Barba (anatomia animal): diferència entre les revisions
m Albert SN ha mogut Barba (ornitologia) a Barba (anatomia animal): Especificació més adient pel terme |
→Vegeu també: -VT sense enllaç |
||
Línia 40: | Línia 40: | ||
File:Red Wattle pig.jpg|Vermell wattle porc amb wattles a la base de la gola |
File:Red Wattle pig.jpg|Vermell wattle porc amb wattles a la base de la gola |
||
</gallery> |
</gallery> |
||
== Vegeu també == |
|||
* Pentinar (anatomia) - el present d'estructura carnós atop els caps de molts [[Gal·liforme|Galliform]] espècie |
|||
* Escut frontal |
|||
* Doblatge (poultry) - wattle amputació |
|||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió del 21:08, 24 nov 2016
Una barba és una carúncula carnosa que penja de diverses parts del cap o del coll en diversos grups d'aus i mamífers. Una carúncula es defineix com "una petita excrescència, carnosa que és una part normal de l'anatomia d'un animal".Dins d'aquesta definició, les carúncules en aus inclouen les barbes, la papada, les braçolades i lòbuls de les orelles. Les barbes són generalment estructures aparellades, però poden esdevenir com una estructura única quan se la coneix de vegades com una papada. Les barbetes són amb freqüència els òrgans de dimorfisme sexual. En algunes aus, les carúncules són teixit erèctil i poden o no tenir una coberta de plomes.[1][2]
Les barbetes són sovint una característica morfològica sorprenent d'animals que compta en el seu nom comú. Per exemple, el casuari del sud i del nord se'l coneix com el casuari-doble de barbes i barbes sola, respectivament, i hi ha una raça de porc domèstic coneguda com el Red Wattle.
Ocells
Funció
En ocells, les barbes sovint són un guarniment per festejar les potencials parelles. Les grans barbes estan correlacionats amb alts nivells de testosterona, una bona nutrició i la capacitat d'evadir els depredadors, que al seu torn indica un company amb possibilitats d'èxit. També s'ha proposat que els òrgans ornamentals com ara les barbes estan associats amb gens que codifiquen per a la resistència a malalties.[3]
Exemples
Els ocells que tenen barbes són:
- Del coll o gola
- Els ocells de la família dels casuàrids: el casuari del nord, del sud, i nan
- Gal·liformes (per exemple, galls dindis salvatges, pollastres)[4]
- Alguns voltors
- Algun lapwings
- L'estornell carunculat mascle
- Algunes aus aquàtiques australianes (Anthochaera spp.[5])
- Les aus aquàtiques neozelandeses (Callaeidae), les quals inclouen el kokako, el tieke, i la huia
- La grua carunculada (Bugeranus carunculatus)
- A sota o al voltant dels ulls
- El platisteirid africà
- El jacana sud-americà (Jacana jacana)
- La fredeluga senegalesa (Vanellus senegallus)
- Molts faisans mascles
- El tirà d'ulleres
Mamífers
Els mamífers que tenen barbes són:
- Moltes cabres domèstiques, tenen una protuberància carnosa que penja a banda i banda del coll
- Alguns porcs domèstics, com ara el kunekune, porc natiu lituà i el porc barbós vermell, tenen una protuberància carnosa que penja a banda a banda del coll
Galeria
-
Un faisà comú (Phasianus colchicus) amb brillant vermell facial wattles
-
Un del sud cassowary amb doble wattles penjant de la gola
-
Una cabra amb wattles a la base de la gola
-
Vermell wattle porc amb wattles a la base de la gola
Referències
- ↑ Els Ocells d'Amèrica
- ↑ Richard Bowdler Sharpe. 1888.
- ↑ És gran wattles va relacionar a genotips de MHC particular en el faisà mascle?
- ↑ N. Stromberg 2008
- ↑ John Blanc. 1790.