Alfabet català: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació Etiquetes: Revertida editor visual |
m Robot posa la plantilla autoritat |
||
(7 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula sistema d'escriptura}} |
|||
L''''alfabet català''' és la variant de l'[[alfabet llatí]] usada per a escriure la [[llengua catalana]]. Consta de les 26 [[lletra|lletres]] de l'alfabet llatí, algunes de les quals poden ser modificades per [[diacrític]]s. Actualment l'[[alfabet]] es compon de vint-i-sis lletres, més sis dígrafs (conjunts de dues lletres que representen un sol [[fonema]]).<ref name=Ruaix>{{ref-llibre|cognom=Ruaix i Vinyet|nom=Josep|títol=Català complet 1. Curs superior de llengua catalana|pàgines=41|lloc=Moià|editorial=J. Ruaix|any=1997|isbn=84-89812-09-8}}</ref> |
L''''alfabet català''' és la variant de l'[[alfabet llatí]] usada per a escriure la [[llengua catalana]]. Consta de les 26 [[lletra|lletres]] de l'alfabet llatí, algunes de les quals poden ser modificades per [[diacrític]]s. Actualment l'[[alfabet]] es compon de vint-i-sis lletres, més sis dígrafs (conjunts de dues lletres que representen un sol [[fonema]]).<ref name=Ruaix>{{ref-llibre|cognom=Ruaix i Vinyet|nom=Josep|títol=Català complet 1. Curs superior de llengua catalana|pàgines=41|lloc=Moià|editorial=J. Ruaix|any=1997|isbn=84-89812-09-8}}</ref> |
||
Línia 95: | Línia 95: | ||
!Grafema!! Nom del grafema ([[Institut d'Estudis Catalans|IEC]])!! Nom del grafema ([[Acadèmia Valenciana de la Llengua|AVL]]) !! Pronúncia !! Remarques |
!Grafema!! Nom del grafema ([[Institut d'Estudis Catalans|IEC]])!! Nom del grafema ([[Acadèmia Valenciana de la Llengua|AVL]]) !! Pronúncia !! Remarques |
||
|- |
|- |
||
|'''[[ç|Ç ç]]'''||colspan=2 align=center|''ce trencada''|| [[Fricativa alveolar sorda|{{AFI|[s]}}]] || és una lletra modificada, una variació |
|'''[[ç|Ç ç]]'''||colspan=2 align=center|''ce trencada''|| [[Fricativa alveolar sorda|{{AFI|[s]}}]] || és una lletra modificada, una variació de la [[z]] |
||
|- |
|- |
||
|'''[[L·l|L·L l·l]]'''||align=center|''ela geminada''||align=center|''ele (o el) geminada''|| {{AFI|[ɫɫ]}} || representa una ela doble, amb el punt volat per distingir-la del dígraf ''[[ll]]'' |
|'''[[L·l|L·L l·l]]'''||align=center|''ela geminada''||align=center|''ele (o el) geminada''|| {{AFI|[ɫɫ]}} || representa una ela doble, amb el punt volat per distingir-la del dígraf ''[[ll]]'' |
||
Línia 139: | Línia 139: | ||
{| class=wikitable |
{| class=wikitable |
||
! |
! |
||
![[Lluís d'Averçó]] |
![[Lluís d'Averçó]] (S. XIV) |
||
⚫ | |||
(S. XIV) |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
(1743) |
|||
⚫ | |||
(1804 ; 1821) |
|||
![[Pau Cardellach i Busquets]] (1840) |
