Demència: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica.
m neteja i estandardització de codi
 
(15 revisions intermèdies per 9 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula símptoma
{{Infotaula malaltia
| ICD10 = {{CIM10|F|00||f|00}}-{{CIM10|F|07||f|00}}
|CIM10= {{CIM10|F|00||f|00}}-{{CIM10|F|07||f|00}}
| ICD9 = {{CIM9|290}}-{{CIM9|294}}
|CIM9= {{CIM9|290}}-{{CIM9|294}}
}}
}}
La '''demència''' (que significa "privats de la ment") és un trastorn cognitiu greu. Pot ser estàtic, el resultat d'una única lesió cerebral global o progressiva, produint una disminució a llarg termini en la [[cognició|funció cognitiva]] a causa de dany o malaltia en el cos més enllà del que es podria esperar d'[[Envelliment humà|envelliment]] normal. Encara que la demència és molt més comú en la població geriàtrica, això pot ocórrer en qualsevol etapa de l'edat adulta. Aquest límit d'edat defineix, com a conjunts de símptomes similars a causa de la [[síndrome o disfunció cerebral orgànica]], se'ls donen noms diferents en les poblacions més joves que adults. Fins a finals del {{segle|XIX}}, la demència és un concepte clínic molt més ampli.
La '''demència''' (que significa "privats de la ment") és un trastorn cognitiu greu. Pot ser estàtic, el resultat d'una única lesió cerebral global o progressiva, produint una disminució a llarg termini en la [[cognició|funció cognitiva]] a causa de dany o malaltia en el cos més enllà del que es podria esperar d'[[Envelliment humà|envelliment]] normal. Encara que la demència és molt més comuna en la població geriàtrica, pot ocórrer en qualsevol etapa de l'edat adulta. Aquest límit d'edat defineix, com a conjunts de símptomes similars a causa de la [[disfunció cerebral orgànica]], se'ls donen noms diferents en les poblacions més joves que adults. Fins a finals del {{segle|XIX}}, la demència és un concepte clínic molt més ampli.


== Diagnòstic ==
La demència és una [[síndrome]] (conjunt de signes i símptomes) de malaltia inespecífica en la qual les zones afectades de la cognició poden ser la [[Memòria (psicologia)|memòria]], l'[[atenció]], el [[llenguatge]], i la [[resolució de problemes]]. Normalment, cal que estiguin presents almenys durant sis mesos per a ser diagnosticats; la disfunció cognitiva que s'ha vist només en temps més curts, en particular, menys de setmanes, ha de ser anomenat [[deliri]]. En tots els tipus de disfunció cognitiva general, les funcions mentals superiors es veuen afectades primer en el procés. Especialment en les etapes posteriors de la malaltia, les persones afectades poden estar [[desorientació|desorientats]] en el temps (no saber quin dia de la setmana, dia del mes, o fins i tot quin any és), en el lloc (sense saber on estan), i en la persona (no saber qui són o d'altres al voltant d'ells). La demència, encara que pot ser tractable fins a cert punt, generalment es deu a causes que són progressives i incurables.
La demència és una [[síndrome]] (conjunt de signes i símptomes) de malaltia inespecífica en la qual les zones afectades de la cognició poden ser la [[Memòria (psicologia)|memòria]], l'[[atenció]], el [[llenguatge]], i la [[resolució de problemes]]. Normalment, cal que aquesta simptomatologia estigui present almenys durant sis mesos per a ser diagnosticada com a tal.<ref>{{ref-publicació |cognom1=Karlawish |nom1=J. |cognom2=Clark |nom2=C. |títol=Diagnostic evaluation of elderly patients with mild memory problems |publicació=Ann Intern Med |pàgines=411-9 |volum=138 |exemplar=5 |pmid=12614094 |llengua=2003}}</ref> La disfunció cognitiva que s'ha vist només en temps més curts, en particular, menys de setmanes, ha de ser anomenada [[deliri]].<ref>{{ref-publicació |títol=Does this patient have dementia? |publicació=JAMA |pàgines=2391-404 |volum=297 |exemplar=21 |doi=10.1001/jama.297.21.2391 |pmid=17551132 |autor=Holsinger T, Deveau J, Boustani M, Williams JW |any=2007}}</ref> En tots els tipus de disfunció cognitiva general, les funcions mentals superiors es veuen afectades primer en el procés. Especialment en les etapes posteriors de la malaltia, les persones afectades poden estar [[desorientació|desorientades]] en el temps (no saber quin dia de la setmana, dia del mes, o fins i tot quin any és), en el lloc (no saber on són), i en la persona (no saber qui són o d'altres al voltant d'ells). La demència, encara que pot ser tractable fins a cert punt, generalment es deu a causes que són progressives i incurables.


Els símptomes de la demència poden ser classificats com a reversibles o irreversibles, depenent de l'[[etiologia]] de la malaltia. Menys del 10% dels casos de demència es deuen a causes que en l'actualitat es poden revertir amb el tractament.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Curran |nom=Stephen |cognom2=Wattis |nom2=John |títol=Practical management of dementia: a multi-professional approach |url= http://books.google.cat/books?id=96miHaPbb48C&pg=PA10&dq=dementia+reversible&hl=ca&ei=8JEkTqjqOpDD8QOk4qC0Aw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDwQ6AEwAg#v=onepage&q=dementia%20reversible&f=false |llengua=anglès | editorial=Radcliffe Publishing |data=2004 |pàgines=p.19 |isbn=1857759311}}</ref>
Els símptomes de la demència poden ser classificats com a reversibles o irreversibles, depenent de l'[[etiologia]] de la malaltia. Menys del 10% dels casos de demència es deuen a causes es poden revertir amb el tractament actual.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Curran |nom=Stephen |cognom2=Wattis |nom2=John |títol=Practical management of dementia: a multi-professional approach |url= http://books.google.cat/books?id=96miHaPbb48C&pg=PA10&dq=dementia+reversible&hl=ca&ei=8JEkTqjqOpDD8QOk4qC0Aw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDwQ6AEwAg#v=onepage&q=dementia%20reversible&f=false |llengua=anglès | editorial=Radcliffe Publishing |data=2004 |pàgines=p.19 |isbn=1857759311}}</ref>
Les causes inclouen diferents processos específics de la malaltia, de la mateixa manera que els símptomes de la disfunció d'òrgans, tals com falta d'alè, la icterícia, o el dolor es poden atribuir a moltes etiologies. Sense una avaluació acurada de la història, la de curt termini pot correspondre a una síndrome de deliri (que sovint dura de dies a setmanes) i poden ser fàcilment confosos amb demència, perquè tenen tots els símptomes en comú, llevat de la durada, i el fet que el deliri s'associa sovint amb més activitat del sistema nerviós simpàtic. Algunes [[malalties mentals]], incloent-hi la [[Depressió clínica|depressió]] i la [[psicosi]], també poden produir símptomes que han de diferenciar-se dels deliris i la demència. L'ús crònic de substàncies com l'[[etanol|alcohol]], així com la [[privació del son]] crònica pot també predisposen al pacient als canvis cognitius indicatius de demència.
Les causes inclouen diferents processos específics de la malaltia, de la mateixa manera que els símptomes de la disfunció d'òrgans, tals com falta d'alè, la [[icterícia]], o el dolor es poden atribuir a moltes etiologies. Sense una avaluació acurada de la història clínica, la simptomatologia de curt termini pot correspondre a una síndrome de deliri (que sovint dura de dies a setmanes) i pot ser fàcilment confosa amb la demència, perquè té símptomes en comú, llevat de la durada, i del fet que el deliri s'associa sovint amb més activitat del [[sistema nerviós simpàtic]]. Algunes [[malalties mentals]], incloent-hi la [[Depressió clínica|depressió]] i la [[psicosi]], també poden produir símptomes que han de diferenciar-se dels deliris i la demència. L'ús crònic de substàncies com l'[[etanol|alcohol]], així com la [[Insomni|privació del son]] crònica pot també predisposar al pacient als canvis cognitius causants de la demència. La [[hipòxia]] provocada per una [[apnea del son]] també en pot augmentar el risc.<ref>{{ref-publicació |títol=Sleep-Disordered Breathing, Hypoxia, and Risk of Mild Cognitive Impairment and Dementia in Older Women |publicació=JAMA |pàgines=613-619 |volum=306 |exemplar=6 |doi=10.1001/jama.2011.1115 |autor=Yaffe, Kristine; Alison M. Laffan, Stephanie Litwack Harrison, Susan Redline, Adam P. Spira, Kristine E. Ensrud, Sonia Ancoli-Israel, Katie L. Stone |any=2011}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Com fer front a l'agressió en persones grans amb demència|url=https://zabota-lyubimykh.com.ua/kak-spravitsya-s-agressiej-u-pozhilyh-stradayushhih-demencziej/}}</ref>


== Causes ==
== Causes ==
=== Deteriorament cognitiu fix ===
=== Deteriorament cognitiu fix ===
Diversos tipus de lesió cerebral, que passa com un esdeveniment únic, poden causar deteriorament cognitiu irreversible, però fix:
Diversos tipus de [[lesió cerebral]], que passa com un esdeveniment únic, poden causar [[deteriorament cognitiu]] irreversible, però fix:
* La lesió traumàtica del cervell pot causar un dany generalitzat a la substància blanca del cervell (lesió axonal difusa), o un dany més local (de la mateixa manera que la neurocirurgia).
* Una lesió traumàtica del cervell pot causar un dany generalitzat a la [[substància blanca]] del cervell (lesió axonal difusa), o bé un dany més local.
* Els [[ictus]] (accident vascular cerebral isquèmic o una [[hemorràgia intracerebral]], [[hemorràgia subaracnoidal|subaracnoidal]], [[hematoma subdural|subdural]] o [[hematoma epidural|epidural]]).
* Els [[ictus]] (accident vascular cerebral isquèmic o una [[hemorràgia intracerebral]], [[hemorràgia subaracnoidal|subaracnoidal]], [[hematoma subdural|subdural]] o [[hematoma epidural|epidural]]).
* Les infeccions (com una [[meningitis]] o una [[encefalitis]]) que afectin al cervell.
* Les infeccions (com una [[meningitis]] o una [[encefalitis]]) que afectin al cervell.
* Les [[epilèpsia|crisis epilèptiques]] prolongades.
* Les [[epilèpsia|crisis epilèptiques]] prolongades.
* La [[hidrocefàlia]] aguda.
* La [[hidrocefàlia]] aguda.
* El consum excessiu de [[begudes alcohòliques]] pot causar o demència per l'alcohol o psicosi de Korsakoff (i altres substància psicoactives poden causar demència persistent induïda), un cop cessa l'ús excessiu, el deteriorament cognitiu és persistent però no progressiu.
* El consum excessiu de [[begudes alcohòliques]] pot causar demència per l'alcohol o bé [[Síndrome de Korsakoff|psicosi de Korsakoff]] (i altres substàncies psicoactives poden causar demència persistent induïda). Un cop cessa l'ús excessiu, el deteriorament cognitiu és persistent però no progressiu.


