Temple Major: diferència entre les revisions
Robot posa data a plantilles de manteniment |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{FR|data=febrer de 2016}} |
{{FR|data=febrer de 2016}} |
||
[[Fitxer:Tenochtitlan Modell.jpg|thumb|Maqueta del Complex Cerimonial, el Temple Major és l'estructura més gran del centre]] |
[[Fitxer:Tenochtitlan Modell.jpg|thumb|Maqueta del Complex Cerimonial, el Temple Major és l'estructura més gran del centre]] |
||
[[Fitxer:Tzompantli Tovar.jpeg|thumb|Representació pictogràfica dels sacrificis al Temple Major]] |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | El '''Temple Major''' (''Huey Teocalli'' en [[nàhuatl]]) era la construcció piramidal religiosa principal dels [[asteques]] o mexiques. Existeixen documents que parlen sobre aquesta construcció des del {{segle|XVI|s}}, entre els quals les cròniques de [[Bernal Díaz del Castillo]] i [[Bernandino de Sahagún]]. Era un temple consagrat als déus [[Tlaloc]] i [[Huitzilopochtli]] i es trobava al centre del Complex Cerimonial de [[Tenochtitlan]], un complex que, d'acord amb els relats de Sahagún, contenia no menys de 78 estructures. Després de la conquesta espanyola el temple, com la major part de la ciutat, va ser gairebé completament destruït i durant els següents quatre segles ni tan sols es coneixia la seva localització. El [[1978]], però, mentre es realitzaven obres elèctriques subterrànies al centre de la [[ciutat de Mèxic]], s'hi va descobrir un disc de pedra en què estava gravat el cos desmembrat de la deessa [[Coyolxauhqui]], germana de [[Huitzilopochtli]], el déu patró dels mexiques. A partir de llavors començaria una minuciosa excavació arqueològica a la fi de la qual es van mostrar les ruïnes espectaculars del Temple Major, situades en l'actualitat al costat del Palau Nacional i de la Catedral Metropolitana. Les excavacions, que es portarien a terme entre 1978 i 1982, van aportar més material escrit, pictogràfic i arqueològic sobre aquest temple que no pas qualsevol altre temple de [[Mesoamèrica]]. |
||
El Temple Major havia estat construït al llarg del temps, des de la fundació de la ciutat de Tenochtitlan, el [[1325]], en set fases. En cada fase se superposava una nova estructura sobre l'anterior i, durant l'arribada dels conquistadors, el temple havia assolit una altitud que els sorprengué (possiblement entre els 45 i els 60 m). Dues escalinates duien a la plataforma superior de la piràmide, on es trobaven dues torres o capelles (una innovació mexica), una dedicada al déu [[Tlaloc]] i l'altra al seu déu principal, [[Huitzilopochtli]]. Dins de cada capella es trobava una estàtua del déu i una pedra rodona, anomenada ''texcatl'', sobre la qual es realitzaven els sacrificis humans en honor seu. A la base de la piràmide es trobava la pedra de Coyolxauhqui sobre la qual queien els cossos dels sacrificats. |
El Temple Major havia estat construït al llarg del temps, des de la fundació de la ciutat de Tenochtitlan, el [[1325]], en set fases. En cada fase se superposava una nova estructura sobre l'anterior i, durant l'arribada dels conquistadors, el temple havia assolit una altitud que els sorprengué (possiblement entre els 45 i els 60 m). Dues escalinates duien a la plataforma superior de la piràmide, on es trobaven dues torres o capelles (una innovació mexica), una dedicada al déu [[Tlaloc]] i l'altra al seu déu principal, [[Huitzilopochtli]]. Dins de cada capella es trobava una estàtua del déu i una pedra rodona, anomenada ''texcatl'', sobre la qual es realitzaven els sacrificis humans en honor seu. A la base de la piràmide es trobava la pedra de Coyolxauhqui sobre la qual queien els cossos dels sacrificats. |
||
El Temple Major estava relacionat amb tots els aspectes més importants de la vida [[política]], [[religió|religiosa]] i [[economia|econòmica]] dels mexiques. S'hi realitzaven cerimònies i sacrificis diaris, festes especials, coronacions dels [[hueyi tlatoani|hueyi tlatoque]] (emperadors), funerals i el centre de la xarxa tributària de l'[[Imperi Mexica]] a més del lloc més sagrat de llurs deïtats. |
