(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Gall dindi: diferència entre les revisions - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Gall dindi: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
m Canvis menors, neteja AWB
 
(24 revisions intermèdies per 9 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula ésser viu
{{Infotaula ésser viu}}
⚫
El '''gall dindi comú''' <ref>{{TERMCAT|gall dindi comú}} Rev. {{LOCALDAY}} {{LOCALMONTHNAME}} {{LOCALYEAR}}{{ca}}</ref> o senzillament '''gall dindi''' <ref>{{diec|gall|text=gall}}</ref> (''Meleagris gallopavo'') és una de les dues [[espècies]] d'ocells del [[Gènere (biologia)|gènere]] ''[[Meleagris]]'', gènere d'[[Ocell|aus]] [[gal·liforme]]s de la [[família (biologia)|família]] dels [[fasiànid]]s.
| autoritat = Linnaeus, [[1758]]
| mapa_distribucio = Wild Turkey.png
| peu_mapa_distribucio = Distribució del '''gall salvatge''' a l'[[Amèrica del Nord]].
}}
⚫
El '''gall d'Indi'''<ref>{{diec|gall|text=gall}}</ref> (''Meleagris gallopavo'') és una de les dues [[espècies]] d'ocells del [[Gènere (biologia)|gènere]] ''[[Meleagris]]'', gènere d'[[Ocell|aus]] [[gal·liforme|gal·liformes]] de la [[família (biologia)|família]] dels [[fasiànid|fasiànids]].


És originari de l'[[Amèrica del Nord]], però s'ha introduït com a au domèstica a gairebé a tot el món. La seva població al moment de l'arribada dels europeus es calcula en 40 milions d'exemplars, sent fortament caçada o domesticada. En l'actualitat s'estima que n'hi ha 4 milions en estat salvatge i molts milions més en estat domèstic. Com altres espècies de l'ordre dels gal·liformes hi ha [[dimorfisme sexual]] i la femella és més menuda que el mascle i també menys acolorida. De les dues espècies de gall dindi ''[[Meleagris gallopavo]]'' és originària de Nord-amèrica i ''[[Meleagris ocellata]]'' ho és d'[[Amèrica Central]]. El [[Meleagris|gall dindi domèstic]] prové de ''M. gallopavo''. Segurament els [[maies]] també van domesticar l'altra espècie ''M. ocellata''. És objecte d'una cria intensiva en expansió atès que la seva carn és poc greixosa i per tant baixa en contingut energètic. És tradicional el seu consum en festes assenyalades dels [[Estats Units]] i [[Canadà]] com el [[Dia d'Acció de Gràcies]] i el [[Nadal]] i s'hi acostuma a servir amb una tradicional salsa de [[nabiu de grua|nabius de grua]].
És originari de l'[[Amèrica del Nord]], però s'ha introduït com a au domèstica a gairebé a tot el món. La seva població al moment de l'arribada dels europeus es calcula en 40 milions d'exemplars, sent fortament caçada o domesticada. En l'actualitat s'estima que n'hi ha 4 milions en estat salvatge i molts milions més en estat domèstic. Com altres espècies de l'ordre dels gal·liformes hi ha [[dimorfisme sexual]] i la femella és més menuda que el mascle i també menys acolorida. De les dues espècies de gall dindi ''[[Meleagris gallopavo]]'' és originària de Nord-amèrica i ''[[Meleagris ocellata]]'' ho és d'[[Amèrica Central]]. El [[Meleagris|gall dindi domèstic]] prové de ''M. gallopavo''. Segurament els [[maies]] també van domesticar l'altra espècie ''M. ocellata''. És objecte d'una cria intensiva en expansió atès que la seva carn és poc greixosa i per tant baixa en contingut energètic. És tradicional el seu consum en festes assenyalades dels [[Estats Units]] i [[Canadà]] com el [[Dia d'Acció de Gràcies]] i el [[Nadal]] i s'hi acostuma a servir amb una tradicional salsa de [[nabiu de grua|nabius de grua]].


