Mercuri (element): diferència entre les revisions
inici història |
correcció bibliografia |
||
Línia 74: | Línia 74: | ||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
* {{Ref-llibre|cognom=Newton|nom=David E. |títol=Chemical Elements |llengua=anglès |edició=Segona |editorial=Gale |data= 2010|isbn= 9781414476087}} |
* {{Ref-llibre|cognom=Newton|nom=David E. |títol=Chemical Elements |llengua=anglès |edició=Segona edició |editorial=Gale |data= 2010|isbn= 9781414476087}} |
||
* {{Ref-llibre|cognom=Krebs|nom= Robert E|títol= The history and use of our earths chemical elements a reference|llengua= anglès|edició=Segona edició|editorial= Greenwood Press|data=2008 |isbn= 0–313–33438–2}} |
* {{Ref-llibre|cognom=Krebs|nom= Robert E|títol= The history and use of our earths chemical elements a reference|llengua= anglès|edició=Segona edició|editorial= Greenwood Press|data=2008 |isbn= 0–313–33438–2}} |
||
* {{Ref-llibre|cognom=Trifonov|nom= D. N.|cognom2= Trifonov|nom2=V. D. |títol= Chemical Elements - How They Were Discovered|llengua= anglès |
* {{Ref-llibre|cognom=Trifonov|nom= D. N.|cognom2= Trifonov|nom2=V. D. |títol= Chemical Elements - How They Were Discovered|llengua= anglès|editorial= MIR|lloc= Moscou|data= 1982}} |
||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
Revisió del 16:25, 19 set 2021
Mercuri | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
80Hg
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aspecte | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Platejat Línies espectrals del mercuri | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats generals | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Nom, símbol, nombre | Mercuri, Hg, 80 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Categoria d'elements | Metalls de transició | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Grup, període, bloc | 12, 6, d | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Pes atòmic estàndard | 200,59(2) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Configuració electrònica | [Xe] 4f14 5d10 6s2 2, 8, 18, 32, 18, 2 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats físiques | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fase | Líquid | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Densitat (prop de la t. a.) |
13,534 g·cm−3 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Punt de fusió | 234,32 K, −38,83 °C | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Punt d'ebullició | 629,88 K, 356,73 °C | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Punt crític | 1.750 K, 172,00 MPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Entalpia de fusió | 2,29 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Entalpia de vaporització | 59,11 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Capacitat calorífica molar | 27,983 J·mol−1·K−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Pressió de vapor | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats atòmiques | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estats d'oxidació | 4, 2 (mercúric), 1 (mercurós) (òxid bàsic feble) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Electronegativitat | 2,00 (escala de Pauling) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Energies d'ionització | 1a: 1.007,1 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
2a: 1.810 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
3a: 3.300 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Radi atòmic | 151 pm | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Radi covalent | 132±5 pm | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Radi de Van der Waals | 155 pm | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Miscel·lània | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estructura cristal·lina | Romboèdrica | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ordenació magnètica | Diamagnètic[1] | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Resistivitat elèctrica | (25 °C) 961n | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Conductivitat tèrmica | 8,30 W·m−1·K−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Dilatació tèrmica | (25 °C) 60,4 µm·m−1·K−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Velocitat del so | (líquid. 20 °C) 1.451,4 m·s−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Nombre CAS | 7439-97-6 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Isòtops més estables | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Article principal: Isòtops del mercuri | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Mercuri | |
---|---|
Fórmula química | Hg |
Epònim | Mercuri, aigua i argent |
Classificació | |
Categoria | elements natius |
Nickel-Strunz 10a ed. | 1.AD.05 |
Dana | 1.1.7.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | trigonal |
Estructura cristal·lina | a = 3,463Å; c = 6,706Å; |
Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral |
Massa molar | 200,592 Da |
Color | blanc estany |
Fractura | no observada |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | no es pot fer pol |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 13,596 g/cm³ (mesurada); |
Fluorescència | no en té |
Punt de fusió | −37,89 i −38,83 |
Impureses comunes | Au, Ag |
Més informació | |
Referències | [2] |
El mercuri[3] és l'element químic de símbol Hg i nombre atòmic 80. Es coneix igualment com a argent viu[4] i hidrargir.[5] El seu nom i abreviatura Hg procedeixen del llatí hidrargirium i de hydrargyrus, que al seu torn prové del grec hydrargyros (dels mots hydor, que vol dir 'aigua', i argyros, 'argent').
