Vilancet: diferència entre les revisions
infotaula composició #QQ16 |
m espais als encapçalaments de ''Bibliografia'' |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
Al [[segle XVII]] el villancet es convertí en un tipus de [[cantata]] de caràcter religiós per a veus amb acompanyament instrumental, i va mantenir la seva popularitat fins a finals del [[Barroc musical|barroc]]. Alguns compositors destacats de villancets barrocs foren [[Joan Baptista Comes]], [[Joan Cererols]], [[Pere Rabassa]] i el portuguès [[Francisco Barca]].<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 7">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 7, pàg. 710'' (ISBN 84-239-4507-3)</ref> |
Al [[segle XVII]] el villancet es convertí en un tipus de [[cantata]] de caràcter religiós per a veus amb acompanyament instrumental, i va mantenir la seva popularitat fins a finals del [[Barroc musical|barroc]]. Alguns compositors destacats de villancets barrocs foren [[Joan Baptista Comes]], [[Joan Cererols]], [[Pere Rabassa]] i el portuguès [[Francisco Barca]].<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 7">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 7, pàg. 710'' (ISBN 84-239-4507-3)</ref> |
||
==Bibliografia== |
== Bibliografia == |
||
* RUBIO, Samuel. ''Historia de la música española 2, Desde el "ars nova" hasta 1600''. Madrid: Alianza editorial, 1988. (ISBN 84-206-8502-X) |
* RUBIO, Samuel. ''Historia de la música española 2, Desde el "ars nova" hasta 1600''. Madrid: Alianza editorial, 1988. (ISBN 84-206-8502-X) |
||
<references /> |
<references /> |
||
Revisió del 09:23, 9 oct 2017
| Forma musical | gènere musical forma musical forma lied  |
|---|---|
Un villancet és una cançó de caràcter popular, basada en la forma poètica del mateix nom. Fou un tipus de composició que gaudí d'una gran popularitat durant el Renaixement a tota la península Ibèrica. El terme prové del castellà villancico, derivat de villano (en llatí villanus), a causa del seu caràcter popular. En portuguès s'anomena vilancete. La forma bàsica del villancet musical consta de dos elements: una tornada i diverses cobles. No s'ha de confondre el villancet amb les cançons que tradicionalment es canten per Nadal, que en català s'anomenen nadales i en castellà villancicos. Pel que fa a la temàtica, la majoria tracten temes profans, però també n'hi ha de caràcter religiós. La font musical més important de villancets del Renaixement és sens dubte el Cançoner del Duc de Calàbria, recopilat a València per Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, i posteriorment editat a Venècia el 1556 sota el títol de "Villancicos de diversos Autores, a dos, y a tres, y a cuatro, y a cinco bozes,...", i que recull un total de 54 villancets a 2, 3, 4 i 5 veus, en català i castellà. Juan del Enzina, Juan Vázquez, Bartomeu Càrceres i Mateu Fletxa el Vell són alguns dels compositors que van dedicar una atenció especial a aquesta forma musical.
Al segle XVII el villancet es convertí en un tipus de cantata de caràcter religiós per a veus amb acompanyament instrumental, i va mantenir la seva popularitat fins a finals del barroc. Alguns compositors destacats de villancets barrocs foren Joan Baptista Comes, Joan Cererols, Pere Rabassa i el portuguès Francisco Barca.[1]
Bibliografia
- RUBIO, Samuel. Historia de la música española 2, Desde el "ars nova" hasta 1600. Madrid: Alianza editorial, 1988. (ISBN 84-206-8502-X)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 7, pàg. 710 (ISBN 84-239-4507-3)
Enllaços externs
Podeu trobar informació sobre els villancets del Cançoner del Duc de Calàbria a: