(Translated by https://www.hiragana.jp/)
Osca - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Osca

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 23:40, 21 ago 2005 amb l'última edició de Òscar Álvarez Vilaplana (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula geografia políticaOsca
Huesca (es)
Uesca (an) Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 08′ 24″ N, 0° 24′ 32″ O / 42.1401°N,0.408897°O / 42.1401; -0.408897
CapitalOsca Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població54.136 (2023) Modifica el valor a Wikidata (336,16 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície161,043005 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perIsuela Modifica el valor a Wikidata
Altitud488 m
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
PatrociniLlorenç màrtir Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal22001–22006 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic974 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE22125 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webhuesca.es Modifica el valor a Wikidata

Geografia

Osca està situada en al Vall de l'Ebre, a tocar del riu Isuela, davant de les serres exteriors dels Pirineus.

Historia

En l'antiguitat, els íbers (concretament, els ilerguets) ocupaven la regió abans de l'arribada dels romans. En aquella època la ciutat s'anomenava Bolskan, i ja s'hi encunyava moneda al segle II adC.

Al segle I adC Osca ja era una ciutat plenament romanitzada. Fou capital de la Hispània sublevada de Sertori contra la República, i fou elevada a la categoria de municipi per August l'any 30 adC.

Després de l'etapa visigoda i l'invasió àrab, Osca fou controlada pels musulmans, que l'anomenaren Wasqa. Frontera enfront dels regnes cristians del nord, hi foren insistents els intents de setge, cosa que va convertir la ciutat en una base militar de primer ordre.

L'any 1094 el rei cristià Sancho Ramírez va intentar conquerir la ciutat construint-hi el castell de Montearagón, però va morir en encertar-hi una fletxa mentre feia reconeixement de la muralla. La primavera del 1096 l'exèrcit cristià, amb el rei Pere I al front, assetjaren la ciutat durant sis mesos. Osca fou entregada al rei Sancho, vencedor de la batalla de les planes d'Alcoraz, tal com s'havia acordat entre musulmans i cristians.

Administració

Lista de alcaldes
Legislatura Nom Grup
1979-1983 José Antonio Llanas Almudébar UCD
1983-1987 Enrique Sánchez Carrasco PSOE
1987-1991 Enrique Sánchez Carrasco PSOE
1991-1995 Enrique Sánchez Carrasco PSOE
1995-1999 Luis Acín Boned (95-97) PAR
1995-1999 José Luis Rubió Gracia (97-99) PP
1999-2003 Fernando Elboj Broto PSOE
2003-2007 Fernando Elboj Broto PSOE

Demografia

Evolució demogràfica
1900 1910 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1986 1992 1999 2004
12.626 12.419 14.632 17.730 21.332 24.377 33.185 44.372 40.736 44.478 45.627 47.923

Monuments

Monuments religiosos

  • Catedral d'Osca – Jaume I d'Aragó n'inicià la construcció sobre les restes de la mesquita Misleida a finals del [[segle XIII]. És d'estil gòtic i presenta tres naus amb capelles laterals. A la portada poden admirar-s'hi les figures dels apòstols tallades en pedra.
  • Església de Sant Pere el Vell - El temple és una església romànica reformada el segle XVII. El seu claustre data de l'any 1140.
  • Església de Sant Llorenç (s. XVII-XVIII)
  • Església de Sant Domènec, d'estil barroc
  • Església de la Companyia -Sant Vicenç-, del segle XVII
  • Ermita de Ntr. Sra. de Salas-M.H.A.-, romànic i barroc
  • Ermita de Loreto -M.H.A.-, bressol de Sant Llorenç segons la tradició
  • Ermita de Sant Jordi -s. XVI-, en record de la batalla d'Alcoraz
  • Ermita de les Màrtirs
  • Ermita de Santa Llúcia
  • Ermita de Jara -ruïnes-
  • Sant Miquel, torre romànica y capçalera gòtica
  • Santa Maria de Foris, romànico de transició
  • Santa Creu -Seminari-, romànica en origen

Monuments civils

  • Ajuntament, bon exemple de casa consistorial aragonesa del segle XVI
  • Muralles, des del carrer Costa fins a la plaça de toros, amb trets islàmics i afegits posteriors
  • Edificis civils dels segles XVI al XVII són les cases de Climent -Santa Anna- Oña, Claver, Aísa, Palau de Villahermosa
  • Segle XX: Casino Municipal, Escorxador, Correus y Delegació d'Hisenda

Cultura

  • Museu Diocesà
  • Museu Provincial
  • Museu Arqueològic
  • Museu d'Art Contemporani de l'Altaragó
  • Museu Pedagògic de la Pesca
  • Huesca es un cuento. Festival Internacional de l'Oralitat
  • Perifèries
  • Fira de Teatre
  • Okupart
  • Festival de Cinema
  • Congrés de Periodismo digital
  • Les festes de Sant Llorenç i la Setmana Santa, declarades festes d'interès turístic.

Festes

Enllaços externs