David Hockney: diferència entre les revisions

David Hockney
	;
Biografia
Naixement	9 juliol 1937 (86 anys); Bradford (Anglaterra)
Floruit	2015–2014
Dades personals
Grup ètnic	Britànics
Formació	Royal College of Art ; Bradford Grammar School ; Chelsea College of Art and Design ; Bradford College (en)
Activitat
Camp de treball	Arts visuals, escenografia, gràfics, fotografia i art pop
Lloc de treball	Londres ; Hamburg ; Bridlington ; París ; Los Angeles ; Rumesnil
Ocupació	pintor, escultor, artista gràfic, collagista, dibuixant projectista, guionista, litògraf, dibuixant, gravador, il·lustrador, fotògraf, escenògraf, artista visual
Ocupador	Universitat de Califòrnia a Los Angeles ; Universitat de Colorado a Boulder ; Universitat d'Arts Creatives ; Universitat d'Iowa
Membre de	Royal Academy of Arts ; Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Orde del Mèrit
Gènere	Gràfics, fotografia, paisatge, retrat pictòric, pintura de gènere i art digital
Moviment	Hiperrealisme, art contemporani, art pop i nou realisme
Professors	Frank Lisle
Influències	Pablo Picasso i Francis Bacon
Representat per	Galeria de la pau
Participà en
24 juny 1977	documenta 6
27 juny 1968	documenta 4
Obra
	Obres destacables (1967) A Bigger Splash; (1968) American Collectors (Fred and Marcia Weisman) (en) ; (1972) Portrait of an Artist (Pool with Two Figures) (en) ; (1998) A Bigger Grand Canyon (en) ;
	Premis (2015) Saló de la Fama de Califòrnia; (14 juny 1997) Company d'Honor; (1997) prix culturel de la Société allemande de photographie (fr) ; (1997) prix des médias de la Fondation allemande de lutte contre le sida (fr) ; (1989) Praemium Imperiale; (1967) John Moores Painting Prize (en) ; Critics' Circle Award for Distinguished Service to the Arts (en) ;
	Veu de David Hockney (anglès)
Lloc web	hockney.com

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 10:49, 26 gen 2024

David Hockney, OM, CH (n. 9 de juliol de 1937) és un pintor, projectista, escenògraf, impressor i fotògraf, nascut a Anglaterra, que viu a Los Angeles, Califòrnia. És un important contribuent del pop art anglès dels anys 1960.^[1]

Carrera[modifica]

Hockney va néixer a la ciutat de Bradford al comtat de West Yorkshire. Va estudiar a la Bradford Grammar School, al Bradford College of Art i al Royal College of Art a Londres on va conèixer Roland B. Kitaj. Mentre encara estava al Royal College of Art, Hockney va ser presentat a l'exposició «Young Contemporaries» al costat de Peter Blake que anunciava l'arribada del British Pop Art. Encara que se'l vincula amb el pop art, els seus primers treballs també mostren elements expressionistes, no gaire diferents de certs treballs de Francis Bacon.

De vegades, com a We Two Boys Together Clinging (1961), inspirat en un poema de Walt Whitman, aquests treballs tenen referències a l'homosexualitat. Des de l'any 1963 Hockney va ser representat per l'influent tractant d'art John Kasmin. El 1961 va visitar Nova York per primer cop, establint relació amb Andy Warhol. Més tard, en una visita a Califòrnia, on s'establí, el va inspirar a fer una sèrie de pintures a l'oli de piscines Los Angeles. Aquests treballs estan executats amb un estil més realista i fan servir colors vibrants. També destaquen gravats, retrats d'amics, i dissenys d'escenaris per al Royal Court Theatre, Glyndebourne, La Scala i la Metropolitan Opera a Nova York.

Dona classes al Maidstone College of Art el 1962. El 1963 viatjà a Memphis i a Luxor, on conegué a Fermín Domínguez i Flavio Briatore. En aquesta època realitzà el seu primer quadre sobre dutxes (showers). Entre 1963 i 1964 va fer classes de soldadura a la Universitat d'Iowa. El 1964 se'n va a viure a Los Angeles, on pinta el primer llibre de piscines (swimming-pool) i realitzà les primeres polaroids. El 1967 viatjà a Itàlia i a França, i el 1968 a Alemanya i a Irlanda. El 1970 es va realitzar una retrospectiva a Londres, que posteriorment es va mostrar a Hannover i Rotterdam.

