Lutècia: diferència entre les revisions

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Lutècia
Tipus	jaciment arqueològic romà
Localitzat a l'entitat geogràfica	île de la Cité
Localització
Entitat territorial administrativa	Gàl·lia Lugdunesa
	48° 51′ 17″ N, 2° 20′ 51″ E / 48.8547°N,2.3475°E

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 18:22, 1 feb 2024

Lutècia (llatí Lutetia o Lutetia Parisiorum, grec Λουκοτεκία) era una ciutat de la Gàl·lia al límit entre la Cèltica i la Bèlgica, al territori dels gals parisis (parisii) a la regió del Sena. La ciutat és esmentada per primer cop per Juli Cèsar, que hi va celebrar una reunió amb els estats gals l'any 53 aC. L'anomena Lutetia Parisiorum, i és la predecessora de París, la capital actual de França.

A les operacions de Tit Labiè de l'any 52 aC que explica Cèsar, diu que Lutècia era una illa al Sequana (Sena). Estrabó copia aquesta localització i l'anomena Λουκοτοκία ("Loukotokia"). Vibi Seqüestre també diu que Lutècia era una illa.^[1]

Quan Cèsar preparava l'atac a Gergòvia (52 aC) va enviar al tribú Tit Labiè amb quatre legions contra els parisis i els sènons, els seus veïns, amb els que tenien alguna mena d'unió política. Labiè va avançar des d'Agedincum seguint el Sena i el cap gal Camulogè l'esperava a una zona de maresmes per impedir-li travessar el riu i Labiè, al no poder creuar per la zona de maresmes va sortir del camp de nit i va retornar a Melodunum (Melum) una ciutat dels sènons, i es va apoderar de la ciutat i de 50 vaixells i llavors va marxar contra Lutècia. Quan ja la tenia a la vista els gals la van incendiar, van destruir els ponts i es van col·locar a la riba del Sena deixant a Labiè al mig. Coneguda la derrota de Cèsar a Gergòvia, els bel·lòvacs es van unir als sènons i van atacar també a Labiè que es va poder retirar cap a Melodunum. Després va poder rebutjar l'atac dels gals i es va poder retirar cap a Agedincum.^[2]

Finalment la ciutat, com altres ciutats dels gals, va agafar el nom de la tribu que la poblava i es va dir Civitas Parisiorum. Zòsim, un escriptor de la meitat del segle V ja l'anomenaParisium a la Història Nova i segons la Notitia Dignitatum els romans hi tenien una base fluvial governada per un praefectus classis Parisiis. L'antiga ciutat a l'illa dins el Sena és la moderna Île de la Cité, i tenia al costat una altra illa on és avui Notre Dame. Les dos illes no van quedar unides fins al segle xvi. El nom va acabar convertit en París a l'alta edat mitjana.

Sota domini romà era una ciutat no gaire gran, que Ammià Marcel·lí qualifica de castell (no li dona el títol de ciutat) i Zòsim la defineix com a "petita ciutat" (πολίχνη). A Lutècia les legions van proclamar emperador Julià l'Apòstata l'any 359. A finals del segle V els francs la van ocupar i el 508 Clodoveu I la va convertir en la seva capital.

Queden molt poques restes romanes a París. Unes excavacions prop de Notre-Dame van treure a la llum unes inscripcions del temps de Tiberi que mostren que els déus romans i els gals eren venerats conjuntament.^[1]

Lutècia també té una certa fama per aparèixer amb alguna freqüència en els àlbums d'Astèrix. És, per exemple, la ciutat del cosí de l'Obèlix (l'Amèrix), dels traficants de falç d'or, la ciutat on vivien en el seu passat els venedors de vins de l'escut Avern (entre ells l'Alàmbix), etcetera.^[3]

En 508, Clodoveu I estableix Lutècia com a capital del Regne Franc.^[4]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Smith, William (ed.). «Lutetia Parisiorum». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 16 febrer 2021].
↑ Juli Cèsar, De bello gallico VII, 57-62
↑ Picaud, Carine (dir.). Astérix de la A a la Z. Barcelona: Lunwerg, 2015. ISBN 9788416489015.
↑ Kelley, Russell. The Making of Paris (en anglès). Rowman & Littlefield, 2021, p. 10. ISBN 9781493050543.

[:0-1] 1,0 ^1,1 Smith, William (ed.). «Lutetia Parisiorum». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 16 febrer 2021].

[2] Juli Cèsar, De bello gallico VII, 57-62

[3] Picaud, Carine (dir.). Astérix de la A a la Z. Barcelona: Lunwerg, 2015. ISBN 9788416489015.

[4] Kelley, Russell. The Making of Paris (en anglès). Rowman & Littlefield, 2021, p. 10. ISBN 9781493050543.