![[Pau Cardellach i Busquets]] (1840) |
||
![[Pere Antoni Figuera i Tomàs]] (1840) |
|||
![[Josep Pau Ballot i Torres|Josep Pau Ballot]] |
![[Josep Pau Ballot i Torres|Josep Pau Ballot]] (1845) |
||
(1845) |
|||
![[Josep Escrig i Martínez]] |
![[Josep Escrig i Martínez]] (1851) |
||
⚫ | |||
(1851) |
|||
⚫ | |||
(1852) |
|||
![[Pau Estorch i Siqués]] (1857) |
![[Pau Estorch i Siqués]] (1857) |
||
![[Joan Pais i Melis]] |
![[Joan Pais i Melis]] (1899) |
||
⚫ | |||
(1899) |
|||
⚫ | |||
(1901) |
|||
![[Jeroni Marvà]] (1932) |
![[Jeroni Marvà]] (1932) |
||
[[Josep Ruaix i Vinyet]] (1976) |
![[Josep Ruaix i Vinyet]] (1976) |
||
![[Carles Salvador i Gimeno|Carles Salvador]] |
![[Carles Salvador i Gimeno|Carles Salvador]] (1951) |
||
⚫ | |||
(1951) |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
(1977) |
|||
⚫ | |||
(1994) |
|||
!Proposició normativa |
|||
|- |
|- |
||
!a |
!'''a''' |
||
|a |
|a |
||
|a/á |
|a/á |
||
|á |
|á |
||
|a |
|a |
||
| |
|||
|a |
|a |
||
|a |
|a |
||
Línia 184: | Línia 174: | ||
|a |
|a |
||
|- |
|- |
||
!b |
!'''b''' |
||
|be |
|be |
||
|be |
|be |
||
|bè |
|bè |
||
|bè [bé] |
|bè [bé] |
||
| |
|||
|be |
|be |
||
|bè |
|bè |
||
Línia 201: | Línia 192: | ||
|be (alta) |
|be (alta) |
||
|- |
|- |
||
!c |
!'''c''' |
||
|ce |
|ce |
||
|ce |
|ce |
||
|cè |
|cè |
||
|cè [cé] |
|cè [cé] |
||
| |
|||
|ce |
|ce |
||
|cè |
|cè |
||
Línia 218: | Línia 210: | ||
|ce |
|ce |
||
|- |
|- |
||
!ç |
!'''ç''' |
||
| |
| |
||
|ce trencada |
|ce trencada |
||
|çe |
|çe |
||
| |
|||
| |
| |
||
|ce trencada |
|ce trencada |
||
Línia 235: | Línia 228: | ||
| |
| |
||
|- |
|- |
||
!d |
!'''d''' |
||
|de |
|de |
||
|de |
|de |
||
|dè |
|dè |
||
|dè [dé] |
|dè [dé] |
||
| |
|||
|de |
|de |
||
|dè |
|dè |
||
Línia 252: | Línia 246: | ||
|de |
|de |
||
|- |
|- |
||
!e |
!'''e''' |
||
|e |
|e |
||
|e/é |
|e/é |
||
|é |
|é |
||
|é [ę] |
|é [ę] |
||
| |
|||
|e |
|e |
||
|é |
|é |
||
Línia 269: | Línia 264: | ||
|e |
|e |
||
|- |
|- |
||
!f |
!'''f''' |
||
|ef |
|ef |
||
|ef |
|ef |
||
|èf |
|èf |
||
|ef(a) [éf(a)] |
|ef(a) [éf(a)] |
||
|ef |
|||
|ef |
|ef |
||
|èf |
|èf |
||
Línia 286: | Línia 282: | ||
|ef |
|ef |
||
|- |
|- |
||
!g |
!'''g''' |
||
|ge |
|ge |
||
|ge |
|ge |
||
|gè |
|gè |
||
|gè [gé] |
|gè [gé] |
||
| |
|||
|ge |
|ge |
||
|ge |
|ge |
||
Línia 308: | Línia 305: | ||
|ác/ac |
|ác/ac |
||
|ac o atxe |
|ac o atxe |
||
| |
|||
|hac |
|hac |
||
|ache |
|ache |
||
Línia 325: | Línia 323: | ||
|í/i |
|í/i |
||
|i |
|i |
||
| |
|||
|i |
|i |
||
|i |
|i |
||
Línia 342: | Línia 341: | ||
|jóta |
|jóta |
||
|jota |
|jota |
||
| |
|||
|jota |
|jota |
||
|jota |
|jota |
||
Línia 359: | Línia 359: | ||
|ká/cá |
|ká/cá |
||
|k |
|k |
||
| |
