Mercuri (element): diferència entre les revisions

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Mercuri
	;
Fórmula química	Hg
Epònim	Mercuri, aigua i argent
Classificació
Categoria	elements natius
Nickel-Strunz 10a ed.	1.AD.05
Dana	1.1.7.1
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 3,463Å; c = 6,706Å;
Grup puntual	3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral
Massa molar	200,592 Da
Color	blanc estany
Fractura	no observada
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	no es pot fer pol
Diafanitat	opaca
Densitat	13,596 g/cm³ (mesurada);
Fluorescència	no en té
Punt de fusió	−37,89 i −38,83
Impureses comunes	Au, Ag
Més informació
Referències

Mercuri
	80Hg
	or ← mercuri → tal·li
Aspecte
	Platejat; ; Línies espectrals del mercuri
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Mercuri, Hg, 80
Categoria d'elements	Metalls de transició
Grup, període, bloc	12, 6, d
Pes atòmic estàndard	200,59(2)
Configuració electrònica	[Xe] 4f14 5d10 6s2; 2, 8, 18, 32, 18, 2;
Propietats físiques
Fase	Líquid
Densitat; (prop de la t. a.)	13,534 g·cm−3
Punt de fusió	234,32 K, −38,83 °C
Punt d'ebullició	629,88 K, 356,73 °C
Punt crític	1.750 K, 172,00 MPa
Entalpia de fusió	2,29 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	59,11 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	27,983 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	4, 2 (mercúric), 1 (mercurós); (òxid bàsic feble)
Electronegativitat	2,00 (escala de Pauling)
Energies d'ionització	1a: 1.007,1 kJ·mol−1
	2a: 1.810 kJ·mol−1
	3a: 3.300 kJ·mol−1
Radi atòmic	151 pm
Radi covalent	132±5 pm
Radi de Van der Waals	155 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Romboèdrica ;
Ordenació magnètica	Diamagnètic
Resistivitat elèctrica	(25 °C) 961nΩおめが·m
Conductivitat tèrmica	8,30 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica	(25 °C) 60,4 µm·m−1·K−1
Velocitat del so	(líquid. 20 °C) 1.451,4 m·s−1
Nombre CAS	7439-97-6
Isòtops més estables
	Article principal: Isòtops del mercuri

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 21:11, 30 des 2020

El mercuri,^[3] argent viu^[4] o hidrargir^[5] és l'element químic de símbol Hg i nombre atòmic 80. El seu nom i abreviatura Hg procedeixen del llatí hidrargirium i de hydrargyrus, que al seu torn prové del grec hydrargyros (dels mots hydor, que vol dir 'aigua', i argyros, 'argent').

Característiques principals

És un metall argentat que a temperatura estàndard és un líquid inodor. És un mal conductor de la calor comparat amb altres metalls, encara que no és mal conductor de l'electricitat. Es mescla fàcilment amb molts altres metalls com l'or o l'argent produint amalgames, excepte amb el ferro; és insoluble en aigua i soluble en àcid nítric. Quan augmenta la seva temperatura produeix vapors tòxics i corrosius, més pesants que l'aire. És perjudicial per inhalació, ingestió i contacte. Producte molt irritant per a la pell, ulls i vies respiratòries. És incompatible amb l'àcid nítric concentrat, l'acetilè, l'amoníac, el clor i els metalls.

Altres sinònims de mercuri són: mercuri elemental, mercuri metàl·lic, mercuri metall, argent líquid i argent viu. Per als estudiosos de l'alquímia, era el metall essencial del qual derivava la resta i, a l'Orient, es creia que servia per perllongar la vida.

El mercuri també es considera un mineral, pertanyent a la classe dels elements natius. Segons la classificació de Nickel-Strunz, el mercuri pertany a "01.AD - Metalls i aliatges de metalls, família del mercuri i amalgames" juntament amb els següents minerals: belendorffita, kolymita, eugenita, luanheïta, moschellandsbergita, paraschachnerita, schachnerita, weishanita, amalgames d'or, potarita i altmarkita.^[2]

Símbol del mercuri usat pels alquimistes

Obtenció

La mena més important del mercuri és el cinabri, les majors reserves mineres del qual es troben a Espanya, a les mines d'Almadén.

