells que tenen barbes són:

Del coll o gola
- Els ocells de la família dels casuàrids: el casuari del nord, del sud, i nan
- Gal·liformes (per exemple, galls dindis salvatges, pollastres)^[4]
- Alguns voltors
- Algun lapwings
- L'estornell carunculat mascle
- Algunes aus aquàtiques australianes (Anthochaera spp.)^[5]
- Les aus aquàtiques neozelandeses (Callaeidae), les quals inclouen el kokako, el tieke, i la huia
- La grua carunculada (Bugeranus carunculatus)
A sota o al voltant dels ulls
- El platistèirid africà
- El jacana sud-americà (Jacana jacana)
- La fredeluga senegalesa (Vanellus senegallus)
- Molts faisans mascles
- El tirà d'ulleres

Mamífers

Els mamífers que tenen barbes són:

Moltes cabres domèstiques, tenen una protuberància carnosa que penja a banda i banda del coll.
Alguns porcs domèstics, com ara el kunekune, porc natiu lituà i el Red wattle, tenen una protuberància carnosa que penja a banda a banda del coll.

Galeria

Un faisà comú (Phasianus colchicus) amb barbetes facials de color vermell brillant
Un casuari meridional amb barbetes dobles que pengen del coll
Una cabra amb barbes a la base del coll
Un porc Red wattle amb les barbes a la base del coll

Referències

↑ Els Ocells d'Amèrica
↑ Richard Bowdler Sharpe. 1888.
↑ És gran wattles va relacionar a genotips de MHC particular en el faisà mascle?
↑ N. Stromberg 2008
↑ John Blanc. 1790.

Viccionari

[1] Els Ocells d'Amèrica

[2] Richard Bowdler Sharpe. 1888.

[3] És gran wattles va relacionar a genotips de MHC particular en el faisà mascle?