El Temple Major estava relacionat amb tots els aspectes més importants de la vida [[política]], [[religió|religiosa]] i [[economia|econòmica]] dels mexiques. S'hi realitzaven cerimònies i sacrificis diaris, festes especials, coronacions dels [[hueyi tlatoani|hueyi tlatoque]] (emperadors), funerals i el centre de la xarxa tributària de l'[[Imperi Mexica]] a més del lloc més sagrat de llurs deïtats. |
||
Hi havia huit tzompantlis (torres de cranis humans): Iopico tzompantli (dedicat a [[Xipe-Totec]]) i l'edifici número quaranta és Huey tzompantli,<ref name="tzomp">{{ref-publicació|cognom=Carreón Blaine|nom=Emilie|títol=Tzompantli, horca y picota. Sacrificio o pena capital|publicació=Anales del Instituto de Investigaciones Est?ticas|data=7 agost 2012|volum=28|exemplar=88|doi=10.22201/iie.18703062e.2006.88.2212}}</ref> el qual es confirmà el 2017.<ref name="R">{{ref-notícia|cognom=Ramirez|nom=Roberto|títol=Tower of human skulls in Mexico casts new light on Aztecs|publicació=Reuters|url=https://www.reuters.com/article/us-mexico-archaeology-skulls-idUSKBN19M3Q6|consulta=4 juliol 2017|data=3 juliol 2017}}</ref> |
|||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
Revisió del 01:22, 5 jul 2017
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El Temple Major (Huey Teocalli en nàhuatl) era la construcció piramidal religiosa principal dels asteques o mexiques. Existeixen documents que parlen sobre aquesta construcció des del segle xvi, entre els quals les cròniques de Bernal Díaz del Castillo i Bernandino de Sahagún. Era un temple consagrat als déus Tlaloc i Huitzilopochtli i es trobava al centre del Complex Cerimonial de Tenochtitlan, un complex que, d'acord amb els relats de Sahagún, contenia no menys de 78 estructures. Després de la conquesta espanyola el temple, com la major part de la ciutat, va ser gairebé completament destruït i durant els següents quatre segles ni tan sols es coneixia la seva localització. El 1978, però, mentre es realitzaven obres elèctriques subterrànies al centre de la ciutat de Mèxic, s'hi va descobrir un disc de pedra en què estava gravat el cos desmembrat de la deessa Coyolxauhqui, germana de Huitzilopochtli, el déu patró dels mexiques. A partir de llavors començaria una minuciosa excavació arqueològica a la fi de la qual es van mostrar les ruïnes espectaculars del Temple Major, situades en l'actualitat al costat del Palau Nacional i de la Catedral Metropolitana. Les excavacions, que es portarien a terme entre 1978 i 1982, van aportar més material escrit, pictogràfic i arqueològic sobre aquest temple que no pas qualsevol altre temple de Mesoamèrica.
El Temple Major havia estat construït al llarg del temps, des de la fundació de la ciutat de Tenochtitlan, el 1325, en set fases. En cada fase se superposava una nova estructura sobre l'anterior i, durant l'arribada dels conquistadors, el temple havia assolit una altitud que els sorprengué (possiblement entre els 45 i els 60 m). Dues escalinates duien a la plataforma superior de la piràmide, on es trobaven dues torres o capelles (una innovació mexica), una dedicada al déu Tlaloc i l'altra al seu déu principal, Huitzilopochtli. Dins de cada capella es trobava una estàtua del déu i una pedra rodona, anomenada texcatl, sobre la qual es realitzaven els sacrificis humans en honor seu. A la base de la piràmide es trobava la pedra de Coyolxauhqui sobre la qual queien els cossos dels sacrificats.
El Temple Major estava relacionat amb tots els aspectes més importants de la vida política, religiosa i econòmica dels mexiques. S'hi realitzaven cerimònies i sacrificis diaris, festes especials, coronacions dels hueyi tlatoque (emperadors), funerals i el centre de la xarxa tributària de l'Imperi Mexica a més del lloc més sagrat de llurs deïtats.
Hi havia huit tzompantlis (torres de cranis humans): Iopico tzompantli (dedicat a Xipe-Totec) i l'edifici número quaranta és Huey tzompantli,[1] el qual es confirmà el 2017.[2]
Enllaços externs
- ↑ Carreón Blaine, Emilie «Tzompantli, horca y picota. Sacrificio o pena capital». Anales del Instituto de Investigaciones Est?ticas, 28, 88, 07-08-2012. DOI: 10.22201/iie.18703062e.2006.88.2212.
- ↑ Ramirez, Roberto «Tower of human skulls in Mexico casts new light on Aztecs». Reuters, 03-07-2017 [Consulta: 4 juliol 2017].