=== Demència lentament progressiva ===
=== Demència lentament progressiva ===
La demència que comença de manera gradual i empitjora progressivament al llarg de diversos anys és generalment causada per una malaltia neurodegenerativa, és a dir, per les condicions que afecten només o principalment a les neurones del cervell i causa la pèrdua gradual però irreversible de la funció d'aquestes cèl·lules. Amb menys freqüència, una condició no degenerativa poden tenir efectes secundaris en les cèl·lules del cervell, que pot o no pot ser reversible si se'n tracta la causa.
La demència que comença de manera gradual i empitjora progressivament al llarg de diversos anys és generalment causada per una malaltia neurodegenerativa, és a dir, per les condicions que afecten només o principalment a les neurones del cervell i causa la pèrdua gradual però irreversible de la funció d'aquestes cèl·lules. Amb menys freqüència, una condició no degenerativa pot tenir efectes secundaris en les cèl·lules del cervell, que en alguns casos pot arribar a ser reversible si se'n tracta la causa.


Les causes de la demència depenen de l'edat en què comencen els símptomes:
Les causes de la demència depenen de l'edat en què comencen els símptomes:


* En la població d'edat avançada (generalment es defineix en aquest context, els de més de 65 anys):
* En la població d'edat avançada (generalment es defineix en aquest context, els de més de 65 anys):
** Una gran majoria dels casos de demència són causats per la [[malaltia d'Alzheimer]], la [[demència vascular]] o de totes dues.
** Una gran majoria dels casos de demència són causats per la [[malaltia d'Alzheimer]], la [[demència vascular]] o totes dues.
** El manteniment d'activitats de lleure que impliquin [[Cognició|activitat cognitiva]] o [[Activitat física|física]] s'associa amb un risc reduït de demència.<ref>{{ref-publicació |títol=Leisure activities and the risk of dementia in the elderly |publicació=N. Engl. J. Med. |pàgines=2508-16 |volum=348 |exemplar=25 |doi=10.1056/NEJMoa022252 |pmid=12815136 |autor=Verghese J, Lipton RB, Katz MJ, et al}}</ref>
** La [[demència amb cossos de Lewy]] és una altra causa molt comuna, que pot succeir juntament amb una o dues de les altres causes.
** La [[demència amb cossos de Lewy]] és una altra causa comuna, que pot succeir juntament amb alguna de les altres causes.<ref>{{ref-publicació |títol=The clinical diagnosis and misdiagnosis of senile dementia of Lewy body type (SDLT) |publicació=Br J Psychiatry |pàgines=324-32 |volum=165 |exemplar=3 |pmid=7994501 |autor=McKeith IG, Fairbairn AF, Perry RH, Thompson P |any=1994}}</ref>
** L'[[hipotiroïdisme]] de vegades causa el deteriorament cognitiu lentament progressiu com a símptoma principal, fet que pot ser completament reversible amb el tractament.
** L'[[hipotiroïdisme]] de vegades causa el deteriorament cognitiu lentament progressiu com a símptoma principal, fet que pot ser completament reversible amb el tractament.
** La [[hidrocefàlia]] de pressió normal, encara que relativament rara, és important reconèixer-la, ja que el tractament pot prevenir la progressió i millorar altres símptomes de la malaltia. No obstant això, la millora cognitiva significativa és inusual.
** La [[hidrocefàlia]] de pressió normal, encara que relativament rara, és important reconèixer-la, ja que el tractament pot prevenir la progressió i millorar altres símptomes de la malaltia. No obstant això, la millora cognitiva significativa és inusual.
* La demència és molt menys comú de menys de 65 anys.
* La demència és molt menys comuna en persones de menys de 65 anys.
** La [[malaltia d'Alzheimer]] continua sent la causa més freqüent, però les formes hereditàries de la malaltia, suposen una proporció major de casos en aquest grup d'edat.
** La [[malaltia d'Alzheimer]] continua sent la causa més freqüent, però les formes hereditàries de la malaltia, suposen una proporció major de casos en aquest grup d'edat.
** La [[degeneració frontotemporal]] i la [[malaltia de Huntington]] per a la majoria dels casos restants.
** La [[degeneració frontotemporal]] i la [[malaltia de Huntington]] en són la majoria dels casos restants.
** La [[demència vascular]] també es produeix, però aquesta al seu torn pot ser degut a altres malalties (incloent-hi la [[síndrome antifosfolípid]], l'[[arteriopatia cerebral autosòmica dominant amb infarts subcorticals i leucoencefalopatia]], l'[[encefalopatia mitocondrial]], l'[[homocistinúria]], la [[síndrome de Moyamoya]] i la [[malaltia de Binswanger]]).
** La [[demència vascular]] també es produeix, però aquesta al seu torn pot ser deguda a altres malalties (incloent-hi la [[síndrome antifosfolípid]], l'arteriopatia cerebral autosòmica dominant amb infarts subcorticals i leucoencefalopatia, l'[[encefalopatia mitocondrial]], l'[[homocistinúria]], la [[síndrome de Moyamoya]] i la [[malaltia de Binswanger]]).
** Les persones que reben trauma al cap freqüents, com els boxejadors o alguns artistes marcials, corren el risc de la demència pugilística.
** Les persones que reben traumes freqüents al cap, com els boxejadors o alguns artistes marcials, corren el risc de la demència pugilística.
** Una associació entre la [[malaltia celíaca]] i la demència s'ha proposat, però això és controvertit.
** S'ha proposat que hi podria haver una relació entre la [[malaltia celíaca]] i la demència.
* En els adults joves (fins a 40 anys) que anteriorment eren d'intel·ligència normal, és molt rar desenvolupar demència, sense altres característiques de malalties neurològiques, o sense les característiques de malaltia en altres parts del cos.
* En els adults joves (fins a 40 anys) és molt rar que es desenvolupi demència sense que hi hagi hagut abans altres característiques de malalties neurològiques, o sense símptomes de la malaltia en altres parts del cos.


=== Demència ràpidament progressiva ===
=== Demència ràpidament progressiva ===
La [[malaltia de Creutzfeldt-Jakob]] sol provocar una demència que empitjora durant setmanes o mesos. Les causes comunes de demència lentament progressiva de vegades també es presenten amb una progressió ràpida: la [[malaltia d'Alzheimer]], la [[demència amb cossos de Lewy]], la [[degeneració frontotemporal]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Trivedi|nom=D.|article=Cochrane Review Summary: Mini-Mental State Examination (MMSE) for the detection of dementia in clinically unevaluated people aged 65 and over in community and primary care populations.|publicació=Prim Health Care|any=2017}}</ref>
La [[malaltia de Creutzfeldt-Jakob]] sol provocar una demència que empitjora durant setmanes o mesos. Les causes comunes de demència lentament progressiva de vegades també es presenten amb una progressió ràpida: la [[malaltia d'Alzheimer]], la [[demència amb cossos de Lewy]], la [[degeneració frontotemporal]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Trivedi|nom=D.|article=Cochrane Review Summary: Mini-Mental State Examination (MMSE) for the detection of dementia in clinically unevaluated people aged 65 and over in community and primary care populations.|publicació=Prim Health Care|any=2017}}</ref>