Història
El mercuri ja era conegut a l'edat antiga, aquest element i el cinabri, la seva mena més abundant, es troben mencionats a manuscrits antics xinesos, hindús, egipcis i antiga Grèciagrecs. La mostra més antiga de mercuri es va trobar a una tomba egípcia a Kurna, dins d'un petit contenidor de vidre i ha estat datada entre el segle xv aC i el segle xvi aC.[6] A la Xina s'utilitzava el mercuri abans de l'any 2000 aC.[7]. Cal esmentar que és relativament fàcil obtenir mercuri a partir del cinabri escalfant-lo i que també es troba en estat natiu a la natura amb una certa freqüència.[8]
Característiques principals
És un metall argentat que a temperatura estàndard és un líquid inodor. És un mal conductor de la calor comparat amb altres metalls, encara que no és mal conductor de l'electricitat. Es mescla fàcilment amb molts altres metalls com l'or o l'argent produint amalgames, excepte amb el ferro; és insoluble en aigua i soluble en àcid nítric. Quan augmenta la seva temperatura produeix vapors tòxics i corrosius, més pesants que l'aire. És perjudicial per inhalació, ingestió i contacte. Producte molt irritant per a la pell, ulls i vies respiratòries. És incompatible amb l'àcid nítric concentrat, l'acetilè, l'amoníac, el clor i els metalls.
Altres sinònims de mercuri són: mercuri elemental, mercuri metàl·lic, mercuri metall, argent líquid i argent viu. Per als estudiosos de l'alquímia, era el metall essencial del qual derivava la resta i, a l'Orient, es creia que servia per perllongar la vida.
El mercuri també es considera un mineral, pertanyent a la classe dels elements natius. Segons la classificació de Nickel-Strunz, el mercuri pertany a "01.AD - Metalls i aliatges de metalls, família del mercuri i amalgames" juntament amb els següents minerals: belendorffita, kolymita, eugenita, luanheïta, moschellandsbergita, paraschachnerita, schachnerita, weishanita, amalgames d'or, potarita i altmarkita.[2]
Obtenció
La mena més important del mercuri és el cinabri, les majors reserves mineres del qual es troben a Espanya, a les mines d'Almadén.
Usos
El seu ús més antic, a part de l'extracció d'or i argent, va ser en la confecció de miralls, que encara avui en dia s'aplica. S'utilitza també en instruments de mesura, endolls, fluorescents i com a catalitzador.
Altres usos del mercuri es dirigeixen a la indústria d'explosius. També ha estat notable el seu ús pels dentistes com a compost principal en els empastaments de queixals, però ha estat substituït fa poc de temps (en els països més desenvolupats) pel bismut, de propietats semblants però lleugerament menys tòxic. És molt coneguda també l'aplicació que va tenir en el passat en termòmetres, que va cessar a causa del perill d'intoxicació.
Paracels va descobrir les seves propietats per a combatre la sífilis[9] i també ha tingut usos en medicina amb el mercoquinol (oxiquinolinsulfonat de mercuri) i l'hidrargirol (parafeniltoniat o parafenolsulfonat de mercuri), aquest últim com a antisèptic, igual que molts d'altres com ara l'hidrargol, l'hidrargiroseptol, el iodur mercúric, el cloroiodur mercúric, el mercuriol, etc.
Precaucions
Es transporta en estat líquid, codi del A.D.R.: 8,66,c. Cal emmagatzemar-lo en àrees fredes, seques, ben ventilades, allunyades de la radiació solar i de fonts de calor i ignició, allunyat d'àcid nítric concentrat, acetilè, amoníac i clor. Ha d'emmagatzemar-se en recipients irrompibles de materials resistents a la corrosió i que hi siguen compatibles. Els contenidors han de tancar-se hermèticament. S'hi poden emprar contenidors d'acer, acer inoxidable, ferro, plàstics, vidre, porcellana. Han d'evitar-se els contenidors de plom, alumini, coure, estany i zinc.
