Salze coronadís
Un salze coronadís en arboricultura és un salze o vimetera que després d'uns anys, és tallat a una altitud d'uns dos metres.[1] Després cada es torna a podar els rebrots cada tres a deu anys. Per aquestes podes es forma el típic cap. El període entre dues podes depèn de l'ús de les rebrots: el vímet jove i flexible s'utilitzava tradicionalment per a la cistelleria, els més vells entre molts altres per mànecs, puntals, esclops… Les fulles poden servir com pinso. La poda igualment servia com combustible per als forns de pa i altres.[2] S'en parla com de «l'arbre dels mil usos.[3] És un element cultural i històric que té una tradició d'uns quants mil·lenaris.[4] Generalment es fa la poda d'hivern, per no pertorbar els ocells que hi viuen.
Com recurs natural pels multiples usos, tenia un paper important en l'agricultura tradicional en les zones húmides de la gran planura europea, sovint plantejat a les riberes dels rius, canals i weterings. El cap, ric en humus, ès un biòtop per altres plantes i apreciat per ocells per niar. S'utilitzava principalment el salze blanc i el vimeter, però s'en fan també amb freixes, pollancres i roures pènols.[5] Com el salze estima el sols humids, els boscs de ribera també servia per estabilitzar les ribes i protegir-les contra una erosió massa ràpida.[4] Com a tanca dona refugi a ocells com el mussol comú, pícid, pàrid, passèrid, estornell que contribueixen al control de plagues.[5] A més, com el salze és un dels primers arbres que floreix a la primavera, són molt importants per a les abelles i altres insectes útils.
Des dels anys seixanta, la competició per les matèries plàstiques per fer cistells i de combustibles fòssils la seva cultura va perdre's. Es va preferir estabilitzar les ribes amb plaques de formigó. Quan es para la poda, l'estabilitat de l'arbre pateix i després d'uns anys es pot trencar. Un element constituent del paisatge rural riscava de perdre's, per què la poda ja no era economícament rentable. Tot arreu voluntaris i grups per a la protecció de la natura va actuar per podar regularment els salzes coronadissos.[6] Mes recentment, se l'ha redescobert com a font de biocombustible. De fet, com no és talla tot l'arbre, en deixar el sistemaa dels arrels intactes, tornen a créixer més ràpidament que si s'hagués de plantejar arbres joves.
Referències
- ↑ «coronadís». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Staudt, Erich. Kopfweiden: Herkunft – Nutzung – Pflege (en alemany). Duisburg: Mercator, 1991. ISBN 3-87463-147-8.
- ↑ Mansion, Dominique. Les Trognes, l'arbre paysan aux mille usages (en francès). Rennes: Éditions Ouest-France, 2010, p. 144. ISBN 978-2737365652.
- ↑ 4,0 4,1 «Was sind eigentlich "Kopf"-weiden?» (en alemany). NABU, s.d.
- ↑ 5,0 5,1 Opleiding knotten (pdf) (en neerlandès). Lierde: Buurthuis Deftinge, 15 de novembre del 2014, p. 2.
- ↑ «De knotploeg stroopt de mouwen op». Falta indicar la publicació, 12-11-2014.