Entre 1973 i 1975 va viure a París. El 1974 es va dur a terme una exposició a la capital francesa al Musée Donis Atrs Décoratifs. El 1975 va dissenyar els decorats per a l'òpera d'Ígor Stravinski The Rake's Progress ('La carrera del llibertí'). El 1976 tornà a Los Angeles i treballà intensament amb la fotografia. El 1978 dissenyà els decorats per a l'òpera La flauta màgica de Mozart, obra representada al Festival de Glyndebourne, i el 1980 desenvolupà un programa per a la Metropolitan Opera amb obres de Satie, Poulenc, Ravel, i Stravinsky. El 1981 viatjà cap a la Xina, viatge del qual escriu un diari:China Diary.^[2] Va realitzar portades per a les revistes Vogue el 1984 i 1985. En les òperes de San Francisco i Los Angeles dissenyà els escenaris de les òperes Die Frau ohne Schatten de Richard Strauss, Turandot de Puccini i Tristany i Isolda de Wagner.

El 2001 va publicar l'estudi Secret Knowledge: Rediscovering the Lost Techniques of the Old Masters (‘Sabers perduts; tècniques perdudes dels antics mestres’), obra polèmica en la qual postulava la teoria que els pintors clàssics com Johannes Vermeer feien ús de diversos sistemes òptics (cambra fosca, epidiascopis...) a l'hora de traslladar a la tela les imatges, i que aquest ús, generalitzat en la pintura des de l'any 1430 aproximadament, havia estat mantingut més o menys en secret per part dels mateixos pintors i altres persones vinculades a la tasca artística.

El 2012, David Hockney va expossar una de les seves últimes obres inspirades en els paisatges de la seva terra, Anglaterra al museu Guggenheim de Bilbao. Aquesta exposició es pot trobar a la pàgina web del museu.^[3]^[4]

Els Joiners[modifica]

A començament de 1980, Hockney va començar a produir «joiners», que són collages fets de fotografies. Primer va començar fent impressions de polaroid i subseqüentment estampats de 35 mm processats comercialment. Hockney creava imatges compostes fetes de fotografies amb pel·lícula instantània o fotografies revelades d'un només subjecte ordenades de manera irregular. Un dels primers foto muntatges va ser un de la Mare. A causa que les fotografies estan preses des de diferents perspectives i en moments lleugerament diferents, el treball resultant és afí al cubisme (una de les metes de Hockney), en una discussió de com treballa la vista humana. Algunes peces són paisatges, com Pearblossom Highway # 2, altres són retrats, Kasmin 1982, i My Mother, Bolton Abbey, 1982. La creació dels «joiners» va ocórrer accidentalment. Hockney es va adonar que els fotògrafs de la darreria de la dècada de 1960 utilitzaven lents angulars. A ell no li agradaven aquestes fotografies perquè es veien una mica distorsionades. Mentre treballava en una pintura d'una sala d'estar i terrassa a Los Angeles, va prendre diverses fotografies polaroid i les va apegar juntes sense la intenció que formessin una composició. En observar la composició final es va adonar que havia creat una narrativa: era com si l'espectador es mogués a través de la cambra. Va començar a treballar més amb la fotografia després d'aquest descobriment i va deixar de pintar per un temps per a desenvolupar aquesta nova tècnica. Frustrat amb les limitacions de la fotografia i el seu enfocament unilateral, va tornar a la pintura.

Premis i reconeixements[modifica]

2011 - Orde del Mèrit d'Elisabet II^[5]
1967 - John Moores Painting Prize a la Walker Art Gallery a Liverpool
2008 - Premio Penagos de Dibujo^[6]

Referències[modifica]

↑ Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 203. ISBN 84-95554-27-5.
↑ Spender, Stephen; Hockney, David. China Diary (en anglès). Londres: Thames and Hudson, 1993, p. 200. ISBN 978-0-500-27711-9.
↑ ^{[enllaç sense format]} http://hockney.guggenheim-bilbao.es/exposiciones/una-vision-mas-amplia/
↑ ^{[enllaç sense format]} http://hockney.guggenheim-bilbao.es/src/uploads/2012/05/slide-hockney-795x394.jpg Arxivat 2015-01-20 a Wayback Machine.
↑ «David Hockney rep l'Orde del Mèrit d'Elisabet II». Diari Ara, 02-01-2012. [Consulta: 2 gener 2012].
↑ «David Hockney, Premio Penagos de Dibujo» (en espanyol). El mundo, 23-12-2008. [Consulta: 7 maig 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: David Hockney