== Valoració ==
== Prevenció ==
=== Factors de risc ===
Inicialment per sospita diagnòstica i seguiment s'utilitza el ''[[Mini-mental state examination]]'' (MMSE).
Els factors de risc per a la demència inclouen [[hipertensió|tensió arterial alta]], pèrdua [[Sistema auditiu|auditiva]], [[tabaquisme]], [[obesitat]], depressió, inactivitat, [[diabetis]], nivells educatius més baixos i contacte social baix. L'excés d'alcohol, la falta de son, l'[[anèmia]], les lesions cerebrals traumàtiques i la contaminació de l'aire també poden augmentar les possibilitats de desenvolupar demència.<ref name="Lancet2020">{{cite journal |vauthors=Livingston G, Huntley J, Sommerlad A, et al |data=agost de 2020 |títol=Prevenció, intervenció i cura de la demència: informe de 2020 de la Comissió Lancet |revista=Lancet |volum=396 |número=10248 |pàgines=413–446 |doi =10.1016/S0140-6736(20)30367-6 |pmc=7392084 |pmid=32738937}}</ref><ref>{{cite journal |vauthors=Zhang YR, Xu W, Zhang W, et al |date= Octubre de 2022 |title=Factors de risc modificables per a la demència incident i el deteriorament cognitiu: una revisió general de l'evidència |journal=J Affect Disord |volum=314 |pages=160–167 |doi=10.1016/j.jad.2022.07. 008 |pmid=35863541}}</ref> Molts d'aquests factors de risc, com ara el nivell d'educació més baix, el tabaquisme, la inactivitat física i la diabetis, són modificables.<ref name="pmid28960500">{{cite journal | vauthors = Huntley J, Corbett A, Wesnes K, Brooker H, Stenton R, Hampshire A, Ballard C | title = Avaluació en línia dels factors de risc per a la demència i la funció cognitiva en adults sans | revista = International Journal of Geriatric Psychiatry | volum = 33 | problema = 2 | pàgines = e286–e293 | data = febrer 2018 | pmid = 28960500 | doi = 10.1002/gps.4790 | s2cid = 33822160 | url = https://discovery.ucl.ac.uk/id/eprint/10073477/}}</ref> Diversos del grup es coneixen com a "factors de risc vascular" que es poden reduir o eliminar.<ref name="IRNDP">{{cite web |title=factors de risc vascular i salut cerebral |url=https://coghealth.net.au/wp-content/uploads/2018/12/English-Vascular-Risk- Factors.pdf |archive-url=https://ghostarchive.org/archive/20221009/https://coghealth.net.au/wp-content/uploads/2018/12/English-Vascular-Risk-Factors.pdf | archive-date=2022-10-09 |url-status=live |access-date=1 de gener de 2021}}</ref> La gestió d'aquests factors de risc pot reduir el risc de patir demència en persones en la seva edat mitjana o més gran. Una reducció d'alguns d'aquests factors de risc pot donar un resultat positiu.<ref>{{cite journal | autors = Ding J, Davis-Plourde KL, Sedaghat S, Tully PJ, Wang W, Phillips C, Pase MP, Himali JJ, Gwen Windham B, Griswold M, Gottesman R, Mosley TH, White L, Guðnason V, Debette S, Beiser AS, Seshadri S, Ikram MA, Meirelles O, Tzourio C, Launer LJ | mostrar-autors = 6 | title = Medicaments antihipertensius i risc de demència incident i malaltia d'Alzheimer: una metaanàlisi de dades de participants individuals d'estudis de cohorts prospectius | diari = The Lancet. Neurologia | volum = 19 | problema = 1 | pàgines = 61–70 | data = gener 2020 | pmid = 31706889 | pmc = 7391421 | doi = 10.1016/S1474-4422(19)30393-X }}</ref> La disminució del risc que s'aconsegueix amb l'adopció d'un estil de vida saludable s'observa fins i tot en aquells amb un alt risc genètic.<ref>{{cite journal | vauthors = Lourida I, Hannon E, Littlejohns TJ, Langa KM, Hyppönen E, Kuzma E, Llewellyn DJ | title = Associació d'Estil de Vida i Risc Genètic amb Incidència de Demència | diari = JAMA | volum = 322 | problema = 5 | pàgines = 430–437 | data = juliol 2019 | pmid = 31302669 | pmc = 6628594 | doi = 10.1001/jama.2019.9879 }}</ref>


A més dels factors de risc anteriors, altres característiques psicològiques, com ara certs trets de personalitat ([[neuroticisme]] elevat i poca atenció als detalls), [[Sentit de la vida|propòsit a la vida]] baix i sentiment elevat de [[soledat]], són factors de risc per a la malaltia d'Alzheimer i les demències relacionades.<ref>{{cite journal | vauthors = Aschwanden D, Strickhouser JE, Luchetti M, Stephan Y, Sutin AR, Terracciano A | title = La personalitat està associada al risc de demència? Una investigació metaanalítica | revista = Aging Research Reviews | volum = 67 | pàgines = 101269 | data = maig 2021 | pmid = 33561581 | pmc = 8005464 | doi = 10.1016/j.arr.2021.101269 }}</ref><ref>{{cite journal | vauthors = Sutin AR, Aschwanden D, Luchetti M, Stephan Y, Terracciano A | title = El sentit del propòsit a la vida està associat amb un menor risc de demència incident: una metaanàlisi | revista = Journal of Alzheimer's Disease | volum = 83 | problema = 1 | pàgines = 249–258 | any = 2021 | pmid = 34275900 | pmc = 8887819 | doi = 10.3233/JAD-210364 }}</ref><ref>{{cite journal | vauthors = Luchetti M, Terracciano A, Aschwanden D, Lee JH, Stephan Y, Sutin AR | title = La solitud s'associa amb el risc de deteriorament cognitiu a l'Enquesta de salut, envelliment i jubilació a Europa | revista = International Journal of Geriatric Psychiatry | volum = 35 | problema = 7 | pàgines = 794–801 | data = juliol 2020 | pmid = 32250480 | pmc = 7755119 | doi = 10.1002/gps.5304 }}</ref> Per exemple, basat en l'[[English Longitudinal Study of Ageing]] (ELSA), la investigació va trobar que la solitud de les persones grans pot augmentar en un terç el risc de patir demència. No tenir parella (ser solter, divorciat o vidu) pot duplicar el risc de demència. Tanmateix, tenir dues o tres relacions més properes podria reduir el risc en tres cinquenes parts.<ref>{{Cite journal |date=2020-05-27 |title=Loneliness, but not social isolation, predicts development of dementia in older people |url=https://evidence.nihr.ac.uk/alert/loneliness-but-not-social-isolation-predicts-development-of-dementia-in-older-people/ |journal=NIHR Evidence |type=Plain English summary |language=en |doi=10.3310/alert_40330|s2cid=241649845 }}</ref><ref>{{cite journal | vauthors = Rafnsson SB, Orrell M, d'Orsi E, Hogervorst E, Steptoe A | title = Loneliness, Social Integration, and Incident Dementia Over 6 Years: Prospective Findings From the English Longitudinal Study of Ageing | journal = The Journals of Gerontology. Series B, Psychological Sciences and Social Sciences | volume = 75 | issue = 1 | pages = 114–124 | date = January 2020 | pmid = 28658937 | pmc = 6909434 | doi = 10.1093/geronb/gbx087 | veditors = Carr D }}</ref>
També se sol utilitzar, sobretot per la valoració funcional del grau de deteriorament que va produint la demència, la ''Global Deterioration Scale'' (GDS), publicada el 1982.<ref>{{ref-publicació| doi = 10.1176/ajp.139.9.1136| issn = 0002-953X, 1535-7228|volum= 139|exemplar= 9|pàgines= 1136–1139|títol= The Global Deterioration Scale for assessment of primary degenerative dementia|publicació= American Journal of Psychiatry|consulta= 2017-03-13|data= 1982-09| url = http://psychiatryonline.org/doi/abs/10.1176/ajp.139.9.1136}}</ref> Consta de 7 nivells de deteriorament,<ref>{{Ref-web|url=https://www.fhca.org/members/qi/clinadmin/global.pdf|títol=The Global Deterioration Scale for Assessment of Primary Degenerative Dementia|nom=Barry|cognom=Reisberg|data=1983}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.fbjoseplaporte.org/rceap/docs/art04_pdf08.pdf|títol=Escala de Deterioro Global (GDS-FAST)}}</ref> i pot ser més útil que el MMSE en pacients amb baix grau educatiu.<ref>{{ref-publicació| doi = 10.4082/kjfm.2013.34.5.327| issn = 2005-6443|volum= 34|exemplar= 5|pàgines= 327–333|cognom1= Kim|nom1= Joong Soo|cognom2= Won|nom2= Chang Won|cognom3= Kim|nom3= Byung Sung|cognom4= Choi|nom4= Hyun Rim|títol= Predictability of Various Serial Subtractions on Global Deterioration Scale According to Education Level|publicació= Korean Journal of Family Medicine|consulta= 2017-03-13|data= 2013-09| url = http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3791340/| pmid = 24106585| pmc = PMC3791340}}</ref>


Els dos factors de risc més modificables per a la demència són la [[inactivitat física]] i la manca d'estimulació cognitiva.<ref name="Cheng">{{cite journal | vauthors = Cheng ST | title = Cognitive Reserve and the Prevention of Dementia: the Role of Physical and Cognitive Activities | journal = Current Psychiatry Reports | volume = 18 | issue = 9 | pages = 85 | date = September 2016 | pmid = 27481112 | pmc = 4969323 | doi = 10.1007/s11920-016-0721-2 }}</ref> L'activitat física, en particular l'[[exercici aeròbic]], s'associa amb una reducció de la pèrdua de teixit cerebral relacionada amb l'edat i amb factors neurotòxics que preservan així el volum cerebral i integritat neuronal. L'activitat cognitiva enforteix la [[Neuroplasticitat|plasticitat neuronal]] i juntes ajuden a mantenir la [[reserva cognitiva]]. La negligència d'aquests factors de risc disminueix aquesta reserva.<ref name="Cheng"/>
== L'Atenció Centrada en la Persona (ACP) en la cura de les persones amb demència ==
El primer treball de l'ACP amb gent gran es va realitzar en el camp de les demències. Durant molts anys els enfocaments clàssics de la geriatria s'han construït orientats als principis de rehabilitació neuropsicològica. El paradigma de tractament i dels serveis de cures que classifiquen i atenen a les persones segons tipologies o perfils de necessitats associades a deficiències, han estat en aquests últims anys els predominants per davant d'altres paradigmes més participatius.