|||
|ka |
|ka |
||
|ka |
|ka |
||
Línia 376: | Línia 377: | ||
|èl |
|èl |
||
|el ; èle [élé] |
|el ; èle [élé] |
||
|el |
|||
|el |
|el |
||
|él |
|él |
||
Línia 393: | Línia 395: | ||
|lle/dobla èl |
|lle/dobla èl |
||
|ell ; èlla [élla] |
|ell ; èlla [élla] |
||
| |
|||
|ell |
|ell |
||
|èll |
|èll |
||
Línia 410: | Línia 413: | ||
|èm |
|èm |
||
|em ; èma [éma] |
|em ; èma [éma] |
||
|em |
|||
|em |
|em |
||
|èm |
|èm |
||
Línia 427: | Línia 431: | ||
|èn |
|èn |
||
|en ; èna [éna] |
|en ; èna [éna] |
||
|en |
|||
|en |
|en |
||
|èn |
|èn |
||
Línia 444: | Línia 449: | ||
|ñe |
|ñe |
||
|ñ |
|ñ |
||
| |
|||
|eny/èn tilla |
|eny/èn tilla |
||
|enye / eñe |
|enye / eñe |
||
Línia 461: | Línia 467: | ||
|ó |
|ó |
||
|o |
|o |
||
| |
|||
|o |
|o |
||
|o |
|o |
||
Línia 478: | Línia 485: | ||
|pè |
|pè |
||
|pe [pé] |
|pe [pé] |
||
| |
|||
|pe |
|pe |
||
|pè |
|pè |
||
Línia 494: | Línia 502: | ||
|qu |
|qu |
||
|cú/cu |
|cú/cu |
||
| |
|||
| |
| |
||
|cu |
|cu |
||
Línia 512: | Línia 521: | ||
|ér/érr |
|ér/érr |
||
|er ; érra [ęrra] |
|er ; érra [ęrra] |
||
| |
|||
|er |
|er |
||
|er |
|er |
||
Línia 529: | Línia 539: | ||
|ès/èss |
|ès/èss |
||
|es ; èssa [éssa] |
|es ; èssa [éssa] |
||
| |
|||
|es |
|es |
||
|es |
|es |
||
Línia 546: | Línia 557: | ||
|tè |
|tè |
||
|tè [té] |
|tè [té] |
||
| |
|||
|te |
|te |
||
|te |
|te |
||
Línia 558: | Línia 570: | ||
|te |
|te |
||
|- |
|- |
||
!u |
!'''u''' |
||
| |
| |
||
|u |
|u |
||
|ú/u |
|ú/u |
||
|u |
|u |
||
| |
|||
|u |
|u |
||
|u |
|u |
||
Línia 581: | Línia 594: | ||
|ve/vè |
|ve/vè |
||
|vè [vé] |
|vè [vé] |
||
| |
|||
|u consonant |
|u consonant |
||
|ve / be suau |
|ve / be suau |
||
Línia 594: | Línia 608: | ||
|- |
|- |
||
!'''w''' |
!'''w''' |
||
| |
|||
| |
| |
||
| |
| |
||
Línia 614: | Línia 629: | ||
|xèxa |
|xèxa |
||
|xeix ; equis |
|xeix ; equis |
||
| |
|||
| |
| |
||
|ex / eix |
|ex / eix |
||
Línia 631: | Línia 647: | ||
|no existeix (sols per a la ny)/i-grèga |
|no existeix (sols per a la ny)/i-grèga |
||
|i grèga [gręga] |
|i grèga [gręga] |
||
| |
|||
|no existeix (sols per a la ny) |
|no existeix (sols per a la ny) |
||
|i greca (sic) |
|i greca (sic) |
||
Línia 647: | Línia 664: | ||
|zeta |
|zeta |
||
|zeta |
|zeta |
||
| |
|||
| |
| |
||
|itzeta |
|itzeta |
||
Línia 677: | Línia 695: | ||
* [https://taulafilologiavalenciana.wordpress.com/2014/06/07/ef-efe-efa-tres-noms-lletra/ ''Ef, efe i efa: tres noms per a una lletra'', Felip Gumbau Morera] |
* [https://taulafilologiavalenciana.wordpress.com/2014/06/07/ef-efe-efa-tres-noms-lletra/ ''Ef, efe i efa: tres noms per a una lletra'', Felip Gumbau Morera] |
||
