Moscovita
 Moscovita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | KAl₂(Si₃Al)O₁₀(OH)₂  |
| Epònim | Gran Ducat de Moscou |
| Localitat tipus | comtat de Mariposa, Llandybie (en)  i Gilead |
| Classificació | |
| Categoria | fil·losilicats |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.05a |
| Dana | 71.2.2a.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | sistema monoclínic |
| Color | blanc, gris, blan platejat, marronós, verdós, verd-groc |
| Duresa | 2 a 2,5 |
| Color de la ratlla | blanca |
| Densitat | 2,7 a 2,8 |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1998 s.p. |
| Símbol | Ms |
La moscovita és un mineral de la classe dels fil·losilicats que pertany a la vegada al grup de les miques aluminoses. És també coneguda com a mica blanca omica potàssica pel color platejat i la seva brillantor nacrada. Se li va posar nom el 1850 per Moscovia, antic nom d'una província russa, on grans cristalls d'aquest mineral s'empraven com substitut del vidre en finestres, a qui anomenaven "cristall de Moscovia".
Característiques
Químicament és un aluminosilicat de potassi i alumini, que pot portar magnesi, crom i una gran varietat d'altres elements en les seves nombroses varietats. És l'espècie més comuna del grup de les miques. Presenta un hàbit laminar, en cristalls tabulars de contorn hexagonal o en làmines flexibles i elàstiques.
S'empra com a material aïllant elèctric en aparells elèctrics, per les seves excel·lents propietats dielèctriques i de resistència a la calor. La moscovita laminar s'utilitza en portes de forns i estufes, com aïllant tèrmic incombustible. També s'empra com additiu en l'elaboració de paper, en forma de pols de mica juntament amb oli, per a impressió de teixits, com lubrificant i com absorbent de la nitroglicerina.
Per als col·leccionistes la moscovita aïllada no és un mineral gaire important, però associada a d'altres minerals els proporciona una gran bellesa que augmenta el seu valor.
Formació i jaciments
La moscovita és component mineral primari en moltes roques ígnies de tipus àcid, com en granits i pegmatites. Tot i que els grans cristalls apareixen en pegmatites, també s'hi troba en roques metamòrfiques com gneis, pissarres, micacites, cornianes, i també a seves corresponents roques sedimentàries detrítiques, com als gresos, argilites, etc. Els minerals que apareixen típicament associats a la moscovita són el quars, els feldspats, el beril i la turmalina.
El mineral de moscovita és molt comú en mines de tot el món, si bé són notables els jaciments de l'Índia, Pakistan, Brasil i nombroses localitats dels Estats Units. A Espanya les mines més importants són les de Garcirrey (Salamanca).
Varietats principals
Alurgita
Amb fórmula K2(Mg,Al)4-5(Al,Si)8O20(OH)4 és una varietat de moscovita de color porpra. Va ser classificada en 1959 com una varietat intermèdia entre leucofilita i moscovita.
Astrolita
Moscovita en hàbit d'agregats esfèrics, compostos de cristalls tabulars en disposició radial.
Chacaltaita
Varietat verda de moscovita, semblant al verd de la clorita. Anomenada així al ser trobada per primera vegada a la mina de Chacaltaya, al Departament de La Paz, (Bolivia).
Damourita
Varietat de color verdós clar o vermellós clar, descrita per primera vegada el 1845. Es caracteritza per ser de gra molt fi, pel que té un aspecte massiu més que el típic laminar de es miques, sovint fins i tot aparença fibrosa quan els cristalls s'orienten en la mateixa direcció.
Fengita
Amb fórmula K (Al, Mg) 2 (Al, Si) 4 O 10 (OH) 2 , la fengita és la varietat de moscovita rica en silici.
Fuchsita o cromo-moscovita
La fuchsita és una varietat de moscovita verda. Obté aquest color pel seu alt contingut en crom, que substitueix l'alumini a l'estructura cristal·lina per crom trivalent. Originalment descrita a Tirol (Àustria), és la varietat més comuna després de la moscovita. Rep el seu nom del mineralogista alemany Johann Nepomuk von Fuchs (1774 - 1856).[1]
Gilbertita
Varietat compacta de moscovita, trobada en centroeuropa i algunes altres localitzacions.
Il·lita
La il·lita és essencialment una moscovita pobre en potassi. Es troba típicament com a masses de gra molt fi de color blanc grisenc a gris platejat, de vegades gris-verdosa.
Liti-moscovita
Varietat amb liti i hàbit típic de les miques.
Mariposita
Es denomina així a una varietat de fengita de color verd, per tenir en la seva composició crom en lloc de magnesi. Es pot considerar l'equivalent a una fuchsita rica en silici. Rep el nom per ser descoberta en la mina Mariposa, a Califòrnia (Estats Units). La seva fórmula és K (Al, Cr) 2 (Al, Si) 4 O 10 (OH) 2 .
Oellacherita
Varietat de moscovita amb fórmula química (K,Ba)(Al,Mg)2[(OH)2|AlSi3O10], rica en bari. Es va descriure per primera vegada en Trento (Itàlia). Altres varietats relacionades amb aquesta són la bari-crom-moscovita i la bari-vanadi-moscovita, riques en els metalls amb què s'anomenen.
Sericita
La sericita és una varietat de moscovita de gra fi i de color blanc. La sericita és una alteració mineral comuna de feldspats d'ortoclasa o plagioclasa en zones que han estat subjectes a alteracion hidrotermals típicament associades amb coure, estany o altres dipòsits hidrotermals. El nom de sericita prové del llatí sericus, que significa "de seda" fent referència al lloc on la sericita es va fer servir primer i al seu aspecte sedós.[2]
Verdita
És una varietat de fuchsita comercialitzada com pedra ornamental, originària de Sud-àfrica, que en realitat és una fuchsita amb impureses d'albita, clorita, corindó, diàspora, margarida, quars, rútil i talc.
Referències