Les alteracions sensorials de la visió i l'oïda són factors de risc modificables per a la demència.<ref name=Dawes>{{cite journal |vauthors=Dawes P |title=Hearing interventions to prevent dementia |journal=HNO |volume=67 |issue=3 |pages=165–171 |date=March 2019 |pmid=30767054 |pmc=6399173 |doi=10.1007/s00106-019-0617-7 }}</ref> Aquestes alteracions poden precedir els símptomes cognitius de la malaltia d'Alzheimer, per exemple, en molts anys.<ref name="Panza">{{cite journal | vauthors = Panza F, Lozupone M, Sardone R, Battista P, Piccininni M, Dibello V, La Montagna M, Stallone R, Venezia P, Liguori A, Giannelli G, Bellomo A, Greco A, Daniele A, Seripa D, Quaranta N, Logroscino G | display-authors = 6 | title = Sensorial frailty: age-related hearing loss and the risk of cognitive impairment and dementia in later life | journal = Therapeutic Advances in Chronic Disease | volume = 10 | pages = 2040622318811000 | date = 2019 | pmid = 31452865 | pmc = 6700845 | doi = 10.1177/2040622318811000 | doi-access = free }}</ref> La pèrdua auditiva pot provocar un [[aïllament social]] que afecta negativament la cognició.<ref name=Tho2017>{{cite journal | vauthors = Thomson RS, Auduong P, Miller AT, Gurgel RK | title = Hearing loss as a risk factor for dementia: A systematic review | journal = Laryngoscope Investigative Otolaryngology | volume = 2 | issue = 2 | pages = 69–79 | date = April 2017 | pmid = 28894825 | pmc = 5527366 | doi = 10.1002/lio2.65 }}</ref> L'aïllament social també s'identifica com un factor de risc modificable.<ref name="Panza"/> La pèrdua auditiva relacionada amb l'edat a la mitjana edat està relacionada amb un deteriorament cognitiu en la vida tardana i es considera un factor de risc per al desenvolupament de la malaltia d'Alzheimer i la demència. Aquesta pèrdua auditiva pot ser causada per un [[trastorn del processament auditiu central]] que dificulta la comprensió de la parla amb soroll de fons. La pèrdua auditiva relacionada amb l'edat es caracteritza per un processament central lent de la informació auditiva.<ref name="Panza"/><ref name="Hubbard">{{cite journal | vauthors = Hubbard HI, Mamo SK, Hopper T | title = Dementia and Hearing Loss: Interrelationships and Treatment Considerations | journal = Seminars in Speech and Language | volume = 39 | issue = 3 | pages = 197–210 | date = July 2018 | pmid = 29933487 | doi = 10.1055/s-0038-1660779 | s2cid = 49383232 }}</ref> A tot el món, la pèrdua auditiva de la mitjana edat pot representar al voltant del 9% dels casos de demència.<ref name="Ford">{{cite journal | vauthors = Ford AH, Hankey GJ, Yeap BB, Golledge J, Flicker L, Almeida OP | title = Hearing loss and the risk of dementia in later life | journal = Maturitas | volume = 112 | pages = 1–11 | date = June 2018 | pmid = 29704910 | doi = 10.1016/j.maturitas.2018.03.004 | s2cid = 13998812 }}</ref>
És a partir dels estudis de l'autor [[Tom_Kitwood|Kitwood]] (1992, 1993, 1997) a la [[Universitat de Bradford]] on es posa en relleu que més enllà de la rehabilitació neuropsicològica i de la selecció d'algunes tècniques específiques, el paper de la '''relació interpersonal''' amb la persona amb demència, ha de tenir un caràcter capdal en l'atenció assistencial. Aquest tipus d'intervenció cal que sigui una vivència d'atenció integral, és a dir, ha de treballar tots els aspectes de la persona, des dels aspectes cognitius fins als aspectes emocionals, passant per l'àmbit del comportament.


La [[síndrome de fragilitat|fragilitat]] pot augmentar el risc de declivi cognitiu i demència, i a l'inrevés també passa que el deteriorament cognitiu augmenta el risc de fragilitat. La prevenció de la fragilitat pot ajudar a prevenir el deteriorament cognitiu.<ref name="Panza"/>
=== Nou paradigma participatiu en l'atenció a la persona amb demència ===
Després de l'èxit, durant molt anys, del paradigma de tractament davant les persones amb demència per part dels professionals, les noves pràctiques assistencials incorporen el nou paradigma participatiu com la base fonamental de la relació interpersonal. El mateix autor Kitwood (2003) va determinar la relació interpersonal d'aquestes persones en cinc necessitats universals:


No hi ha medicaments que puguin prevenir el deteriorament cognitiu i la demència.<ref name="Pharmacologic Interventions to Prev">{{cite journal | vauthors = Fink HA, Jutkowitz E, McCarten JR, Hemmy LS, Butler M, Davila H, Ratner E, Calvert C, Barclay TR, Brasure M, Nelson VA, Kane RL | display-authors = 6 | title = Pharmacologic Interventions to Prevent Cognitive Decline, Mild Cognitive Impairment, and Clinical Alzheimer-Type Dementia: A Systematic Review | journal = Annals of Internal Medicine | volume = 168 | issue = 1 | pages = 39–51 | date = January 2018 | pmid = 29255847 | doi = 10.7326/M17-1529 | s2cid = 24193907 }}</ref> Tanmateix, els medicaments per reduir la pressió arterial poden reduir el risc de demència o problemes cognitius al voltant d'un 7,0%.<ref>{{cite journal | vauthors = Hughes D, Judge C, Murphy R, Loughlin E, Costello M, Whiteley W, Bosch J, O'Donnell MJ, Canavan M | display-authors = 6 | title = Association of Blood Pressure Lowering With Incident Dementia or Cognitive Impairment: A Systematic Review and Meta-analysis | journal = JAMA | volume = 323 | issue = 19 | pages = 1934–1944 | date = May 2020 | pmid = 32427305 | pmc = 7237983 | doi = 10.1001/jama.2020.4249 }}</ref>
a) Confort (necessitat de tracte càlid i proper)


S'ha demostrat que el desavantatge econòmic té un fort vincle amb una major prevalença de demència,<ref>{{cite journal | vauthors = Arapakis K, Brunner E, French E, McCauley J | title = Dementia and disadvantage in the USA and England: population-based comparative study | journal = BMJ Open | volume = 11 | issue = 10 | pages = e045186 | date = October 2021 | pmid = 34615672 | pmc = 8496387 | doi = 10.1136/bmjopen-2020-045186 }}</ref> que encara no es pot explicar completament per altres factors de risc.
b) Identitat (necessitat de saber qui som)


=== Salut dental ===
c) Vincle (necessitat de tenir compromisos)
Evidències limitades vinculen la mala salut bucal amb el deteriorament cognitiu. Tanmateix, la manca de raspall de dents i la inflamació gingival es poden utilitzar com a predictors de risc de demència.<ref>{{cite journal | vauthors = Daly B, Thompsell A, Sharpling J, Rooney YM, Hillman L, Wanyonyi KL, White S, Gallagher JE | title = Evidence summary: the relationship between oral health and dementia | journal = British Dental Journal | volume = 223 | issue = 11 | pages = 846–853 | date = January 2018 | pmid = 29192686 | doi = 10.1038/sj.bdj.2017.992 | s2cid = 19633523 | url = https://researchportal.port.ac.uk/portal/files/8739213/Evidence_summary_the_relationship_between_oral_health_and_dementia_post_print.pdf }}</ref>


==== Bacteris orals ====
d) Ocupació (sentir-se útil i participar en activitats significatives)
El vincle entre l'Alzheimer i la [[malaltia periodontal|malaltia de les genives]] són els bacteris orals.<ref name="Miklossy">{{cite journal | vauthors = Miklossy J | title = Historic evidence to support a causal relationship between spirochetal infections and Alzheimer's disease | journal = Frontiers in Aging Neuroscience | volume = 7 | pages = 46 | date = 2015 | pmid = 25932012 | pmc = 4399390 | doi = 10.3389/fnagi.2015.00046 | doi-access = free }}</ref> A la cavitat bucal, les espècies bacterianes inclouen ''[[Porphyromonas gingivalis|P. gingivalis]]'', ''[[Fusobacterium nucleatum|F. nucleatum]]'', ''[[Prevotella intermedia|P. intermedia]]'' i ''[[Tannerella forsythia|T. forsythia]]''. S'han examinat sis [[espiroqueta|espiroquetes]] de treponema oral al cervell de pacients amb Alzheimer.<ref name = "Olsen_2015" /> Les espiroquetes són de naturalesa neurotròpica, és a dir, actuen per destruir el teixit nerviós i crear inflamació. Els patògens inflamatoris són un indicador de la malaltia d'Alzheimer i s'han trobat bacteris relacionats amb la malaltia de les genives al cervell de pacients amb malaltia d'Alzheimer.<ref name="Olsen_2015" /> Els bacteris envaeixen el teixit nerviós del cervell, augmentant la permeabilitat de la [[barrera hematoencefàlica]] i promovent l'aparició de l'Alzheimer. Les persones amb una gran quantitat de placa dental corren el risc de disminuir la cognició.<ref name="BDJ_2017">{{cite journal | vauthors = | title = Can poor oral health lead to dementia? | journal = British Dental Journal | volume = 223 | issue = 11 | pages = 840 | date = December 2017 | pmid = 29243693 | doi = 10.1038/sj.bdj.2017.1064 | s2cid = 25898592 }}</ref> Una mala higiene bucal pot tenir un efecte advers en la parla i la nutrició, provocant un deteriorament general i de la salut cognitiva.


==== Virus orals ====
e) Inclusió (necessitat de sentir-se part d'un grup social, d'evitar l'aïllament i la solitud)
El [[virus de l'herpes simple]] (HSV) s'ha trobat en més del 70% dels majors de 50 anys. El VHS persisteix al sistema nerviós perifèric i pot ser provocat per l'estrès, la malaltia o la fatiga.<ref name = "Olsen_2015">{{cite journal | vauthors = Olsen I, Singhrao SK | title = Can oral infection be a risk factor for Alzheimer's disease? | journal = Journal of Oral Microbiology | volume = 7 | pages = 29143 | date = 2015-09-17 | pmid = 26385886 | pmc = 4575419 | doi = 10.3402/jom.v7.29143 }}</ref> Altes proporcions de proteïnes associades a virus en [[Placa senil|plaques senils]] o [[embull neurofibril·lar]]s (NFT) confirmen la implicació de HSV-1 en la patologia de la malaltia d'Alzheimer. Els NFT es coneixen com el marcador principal de la malaltia d'Alzheimer. HSV-1 produeix els components principals dels NFT.<ref>{{cite journal | vauthors = Carter CJ | title = Alzheimer's disease plaques and tangles: cemeteries of a pyrrhic victory of the immune defence network against herpes simplex infection at the expense of complement and inflammation-mediated neuronal destruction | journal = Neurochemistry International | volume = 58 | issue = 3 | pages = 301–320 | date = February 2011 | pmid = 21167244 | doi = 10.1016/j.neuint.2010.12.003 | s2cid = 715832 }}</ref>