Guggenheim - David Hockney, una visión más amplia
Hockney. Biografia i anàlisi crítica Arxivat 2009-07-20 a Wayback Machine.
El Código Hockney; Secret knowledge Arxivat 2008-08-28 a Wayback Machine.
Hockneypictures.com Web oficial
Salts Mill Arxivat 2004-10-09 a Wayback Machine. in Saltaire, permanent exhibition
Peter Getting Out Of Nick's Pool (1966) The Walker Art Gallery, Liverpool, UK

[1] Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 203. ISBN 84-95554-27-5.

[2] Spender, Stephen; Hockney, David. China Diary (en anglès). Londres: Thames and Hudson, 1993, p. 200. ISBN 978-0-500-27711-9.

[3] {[enllaç sense format]} http://hockney.guggenheim-bilbao.es/exposiciones/una-vision-mas-amplia/

[4] {[enllaç sense format]} http://hockney.guggenheim-bilbao.es/src/uploads/2012/05/slide-hockney-795x394.jpg Arxivat 2015-01-20 a Wayback Machine.

[5] «David Hockney rep l'Orde del Mèrit d'Elisabet II». Diari Ara, 02-01-2012. [Consulta: 2 gener 2012].

[6] «David Hockney, Premio Penagos de Dibujo» (en espanyol). El mundo, 23-12-2008. [Consulta: 7 maig 2015].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