* {{ref-web|url=http://books.google.cat/books?id=2iV4AAAAIAAJ&pg=PA1&focus=viewport&hl=ca|títol=Grammaire catalane-française, à l'usage des français, obligés ou curieux de ... - Pere Puiggarí - Google Llibres<!--Títol generat per bot-->}} |
* {{ref-web|url=http://books.google.cat/books?id=2iV4AAAAIAAJ&pg=PA1&focus=viewport&hl=ca|títol=Grammaire catalane-française, à l'usage des français, obligés ou curieux de ... - Pere Puiggarí - Google Llibres<!--Títol generat per bot-->}} |
||
{{Autoritat}} |
|||
{{ORDENA:Alfabet Catala}} |
{{ORDENA:Alfabet Catala}} |
Revisió del 20:50, 26 abr 2024
Tipus | alfabet derivat del llatí |
---|---|
Llengües | català |
L'alfabet català és la variant de l'alfabet llatí usada per a escriure la llengua catalana. Consta de les 26 lletres de l'alfabet llatí, algunes de les quals poden ser modificades per diacrítics. Actualment l'alfabet es compon de vint-i-sis lletres, més sis dígrafs (conjunts de dues lletres que representen un sol fonema).[1]
A més a més de les lletres, hi ha tres signes diacrítics: l'accent greu (`), l'accent agut (´) i la dièresi (¨), i alguns caràcters especials com el guionet (-) i el punt volat (·) de la ela geminada.
Lletres i ordre alfabètic
Aquesta versió és l'establerta per les normes ortogràfiques proposades per Pompeu Fabra i Poch i adaptades, posteriorment, per l'IEC i l'AVL:
Grafema | Nom del grafema (IEC) | Nom del grafema (AVL) | Pronúncia | Remarques | |
---|---|---|---|---|---|
1 | A a | a | [ä], [ə] | amb les variacions À, à | |
2 | B b | be | [b], [ |
||
3 | C c | ce | [k], [s], [ɡ] | ||
4 | D d | de | [d], [ð], [t] | ||
5 | E e | e | [ |
amb les variacions É, é i È,è | |
6 | F f | efa | efe o ef | [f], [v] | |
7 | G g | ge | [ɡ], [ɣ], [ʒ], [k] | ||
8 | H h | hac | muda o [h] | ||
9 | I i | i | [i], [j] | amb les variacions Í,í, Ï,ï | |
10 | J j | jota | [ʒ] | ||
11 | K k | ca | [k] | només emprada en paraules d'origen estranger | |
12 | L l | ela | ele o el | [ɫ] | |
13 | M m | ema | eme o em | [m], [ɱ] | |
14 | N n | ena | ene o en | [n], [ŋ], [ɱ] | |
15 | O o | o | [ɔ], [o], [u] | amb les variacions Ó,ó i Ò,ò | |
16 | P p | pe | [p], [b] | ||
17 | Q q | cu | [k] | ||
18 | R r | erra | erre o er | [r], [ɾ] | |
19 | S s | essa | esse o es | [s], [z] | |
20 | T t | te | [t], [d] | ||
21 | U u | u | [u], [w] | amb les variacions Ú,ú i Ü,ü | |
22 | V v | ve | [b], [ |
||
23 | W w | ve doble o doble ve | [b], [ |
només emprada en paraules d'origen estranger | |
24 | X x | ics o xeix | [ʃ], [ks], [ɡz] | ||
25 | Y y | i grega | [i], [j][2] | només emprada en el dígraf ny, alguns cognoms o en paraules d'origen estranger | |
26 | Z z | zeta | [z] |
Encara que no són lletres de l'alfabet, hi ha dos signes que reben un nom especial: la ce trencada i la ela geminada.