=== Dieta ===
L'atenció a les persones amb demència, per tant, ha de considerar les necessitats neurobiològiques i les psicosocials (Martínez, 2015). Així, una pràctica de relació interpersonal amb aquestes persones que no cobreix les dues àrees, és una praxi parcialitzada i no és una atenció integral.
Es considera que la dieta és un factor de risc modificable per al desenvolupament de la demència. S'identifica que la deficiència de tiamina augmenta el risc de patir la malaltia d'Alzheimer en adults.<ref>Gibson, GE, Hirsch, JA, Fonzetti, P, et al. (2016) Vitamin B1 (thiamine) and dementia. Ann N Y Acad Sci 1367, 21–30</ref> El paper de la tiamina en la fisiologia del cervell és únic i essencial per a la funció cognitiva normal de les persones grans.<ref>Butterworth, RF (2003) Thiamin deficiency and brain disorders. Nutr Res Rev 16, 277–284.</ref> Moltes opcions dietètiques de la població gran, inclosa la ingesta més alta de productes sense gluten, comprometen la ingesta de tiamina, ja que aquests productes no estan enriquits amb tiamina.<ref>Hoffman, R. (2016). Thiamine deficiency in the Western diet and dementia risk. British Journal Of Nutrition, 116(1), 188–189.</ref>


Les dietes [[dieta mediterrània|mediterrània]] i [[dieta DASH|DASH]] s'associen amb un menor deteriorament cognitiu. Un enfocament diferent ha estat incorporar elements d'aquestes dues dieta en una coneguda com dieta MIND.<ref name=Acta1>{{cite journal |vauthors=Dominguez LJ, Barbagallo M |title=Nutritional prevention of cognitive decline and dementia |journal= Acta Bio Medica: Atenei Parmensis|volume=89 |issue=2 |pages=276–290 |date=June 2018 |pmid=29957766 |pmc=6179018 |doi=10.23750/abm.v89i2.7401 }}
Per a això, l'autora Brooker (2004,2005), deixebla de Kitwood i integrant del Grup de Demències de la Universitat de Bradford, ha formulat el model VIPS on es proposen els quatre elements constitutius de l'ACP en la persona amb Demència (PPC = V + I + P + S):
</ref>
* V = Valoració de la persona amb demència
* I = Tractament Individualitzat de la persona
* P = Perspectiva de la persona amb demència
* S = Entorn social positiu


== Valoració ==
=== Principals mètodes d'intervenció amb demència des de l'ACP ===
En el cas de sospita diagnòstica del pacient, es fa una primera valoració utilitzant el ''[[Mini-mental state examination]]'' (MMSE).<ref>{{ref-publicació |títol=Mini-Mental State Examination (MMSE) for the detection of dementia in clinically unevaluated people aged 65 and over in community and primary care populations |publicació=The Cochrane Database of Systematic Reviews |pàgines=CD011145 |exemplar=1 |doi=10.1002/14651858.CD011145.pub2 |pmid=26760674 |url=https://research-information.bris.ac.uk/ws/files/81702242/Creavin_et_al_2016_The_Cochrane_Library.pdf |consulta=12 febrer 2023 |autor=Creavin ST, Wisniewski S, Noel-Storr AH, ''et al.'' |format=PDF |any=2016 |pmc=8812342 |hdl=1983/00876aeb-2061-43f5-b7e1-938c666030ab}}</ref>
Les intervencions cognitives establertes fins ara s'han construït a partir dels principis de la rehabilitació neuropsicològica i de la selecció d'algunes de les tècniques específicament desenvolupades per a les demències i els trastorns de memòria.


Se sol utilitzar per la valoració funcional del grau de deteriorament, la GDS-FAST:<ref>{{ref-publicació|url=https://www.scneurologia.cat/wp-content/uploads/2019/01/Guia-M%C3%A8dica-Alzheimer-2011-de-la-Societat-Catalana-de-Neurologia.pdf |autor=Societat Catalana de Neurologia |títol=Guia oficial de diagnòstic i tractament de la malaltia d’Alzheimer de la Societat Catalana de Neurologia |publicació=Guies mèdiques de la Societat Catalana de Neurologia}}</ref>
El concepte d'intervenció cognitiva, en un sentit ampli, comprèn tot un conjunt de mètodes i estratègies cognitives que pretenen optimitzar l'eficàcia dels rendiments dels usuaris i pot tenir diferents enfocaments:
* ''Global Deterioration Scale'' (GDS), publicada el 1982.<ref>{{ref-publicació| doi = 10.1176/ajp.139.9.1136| issn = 0002-953X, 1535-7228|volum= 139|exemplar= 9|pàgines= 1136–1139|títol= The Global Deterioration Scale for assessment of primary degenerative dementia|publicació= American Journal of Psychiatry|consulta= 2017-03-13|data= 1982-09| url = http://psychiatryonline.org/doi/abs/10.1176/ajp.139.9.1136}}</ref> Consta de 7 nivells de deteriorament,<ref>{{Ref-web|url=https://www.fhca.org/members/qi/clinadmin/global.pdf|títol=The Global Deterioration Scale for Assessment of Primary Degenerative Dementia|nom=Barry|cognom=Reisberg|data=1983}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.fbjoseplaporte.org/rceap/docs/art04_pdf08.pdf|títol=Escala de Deterioro Global (GDS-FAST)}}</ref> i pot ser més útil que el MMSE en pacients amb baix grau educatiu.<ref>{{ref-publicació| doi = 10.4082/kjfm.2013.34.5.327| issn = 2005-6443|volum= 34|exemplar= 5|pàgines= 327–333|cognom1= Kim|nom1= Joong Soo|cognom2= Won|nom2= Chang Won|cognom3= Kim|nom3= Byung Sung|cognom4= Choi|nom4= Hyun Rim|títol= Predictability of Various Serial Subtractions on Global Deterioration Scale According to Education Level|publicació= Korean Journal of Family Medicine|consulta= 2017-03-13|data= 2013-09| url = http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3791340/| pmid = 24106585| pmc = PMC3791340}}</ref>
* Tècniques d'Orientació a la realitat (TOR)
* ''Functional Assessment Staging'' (FAST), publicada el 1992 i complementària de la GDS.<ref>{{Ref-publicació|article=Functional assessment staging (FAST) in Alzheimer's disease: reliability, validity, and ordinality|url=https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/1504288/|publicació=International Psychogeriatrics|data=1992|issn=1041-6102|pmid=1504288|pàgines=55–69|volum=4 Suppl 1|doi=10.1017/s1041610292001157|nom=S. G.|cognom=Sclan|nom2=B.|cognom2=Reisberg}}</ref>
* Reminiscència
* Programes d'estimulació i activitat cognitiva
* Teràpia cognitiva específica
* Adaptació cognitiva i funcional de l'entorn físic
* Tècniques de comunicació / Tècniques de Validació
* Activitats significatives (ocupacionals) i de la vida diària
* Prevenció i tractament dels trastorns psicològics i del comportament


== Referències ==
Taula 1
{{referències}}
Objectius terapéutics de la intervenció cognitiva (Lorente, 2016)
{| class=wikitable
|'''Objectius generals'''
* Estimular les capacitats preservades de la persona amb demència
* Promoure la interrelació amb un entorn positiu
* Fomentar els processos d'autodeterminació
* Afavorir la pròpia identitat i història de vida
|'''Objectius específics'''
* Incrementar el rendiment cognitiu i funcional
* Mantenir l'autonomia personal en les AVD
* Millorar l'estat i sentiment de salut
|'''Objectius terminals'''
* Millorar la qualitat de vida de la persona
* Potenciar la relació interpersonal amb els familiars
* Incrementar les relacions socials
|}


== Enllaços externs ==
==== Mètode de Validació (VF/Validation®) ====
{{commonscat}}
El Mètode de Validació (VF/Validation®) és un mètode de comunicació i relació interpersonal situat en els aspectes psicoemocionals que permet ajudar els professionals de l'atenció directa a realitzar intervenció amb persones grans desorientades. Va ser desenvolupat per l'autora [[Naomi Feil]], de Cleveland (Ohio), a partir d'experiències professionals en centres residencials per a gent gran, entre 1963 i 1980 (Feil, 1993).
* [http://www.validation-eva.com/ Associació Europea de Validació] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120614072259/http://www.validation-eva.com/ |date=2012-06-14}}

En el pla teòric, el Mètode de Validació (VF/Validation®) es pot emmarcar en el model dels subsistemes interactius desenvolupat pels autors Teasdala i Barnard (1993).
[[Fitxer:Modelo ICS Teasdale y Barnard, 1993.png|center|miniatura|420x420px|

Model ICS (Subsistemes Cognitius Interactius: la relació entre el sensorial, intermedi i codis de significat (AC, Acústic; VIS, Visual; BS, Estat del cos; MPL, Llenguatge; OBJ, Objecte; Prop, Proposicional; IMPLIC, Implicacional). Teasdale y Barnard, 1993.

]]

En aquest model es descriuen dos subsistemes de significats, propositiu i implicatiu, que reflecteixen, respectivament, les representacions cognitives i les representacions emocionals. En el cas que el sistema implicatiu (emocional) estigui intacte i enviï informacions al sistema propositiu (cognitiu), aquest últim, en estar afectat en les demències, serà incapaç de relacionar les emocions amb esdeveniments recents.

El Mètode de Validació (VF/Validation®) es desenvolupa en part com a reacció a l'aplicació / atenció d'aquelles persones grans desorientades que es troben en els centres i serveis per a gent gran i que no responen a l'aplicació de les tècniques que se centren només en els aspectes cognitius. A la validació l'interessa sobretot els aspectes emocionals i per tant, l'emoció i el motiu subjacent del seu comportament.