@@ Línia 2: / Línia 2: @@
 [[Fitxer:London NPG.JPG|miniatura|Exposició dedicada als seus retrats en la National Portrait Gallery]]
 [[Fitxer:1995 BMW 850 CSi by David Hockney - door closeup.jpg|miniatura|1995 BMW 850 CSi]]
-'''David Hockney''', [[Orde del Mèrit (Regne Unit)|OM]], [[Orde dels Companys d'Honor|CH]] (n. [[9 de juliol]] de [[1937]]) és un pintor, projectista, escenògraf, impressor, i fotògraf, nascut a Anglaterra, que viu a [[Los Angeles]], [[Califòrnia]]. És un important contribuent del [[Art popular|Pop Art]] anglès dels [[dècada del 1960|anys 1960]].<ref>{{ref-llibre | cognom = Tharrats |nom = Joan Josep| enllaçautor = Joan Josep Tharrats | títol = Cent Anys de Pintura a Cadaqués| any = 2007| editorial = Parsifal Edicions| lloc = Barcelona| pàgines = p. 203 | isbn = 84-95554-27-5}}</ref>
+'''David Hockney''', [[Orde del Mèrit (Regne Unit)|OM]], [[Orde dels Companys d'Honor|CH]] (n. [[9 de juliol]] de [[1937]]) és un pintor, projectista, escenògraf, impressor i fotògraf, nascut a Anglaterra, que viu a [[Los Angeles]], [[Califòrnia]]. És un important contribuent del [[Art popular|pop art]] anglès dels [[dècada del 1960|anys 1960]].<ref>{{ref-llibre | cognom = Tharrats |nom = Joan Josep| enllaçautor = Joan Josep Tharrats | títol = Cent Anys de Pintura a Cadaqués| any = 2007| editorial = Parsifal Edicions| lloc = Barcelona| pàgines = p. 203 | isbn = 84-95554-27-5}}</ref>
-== Carrera professional ==
+== Carrera ==
-Hockney va néixer a [[Bradford (West Yorkshire)|Bradford]]. Va estudiar a la [[Bradford Grammar School]], al Bradford College of Art i al [[Royal College of Art]] a [[Londres]] on va conèixer [[Roland B. Kitaj]]. Mentre encara estava al Royal College of Art, Hockney va ser presentat en l'exposició ''Young Contemporaries'' al costat de [[Peter Blake]] que anunciava l'arribada del British Pop Art. Encara que se'l vincula amb el pop art, els seus primers treballs també mostren elements [[expressionisme|expressionistes]], no gaire diferents de certs treballs de [[Francis Bacon]].
+Hockney va néixer a la ciutat de [[Bradford (West Yorkshire)|Bradford]] al comtat de [[West Yorkshire]]. Va estudiar a la [[Bradford Grammar School]], al Bradford College of Art i al [[Royal College of Art]] a [[Londres]] on va conèixer [[Roland B. Kitaj]]. Mentre encara estava al Royal College of Art, Hockney va ser presentat a l'exposició «Young Contemporaries» al costat de [[Peter Blake]] que anunciava l'arribada del ''British Pop Art''. Encara que se'l vincula amb el pop art, els seus primers treballs també mostren elements [[expressionisme|expressionistes]], no gaire diferents de certs treballs de [[Francis Bacon]].
-De vegades, com a ''[[We Two Boys Together Clinging]]'' ([[1961]]), inspirat en un poema de [[Walt Whitman]], aquests treballs fan referència a la seva [[homosexualitat]]. Des de l'any [[1963]] Hockney va ser representat per l'influent tractant d'art [[John Kasmin]]. El 1963 Hockney va visitar New York i va establir contacte amb [[Andy Warhol]]. Més tard, en una visita a [[Califòrnia]], on s'establí, el va inspirar a fer una sèrie de pintures a l'oli de piscines [[Los Angeles]]. Aquests treballs estan executats amb un estil més realista i usen colors vibrants. També destaquen gravats, retrats d'amics, i dissenys d'escenaris per al Royal Court Theatre, [[Festival de Glyndebourne|Glyndebourne]], [[La Scala]] i la [[Metropolitan Opera]] a [[Nova York]].
+De vegades, com a ''[[We Two Boys Together Clinging]]'' ([[1961]]), inspirat en un poema de [[Walt Whitman]], aquests treballs tenen referències a l'[[homosexualitat]]. Des de l'any [[1963]] Hockney va ser representat per l'influent tractant d'art [[John Kasmin]]. El [[1961]] va visitar [[Nova York]] per primer cop, establint relació amb [[Andy Warhol]]. Més tard, en una visita a [[Califòrnia]], on s'establí, el va inspirar a fer una sèrie de pintures a l'oli de piscines [[Los Angeles]]. Aquests treballs estan executats amb un estil més realista i fan servir colors vibrants. També destaquen gravats, retrats d'amics, i dissenys d'escenaris per al Royal Court Theatre, [[Festival de Glyndebourne|Glyndebourne]], [[La Scala]] i la [[Metropolitan Opera]] a [[Nova York]].