Grafema | Nom del grafema (IEC) | Nom del grafema (AVL) | Pronúncia | Remarques |
---|---|---|---|---|
Ç ç | ce trencada | [s] | és una lletra modificada, una variació de la z | |
L·L l·l | ela geminada | ele (o el) geminada | [ɫɫ] | representa una ela doble, amb el punt volat per distingir-la del dígraf ll |
Dígrafs
El català té els següents dígrafs, dues lletres que representen un sol so:
Grafema | Nom del grafema (IEC) | Nom del grafema (AVL) | Pronúncia | Remarques |
---|---|---|---|---|
ll | ela doble | ele (o el) doble | [ʎ] | Consonant doble |
rr | erra doble | erre (o er) doble | [r] | Consonant doble |
ss | essa doble | esse (o es) doble | [s] | Consonant doble |
ny | ena i grega | ene (o en) i grega | [ɲ] | |
qu | cu u | [k] | Amb u muda seguida de e o i' | |
gu | ge u | [ɡ] | Amb u muda seguida de e o i' | |
ix | i xeix o i ics | [ʃ] o [ʒ] | intervocàlic o després de vocal a final de mot |
Ortogràficament rr, ss i ix intervocàlic se separen en síl·labes diferents, a més de l·l.
El dígraf qu davant e, i té el mateix so que la c davant a, o, u, donant com a resultat la sèrie ca, que, qui, co cu. En altres casos, però, el grafema qu correspon a dues lletres que representen dos fonemes diferents, per exemple: quan, aquós, qüestió, aqüífer, etc. Igualment, el dígraf gu origina la sèrie ga, gue, gui, go, gu, i així mateix, hi ha casos en què el grafema gu representa dos fonemes: següent, pingüí, guant.[1]
El conjunt ix és dígraf des del punt de vista del català oriental (perquè la i és muda), però no ho seria si és considerat des del punt de vista del català occidental (on la i sí que es pronuncia).[1]
Existeix una controvèrsia a l'hora de considerar certs grafemes com a dígrafs: és el cas dels conjunts tg, tj, tx, tz i ig. Certs lingüístes, com Ruaix,[1] Alarcos Llorach,[3] Wheeller,[4] Mariner,[5] Mascaró,[6] s'inclinen per tractar aquests conjunts no com a dígrafs, sinó com a grups bifonemàtics: és a dir, consideren que són dos sons diferents. Eines com l'Optimot, per contra, inclouen aquests grafemes dins els dígrafs del català.
Antigament, s'havien fet servir altres dígrafs com el ch (so /k/ a final de paraula i de vegades a dintre; o a dintre, per tx, sobretot al País Valencià i en gal·licismes i castellanismes), il, yl, ly, yll (tots al principi representant dos sons -una semivocal i una lateral, alveolar o palatal- i després amb el valor de la ll actual); yn per l'actual ny; gu per g davant a; ff per f, ch per c, th per t, ph per f, aquests quatre dígrafs en cultismes, etc. També s'havien emprat grafies simples actualment abandonades, fora dels cognoms, com y per la semivocal i, després, per la conjunció copulativa, l per ll, g per gu davant e o i; x darrere vocal per ix, entre altres.
Nom de les lletres
Històricament, el nom d'algunes lletres ha estat diferent de l'actual, s'emprava: ef, el, em, en, er, es, itzeta/idzeta. També era diferent la pronúncia de la vocal d'algun dels noms de les lletres.