També es coneix com o ''gall de les Índies'',<ref>{{dcvb|gall|text=gall}}</ref> ''indiot''<ref>{{diec|indiot|text=indiot}}</ref> (el mascle), ''pioc'',<ref>{{diec|pioc|text=pioc}}</ref> ''titot'',<ref>{{diec|titot|text=titot}}</ref> ''tito'',<ref>«[http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=tito tito]», ''Diccionari normatiu valencià''. Acadèmia Valenciana de la Llengua</ref> ''indià'',<ref>{{ref-web|url=http://www.avl.gva.es/dnv|consulta=25 desembre 2014|títol=Indià|obra=Diccionari Normatiu Valencià|editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua}}</ref> ''polit'',<ref>{{ref-web|url=http://www.avl.gva.es/dnv|consulta=10 de juny de 2015|títol=Polit|obra=Diccionari Normatiu Valencià|editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua}}</ref><ref>La femella es diu ''polida''</ref> ''tito/tita''<ref>{{ref-web|url=http://www.avl.gva.es/dnv|consulta=10 de juny de 2015|títol=Tito|obra=Diccionari Normatiu Valencià|editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.avl.gva.es/dnv|consulta=10 de juny de 2015|títol=Tita|obra=Diccionari Normatiu Valencià|editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua}}</ref><ref>a València</ref> o ''dindi''.<ref>{{Ref-web|url=https://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=dindi&operEntrada=0|títol="Dindi", sinònim normatiu de "gall dindi" segons l'IEC|consulta=10 maig 2018|llengua=|editor=Institut d'Estudis Catalans|data=}}</ref>
També es coneix com o ''gall de les Índies'',<ref>{{dcvb|gall|text=gall}}</ref> ''indiot''<ref>{{diec|indiot|text=indiot}}</ref> (el mascle), ''pioc'',<ref>{{diec|pioc|text=pioc}}</ref> ''titot'',<ref>{{diec|titot|text=titot}}</ref> ''tito'',<ref>«[http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=tito tito]», ''Diccionari normatiu valencià''. Acadèmia Valenciana de la Llengua</ref> ''indià'',<ref>{{ref-web|url= http://www.avl.gva.es/dnv| consulta=25 desembre 2014|títol=Indià|obra=Diccionari Normatiu Valencià| editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua}}</ref> ''polit'',<ref>{{ref-web|url= http://www.avl.gva.es/dnv| consulta=10 de juny de 2015|títol=Polit|obra=Diccionari Normatiu Valencià| editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua}}</ref><ref>La femella es diu ''polida''</ref> ''tito/tita''<ref>{{ref-web|url= http://www.avl.gva.es/dnv| consulta=10 de juny de 2015|títol=Tito|obra=Diccionari Normatiu Valencià| editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://www.avl.gva.es/dnv| consulta=10 de juny de 2015|títol=Tita|obra=Diccionari Normatiu Valencià| editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua}}</ref><ref>a València</ref> o ''dindi''.<ref>{{Ref-web|url= https://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=dindi&operEntrada=0|títol="Dindi", sinònim normatiu de "gall dindi" segons l'IEC| consulta=10 maig 2018| editor=Institut d'Estudis Catalans}}</ref>


== Característiques biològiques ==
== Característiques biològiques ==
Línia 23: Línia 19:


== Subespècies ==
== Subespècies ==
Es coneixen sis [[subespècie|subespècies]] de '' Meleagris gallopavo '':<ref name=cle> [http://www.birds.cornell.edu/clementschecklist/Clements%20Checklist%206.3.2%20December%202008.xls/view Clements, J. F. 2007. '' The Clements Checklist of Birds of the World, 6 th Edition''. Cornell University Press. Downloadable from Cornell Lab of Ornithology ] </ref><ref> [http://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=176136 Gall dindi salvatge]</ref>
Es coneixen sis [[subespècie]]s de '' Meleagris gallopavo '':<ref name=cle>[http://www.birds.cornell.edu/clementschecklist/Clements%20Checklist%206.3.2%20December%202008.xls/view Clements, J. F. 2007. '' The Clements Checklist of Birds of the World, 6 th Edition''. Cornell University Press. Downloadable from Cornell Lab of Ornithology ]</ref><ref>[http://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=176136 Gall dindi salvatge]</ref>
* ''[[Meleagris gallopavo silvestris]]'' - centre i est dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]].
* ''Meleagris gallopavo silvestris'' - centre i est dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]].
* ''[[Meleagris gallopavo osceola]]'' - [[Florida]] (localitzat)
* ''Meleagris gallopavo osceola'' - [[Florida]] (localitzat)
* ''[[Meleagris gallopavo intermèdia]]'' - del nord de [[Texas]] al centre-est de [[Mèxic]]. A l'[[Estat de Chihuahua]], se li coneix també com a "Cócono".
* ''Meleagris gallopavo intermèdia'' - del nord de [[Texas]] al centre-est de [[Mèxic]]. A l'[[Estat de Chihuahua]], se li coneix també com a "Cócono".
* ''[[Meleagris gallopavo merriami]]'' - oest dels Estats Units.
* ''Meleagris gallopavo merriami'' - oest dels Estats Units.
* ''[[Meleagris gallopavo mexicana]]'' - muntanyes de l'altiplà est i centre de Mèxic.
* ''Meleagris gallopavo mexicana'' - muntanyes de l'altiplà est i centre de Mèxic.
* ''[[Meleagris gallopavo gallopavo]]'' - sud de Mèxic (de [[Estat de Jalisco|Jalisco]] a [[Estat de Veracruz|Veracruz]] i pel sud fins a [[Estat de Guerrero|Guerrero]]).
* ''Meleagris gallopavo gallopavo'' - sud de Mèxic (de [[Estat de Jalisco|Jalisco]] a [[Estat de Veracruz|Veracruz]] i pel sud fins a [[Estat de Guerrero|Guerrero]]).


== Referències ==
== Referències ==
Línia 38: Línia 34:


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
{{Commonscat}}

* [http://www.damisela.com/zoo/ave/otros/gall/phasianidae/meleagridinae/gallopavo/index.htm Gall dindi Comú ''Meleagris gallopavo''] a Damisela.com
* [http://www.damisela.com/zoo/ave/otros/gall/phasianidae/meleagridinae/gallopavo/index.htm Gall dindi Comú ''Meleagris gallopavo''] a Damisela.com
{{Autoritat}}
⚫
{{Bases de dades taxonòmiques}}



⚫
{{Bases de dades taxonòmiques}}
[[Categoria:Meleagris]]
[[Categoria:Meleagris]]
[[Categoria:Aviram]]
[[Categoria:Aviram]]

Revisió de 19:33, 13 març 2024

Infotaula d'ésser viuGall dindi
Meleagris gallopavo Modifica el valor a Wikidata

Meleagris gallopavo silvestris Modifica el valor a Wikidata
Dades
Principal font d'alimentaciónou, gla, gra i insectes Modifica el valor a Wikidata
Envergadura119 cm Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22679525 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreGalliformes
FamíliaPhasianidae
GènereMeleagris
EspècieMeleagris gallopavo Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

El gall dindi comú [1] o senzillament gall dindi [2] (Meleagris gallopavo) és una de les dues espècies d'ocells del gènere Meleagris, gènere d'aus gal·liformes de la família dels fasiànids.

És originari de l'Amèrica del Nord, però s'ha introduït com a au domèstica a gairebé a tot el món. La seva població al moment de l'arribada dels europeus es calcula en 40 milions d'exemplars, sent fortament caçada o domesticada. En l'actualitat s'estima que n'hi ha 4 milions en estat salvatge i molts milions més en estat domèstic. Com altres espècies de l'ordre dels gal·liformes hi ha dimorfisme sexual i la femella és més menuda que el mascle i també menys acolorida. De les dues espècies de gall dindi Meleagris gallopavo és originària de Nord-amèrica i Meleagris ocellata ho és d'Amèrica Central. El gall dindi domèstic prové de M. gallopavo. Segurament els maies també van domesticar l'altra espècie M. ocellata. És objecte d'una cria intensiva en expansió atès que la seva carn és poc greixosa i per tant baixa en contingut energètic. És tradicional el seu consum en festes assenyalades dels Estats Units i Canadà com el Dia d'Acció de Gràcies i el Nadal i s'hi acostuma a servir amb una tradicional salsa de nabius de grua.

