Ànec mut
Cairina moschata | |
---|---|
Enregistrament | |
Dades | |
Pes | 74 g (pes al naixement) 3 kg (pes adult, mascle) 1,25 kg (pes adult, femella) |
Nombre de cries | 11 |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22680061 |
Taxonomia | |
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Anseriformes |
Família | Anatidae |
Gènere | Cairina |
Espècie | Cairina moschata Linnaeus, 1758 |
Distribució | |
L'ànec mut (Cairina moschata) -també anomenat "almescat", "turc", "morisc" o "de Barbaria"- prové de l'espècie salvatge Cairina moschata, espècie pròpia de l'Amèrica tropical, on està distribuït des del sud de Mèxic fins a l'est del Perú i el nord de l'Uruguai, i es troba en estat salvatge en els rius, llacs i zones entollades dels boscos. És l'única espècie del gènere Cairina.
Origen
És un dels pocs animals que ja havien estat domesticats a Amèrica abans de l'arribada dels europeus. Ja Cristòfor Colom va trobar exemplars blancs en domesticitat en el seu segon viatge, a Santo Domingo. Després fou portat cap a Europa, i el 1555 ja era freqüent a França.
Descripció
D'aquesta espècie no es pot dir que s'hagin originat races arreu. En els llibres de patrons avícoles mundials només es troba un únic tipus d'animal descrit, però amb pesos lleugerament diferents segons el país i algunes variants de color: la negra (corresponent a la salvatge), la blanca, la bruna, la negra blanca, la blava, etc.
Ús avícola
És un animal emprat per a producció de carn. El pes del mascle duplica el de la femella.
L'àneda proporciona ous blancs.
Presència a Catalunya
A Catalunya la veu popular ha transmès l'existència d'un ànec mut negre del Penedès, que sembla que era més el gust cap a una determinada coloració que la identitat d'una raça pròpia. Sembla ésser que als pagesos del Penedès els agradaven els ànecs muts negres, i als d'Osona, blancs.
Hibridació
De la hibridació de l'ànec mut amb l'ànec xerraire, s'originen els anomenats "canards mulets" o "mulards" francesos i els "ànecs d'angora" alemanys. Aquesta hibridació no sol originar descendència fèrtil, però dóna animals preuats en la producció de carn, de carn tan abundant o més com l'ànec mut, però més magra, com l'ànec xerraire.
Bibliografia
- Cullington, J. M.; Tredgett, J. i Turnill, L. C.: Patos y gansos. Acribia. Saragossa, 1962.
- Dürigen, B.: Tratado de Avicultura. Especies y razas. Volum I. Gustavo Gili, Barcelona, 1931.
- Hilty, Steven L.: Birds of Venezuela. Christopher Helm, Londres. ISBN 0-7136-6418-5. Any 2003.
- Parés i Casanova, Pere-Miquel; Francesch i Vidal, Amadeu; Jordana i Vidal, Jordi; Such i Martí, Xavier: Catalans de pèl i ploma. Races domèstiques autòctones de Catalunya. Lynx Edicions, Bellaterra, 2006. ISBN 84-96553-02-7, planes 227-228.
- Rossell, P.M.: Els ànecs. Agricultura i Ramaderia, 3:71-72. Any 1928.
- Rouvier, R. (ed.): La Génétique du canard de Barberie (Cairina moschata) et du Mulard. INRA. París, 1988.
Enllaços externs
- Fordham et al (2006). Cairina moschata. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 27 de desembre del 2007 (en anglès).