En l'etiquetatge, han d'incorporar-se les frases R: R 23 ("Tòxic per inhalació") i R 33 ("Perill d'efectes acumulatius"). També han d'incorporar-se les frases S: S 1/2 ("Conservi's tancat amb clau i mantingui's fora de l'abast dels nens"), S 7 ("Mantingui's el recipient ben tancat") i S 45 ("En cas d'accident o malestar, acudeixi immediatament al metge (si és possible, mostri-li l'etiqueta)").
Els efectes immediats que pot produir per inhalació són: coïssor de gola, mal de cap, nàusees, pèrdua de la gana i debilitat muscular. Per contacte amb ulls i pell: enrogiment i irritació. Per ingestió: vòmits, diarrea, pèrdua de la gana i debilitat muscular. Els termòmetres amb mercuri han passat a ser de venda prohibida a la Unió Europea el 2007.[10]
L'exposició prolongada o repetida pot provocar: lesions en ronyons, cervell i sistema nerviós.
En cas d'accident, els primers auxilis a proporcionar són:
- En cas d'inhalació: traslladar la víctima a l'aire fresc. Buscar atenció mèdica.
- En cas de contacte amb la pell: portar la roba contaminada. Rentar l'àrea afectada amb aigua i sabó. Buscar atenció mèdica.
- En cas de contacte amb els ulls: rentar els ulls immediatament amb aigua. Buscar atenció mèdica.
- En cas d'ingestió: esbandir la boca amb aigua. Buscar atenció mèdica.
Les malalties o lesions associades al mercuri s'anomenen: hidrargirisme o mercurialisme i hidrargiria.
Altres característiques
- Número CAS: 7439-97-6
- IPVS: 10 ppm - 81,9 mg/m3
- TLV-TWA: 0,025 ppm VLA-ED: 0,025 ppm
- Densitat relativa del líquid (aigua=1): 13,6
- Densitat relativa del gas (aire=1): 6,9
- Pressió de vapor: 0,0012 mmHg (molt poc volàtil)
Referències
- ↑ "Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds" a Lide, D. R. CRC Handbook of Chemistry and Physics (en anglès). 86a edició. CRC Press, 2005. ISBN 0-8493-0486-5.
- ↑ 2,0 2,1 «Mercury» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2016].
- ↑ «mercuri». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «argent». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «hidrargir». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Newton, 2010, p. 342.
- ↑ Krebs, 2008, p. 169.
- ↑ Trifonov i Trifonov, 1982, p. 34.
- ↑ Úbeda y Correal, José; Fernández-Caro y Nouvilas, Ángel. Acciones químicas de las bacterias (en castellà). Real Academia Nac. Medicina, 1914, p. 115.
- ↑ Jones H. «EU bans mercury in barometers, thermometers». Reuters, 10-07-2007 [Consulta: 30 maig 2008].
Bibliografia
- Newton, David E. Chemical Elements (en anglès). Segona edició. Gale, 2010. ISBN 9781414476087.
- Krebs, Robert E. The history and use of our earths chemical elements a reference (en anglès). Segona edició. Greenwood Press, 2008. ISBN 0–313–33438–2.
- Trifonov, D. N.; Trifonov, V. D.. Chemical Elements - How They Were Discovered (en anglès). Moscou: MIR, 1982.
Enllaços externs
- webelements (anglès).
Taula periòdica | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
H | He | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Li | Be | B | C | N | O | F | Ne | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Na | Mg | Al | Si | P | S | Cl | Ar | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
K | Ca | Sc | Ti | V | Cr | Mn | Fe | Co | Ni | Cu | Zn | Ga | Ge | As | Se | Br | Kr | ||||||||||||||||||||||||
Rb | Sr | Y | Zr | Nb | Mo | Tc | Ru | Rh | Pd | Ag | Cd | In | Sn | Sb | Te | I | Xe | ||||||||||||||||||||||||
Cs | Ba | La | Ce | Pr | Nd | Pm | Sm | Eu | Gd | Tb | Dy | Ho | Er | Tm | Yb | Lu | Hf | Ta | W | Re | Os | Ir | Pt | Au | Hg | Tl | Pb | Bi | Po | At | Rn | ||||||||||
Fr | Ra | Ac | Th | Pa | U | Np | Pu | Am | Cm | Bk | Cf | Es | Fm | Md | No | Lr | Rf | Db | Sg | Bh | Hs | Mt | Ds | Rg | Cn | Nh | Fl | Mc | Lv | Ts | Og | ||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|