Usos

El seu ús més antic, a part de l'extracció d'or i argent, va ser en la confecció de miralls, que encara avui en dia s'aplica. S'utilitza també en instruments de mesura, endolls, fluorescents i com a catalitzador.

Altres usos del mercuri es dirigeixen a la indústria d'explosius. També ha estat notable el seu ús pels dentistes com a compost principal en els empastaments de queixals, però ha estat substituït fa poc de temps (en els països més desenvolupats) pel bismut, de propietats semblants però lleugerament menys tòxic. És molt coneguda també l'aplicació que va tenir en el passat en termòmetres, que va cessar a causa del perill d'intoxicació.

Paracels va descobrir les seves propietats per a combatre la sífilis^[6] i també ha tingut usos en medicina amb el mercoquinol (oxiquinolinsulfonat de mercuri) i l'hidrargirol (parafeniltoniat o parafenolsulfonat de mercuri), aquest últim com a antisèptic, igual que molts d'altres com ara l'hidrargol, l'hidrargiroseptol, el iodur mercúric, el cloroiodur mercúric, el mercuriol, etc.

Precaucions

Es transporta en estat líquid, codi del A.D.R.: 8,66,c. Cal emmagatzemar-lo en àrees fredes, seques, ben ventilades, allunyades de la radiació solar i de fonts de calor i ignició, allunyat d'àcid nítric concentrat, acetilè, amoníac i clor. Ha d'emmagatzemar-se en recipients irrompibles de materials resistents a la corrosió i que hi siguen compatibles. Els contenidors han de tancar-se hermèticament. S'hi poden emprar contenidors d'acer, acer inoxidable, ferro, plàstics, vidre, porcellana. Han d'evitar-se els contenidors de plom, alumini, coure, estany i zinc.

En l'etiquetatge, han d'incorporar-se les frases R: R 23 ("Tòxic per inhalació") i R 33 ("Perill d'efectes acumulatius"). També han d'incorporar-se les frases S: S 1/2 ("Conservi's tancat amb clau i mantingui's fora de l'abast dels nens"), S 7 ("Mantingui's el recipient ben tancat") i S 45 ("En cas d'accident o malestar, acudeixi immediatament al metge (si és possible, mostri-li l'etiqueta)").

Els efectes immediats que pot produir per inhalació són: coïssor de gola, mal de cap, nàusees, pèrdua de la gana i debilitat muscular. Per contacte amb ulls i pell: enrogiment i irritació. Per ingestió: vòmits, diarrea, pèrdua de la gana i debilitat muscular. Els termòmetres amb mercuri han passat a ser de venda prohibida a la Unió Europea el 2007.^[7]

L'exposició prolongada o repetida pot provocar: lesions en ronyons, cervell i sistema nerviós.

En cas d'accident, els primers auxilis a proporcionar són:

En cas d'inhalació: traslladar la víctima a l'aire fresc. Buscar atenció mèdica.
En cas de contacte amb la pell: portar la roba contaminada. Rentar l'àrea afectada amb aigua i sabó. Buscar atenció mèdica.
En cas de contacte amb els ulls: rentar els ulls immediatament amb aigua. Buscar atenció mèdica.
En cas d'ingestió: esbandir la boca amb aigua. Buscar atenció mèdica.

Les malalties o lesions associades al mercuri s'anomenen: hidrargirisme o mercurialisme i hidrargiria.

Altres característiques

Número CAS: 7439-97-6

IPVS: 10 ppm - 81,9 mg/m3

TLV-TWA: 0,025 ppm VLA-ED: 0,025 ppm

Densitat relativa del líquid (aigua=1): 13,6

Densitat relativa del gas (aire=1): 6,9

Pressió de vapor: 0,0012 mmHg (molt poc volàtil)

Referències

↑ "Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds" a Lide, D. R. CRC Handbook of Chemistry and Physics (en anglès). 86a edició. CRC Press, 2005. ISBN 0-8493-0486-5.
↑ ^2,0 ^2,1 «Mercury» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2016].
↑ «mercuri». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
↑ «argent». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
↑ «hidrargir». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
↑ Úbeda y Correal, José; Fernández-Caro y Nouvilas, Ángel. Acciones químicas de las bacterias (en castellà). Real Academia Nac. Medicina, 1914, p. 115.
↑ Jones H. «EU bans mercury in barometers, thermometers». Reuters, 10-07-2007 [Consulta: 30 maig 2008].

