Demiürg: diferència entre les revisions
m eliminant redireccions de plantilla |
|||
| (10 revisions intermèdies per 6 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula personatge}} |
{{Infotaula personatge}} |
||
[[Fitxer:Lion-faced deity.jpg| |
[[Fitxer:Lion-faced deity.jpg|miniatura|Demiürg, déu creador amb cara de lleó.]] |
||
El '''demiürg''' (en grec significa "artesà"), en la filosofia idealista de [[Plató]], és considerat un [[déu]] creador del [[cosmos]]<ref name="dic">{{ref-llibre|cognom=Rodríguez Santidrián|nom=Pedro|títol=Diccionario de las religiones|pàgines=140-141|lloc=Madrid| editorial=Alianza|any=1994|isbn=84-7838-400-6|capítol=Demiurgo}}</ref> |
El '''demiürg''' (en grec significa "artesà"), en la filosofia idealista de [[Plató]], és considerat un [[déu]] creador del [[cosmos]].<ref name="dic">{{ref-llibre|cognom=Rodríguez Santidrián|nom=Pedro|títol=Diccionario de las religiones|pàgines=140-141|lloc=Madrid| editorial=Alianza|any=1994|isbn=84-7838-400-6|capítol=Demiurgo}}</ref> En la filosofia [[gnosticisme|gnòstica]] és l'entitat inferior a Déu que, sense ser necessàriament creadora{{Citació necessària|data=2016}}, és impulsora de l'univers que atrapa en la matèria les ànimes que són part de Déu. Al [[judaisme hel·lènic]] i al [[cristianisme]] no gnòstic s'utilitzà la paraula demiürg com a creador, aplicada a Déu. Els cristians hel·lènics ([[Filó d'Alexandria|Filó]], [[Pau de Tars]], i pares de l'església alexandrins) eren els qui utilitzaven aquest terme, especialment aquests últims<ref name="dic"/> |
||
==Gnosticisme== |
== Gnosticisme == |
||
El concepte platònic del '''demiürg''' és reprès pel [[gnosticisme]], identificant-lo amb [[Jehovà]] com al creador de la matèria. Però el que en el platonisme era imperfecció, en el gnosticisme es transforma en [[maldat]]. L'Univers era pels gnosticistes una gradació, des del més subtil (Déu) fins al més baix (la matèria). Així el '''demiürg''' com a creador i ordenador del món material, es converteix en encarnació del mal, empresonant als homes i encadenant-los a les passions materials. |
El concepte platònic del '''demiürg''' és reprès pel [[gnosticisme]], identificant-lo amb [[Jehovà]] com al creador de la matèria. Però el que en el [[platonisme]] era imperfecció, en el gnosticisme es transforma en [[maldat]]. L'Univers era pels gnosticistes una gradació, des del més subtil (Déu) fins al més baix (la matèria). Així el '''demiürg''' com a creador i ordenador del món material, es converteix en encarnació del mal, empresonant als homes i encadenant-los a les passions materials. |
||
L'[[Esperit]] és l'única part de la divinitat que correspon a l'ésser humà, el qual lliura una "batalla" permanent contra el cos i la matèria, transformant així la terra en infern, entenent per "infern" no el concepte de l'[[Hades]] o de l'[[ |
L'[[Esperit]] és l'única part de la divinitat que correspon a l'ésser humà, el qual lliura una "batalla" permanent contra el cos i la matèria, transformant així la terra en infern, entenent per "infern" no el concepte de l'[[Hades]] o de l'[[inframon]] sinó el lloc més allunyat de Déu. Tan sols la ''[[Sofia (saviesa)|sophia]]'', la [[saviesa]], la [[gnosi]], arriba per [[amor]] des del subtil fins a la terra per alliberar l'ésser humà de l'esclavitud de la matèria. La salvació no és una qüestió de creença o de pietat divina, sinó que es converteix en una revelació, sols possible per aquells que encara no han perdut del tot la poca divinitat que tots els sers humans posseïxen. |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
| Línia 16: | Línia 16: | ||
[[Categoria:Gnosticisme]] |
[[Categoria:Gnosticisme]] |
||
[[Categoria:Déus de la creació]] |
[[Categoria:Déus de la creació]] |
||
[[Categoria:Platonisme]] |
|||
Revisió de 22:48, 4 març 2024
| Altres | |
|---|---|
| Equivalent | Ariel  |
  | |
El demiürg (en grec significa "artesà"), en la filosofia idealista de Plató, és considerat un déu creador del cosmos.[1] En la filosofia gnòstica és l'entitat inferior a Déu que, sense ser necessàriament creadora, és impulsora de l'univers que atrapa en la matèria les ànimes que són part de Déu. Al judaisme hel·lènic i al cristianisme no gnòstic s'utilitzà la paraula demiürg com a creador, aplicada a Déu. Els cristians hel·lènics (Filó, Pau de Tars, i pares de l'església alexandrins) eren els qui utilitzaven aquest terme, especialment aquests últims[1]
Gnosticisme[modifica]
El concepte platònic del demiürg és reprès pel gnosticisme, identificant-lo amb Jehovà com al creador de la matèria. Però el que en el platonisme era imperfecció, en el gnosticisme es transforma en maldat. L'Univers era pels gnosticistes una gradació, des del més subtil (Déu) fins al més baix (la matèria). Així el demiürg com a creador i ordenador del món material, es converteix en encarnació del mal, empresonant als homes i encadenant-los a les passions materials.
L'Esperit és l'única part de la divinitat que correspon a l'ésser humà, el qual lliura una "batalla" permanent contra el cos i la matèria, transformant així la terra en infern, entenent per "infern" no el concepte de l'Hades o de l'inframon sinó el lloc més allunyat de Déu. Tan sols la sophia, la saviesa, la gnosi, arriba per amor des del subtil fins a la terra per alliberar l'ésser humà de l'esclavitud de la matèria. La salvació no és una qüestió de creença o de pietat divina, sinó que es converteix en una revelació, sols possible per aquells que encara no han perdut del tot la poca divinitat que tots els sers humans posseïxen.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Rodríguez Santidrián, Pedro. «Demiurgo». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 140-141. ISBN 84-7838-400-6.
