(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Josep Rodrigo Botet: diferència entre les revisions - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Josep Rodrigo Botet: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Més
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
'''Josep Rodrigo Botet''' ([[Manises]], [[2 d'abril]] de [[1842]] — [[Madrid]], [[3 de juliol]] de [[1915]]) va ser un enginyer i [[paleontòleg]] [[valencians|valencià]].
'''Josep Rodrigo Botet''' ([[Manises]], [[2 d'abril]] de [[1842]] — [[Madrid]], [[3 de juliol]] de [[1915]]) va ser un enginyer i [[paleontòleg]] [[valencians|valencià]].



==Biografia==
==Biografia==

Revisió del 20:31, 15 ago 2014

Josep Rodrigo Botet (Manises, 2 d'abril de 1842Madrid, 3 de juliol de 1915) va ser un enginyer i paleontòleg valencià.

Biografia

Nat a Manises l'any 1842, era fill d'un matrimoni de terrissaires, Onofre Rodrigo Aliaga i Teresa Botet Royo. L'any 1856 la família es traslladà a València, on van obrir una botiga d'objectes de ceràmica a la plaça Redona.

Ben jove va iniciar la carrera militar i va ser destinat a Cuba. L'any 1864 va ser acusat de conspirador carlí, el que li va valdre l'expusió de l'exèrcit i la presó. Va ser empresonat a les illes Canàries i després a les torres de Quart de València. Va eixir en llibertat en el context de la revolució Gloriosa. Inicialment va donar suport al bàndol de Carles VII en la tercera guerra carlina, amb iniciatives polítiques i militars en el Maestrat valencià. Això li va suposar períodes d'exili a França. Després va actuar com a espia infiltrat del govern en les files carlines. L'any 1875 va ser acusat de frau empresarial i es va haver d'exiliar novament a França, des d'on va marxar a Argentina en companyia de la seua segona esposa i del naturalista català Enric Carles.

A Argentina va estudiar enginyeria atret per les possibilitats d'evolució professional que oferia el país, que es trobava en ple procés de desenvolupament.

Bibliografia

  • (castellà) Vicente Gascón Pelegrí. Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978. València. Caixa d'Estalvis de València, 1978. ISBN 84-500-2630-X