Benaurances

D'acord a la tradició cristiana les benaurances (del llatí beatitudo, felicitat), és el nom donat a la part més coneguda i la porció central del Sermó del Mont que Jesús de Natzaret va pronunciar, segons està registrat als evangelis segons Mateu i segons Lluc. Les benaurances descriuen les característiques de les persones que són considerades beneïdes per Déu, o que van trobar felicitat espiritual per tenir dita característica, sota un estàndard "celestial". La paraula tradicional catalana "benaurança" (o en traduccions catalanes recents de la Bíblia, "feliç"), és μακαριος makarios en el grec original. Una traducció més correcta seria "posseint contentació interna i un goig que no és afectat per les circumstàncies físiques".

S'han trobat dites similars en els Manucrits de la Mar Morta, que van ser escrits abans del naixement de Jesucrist.

Les benaurances

Aquestes són las benaurances registrades a l'evangeli segons Mateu (traducció de la Bíblia del 2000):

Feliços els pobres en l'esperit, perquè d'ells és el Regne del Cel.
Feliços els afligits, perquè seran consolats.
Feliços els qui tenen fam i set de justícia, perquè seran sadollats.
Feliços els compassius, perquè seran compadits.
Feliços els nets de cor, perquè aquests veuran Déu.
Feliços els qui s'esforcen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.
Feliços els perseguits a causa de la justícia, perquè d'ells és el Regne del Cel.
Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran i us perseguiran i malparlaran falsament de vosaltres. Estigueu alegres i contents, perquè la vostra recompensa és valuosa en el cel, ja que de la mateixa manera van perseguir els profetes que us han precedit.