Taula 2
Principis del cuidador (Lorente, 2016)<ref>{{Ref-publicació|cognom=Lorente|nom=Xavier|article=Efectos de la intervención cognitiva en personas mayores desorientadas ingresadas en Unidades de Demencia a partir del Método de Validación (VF/Validation®)|publicació=IV Congreso Nacional de Enfermería UCAM 'Por un envejecer sin tópicos'|data=2016}}</ref>
{| class=wikitable
|'''Principis del cuidador'''
|
* Mai discuteix o s'enfronta a la persona
* No s'intenta que la persona es faci una idea sobre la seva conducta anòmala
* No tracta d'orientar a la persona
* No empra reforços positius (reconeixements) o negatius (indiferència) per modificar la conducta de la persona
* No empra teràpies individuals o de grup en regles precises o en l'orientació en el temps actual
* No actua com un mestre autoritari, sinó com un facilitador
|}

Així, les tècniques de validació requereixen la capacitat d'acceptar i tenir empatia (vibrar a l'uníson) amb la persona gran desorientada, deixant de banda les pròpies interpretacions, judicis i expectatives sobre la conducta i tractant d'entendre la lògica subjacent a la conducta dels pacients.

És una forma pràctica de treballar que permet reduir l'estrès en l'atenció directa, millorant la dignitat de la persona gran desorientada i augmentant la capacitat d'acompanyament del professional cuidador.

El Mètode de Validació (VF/Validation®) fonamenta així la seva acció en els principis bàsics desenvolupats per les teories humanistes, practicant una actitud empàtica i una visió holística de l'ésser humà. Quan un pot "posar-se en les sabates" de l'altre i "veure a través dels seus ulls", es pot entrar en el món de la desorientació i entendre el significat dels comportaments de la persona afectada.

El Mètode de Validació (VF/Validation®) explica que moltes persones grans desorientades, que sovint són diagnosticades amb Demència Tipus Alzheimer, es troben amb la necessitat de poder expressar certs sentiments emocionals en la darrera etapa del seu cicle vital. Superar l'adversitat és important per a ells i necessiten de professionals de l'atenció directa que els entenguin i puguin acompanyar-los.

===== El Mètode de Validació (VF/Validation®) té cinc grans objectius =====
a) Restituir l'amor propi de la persona gran desorientada.

b) Reduir l'estrès professional en els processos d'acompanyament professional.

c) Eliminar les restriccions químiques i físiques en persones grans desorientades.

d) Augmentar els processos de comunicació verbal i no verbal dels professionals.

e) Potenciar la dignitat humana en l'última etapa del cicle vital de les persones grans desorientades.

===== Característiques bàsiques. Fases =====
El Mètode de Validació (VF/Validation®) té tres característiques bàsiques que fonamenten el seu treball amb els professionals de l'atenció directa:

1. La Validació és una forma de classificar els comportaments de les persones grans desorientades, en quatre fases progressives:

a. '''''Malorientació''''' - Expressant els conflictes del passat de formes disfressades.

b. '''''Confusió temporal''''' - En retirada cap a l'interior i acomiadant-se de la realitat.

c. '''''Moviments repetitius''''' - Moviments que reemplacen a les paraules i s'utilitzen per treballar a través dels conflictes no resolts.

d. '''''Estat vegetatiu''''' - Es deixa fora el món real i es dona per vençut tractant de resoldre la vida.

Cada fase té característiques físiques i psicosocials específiques que cal conèixer.

2. La Validació es basa en una actitud d'empatia que respecta i valora a la gent gran desorientades sense fer judicis de valor.

3. La Validació inclou tècniques específiques individuals, així com treball en grup, amb base a les necessitats de l'individu i de la seva fase de resolució/generativitat personal (Erikson).

El Mètode de Validació (VF/Validation®) es fonamenta en una sèrie de principis, que aquí es presenten simplificats:

a) Cada persona és única i s'ha de tractar com un individu específic.

b) Cada persona té un valor propi amb independència del grau de desorientació o demència. S'ha d'acceptar a l'usuari sense prejudicis.

c) S'ha de considerar que existeix una raó després de les conductes de la gent gran desorientades i dements. La conducta observada no és el simple resultat de canvis anatòmics esdevinguts en el cervell, sense la combinació de canvis físics, socials i personals que tenen lloc al llarg de la vida

d) Les conductes que apareixen s'associen normalment amb una fase de la vida. Els errors, problemes o vivències d'un moment de la vida poden conduir a ulteriors problemes psicològics.

e) Quan falla la memòria recent, les persones d'edat i dements intenten restaurar l'equilibri en les seves vides a través de l'evocació de records primerencs (antics).

f) Els sentiments dolorosos que siguin reconeguts i validats disminuiran el seu efecte negatiu. L'empatia crea confiança, redueix l'ansietat i restableix la dignitat.

===== Les evidències psicoeducatives =====
Les evidències del Mètode de Validació (VF/Validation®) en la relació interpersonal les podem trobar en dos apartats:

a) En l''''atenció directa''' amb el professional:
* Millora en la comunicació verbal i no verbal per part de la persona gran
* Comportament més sociable de la persona gran amb el seu cuidador
* Disminució de la deambulació
* Disminució de l'agressió verbal
* Reducció o eliminació de l'ús de restriccions físiques i químiques

b) En la relació amb l''''entorn''':
* Disminució de l'ansietat
* Disminució de la claudicació relacional amb altres persones
* Recuperació del sentit d'autoestima
* Invertits en papers socials familiars en un grup
* Conscients de la realitat
* El seu sentit de l'humor es restaura

===== On aprendre professionalment el Mètode de Validació (VF/Validation®? =====
La primera entitat social a Catalunya i Espanya que va portar el certificat del Mètode de Validació (VF/Validation®), acreditat per l'[https://vfvalidation.org/ Institut Americà en Validació] (VTI) en llengua catalana i castellana al nostre país, va ser l'[http://www.asociacionrelay.org/ Asociación Relay] l'any 2013. Aquesta entitat sense afany de lucre, va signar el primer conveni amb la patronal [http://www.acra.cat/ca/ ACRA] l'any 2014 per formar als seus professionals i socis sobre les tècniques de validació.

== Weblinks ==
* [http://www.validation-eva.com/ Associació Europea de Validació] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120614072259/http://www.validation-eva.com/ |date=2012-06-14 }}
* [https://vfvalidation.org/ Institut Americà de Validació]
* [https://vfvalidation.org/ Institut Americà de Validació]
* [http://www.asociacionrelay.org/ Asociación Relay]
* [http://www.asociacionrelay.org/ Asociación Relay]
* [http://www.acra.cat/ca/ Associació Catalana de Recursos Assistencials]
* [http://www.acra.cat/ca/ Associació Catalana de Recursos Assistencials]

== Referències ==
{{commonscat}}
{{referències}}


{{Autoritat}}
{{Autoritat}}

Revisió de 15:12, 13 abr 2024

Plantilla:Infotaula malaltiaDemència
modifica
Tipustrastorn cognitiu, síndrome orgànica cerebral, signe clínic, deteriorament cognitiu i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatpsiquiatria i neurologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
citalopram, risperidona, perfenazina, donepezil, galantamina, tacrina, rivastigmina, olanzapina, quetiapina, pimavanserina, aripiprazole, memantina, dihidroergocriptina i dihidroergocristina Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-116D81 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10F00-F07
CIM-9290-294
CIAPP70 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB29283 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000739 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKdementia-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD003704 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet89043 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0497327, C0154319, C0497327 i C5681447 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:1307 Modifica el valor a Wikidata

La demència (que significa "privats de la ment") és un trastorn cognitiu greu. Pot ser estàtic, el resultat d'una única lesió cerebral global o progressiva, produint una disminució a llarg termini en la funció cognitiva a causa de dany o malaltia en el cos més enllà del que es podria esperar d'envelliment normal. Encara que la demència és molt més comuna en la població geriàtrica, pot ocórrer en qualsevol etapa de l'edat adulta. Aquest límit d'edat defineix, com a conjunts de símptomes similars a causa de la disfunció cerebral orgànica, se'ls donen noms diferents en les poblacions més joves que adults. Fins a finals del segle xix, la demència és un concepte clínic molt més ampli.

Diagnòstic[modifica]

La demència és una síndrome (conjunt de signes i símptomes) de malaltia inespecífica en la qual les zones afectades de la cognició poden ser la memòria, l'atenció, el llenguatge, i la resolució de problemes. Normalment, cal que aquesta simptomatologia estigui present almenys durant sis mesos per a ser diagnosticada com a tal.[1] La disfunció cognitiva que s'ha vist només en temps més curts, en particular, menys de setmanes, ha de ser anomenada deliri.[2] En tots els tipus de disfunció cognitiva general, les funcions mentals superiors es veuen afectades primer en el procés. Especialment en les etapes posteriors de la malaltia, les persones afectades poden estar desorientades en el temps (no saber quin dia de la setmana, dia del mes, o fins i tot quin any és), en el lloc (no saber on són), i en la persona (no saber qui són o d'altres al voltant d'ells). La demència, encara que pot ser tractable fins a cert punt, generalment es deu a causes que són progressives i incurables.

Els símptomes de la demència poden ser classificats com a reversibles o irreversibles, depenent de l'etiologia de la malaltia. Menys del 10% dels casos de demència es deuen a causes es poden revertir amb el tractament actual.[3] Les causes inclouen diferents processos específics de la malaltia, de la mateixa manera que els símptomes de la disfunció d'òrgans, tals com falta d'alè, la icterícia, o el dolor es poden atribuir a moltes etiologies. Sense una avaluació acurada de la història clínica, la simptomatologia de curt termini pot correspondre a una síndrome de deliri (que sovint dura de dies a setmanes) i pot ser fàcilment confosa amb la demència, perquè té símptomes en comú, llevat de la durada, i del fet que el deliri s'associa sovint amb més activitat del sistema nerviós simpàtic. Algunes malalties mentals, incloent-hi la depressió i la psicosi, també poden produir símptomes que han de diferenciar-se dels deliris i la demència. L'ús crònic de substàncies com l'alcohol, així com la privació del son crònica pot també predisposar al pacient als canvis cognitius causants de la demència. La hipòxia provocada per una apnea del son també en pot augmentar el risc.[4][5]

Causes[modifica]

Deteriorament cognitiu fix[modifica]

Diversos tipus de lesió cerebral, que passa com un esdeveniment únic, poden causar deteriorament cognitiu irreversible, però fix:

Demència lentament progressiva[modifica]

La demència que comença de manera gradual i empitjora progressivament al llarg de diversos anys és generalment causada per una malaltia neurodegenerativa, és a dir, per les condicions que afecten només o principalment a les neurones del cervell i causa la pèrdua gradual però irreversible de la funció d'aquestes cèl·lules. Amb menys freqüència, una condició no degenerativa pot tenir efectes secundaris en les cèl·lules del cervell, que en alguns casos pot arribar a ser reversible si se'n tracta la causa.