Antoni Rovira i Virgili va "condemnar"[7] els noms de les lletres de l'abecé a la castellana o la italiana (efe, ele, eme, ene, esse), i va donar-hi els noms tradicionals (ef, el, em, en, es), divergint en aquest punt amb Pompeu Fabra. Albert Rossich sosté[7] que l'opció normativa de Fabra (efa, ela, ema, ena) no era sinó una temptativa de catalanització dels noms castellans seguint la fonètica del català oriental. Rovira indica que el timbre de la e era tancat en el nom de totes les lletres tret del de la er, que era obert.
L'alfabet català a través del temps
Lluís d'Averçó (S. XIV) | Josep Ullastre i Llopis (1743) | Antoni Febrer (1804 ; 1821) | Pau Cardellach i Busquets (1840) | Pere Antoni Figuera i Tomàs (1840) | Josep Pau Ballot (1845) | Josep Escrig i Martínez (1851) | Pere Puiggarí (1852) | Pau Estorch i Siqués (1857) | Joan Pais i Melis (1899) | Antoni Careta (1901) | Jeroni Marvà (1932) | Josep Ruaix i Vinyet (1976) | Carles Salvador (1951) | Enric Valor(1977) | Francesc Ferrer Pastor (1994) | ||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
a | a | a/á | á | a | a | a | a | a | a | a | a | a | a | a | a | ||
b | be | be | bè | bè [bé] | be | bè | bé | bè | bé [be] | be | be (alta) | be | be (alta) | be | be (alta) | ||
c | ce | ce | cè | cè [cé] | ce | cè | cé | cè | sé [ce] | ce | ce | ce | ce | ce | ce | ||
ç | ce trencada | çe | ce trencada | ce trencada | ce trencada | ce trencada | |||||||||||
d | de | de | dè | dè [dé] | de | dè | dé | dè | dé [de] | de | de | de | de | de | de | ||
e | e | e/é | é | é [ę] | e | é | é | e | é [e] | e | e | e | e | e | e | ||
f | ef | ef | èf | ef(a) [éf(a)] | ef | ef | èf | ef | èf | efe [efa] | éf | efa | efe | efa | efe | ef | |
g | ge | ge | gè | gè [gé] | ge | ge | gé | gè | gé [ge] | ge | ge | ge | ge | ge | ge | ||
h | hac | ác/ac | ac o atxe | hac | ache | hac | hac | aca [hac] | ache | hac | hac | hac | hac | hac | |||
i | i | í/i | i | i | i | i vocal | i | i | i | i (llatina) | i | i (llatina) | i | i | |||
j | jota | jota | jóta | jota | jota | jota | i consonant | jota | giota [jota] | jota | jota | jota | jota | jota | jota | ||
k | ka | ká/cá | k | ka | ka | ca | ca | ca | ca | ca | |||||||
l | el | èl | el ; èle [élé] | el | el | él | el | èl | èle [ela] | èl / el·le | ela | ele | ela | ele | el | ||
ll | ell | lle/dobla èl | ell ; èlla [élla] | ell | èll | éll | èll | eglie [ella] | ell | ||||||||
m | em | em | èm | em ; èma [éma] | em | em | èm | em | èm | ème [ema] | ém | ema | eme | ema | eme | em | |
n | en | èn | en ; èna [éna] | en | en | èn | ny | èn | éne [ena] | én | ena | ene | ena | ene | en | ||
ny | eny | ñe | ñ | eny/èn tilla | enye / eñe | eny | èñ | ègne [enya] | eny | ||||||||
o | o | o | ó | o | o | o | o | o | ò [o] | o | o | o | o | o | o | ||
p | pe | pe | pè | pe [pé] | pe | pè | pé | pè | pé [pe] | pe | pe | pe | pe | pe | pe | ||
q | qu | cú/cu | cu | qu | cu | cu | cu | cu | cu | cu | cu | qu | cu | ||||
r | er | er | ér/érr | er ; érra [ęrra] | er | er | er | èr | erre [erra] | er (no èrre) | erra | erre | erra | erre | er | ||
s | es | es | ès/èss | es ; èssa [éssa] | es | es | és | ès | esse [essa] | és | essa | esse | essa | esse | es | ||