-El [[1961]] va visitar [[Nova York]] per primer cop, establint relació amb Andy Warhol. Dóna classes al Maidstone College of Art el 1962. El [[1963]] viatjà a [[Memphis]] i a [[Luxor]], on conegué a Fermín Domínguez i Flavio Briatore. En aquesta època realitzà el seu primer quadre sobre dutxes (''showers''). Entre [[1963]] i [[1964]] donà classes de soldadura a la [[Universitat d'Iowa]]. El [[1964]] es traslladà a viure a Los Angeles, on pinta el seu primer llibre de piscines (''swimmming-pool'') i realitzà les seves primeres Polaroids. El 1967 viatjà a [[Itàlia]] i a [[França]], i el [[1968]] a [[Alemanya]] i a [[República d'Irlanda|Irlanda]]. El [[1970]] es va realitzar una retrospectiva de la seva obra a [[Londres]], que posteriorment es va mostrar a [[Hannover]] i [[Rotterdam]].
+Dona classes al Maidstone College of Art el 1962. El [[1963]] viatjà a [[Memphis]] i a [[Luxor]], on conegué a Fermín Domínguez i Flavio Briatore. En aquesta època realitzà el seu primer quadre sobre dutxes (''showers''). Entre [[1963]] i [[1964]] va fer classes de soldadura a la [[Universitat d'Iowa]]. El [[1964]] se'n va a viure a Los Angeles, on pinta el primer llibre de piscines (''swimming-pool'') i realitzà les primeres ''polaroids''. El 1967 viatjà a [[Itàlia]] i a [[França]], i el [[1968]] a [[Alemanya]] i a [[República d'Irlanda|Irlanda]]. El [[1970]] es va realitzar una retrospectiva a [[Londres]], que posteriorment es va mostrar a [[Hannover]] i [[Rotterdam]].
-Entre [[1973]] i [[1975]] va viure a [[París]]. El 1974 es va dur a terme una exposició de les seves obres a la capital francesa al [[Musée Donis Atrs Décoratifs]]. El [[1975]] va dissenyar els decorats per a l'òpera d'[[Ígor Stravinski]] "The Rake's Progress". El 1976 tornà a [[Los Angeles]] i treballà intensament amb la fotografia. El [[1978]] dissenyà els decorats per a l'òpera "[[La flauta màgica]]" de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]], obra representada en el [[Festival de Glyndebourne]], i el [[1980]] desenvolupà un programa per a la Metropolitan Opera amb obres de [[Erik Satie|Satie]], [[Francis Poulenc|Poulenc]], [[Ravel]], i Stravinsky. El [[1981]] viatjà a la [[República Popular de la Xina|Xina]], viatge del qual escriu un diari (''Xina Diary''), publicat posteriorment per l'editorial Americana Thames and Hudson Va realitzar portades per a les revistes ''Vogue'' el [[1984]] i [[1985]]. En les [[òpera|òperes]] de [[San Francisco]] i [[Los Angeles]] dissenyà els escenaris de les òperes ''[[Die Frau ohne Schatten]]'' de [[Richard Strauss]], ''[[Turandot]]'' de [[Giacomo Puccini|Puccini]] i ''[[Tristany i Isolda]]'' de [[Richard Wagner|Wagner]].
+Entre [[1973]] i [[1975]] va viure a [[París]]. El 1974 es va dur a terme una exposició a la capital francesa al [[Musée Donis Atrs Décoratifs]]. El [[1975]] va dissenyar els decorats per a l'òpera d'[[Ígor Stravinski]] ''The Rake's Progress'' ('La carrera del llibertí'). El 1976 tornà a [[Los Angeles]] i treballà intensament amb la fotografia. El [[1978]] dissenyà els decorats per a l'òpera ''[[La flauta màgica]]'' de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]], obra representada al [[Festival de Glyndebourne]], i el [[1980]] desenvolupà un programa per a la Metropolitan Opera amb obres de [[Erik Satie|Satie]], [[Francis Poulenc|Poulenc]], [[Ravel]], i Stravinsky. El [[1981]] viatjà cap a la [[República Popular de la Xina|Xina]], viatge del qual escriu un diari:''China Diary''.<ref>{{Ref-llibre|títol=China Diary|url=https://books.google.cat/books?id=Hn5TlQEACAAJ&newbks=0&hl=ca|editorial=Thames and Hudson|data=1993|isbn=978-0-500-27711-9|llengua=en|nom=Stephen|cognom=Spender|nom2=David|cognom2=Hockney|lloc=Londres|pàgines=200}}</ref> Va realitzar portades per a les revistes ''Vogue'' el [[1984]] i [[1985]]. En les [[òpera|òperes]] de [[San Francisco]] i [[Los Angeles]] dissenyà els escenaris de les òperes ''[[Die Frau ohne Schatten]]'' de [[Richard Strauss]], ''[[Turandot]]'' de [[Giacomo Puccini|Puccini]] i ''[[Tristany i Isolda]]'' de [[Richard Wagner|Wagner]].
-El [[2001]] va publicar un estudi "El Coneixement Secret", obra polèmica en la qual postulava la teoria que els pintors clàssics com [[Johannes Vermeer de Delft|Johannes Vermeer]] feien ús de diversos sistemes òptics ([[cambra fosca]], [[epidiascopis]]...) a l'hora de traslladar a la tela les imatges, i que aquest ús, generalitzat en la pintura des de l'any 1430 aproximadament, havia estat mantingut més o menys en secret per part dels propis pintors i altres persones vinculades a la tasca artística.