Les causes de la demència depenen de l'edat en què comencen els símptomes:

  • En la població d'edat avançada (generalment es defineix en aquest context, els de més de 65 anys):
    • Una gran majoria dels casos de demència són causats per la malaltia d'Alzheimer, la demència vascular o totes dues.
    • El manteniment d'activitats de lleure que impliquin activitat cognitiva o física s'associa amb un risc reduït de demència.[6]
    • La demència amb cossos de Lewy és una altra causa comuna, que pot succeir juntament amb alguna de les altres causes.[7]
    • L'hipotiroïdisme de vegades causa el deteriorament cognitiu lentament progressiu com a símptoma principal, fet que pot ser completament reversible amb el tractament.
    • La hidrocefàlia de pressió normal, encara que relativament rara, és important reconèixer-la, ja que el tractament pot prevenir la progressió i millorar altres símptomes de la malaltia. No obstant això, la millora cognitiva significativa és inusual.
  • La demència és molt menys comuna en persones de menys de 65 anys.
  • En els adults joves (fins a 40 anys) és molt rar que es desenvolupi demència sense que hi hagi hagut abans altres característiques de malalties neurològiques, o sense símptomes de la malaltia en altres parts del cos.

Demència ràpidament progressiva[modifica]

La malaltia de Creutzfeldt-Jakob sol provocar una demència que empitjora durant setmanes o mesos. Les causes comunes de demència lentament progressiva de vegades també es presenten amb una progressió ràpida: la malaltia d'Alzheimer, la demència amb cossos de Lewy, la degeneració frontotemporal.[8]

Prevenció[modifica]

Factors de risc[modifica]

Els factors de risc per a la demència inclouen tensió arterial alta, pèrdua auditiva, tabaquisme, obesitat, depressió, inactivitat, diabetis, nivells educatius més baixos i contacte social baix. L'excés d'alcohol, la falta de son, l'anèmia, les lesions cerebrals traumàtiques i la contaminació de l'aire també poden augmentar les possibilitats de desenvolupar demència.[9][10] Molts d'aquests factors de risc, com ara el nivell d'educació més baix, el tabaquisme, la inactivitat física i la diabetis, són modificables.[11] Diversos del grup es coneixen com a "factors de risc vascular" que es poden reduir o eliminar.[12] La gestió d'aquests factors de risc pot reduir el risc de patir demència en persones en la seva edat mitjana o més gran. Una reducció d'alguns d'aquests factors de risc pot donar un resultat positiu.[13] La disminució del risc que s'aconsegueix amb l'adopció d'un estil de vida saludable s'observa fins i tot en aquells amb un alt risc genètic.[14]

A més dels factors de risc anteriors, altres característiques psicològiques, com ara certs trets de personalitat (neuroticisme elevat i poca atenció als detalls), propòsit a la vida baix i sentiment elevat de soledat, són factors de risc per a la malaltia d'Alzheimer i les demències relacionades.[15][16][17] Per exemple, basat en l'English Longitudinal Study of Ageing (ELSA), la investigació va trobar que la solitud de les persones grans pot augmentar en un terç el risc de patir demència. No tenir parella (ser solter, divorciat o vidu) pot duplicar el risc de demència. Tanmateix, tenir dues o tres relacions més properes podria reduir el risc en tres cinquenes parts.[18][19]

Els dos factors de risc més modificables per a la demència són la inactivitat física i la manca d'estimulació cognitiva.[20] L'activitat física, en particular l'exercici aeròbic, s'associa amb una reducció de la pèrdua de teixit cerebral relacionada amb l'edat i amb factors neurotòxics que preservan així el volum cerebral i integritat neuronal. L'activitat cognitiva enforteix la plasticitat neuronal i juntes ajuden a mantenir la reserva cognitiva. La negligència d'aquests factors de risc disminueix aquesta reserva.[20]

Les alteracions sensorials de la visió i l'oïda són factors de risc modificables per a la demència.[21] Aquestes alteracions poden precedir els símptomes cognitius de la malaltia d'Alzheimer, per exemple, en molts anys.[22] La pèrdua auditiva pot provocar un aïllament social que afecta negativament la cognició.[23] L'aïllament social també s'identifica com un factor de risc modificable.[22] La pèrdua auditiva relacionada amb l'edat a la mitjana edat està relacionada amb un deteriorament cognitiu en la vida tardana i es considera un factor de risc per al desenvolupament de la malaltia d'Alzheimer i la demència. Aquesta pèrdua auditiva pot ser causada per un trastorn del processament auditiu central que dificulta la comprensió de la parla amb soroll de fons. La pèrdua auditiva relacionada amb l'edat es caracteritza per un processament central lent de la informació auditiva.[22][24] A tot el món, la pèrdua auditiva de la mitjana edat pot representar al voltant del 9% dels casos de demència.[25]

La fragilitat pot augmentar el risc de declivi cognitiu i demència, i a l'inrevés també passa que el deteriorament cognitiu augmenta el risc de fragilitat. La prevenció de la fragilitat pot ajudar a prevenir el deteriorament cognitiu.[22]

No hi ha medicaments que puguin prevenir el deteriorament cognitiu i la demència.[26] Tanmateix, els medicaments per reduir la pressió arterial poden reduir el risc de demència o problemes cognitius al voltant d'un 7,0%.[27]

S'ha demostrat que el desavantatge econòmic té un fort vincle amb una major prevalença de demència,[28] que encara no es pot explicar completament per altres factors de risc.

Salut dental[modifica]

Evidències limitades vinculen la mala salut bucal amb el deteriorament cognitiu. Tanmateix, la manca de raspall de dents i la inflamació gingival es poden utilitzar com a predictors de risc de demència.[29]

Bacteris orals[modifica]

El vincle entre l'Alzheimer i la malaltia de les genives són els bacteris orals.[30] A la cavitat bucal, les espècies bacterianes inclouen P. gingivalis, F. nucleatum, P. intermedia i T. forsythia. S'han examinat sis espiroquetes de treponema oral al cervell de pacients amb Alzheimer.[31] Les espiroquetes són de naturalesa neurotròpica, és a dir, actuen per destruir el teixit nerviós i crear inflamació. Els patògens inflamatoris són un indicador de la malaltia d'Alzheimer i s'han trobat bacteris relacionats amb la malaltia de les genives al cervell de pacients amb malaltia d'Alzheimer.[31] Els bacteris envaeixen el teixit nerviós del cervell, augmentant la permeabilitat de la barrera hematoencefàlica i promovent l'aparició de l'Alzheimer. Les persones amb una gran quantitat de placa dental corren el risc de disminuir la cognició.[32] Una mala higiene bucal pot tenir un efecte advers en la parla i la nutrició, provocant un deteriorament general i de la salut cognitiva.

Virus orals[modifica]

El virus de l'herpes simple (HSV) s'ha trobat en més del 70% dels majors de 50 anys. El VHS persisteix al sistema nerviós perifèric i pot ser provocat per l'estrès, la malaltia o la fatiga.[31] Altes proporcions de proteïnes associades a virus en plaques senils o embull neurofibril·lars (NFT) confirmen la implicació de HSV-1 en la patologia de la malaltia d'Alzheimer. Els NFT es coneixen com el marcador principal de la malaltia d'Alzheimer. HSV-1 produeix els components principals dels NFT.[33]

Dieta[modifica]

Es considera que la dieta és un factor de risc modificable per al desenvolupament de la demència. S'identifica que la deficiència de tiamina augmenta el risc de patir la malaltia d'Alzheimer en adults.[34] El paper de la tiamina en la fisiologia del cervell és únic i essencial per a la funció cognitiva normal de les persones grans.[35] Moltes opcions dietètiques de la població gran, inclosa la ingesta més alta de productes sense gluten, comprometen la ingesta de tiamina, ja que aquests productes no estan enriquits amb tiamina.[36]

Les dietes mediterrània i DASH s'associen amb un menor deteriorament cognitiu. Un enfocament diferent ha estat incorporar elements d'aquestes dues dieta en una coneguda com dieta MIND.[37]

Valoració[modifica]

En el cas de sospita diagnòstica del pacient, es fa una primera valoració utilitzant el Mini-mental state examination (MMSE).[38]

Se sol utilitzar per la valoració funcional del grau de deteriorament, la GDS-FAST:[39]

  • Global Deterioration Scale (GDS), publicada el 1982.[40] Consta de 7 nivells de deteriorament,[41][42] i pot ser més útil que el MMSE en pacients amb baix grau educatiu.[43]
  • Functional Assessment Staging (FAST), publicada el 1992 i complementària de la GDS.[44]

Referències[modifica]