També es coneix com o gall de les Índies,[3] indiot[4] (el mascle), pioc,[5] titot,[6] tito,[7] indià,[8] polit,[9][10] tito/tita[11][12][13] o dindi.[14]

Característiques biològiques

[modifica]

Els galls dindis salvatges habiten el nord d'Amèrica, des dels Estats Units fins al sud de Mèxic. Les subespècies es troben en una àmplia varietat d'hàbitats incloent-hi planes i muntanyes, necessitant resguard per als nius i d'arbres per posar-se i esquivar als depredadors. Passen gran part del dia buscant aliment en els sòls i solament volen curtes distàncies sense arribar a migrar.

En general són omnívors alimentant-se de petits insectes, llavors i plantes; variant el pes i grandària considerablement d'una subespècie a una altra. Són de comportament diürn posant-se a les nits en les capçades dels arbres.

Comportament

[modifica]

Els galls dindis s'organitzen en una societat jeràrquica i es comuniquen mitjançant crides i contacte físic sumant-se a aquests els festejos sexuals, segons l'estació els mascles i les femelles es comporten de manera diferent formant grups de grandària i funcions variables.

Fora de l'època de reproducció els mascles i les femelles viuen en grups separats, arribant la primavera es creen "bandades de festeig", grups de mascles adults i femelles de major grandària.

Quan és l'època de reproducció, els mascles fixen territoris. Els grups de femelles es desarticulen, provocant que les femelles transitin solitàries amb total llibertat pels territoris. Els mascles que han aconseguit fixar el seu domini sobre un territori tractaran d'atreure femelles amb crides sonores i realitzant moviments complexos. En grups de mascles joves solament el més dominant és el que s'aparella. Normalment un grup petit de mascles dominants té total domini sobre un gran nombre d'individus. Quan el mascle i la femella han consumat l'acte sexual comencen la construcció del niu on poden aparellar-se diàriament fins al moment de covar. Regularment les femelles formen grups per nidificar i criar als seus pollets en el mateix niu. La mare gall dindi dipositarà de 5 a 8 ous i els covarà al voltant de 28 dies. Tot seguit els pollets romandran en el niu fins als 6 o 7 mesos. Si l'aparellament no provoca el naixement de cries, les femelles formen esbarts sense niuada. A l'hivern, els mascles i les femelles se separen formant "grups hivernals". Els pollets mascles abandonen el niu i formen els seus propis "grups hivernals".

Subespècies

[modifica]

Es coneixen sis subespècies de Meleagris gallopavo :[15][16]

  • Meleagris gallopavo silvestris - centre i est dels Estats Units.
  • Meleagris gallopavo osceola - Florida (localitzat)
  • Meleagris gallopavo intermèdia - del nord de Texas al centre-est de Mèxic. A l'Estat de Chihuahua, se li coneix també com a "Cócono".
  • Meleagris gallopavo merriami - oest dels Estats Units.
  • Meleagris gallopavo mexicana - muntanyes de l'altiplà est i centre de Mèxic.
  • Meleagris gallopavo gallopavo - sud de Mèxic (de Jalisco a Veracruz i pel sud fins a Guerrero).

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Gall dindi». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 2 agost 2024(català)
  2. ↑ «gall». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gall». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  4. ↑ «indiot». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  5. ↑ «pioc». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  6. ↑ «titot». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  7. ↑ «tito», Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua
  8. ↑ «Indià». Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 desembre 2014].
  9. ↑ «Polit». Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 10 juny 2015].
  10. ↑ La femella es diu polida
  11. ↑ «Tito». Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 10 juny 2015].
  12. ↑ «Tita». Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 10 juny 2015].
  13. ↑ a València
  14. ↑ «"Dindi", sinònim normatiu de "gall dindi" segons l'IEC». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 10 maig 2018].
  15. ↑ Clements, J. F. 2007. The Clements Checklist of Birds of the World, 6 th Edition. Cornell University Press. Downloadable from Cornell Lab of Ornithology
  16. ↑ Gall dindi salvatge

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gall dindi
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gall_dindi&oldid=33251788»