[1]

[2]

[3]

[4]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-[[Fitxer:Plan de Paris Lutece BNF07710744.png|thumbnail|Pla de reconstitució lliure de Lutetia segons [[Jean-Baptiste Bourguignon d'Anville|Anville]] (1705).]]
-[[Fitxer:Le forum de Lutèce, maquette.JPG|thumbnail|Maqueta del [[fòrum]] de Lutetia ([[Museu Carnavalet]])]]
 {{polisèmia|Lutètia (motocicleta)}}
+{{Infotaula indret}}
-'''Lutetia Parisiorum''' (Λουκοτεκία) fou una ciutat de la [[Gàl·lia]] al limít entre la Cèltica i la Bèlgica, al territori dels gals [[parisis]] (''parisii'') a la regió del [[Sena]]. La ciutat és esmentada per primer cop per [[Juli Cèsar]], i és la predecessora de [[París]], la capital actual de [[França]].
+'''Lutècia''' (llatí ''Lutetia'' o ''Lutetia Parisiorum'', grec Λουκοτεκία) era una ciutat de la [[Gàl·lia]] al límit entre la Cèltica i la Bèlgica, al territori dels gals [[parisis]] (''parisii'') a la regió del [[Sena]]. La ciutat és esmentada per primer cop per [[Juli Cèsar]], que hi va celebrar una reunió amb els estats gals l'any 53 aC. L'anomena ''Lutetia Parisiorum'', i és la predecessora de [[París]], la capital actual de [[França]].
+A les operacions de [[Tit Labiè (tribú)|Tit Labiè]] de l'any [[52 aC]] que explica Cèsar, diu que Lutècia era una illa al ''[[Sequana]]'' ([[Sena]]). [[Estrabó]] copia aquesta localització i l'anomena Λουκοτοκία ("Loukotokia"). [[Vibi Seqüestre]] també diu que Lutècia era una illa.<ref name=:0 />
-Que el [[53 aC]] hi va celebrar una reunió amb caps gals, i l'esmenta sempre com ''Lutetia Parisiorum''. A les operacions del [[52 aC]] diu que era una illa al ''[[Sequana]]'' ([[Sena]]).
+[[Fitxer:Le forum de Lutèce, maquette.JPG|miniatura|esquerra|Maqueta del [[fòrum]] de Lutetia ([[Museu Carnavalet]])]]
-Quan Cèsar preparava l'[[Batalla de Gergòvia|atac a Gergòvia]] ([[52 aC]]) va enviar a [[Tit Labiè (tribú)|Tit Labiè]] amb quatre legions contra els parisis i els [[sènons]]. Labienus va avançar de d'[[Agedincum]] seguint el Sena i el cap gal [[camulogè]] l'esperava a una zona de maresmes per impedir-li creuar el riu i Labiè, al no poder creuar per la zona de maresmes va sortir del camp de nit i va retornar a ''Melodunum'' ([[Melum]]) una ciutat dels sènons, i es va apoderar de la ciutat i de 50 vaixells i llavors va marxar contra Lutècia. Quant ja la tenia a la vista els gals la van incendiar i van destruir els ponts i es van col·locar a la riba del Sena deixant a Labiè al mig. Coneguda la derrota de Cèsar a Gergòvia, els [[bel·lòvacs]] es van unir als sènons i van atacar també a Labiè que es va poder retirar cap a Melodunum. Després va poder rebutjar l'atac dels gals i es va poder retirar cap a Agedincum.<ref>[[Juli Cèsar]], ''[[De bello gallico]]'' VII, 57-62</ref>
+Quan Cèsar preparava l'[[Batalla de Gergòvia|atac a Gergòvia]] ([[52 aC]]) va enviar al tribú Tit Labiè amb quatre legions contra els parisis i els [[sènons]], els seus veïns, amb els que tenien alguna mena d'unió política. Labiè va avançar des d'[[Agedincum]] seguint el Sena i el cap gal [[Camulogè]] l'esperava a una zona de maresmes per impedir-li travessar el riu i Labiè, al no poder creuar per la zona de maresmes va sortir del camp de nit i va retornar a ''Melodunum'' ([[Melum]]) una ciutat dels sènons, i es va apoderar de la ciutat i de 50 vaixells i llavors va marxar contra Lutècia. Quan ja la tenia a la vista els gals la van incendiar, van destruir els ponts i es van col·locar a la riba del Sena deixant a Labiè al mig. Coneguda la derrota de Cèsar a Gergòvia, els [[bel·lòvacs]] es van unir als sènons i van atacar també a Labiè que es va poder retirar cap a Melodunum. Després va poder rebutjar l'atac dels gals i es va poder retirar cap a Agedincum.<ref>[[Juli Cèsar]], ''[[De bello gallico]]'' VII, 57-62</ref>
-Finalment la ciutat va agafar el nom del poble i es va dir ''Civitas Parisiorum''. Zosimus l'esmenta com ''Parisium''. Els romans hi tenien una base fluvial. L'antiga ciutat a l'illa dins el Sena és la moderna Cité, i tenia al costat una altra illa on és avui Notre Dame. Les dos illes no van quedar unides fins al segle XVI. El nom va acabar convertit en [[París]] a l'alta edat mitjana.