  1. ↑ Karlawish, J.; Clark, C. «Diagnostic evaluation of elderly patients with mild memory problems» (en 2003). Ann Intern Med, 138, 5, pàg. 411-9. PMID: 12614094.
  2. ↑ Holsinger T, Deveau J, Boustani M, Williams JW «Does this patient have dementia?». JAMA, 297, 21, 2007, pàg. 2391-404. DOI: 10.1001/jama.297.21.2391. PMID: 17551132.
  3. ↑ Curran, Stephen; Wattis, John. Practical management of dementia: a multi-professional approach (en anglès). Radcliffe Publishing, 2004, p.19. ISBN 1857759311. 
  4. ↑ Yaffe, Kristine; Alison M. Laffan, Stephanie Litwack Harrison, Susan Redline, Adam P. Spira, Kristine E. Ensrud, Sonia Ancoli-Israel, Katie L. Stone «Sleep-Disordered Breathing, Hypoxia, and Risk of Mild Cognitive Impairment and Dementia in Older Women». JAMA, 306, 6, 2011, pàg. 613-619. DOI: 10.1001/jama.2011.1115.
  5. ↑ «Com fer front a l'agressió en persones grans amb demència».
  6. ↑ Verghese J, Lipton RB, Katz MJ, et al «Leisure activities and the risk of dementia in the elderly». N. Engl. J. Med., 348, 25, pàg. 2508-16. DOI: 10.1056/NEJMoa022252. PMID: 12815136.
  7. ↑ McKeith IG, Fairbairn AF, Perry RH, Thompson P «The clinical diagnosis and misdiagnosis of senile dementia of Lewy body type (SDLT)». Br J Psychiatry, 165, 3, 1994, pàg. 324-32. PMID: 7994501.
  8. ↑ Trivedi, D. «Cochrane Review Summary: Mini-Mental State Examination (MMSE) for the detection of dementia in clinically unevaluated people aged 65 and over in community and primary care populations.». Prim Health Care, 2017.
  9. ↑ . DOI: 10.1016/S0140-6736(20)30367-6. PMC: 7392084. PMID: 32738937.
  10. ↑ «Factors de risc modificables per a la demència incident i el deteriorament cognitiu: una revisió general de l'evidència». J Affect Disord, Octubre 2022, pàg. 160–167. DOI: 10.1016/j.jad.2022.07. 008. PMID: 35863541.
  11. ↑ «Avaluació en línia dels factors de risc per a la demència i la funció cognitiva en adults sans». . DOI: 10.1002/gps.4790. PMID: 28960500.
  12. ↑ «factors de risc vascular i salut cerebral». Arxivat de l'Factors.pdf original el 2022-10-09. [Consulta: 1r gener 2021].
  13. ↑ «Medicaments antihipertensius i risc de demència incident i malaltia d'Alzheimer: una metaanàlisi de dades de participants individuals d'estudis de cohorts prospectius». . DOI: 10.1016/S1474-4422(19)30393-X. PMC: 7391421. PMID: 31706889.
  14. ↑ «Associació d'Estil de Vida i Risc Genètic amb Incidència de Demència». . DOI: 10.1001/jama.2019.9879. PMC: 6628594. PMID: 31302669.
  15. ↑ «La personalitat està associada al risc de demència? Una investigació metaanalítica». . DOI: 10.1016/j.arr.2021.101269. PMC: 8005464. PMID: 33561581.
  16. ↑ «El sentit del propòsit a la vida està associat amb un menor risc de demència incident: una metaanàlisi». . DOI: 10.3233/JAD-210364. PMC: 8887819. PMID: 34275900.
  17. ↑ «La solitud s'associa amb el risc de deteriorament cognitiu a l'Enquesta de salut, envelliment i jubilació a Europa». . DOI: 10.1002/gps.5304. PMC: 7755119. PMID: 32250480.
  18. ↑ «Loneliness, but not social isolation, predicts development of dementia in older people» (en anglès). NIHR Evidence, 27-05-2020. DOI: 10.3310/alert_40330.
  19. ↑ «Loneliness, Social Integration, and Incident Dementia Over 6 Years: Prospective Findings From the English Longitudinal Study of Ageing». The Journals of Gerontology. Series B, Psychological Sciences and Social Sciences, vol. 75, 1, January 2020, pàg. 114–124. DOI: 10.1093/geronb/gbx087. PMC: 6909434. PMID: 28658937.
  20. ↑ 20,0 20,1 «Cognitive Reserve and the Prevention of Dementia: the Role of Physical and Cognitive Activities». Current Psychiatry Reports, vol. 18, 9, September 2016, pàg. 85. DOI: 10.1007/s11920-016-0721-2. PMC: 4969323. PMID: 27481112.
  21. ↑ «Hearing interventions to prevent dementia». HNO, vol. 67, 3, March 2019, pàg. 165–171. DOI: 10.1007/s00106-019-0617-7. PMC: 6399173. PMID: 30767054.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 «Sensorial frailty: age-related hearing loss and the risk of cognitive impairment and dementia in later life». Therapeutic Advances in Chronic Disease, vol. 10, 2019, pàg. 2040622318811000. DOI: 10.1177/2040622318811000. PMC: 6700845. PMID: 31452865.
  23. ↑ «Hearing loss as a risk factor for dementia: A systematic review». Laryngoscope Investigative Otolaryngology, vol. 2, 2, April 2017, pàg. 69–79. DOI: 10.1002/lio2.65. PMC: 5527366. PMID: 28894825.
  24. ↑ «Dementia and Hearing Loss: Interrelationships and Treatment Considerations». Seminars in Speech and Language, vol. 39, 3, July 2018, pàg. 197–210. DOI: 10.1055/s-0038-1660779. PMID: 29933487.
  25. ↑ «Hearing loss and the risk of dementia in later life». Maturitas, vol. 112, June 2018, pàg. 1–11. DOI: 10.1016/j.maturitas.2018.03.004. PMID: 29704910.
  26. ↑ «Pharmacologic Interventions to Prevent Cognitive Decline, Mild Cognitive Impairment, and Clinical Alzheimer-Type Dementia: A Systematic Review». Annals of Internal Medicine, vol. 168, 1, January 2018, pàg. 39–51. DOI: 10.7326/M17-1529. PMID: 29255847.
  27. ↑ «Association of Blood Pressure Lowering With Incident Dementia or Cognitive Impairment: A Systematic Review and Meta-analysis». JAMA, vol. 323, 19, May 2020, pàg. 1934–1944. DOI: 10.1001/jama.2020.4249. PMC: 7237983. PMID: 32427305.
  28. ↑ «Dementia and disadvantage in the USA and England: population-based comparative study». BMJ Open, vol. 11, 10, October 2021, pàg. e045186. DOI: 10.1136/bmjopen-2020-045186. PMC: 8496387. PMID: 34615672.
  29. ↑ «Evidence summary: the relationship between oral health and dementia». British Dental Journal, vol. 223, 11, January 2018, pàg. 846–853. DOI: 10.1038/sj.bdj.2017.992. PMID: 29192686.
  30. ↑ «Historic evidence to support a causal relationship between spirochetal infections and Alzheimer's disease». Frontiers in Aging Neuroscience, vol. 7, 2015, pàg. 46. DOI: 10.3389/fnagi.2015.00046. PMC: 4399390. PMID: 25932012.
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 «Can oral infection be a risk factor for Alzheimer's disease?». Journal of Oral Microbiology, vol. 7, 17-09-2015, pàg. 29143. DOI: 10.3402/jom.v7.29143. PMC: 4575419. PMID: 26385886.
  32. ↑ «Can poor oral health lead to dementia?». British Dental Journal, vol. 223, 11, December 2017, pàg. 840. DOI: 10.1038/sj.bdj.2017.1064. PMID: 29243693.
  33. ↑ «Alzheimer's disease plaques and tangles: cemeteries of a pyrrhic victory of the immune defence network against herpes simplex infection at the expense of complement and inflammation-mediated neuronal destruction». Neurochemistry International, vol. 58, 3, February 2011, pàg. 301–320. DOI: 10.1016/j.neuint.2010.12.003. PMID: 21167244.
  34. ↑ Gibson, GE, Hirsch, JA, Fonzetti, P, et al. (2016) Vitamin B1 (thiamine) and dementia. Ann N Y Acad Sci 1367, 21–30
  35. ↑ Butterworth, RF (2003) Thiamin deficiency and brain disorders. Nutr Res Rev 16, 277–284.
  36. ↑ Hoffman, R. (2016). Thiamine deficiency in the Western diet and dementia risk. British Journal Of Nutrition, 116(1), 188–189.
  37. ↑ «Nutritional prevention of cognitive decline and dementia». Acta Bio Medica: Atenei Parmensis, vol. 89, 2, June 2018, pàg. 276–290. DOI: 10.23750/abm.v89i2.7401. PMC: 6179018. PMID: 29957766.
  38. ↑ Creavin ST, Wisniewski S, Noel-Storr AH, et al. «Mini-Mental State Examination (MMSE) for the detection of dementia in clinically unevaluated people aged 65 and over in community and primary care populations» (PDF). The Cochrane Database of Systematic Reviews, 1, 2016, pàg. CD011145. DOI: 10.1002/14651858.CD011145.pub2. PMC: 8812342. PMID: 26760674 [Consulta: 12 febrer 2023].
  39. ↑ Societat Catalana de Neurologia «Guia oficial de diagnòstic i tractament de la malaltia d’Alzheimer de la Societat Catalana de Neurologia». Guies mèdiques de la Societat Catalana de Neurologia.
  40. ↑ «The Global Deterioration Scale for assessment of primary degenerative dementia». American Journal of Psychiatry, 139, 9, 1982-09, pàg. 1136–1139. DOI: 10.1176/ajp.139.9.1136. ISSN: 1535-7228 0002-953X, 1535-7228 [Consulta: 13 març 2017].
  41. ↑ Reisberg, Barry. «The Global Deterioration Scale for Assessment of Primary Degenerative Dementia», 1983.
  42. ↑ «Escala de Deterioro Global (GDS-FAST)».
  43. ↑ Kim, Joong Soo; Won, Chang Won; Kim, Byung Sung; Choi, Hyun Rim «Predictability of Various Serial Subtractions on Global Deterioration Scale According to Education Level». Korean Journal of Family Medicine, 34, 5, 2013-09, pàg. 327–333. DOI: 10.4082/kjfm.2013.34.5.327. ISSN: 2005-6443. PMC: PMC3791340. PMID: 24106585 [Consulta: 13 març 2017].
  44. ↑ Sclan, S. G.; Reisberg, B. «Functional assessment staging (FAST) in Alzheimer's disease: reliability, validity, and ordinality». International Psychogeriatrics, 4 Suppl 1, 1992, pàg. 55–69. DOI: 10.1017/s1041610292001157. ISSN: 1041-6102. PMID: 1504288.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Demència
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Demència&oldid=33369346»