Gàl·lia Belga: diferència entre les revisions
m Corregit: mes -> més de la Província ([[ |
m Corregit: mes -> més gran Aquitània crea |
||
| Línia 12: | Línia 12: | ||
Quant Cèsar va estar a la Gàl·lia els suessons tenien com a rei a [[Divitiacus]], que dominava fins a tot a [[Britània]] on els belgues s'havien establert a la costa. |
Quant Cèsar va estar a la Gàl·lia els suessons tenien com a rei a [[Divitiacus]], que dominava fins a tot a [[Britània]] on els belgues s'havien establert a la costa. |
||
August va dividir la Gàl·lia l'any [[27]] i va fer |
August va dividir la Gàl·lia l'any [[27]] i va fer més gran Aquitània creant una província de nom Gàl·lia Lugdunensis amb capital a Lugdunum o [[Lió]], a més de la Província ([[Provença]], que estrictament era part de la Gàl·lia. |
||
== Ciutats == |
== Ciutats == |
||
*[[Iulio Bona]] |
*[[Iulio Bona]] |
||
Revisió del 13:07, 16 gen 2014
La Gàl·lia Belga (en llatí Gallia Belgica) fou una província romana que ocupava el nord-est de les Gàl·lies. Amb Domicià (284-305) es va dividir en Belgica Prima i Belgica Secunda. Ocupava l'actual Bèlgica i altres regions properes i el nord de França.
Històricament, el nom de belgues fou donat per Juli Cèsar als grups de pobles del nord de la Gàl·lia (la Gàl·lia belga) separats dels seus veïns celtes pel Sena i el Marne. Limitaven a l'oest amb l'oceà i a l'est amb el Rin. Cèsar hi va incloure també la insula Bavatorum. Es creu que eren celtes d'origen però barrejats amb grups germànics.
Tenien al sud els lingons o lingonis i els sèquans; a l'est els germànics vangions, nemets i tribocs (que havien creuat a la riba esquerra del Rin, els dos primers després de Cèsar però els darrers potser ja abans) de la plana d'Alsàcia.
Com a pobles belgues s'esmenten els morins, els nervis, els essuis, els rems, els menapis, els suessons, els Hassis, els bataus, els velocasis, els veromandis, els adatucs, els condrusis, els treviris, els mediomatrics, els leucs, els eburons, els ambianis, els bel·lòvacs, els atrebats, els caletis, els meldis i altres, però alguns eren germànics i altres barrejats. Els aulercs no és segur que foren belgues. Nemetocena (Arràs) era la capital dels atrebats i Cèsar la situa a Bèlgica. Hi havia un poble específicament anomenat belga, entre l'Oise i l'Escalda a la Picardia i Artois.
Cèsar va distingir la Gàl·lia Belga de la Gàl·lia Cèltica i de l'Aquitània tant en costums, com en normes polítiques i llengua, però tot i així a la Gàl·lia Belga es van barrejar pobles d'origen germànic i d'altres celtes o barrejats.
Quant Cèsar va estar a la Gàl·lia els suessons tenien com a rei a Divitiacus, que dominava fins a tot a Britània on els belgues s'havien establert a la costa.
August va dividir la Gàl·lia l'any 27 i va fer més gran Aquitània creant una província de nom Gàl·lia Lugdunensis amb capital a Lugdunum o Lió, a més de la Província (Provença, que estrictament era part de la Gàl·lia.
Ciutats
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gàl·lia Belga |