[4] N. Stromberg 2008

[5] John Blanc. 1790.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 [[Fitxer:Rooster_portrait2.jpg|miniatura|Les barbes del [[gall]] pengen del coll]]
-Una&nbsp;'''barba''' és una [[carúncula]] carnosa que penja de diverses parts del cap o del coll en diversos grups d'aus i mamífers.&nbsp;Una '''carúncula''' es defineix com "una petita excrescència, carnosa que és una part normal de l'anatomia d'un animal". Dins d'aquesta definició, les carúncules en aus inclouen les barbes, la [[papada (anatomia animal)|papada]], les [[braçolada|braçolades]] i lòbuls de les orelles.&nbsp;Les barbes són generalment estructures aparellades, però poden esdevenir com una estructura única quan se la coneix de vegades com una papada.&nbsp;Les barbetes són amb freqüència els òrgans de [[dimorfisme sexual]]. En algunes aus, les carúncules són teixit erèctil i poden o no tenir una coberta de plomes.<ref>''Els Ocells d'Amèrica''</ref><ref>Richard Bowdler Sharpe. 1888.</ref>
+Una '''barba''' és una [[carúncula]] carnosa que penja de diverses parts del cap o del coll en diversos grups d'aus i mamífers. Una '''carúncula''' es defineix com "una petita excrescència, carnosa que és una part normal de l'anatomia d'un animal". Dins d'aquesta definició, les carúncules en aus inclouen les barbes, la [[papada (anatomia animal)|papada]], les [[braçolada|braçolades]] i lòbuls de les orelles. Les barbes són generalment estructures aparellades, però poden esdevenir com una estructura única quan se la coneix de vegades com una papada. Les barbetes són amb freqüència els òrgans de [[dimorfisme sexual]]. En algunes aus, les carúncules són teixit erèctil i poden o no tenir una coberta de plomes.<ref>''Els Ocells d'Amèrica''</ref><ref>Richard Bowdler Sharpe. 1888.</ref>
-Les barbetes són sovint una característica [[Morfologia (biologia)|morfològica]] sorprenent d'animals que l'inclouen en el seu nom comú.&nbsp;Per exemple, el casuari del sud i del nord se'l coneix com el casuari-doble de barbes i barbes sola, respectivament, i hi ha una raça de porc domèstic coneguda com el [[Red Wattle|Red wattle]].
+Les barbetes són sovint una característica [[Morfologia (biologia)|morfològica]] sorprenent d'animals que l'inclouen en el seu nom comú. Per exemple, el casuari del sud i del nord se'l coneix com el casuari-doble de barbes i barbes sola, respectivament, i hi ha una raça de porc domèstic coneguda com el [[Red Wattle|Red wattle]].
 == Ocells ==
 === Funció ===
-En ocells, les barbes sovint són un guarniment per festejar les&nbsp;[[Selecció sexual|potencials parelles]].&nbsp;Les grans barbes estan correlacionades amb alts nivells de testosterona, una bona nutrició i la capacitat d'evadir els depredadors, que al seu torn indica un company amb possibilitats d'èxit. També s'ha proposat que els òrgans ornamentals com ara les barbes estan associats amb&nbsp;[[Gen|gens]] que codifiquen per a la resistència a malalties.<ref>[[doi:10.1007/s10709-010-9440-5|És gran wattles va relacionar a genotips de MHC particular en el faisà mascle?]]</ref>
+En ocells, les barbes sovint són un guarniment per festejar les [[Selecció sexual|potencials parelles]]. Les grans barbes estan correlacionades amb alts nivells de testosterona, una bona nutrició i la capacitat d'evadir els depredadors, que al seu torn indica un company amb possibilitats d'èxit. També s'ha proposat que els òrgans ornamentals com ara les barbes estan associats amb&nbsp;[[Gen|gens]] que codifiquen per a la resistència a malalties.<ref>[[doi:10.1007/s10709-010-9440-5|És gran wattles va relacionar a genotips de MHC particular en el faisà mascle?]]</ref>
 === Exemples ===
-Els&nbsp;[[Ocell|ocells]]&nbsp;que tenen barbes són:
+Els [[Ocell|ocells]] que tenen barbes són:
 * Del coll o gola
 ** Els ocells de la família dels [[casuàrid|casuàrids]]: el casuari&nbsp;[[Casuari unicarunculat|del nord]], [[Casuari|del sud]], i [[Casuari de Bennett|nan]]
@@ Línia 19: / Línia 19: @@
 ** Algunes [[Anthochaera|aus aquàtiques]] [[Llista d'ocells d'Austràlia|australianes]] (Anthochaera ''spp''.)<ref>John Blanc. 1790.</ref>
 ** Les [[Cal·leid|aus aquàtiques neozelandeses]] (''Callaeidae''), les quals inclouen el [[Callaeas|kokako]], el [[Philesturnus carunculatus|tieke]], i la [[Heteralocha acutirostris|huia]]
-** La&nbsp;[[grua carunculada]] (''Bugeranus carunculatus'')
+** La [[grua carunculada]] (''Bugeranus carunculatus'')
 * A sota o al voltant dels ulls
 ** El [[platistèirid]] africà
@@ Línia 25: / Línia 25: @@
 ** La [[fredeluga senegalesa]] (''Vanellus senegallus'')
 ** Molts [[faisà|faisans]] mascles
-** El&nbsp;[[tirà d'ulleres]]
+** El [[tirà d'ulleres]]
 == Mamífers ==
-Els&nbsp;[[Mamífer|mamífers]]&nbsp;que tenen barbes són:
+Els [[Mamífer|mamífers]] que tenen barbes són:
 * Moltes [[Cabra|cabres]] domèstiques, tenen una protuberància carnosa que penja a banda i banda del coll.
 * Alguns [[Sus|porcs]] domèstics, com ara el [[kunekune]], [[porc natiu lituà]] i el [[Red Wattle|Red wattle]], tenen una protuberància carnosa que penja a banda a banda del coll.