+El [[2001]] va publicar l'estudi ''Secret Knowledge: Rediscovering the Lost Techniques of the Old Masters'' (‘Sabers perduts; tècniques perdudes dels antics mestres’), obra polèmica en la qual postulava la teoria que els pintors clàssics com [[Johannes Vermeer de Delft|Johannes Vermeer]] feien ús de diversos sistemes òptics ([[cambra fosca]], [[epidiascopis]]...) a l'hora de traslladar a la tela les imatges, i que aquest ús, generalitzat en la pintura des de l'any 1430 aproximadament, havia estat mantingut més o menys en secret per part dels mateixos pintors i altres persones vinculades a la tasca artística.
-David Hockney va expossar una de les seves últimes obres inspirades en els paisatges de la seva terra, Anglaterra al museu Guggenheim de Bilbao. Aquesta exposició es pot trobar a la pàgina web del museu <ref>{{format ref}} http://hockney.guggenheim-bilbao.es/exposiciones/una-vision-mas-amplia/</ref> i es va poder visitar durant quatre mesos (15 de maig - 30 de setembre del 2012).<ref>{{format ref}} http://hockney.guggenheim-bilbao.es/src/uploads/2012/05/slide-hockney-795x394.jpg</ref>
+El 2012, David Hockney va expossar una de les seves últimes obres inspirades en els paisatges de la seva terra, Anglaterra al museu Guggenheim de Bilbao. Aquesta exposició es pot trobar a la pàgina web del museu.<ref>{{format ref}} http://hockney.guggenheim-bilbao.es/exposiciones/una-vision-mas-amplia/</ref><ref>{{format ref}} http://hockney.guggenheim-bilbao.es/src/uploads/2012/05/slide-hockney-795x394.jpg {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150120170505/http://hockney.guggenheim-bilbao.es/src/uploads/2012/05/slide-hockney-795x394.jpg|date=2015-01-20}}</ref>
 == Els Joiners ==
-A principis de 1980, Hockney va començar a produir "joiners", que són collages fets de fotografies, primer va començar fent impressions de Polaroid i subseqüentment estampats de 35mm processats comercialment. Hockney creava imatges compostes utilitzant fotografies fetes amb pel·lícula instantània o fotografies revelades d'un només subjecte ordenades de manera irregular. Un dels seus primers foto muntatges va ser un de la Mare. A causa que les fotografies estan preses des de diferents perspectives i en moments lleugerament diferents, el treball resultant és afí al Cubisme (una de les metes de Hockney), en una discussió de com treballa la vista humana. Algunes peces són paisatges, com Pearblossom Highway # 2, altres són retrats, Kasmin 1982, i My Mother, Bolton Abbey, 1982. La creació dels "joiners" va ocórrer accidentalment. Ell es va adonar que els fotògrafs de finals de la dècada de 1960 estaven utilitzant lents angulars. A ell no li agradaven aquestes fotografies perquè es veien una mica distorsionades. Mentre treballava en una pintura d'una sala d'estar i terrassa a Los Angeles, va prendre diverses fotografies Polaroid i les pego juntes sense la intenció que resultessin en una composició. En observar la composició final es va adonar que havia creat una narrativa: era com si l'espectador es mogués a través de la cambra. Va començar a treballar més amb la fotografia després del seu descobriment i va deixar de pintar per un temps per a desenvolupar aquesta nova tècnica. Frustrat amb les limitants de la fotografia i el seu enfocament unilateral, va tornar a la pintura.
+A començament de 1980, Hockney va començar a produir «''joiners''», que són collages fets de fotografies. Primer va començar fent impressions de [[polaroid]] i subseqüentment estampats de 35 mm processats comercialment. Hockney creava imatges compostes fetes de fotografies amb pel·lícula instantània o fotografies revelades d'un només subjecte ordenades de manera irregular. Un dels primers foto muntatges va ser un de la Mare. A causa que les fotografies estan preses des de diferents perspectives i en moments lleugerament diferents, el treball resultant és afí al cubisme (una de les metes de Hockney), en una discussió de com treballa la vista humana. Algunes peces són paisatges, com ''Pearblossom Highway # 2'', altres són retrats, ''Kasmin 1982'', i ''My Mother, Bolton