+Finalment la ciutat, com altres ciutats dels gals, va agafar el nom de la tribu que la poblava i es va dir ''Civitas Parisiorum''. [[Zòsim]], un escriptor de la meitat del segle V ja l'anomena''Parisium'' a la ''Història Nova'' i segons la ''[[Notitia Dignitatum]]'' els romans hi tenien una base fluvial governada per un ''[[praefectus classis]] Parisiis''. L'antiga ciutat a l'illa dins el Sena és la moderna ''[[Île de la Cité]]'', i tenia al costat una altra illa on és avui [[Notre-Dame de París|Notre Dame]]. Les dos illes no van quedar unides fins al {{segle|XVI}}. El nom va acabar convertit en [[París]] a l'alta edat mitjana.
-Sota domini romà fou una petita ciutat, que [[Ammià]] qualifica de castell (no li dóna el títol de ciutat) i [[Zosimus]] i Julià la defineixen com a "petita ciutat". [[Julià l'Apòstata]] hi fou proclamar emperador el [[359 aC]].
+Sota domini romà era una ciutat no gaire gran, que [[Ammià Marcel·lí]] qualifica de castell (no li dona el títol de ciutat) i Zòsim la defineix com a "petita ciutat" (πολίχνη). A Lutècia les legions van proclamar emperador [[Julià l'Apòstata]] l'any [[359]]. A finals del segle V els [[francs]] la van ocupar i el [[508]] [[Clodoveu I]] la va convertir en la seva capital.
+Queden molt poques restes romanes a París. Unes excavacions prop de Notre-Dame van treure a la llum unes inscripcions del temps de [[Tiberi]] que mostren que els déus romans i els gals eren venerats conjuntament.<ref name=:0>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url= http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0064%3Aalphabetic+letter%3DL%3Aentry+group%3D9%3Aentry%3Dlutetia-parisiorum-geo | consulta=16 de febrer de 2021 |títol=Lutetia Parisiorum |obra=Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)}}</ref>
-A finals del segle V fou ocupada pels francs i el [[508]] [[Clodoveu]] la va convertir en la seva capital.
-Lutècia també té una certa fama per aparèixer amb alguna freqüència en els Àlbums d'[[Astèrix]]. És, per exemple, la ciutat del cosí de l'Obèlix (l'Amèrix), dels traficants de falç d'or, la ciutat on vivien en el seu passat els venedors de vins de ''l'escut Avern'' (entre ells l'Alàmbix), etcetra.
+Lutècia també té una certa fama per aparèixer amb alguna freqüència en els àlbums d'[[Astèrix]]. És, per exemple, la ciutat del cosí de l'Obèlix (l'Amèrix), dels traficants de falç d'or, la ciutat on vivien en el seu passat els venedors de vins de ''l'escut Avern'' (entre ells l'Alàmbix), etcetera.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Picaud|nom=Carine (dir.)|títol=Astérix de la A a la Z|data=2015| editorial=Lunwerg|lloc=Barcelona|isbn=9788416489015}}</ref>
+En [[508]], [[Clodoveu I]] estableix Lutècia com a capital del [[Regne Franc]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Kelley |nom=Russell |títol=The Making of Paris |pàgines=10 |editorial=Rowman & Littlefield |any=2021 |isbn=9781493050543 |url=https://books.google.cat/books?id=8z8KEAAAQBAJ&pg=PA10&dq=clovis+508+paris+catholic&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjpyKe81LH6AhXNi1wKHd3wAtwQ6AF6BAgJEAI#v=onepage&q=clovis%20508%20paris%20catholic&f=false |llengua=anglès}}</ref>
-Les restes romanes són molt minses.
 == Referències ==
-{{referències}}
+{{Referències}}
-{{Projectes germans|commons=Lutetia|Lutetia}}
+{{Projectes germans}}
-{{coord|48.85|2.35|source:enwiki_type:city_region:FR|display=title}}
 {{Autoritat}}
+{{ORDENA:Lutecia}}
 [[Categoria:Ciutats celtes de la Gàl·lia Cèltica]]
-[[Categoria:Oppidum de la Gàl·lia Cèltica]]
+[[Categoria:Oppida de la Gàl·lia Cèltica]]
 [[Categoria:Ciutats romanes de la Gàl·lia Cèltica]]
 [[Categoria:Jaciments arqueològics de França]]
 [[Categoria:Història de París]]
-[[Categoria:Articles amb interviquis enllaçats a seccions]]
-[[la:Lutetia#Historia]]

Registres d'autoritat	VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1)