Enllaços externs

webelements (anglès).

Viccionari

[1] "Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds" a Lide, D. R. CRC Handbook of Chemistry and Physics (en anglès). 86a edició. CRC Press, 2005. ISBN 0-8493-0486-5.

[Mindat-2] 2,0 ^2,1 «Mercury» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2016].

[3] «mercuri». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.

[4] «argent». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.

[5] «hidrargir». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.

[6] Úbeda y Correal, José; Fernández-Caro y Nouvilas, Ángel. Acciones químicas de las bacterias (en castellà). Real Academia Nac. Medicina, 1914, p. 115.

[eu_reuters-7] Jones H. «EU bans mercury in barometers, thermometers». Reuters, 10-07-2007 [Consulta: 30 maig 2008].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

@@ Línia 39: / Línia 39: @@
 Altres usos del mercuri es dirigeixen a la [[indústria]] d'[[explosiu]]s. També ha estat notable el seu ús pels [[dentista|dentistes]] com a [[compost]] principal en els [[empastament]]s de queixals, però ha estat substituït fa poc de temps (en els països més desenvolupats) pel [[bismut]], de propietats semblants però lleugerament menys [[tòxic]]. És molt coneguda també l'aplicació que va tenir en el passat en [[termòmetre]]s, que va cessar a causa del perill d'intoxicació.
-[[Paracels]] va descobrir les seves propietats per a combatre la [[sífilis]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Úbeda y Correal |nom=José |cognom2=Fernández-Caro y Nouvilas |nom2=Ángel |títol=Acciones químicas de las bacterias |url= http://books.google.cat/books?id=VOb6vkXr0fYC&pg=PA115&dq=azufre+mercurio+sifilis+paracelso&hl=ca&sa=X&ei=yDfOUpCWGIKd7gbM7IA4&ved=0CE4Q6AEwBA#v=onepage&q=azufre%20mercurio%20sifilis%20paracelso&f=false |llengua=castellà | editorial=Real Academia Nac. Medicina |data=1914 |pàgines=115 }}</ref> i també ha tingut usos en [[medicina]] amb el [[mercoquinol]] (oxiquinolinsulfonat de mercuri) i l'[[hidrargirol]] (parafeniltoniat o parafenolsulfonat de mercuri), aquest últim com a [[antisèptic]], igual que molts d'altres com ara l'[[hidrargol]], l'[[hidrargiroseptol]], el [[iodur mercúric]], el [[cloroiodur mercúric]], el [[mercuriol]], etc.
+[[Paracels]] va descobrir les seves propietats per a combatre la [[sífilis]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Úbeda y Correal |nom=José |cognom2=Fernández-Caro y Nouvilas |nom2=Ángel |títol=Acciones químicas de las bacterias |url= http://books.google.cat/books?id=VOb6vkXr0fYC&pg=PA115&dq=azufre+mercurio+sifilis+paracelso&hl=ca&sa=X&ei=yDfOUpCWGIKd7gbM7IA4&ved=0CE4Q6AEwBA#v=onepage&q=azufre%20mercurio%20sifilis%20paracelso&f=false |llengua=castellà | editorial=Real Academia Nac. Medicina |data=1914 |pàgines=115}}</ref> i també ha tingut usos en [[medicina]] amb el [[mercoquinol]] (oxiquinolinsulfonat de mercuri) i l'[[hidrargirol]] (parafeniltoniat o parafenolsulfonat de mercuri), aquest últim com a [[antisèptic]], igual que molts d'altres com ara l'[[hidrargol]], l'[[hidrargiroseptol]], el [[iodur mercúric]], el [[cloroiodur mercúric]], el [[mercuriol]], etc.
 == Precaucions ==