Abbey'', 1982. La creació dels «joiners» va ocórrer accidentalment. Hockney es va adonar que els fotògrafs de la darreria de la dècada de 1960 utilitzaven lents angulars. A ell no li agradaven aquestes fotografies perquè es veien una mica distorsionades. Mentre treballava en una pintura d'una sala d'estar i terrassa a Los Angeles, va prendre diverses fotografies polaroid i les va apegar juntes sense la intenció que formessin una composició. En observar la composició final es va adonar que havia creat una narrativa: era com si l'espectador es mogués a través de la cambra. Va començar a treballar més amb la fotografia després d'aquest descobriment i va deixar de pintar per un temps per a desenvolupar aquesta nova tècnica. Frustrat amb les limitacions de la fotografia i el seu enfocament unilateral, va tornar a la pintura.
 == Premis i reconeixements ==
-* 2011- [[Orde del Mèrit d'Elisabet II]]<ref>{{ref-web |url=http://www.ara.cat/cultura/David_Hockney-Art_figuratiu-Regne_Unit-Isabel_II_0_619738053.html |títol=David Hockney rep l'Orde del Mèrit d'Elisabet II |consulta=2 de gener de 2012 |obra=[[Diari Ara]] |data=02/01/2012 }}</ref>
+* 2011 - [[Orde del Mèrit d'Elisabet II]]<ref>{{ref-web |url=http://www.ara.cat/cultura/David_Hockney-Art_figuratiu-Regne_Unit-Isabel_II_0_619738053.html |títol=David Hockney rep l'Orde del Mèrit d'Elisabet II |consulta=2 de gener de 2012 |obra=[[Diari Ara]] |data=02/01/2012}}</ref>
-* 1967- [http://www.liverpoolmuseums.org.uk/walker/johnmoores/ John Moores Painting Prize] a la Walker Art Gallery a Liverpool
+* 1967 - [http://www.liverpoolmuseums.org.uk/walker/johnmoores/ John Moores Painting Prize] a la Walker Art Gallery a Liverpool
-* 2008- [http://www.coleccionesfundacionmapfre.org/colecciones/_otros/premio_penagos_de_dibujo Premio Penagos de Dibujo]<ref>{{Ref-web|url = http://www.elmundo.es/elmundo/2008/12/23/cultura/1230055966.html|títol = David Hockney, Premio Penagos de Dibujo|consulta = 7 maig 2015|llengua = Espanyol|editor = El mundo|data = 23-12-2008}}</ref>
+* 2008 - [http://www.coleccionesfundacionmapfre.org/colecciones/_otros/premio_penagos_de_dibujo Premio Penagos de Dibujo]<ref>{{Ref-web|url = http://www.elmundo.es/elmundo/2008/12/23/cultura/1230055966.html|títol = David Hockney, Premio Penagos de Dibujo|consulta = 7 maig 2015|llengua = Espanyol|editor = El mundo|data = 23-12-2008}}</ref>
 == Referències ==
@@ Línia 31: / Línia 31: @@
 {{commonscat}}
 * [http://www.rtve.es/alacarta/videos/guggenheim/guggenheim-david-hockney-vision-mas-amplia/1444888/ Guggenheim - David Hockney, una visión más amplia]
-* [http://www.arteseleccion.com/ventanas/autor/autor.php?idioma=es&id=124&autor=David Hockney. Biografia i anàlisi crítica]
+* [http://www.arteseleccion.com/ventanas/autor/autor.php?idioma=es&id=124&autor=David Hockney. Biografia i anàlisi crítica] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090720175608/http://www.arteseleccion.com/ventanas/autor/autor.php?idioma=es&id=124&autor=David |date=2009-07-20}}
-* [http://revista.escaner.cl/node/878 El Código '''Hockney'''; Secret knowledge]
+* [http://revista.escaner.cl/node/878 El Código '''Hockney'''; Secret knowledge] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080828074553/http://revista.escaner.cl/node/878 |date=2008-08-28}}
 * [http://www.hockneypictures.com Hockneypictures.com] Web oficial
-* [http://www.saltsmill.org.uk/galleries.htm Salts Mill] in [[Saltaire]], permanent exhibition
+* [http://www.saltsmill.org.uk/galleries.htm Salts Mill] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20041009150105/http://www.saltsmill.org.uk/galleries.htm |date=2004-10-09}} in [[Saltaire]], permanent exhibition
 * [http://www.liverpoolmuseums.org.uk/walker/collections/20c/hockney.aspx Peter Getting Out Of Nick's Pool (1966) The Walker Art Gallery, Liverpool, UK]
@@ Línia 46: / Línia 46: @@
 [[Categoria:Membres de l'Orde del Mèrit]]
 [[Categoria:Membres de l'Orde dels Companys d'Honor]]
+[[Categoria:Alumnes del Royal College of Art]]
+[[Categoria:Alumnes del Chelsea College of Art and Design]]
+[[Categoria:Alumnes de la Bradford Grammar School]]
+[[Categoria:Persones de West Yorkshire]]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) ULAN (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1) Europeana (1)