t | te | te | tè | tè [té] | te | te | té | tè | té [te] | te | te | te | te | te | te | ||
u | u | ú/u | u | u | u | u vocal | u | u | u | u | u | u | u | u | |||
v | ve/vè | vè [vé] | u consonant | ve / be suau | u consonant | vè | vé [ve] | ve | ve (baixa) | ve | ve (baixa) | ve | ve (baixa) | ||||
w | ve doble | ve doble | ve doble | ||||||||||||||
x | xex | xex | xèxa | xeix ; equis | ex / eix | xeix | xex | scesc [xeix] | xeix | xeix o ics | ics o xeix | ics, xeix | ics o xeix | xeix (o ics) | |||
y | no existeix (sols per a la ny) | no existeix (sols per a la ny) | no existeix (sols per a la ny)/i-grèga | i grèga [gręga] | no existeix (sols per a la ny) | i greca (sic) | igrega (igrec) | y grega | i greca [i grega] | no existeix (sols per a la ny) | no existeix (sols per a la ny) | no existeix (sols per a la ny) | no existeix (sols per a la ny) | no existeix (sols per a la ny) | i grega | ||
z | ze (no itzeta) | zeta | zeta | itzeta | cedeta / çeta | idzeta | idzeta | zeta | zeta o idzeta | zeta | zeta | zeta | zeta | zeta o itzeta |
Notes:
- Antoni Febrer i Pau Cardellach i Busquets usen els accents gràfics greu i agut al revés que en l'actualitat. Doncs: é és e oberta, ó és o oberta, jóta equival a jòta i ér equival a èr. La segona solució és la que hi ha a Principis de la lectura menorquina per un mahonès, de 1804.
- Els plurals dels noms tradicionals no tenen vocal de suport, tret de les esses i les xeixes: les ers, les efs, les ens.
- Les no obstruents i les fricatives sordes són e + consonant: er, el, em, en, ef, es. Les oclusives són consonant + e: be, de, pe, te i també ge, ce, qu i ve. De més a més hi ha hac, xeix, i grega, zeta o itzeta.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Ruaix i Vinyet, Josep. Català complet 1. Curs superior de llengua catalana. Moià: J. Ruaix, 1997, p. 41. ISBN 84-89812-09-8.
- ↑ Gramàtica pràctica del Català. Apèndix Ortografia: els sons i les lletres. Barcelona: Teide, p. 3 [Consulta: 20 juny 2014].
- ↑ Alarcos Llorach, Emilio. Estudis de lingüística catalana. Barcelona: Ariel, 1983. ISBN 8434475030.
- ↑ Wheeler, Max W. "Els Marges", 9, gener 1977, pàg. 15-17.
- ↑ Mariner, S. Estudis de llengua i literatura catalanes. XIV, p. 109-132.
- ↑ Mascaró, J. Estudis gramaticals,1, p. 211.
- ↑ 7,0 7,1 Ginebra i Serrabou, Jordi. Llengua i política en el pensament d'Antoni Rovira i Virgili. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006, p.211. ISBN 8484157717.
Bibliografia
- Rafel, Joaquim. Aplicació al català dels principis de transcripció de l'Assiciació Fonètica Internacional. Barcelona: Institut d'Estudis Cataslans, 1999 [Consulta: 20 juny 2014].
- Coromines, Joan. "Història de la confusió de dues parelles de consonants antigues: ç i ss; yl i ll", dins Entre dos llenguatges I, Ed. Curial, Barcelona, 1976. ISBN 84-7256-003-1
- Rosich, Albert. "El nom de les lletres" Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine., Caplletra, 27.
- Segarra, Mila. Història de l'ortografia catalana, Ed. Empúries, Barcelona, 1985. ISBN 84-7596-057-X.
- Ef, efe i efa: tres noms per a una lletra, Felip Gumbau Morera
- «Grammaire catalane-française, à l'usage des français, obligés ou curieux de ... - Pere Puiggarí - Google Llibres».